dilluns, de novembre 03, 2008
Un final emocionant
dijous, d’octubre 16, 2008
33 anys és massa tard?
Per tant, sí, és massa tard. Aquestes desaparicions s'haguessin hagut d'investigar fa 30 anys i castigar els culpables. Ara ja no és pot fer. En aquell moment, però, es va decidir no investigar ja fos per la por a un nou alçament militar o bé perquè amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977 els culpables eren "perdonats".
Tot i això, és un primer pas molt important que es reconegui la il·legalitat del cop franquista del 1936, tal i com Garzón diu a l'auto: «La acción desplegada por las personas sublevadas y que contribuyeron a la insurrección armada del 18 de Julio de 1936, estuvo fuera de toda legalidad y atentaron contra la forma de Gobierno (delitos contra la Constitución, del Título Segundo del Código Penal de 1932, vigente cuando se produjo la sublevación), en forma coordinada y consciente, determinados a acabar por las vías de hecho con la República mediante el derrocamiento del Gobierno legítimo de España, y dar paso con ello a un plan preconcebido que incluía el uso de la violencia, como instrumento básico para su ejecución».
Garzón ordena abrir 19 fosas de la Guerra Civil (El Mundo)
Garzón investigarà els desapareguts del franquisme (3cat24.cat)
L'auto de Garzón (A partir del bloc Off the RAC, de RAC1)
diumenge, d’octubre 12, 2008
Tarragona i la manifestació feixista

dijous, d’octubre 09, 2008
Decisions preses a destemps

dimecres, d’octubre 01, 2008
La facilitat d'entrar "armes" als camps
dimarts, de setembre 23, 2008
La màquina mediàtica estatal contra el finançament
I és que la gran màquina mediàtica espanyola fa dies que ha encetat una campanya contra un nou model de finançament de Catalunya, oblidant massa vegades que és una llei orgànica (l’Estatut) qui exigia que s’arribés a un acord abans del 9 d’agost del 2008. Estatut que com s’ha dit ja el PSOE va aprovar i ara incompleix. El model de finançament actual és insuficient per al país ja que quan es va acordar no es va pactar cap tipus de mecanisme de correcció que permetés que allò pactat millorés en funció de variables com ara l’augment de població, entre d’altres. La premsa estatal qualifica constantment les exigències del 3+1 com a reivindicaciones nacionalistas. En canvi, fa dies que els papers de diari parlen del fet que Andalusia ha estirat les orelles a Moncloa per reclamar-li un millor finançament, reclamant una deuda histórica.
És normal, doncs, que aquestes estadístiques diguin el que diuen. Espanya no té cap mitjà gran d’abast estatal que sigui prou responsable per explicar per què és tant necessari un nou finançament català. Cap per ser suficientment objectiu per, més enllà d’interessos polítics (i econòmics), explicar quina és la situació econòmica de Catalunya. És massa difícil exercir un pensament crític vers als mitjans de comunicació quan llegeixis el diari que llegeixis o posis el canal que posis, el missatge és que la millora de finançament català perjudicaria tot l’Estat.
La necessitat del finançament
L’acord a què va arribar aquest estiu Saura amb De la Vega per no demanar que Zapatero comparegués al Congrés i expliqués els motius de l’incompliment de l’estatut, donen tres mesos al govern central per acordar el nou finançament. Tot i això, els més pessimistes ja veuen que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que s’aprovaran a finals d’any, no inclouran el finançament català. Moncloa s’ha amagat darrera la crisi econòmica per no acceptar la millora que reclama el 3+1. Això en reunions privades, tal com va desvetllar el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, a RAC1 fa una setmana. Allà, Ridao va reconèixer que el vicepresident segon i ministre d’economia, Pedro Solbes, li havia pintat un panorama de creixement zero o decreixement de l’economia espanyola. Panorama que fa dies que hom pot llegir als mitjans però que, en canvi, Solbes ni ha donat valor ni tampoc ha reconegut en públic.
Llistes d’espera immenses per operacions, massa vegades, necessàries a la Seguretat Social. Duplicació dels barracons escolars en quatre anys. Hospitals. Ajudes a l’habitatge i les ajudes a la dependència. Catalunya té transferides una sèrie de competències (sanitat, educació, etc.) importantíssimes, però que necessiten una important inversió de diners. I per això, entre d’altres coses, és necessita i és vol un nou finançament. Perquè a la Seguretat Social és on hi ha els millors metges però les llistes d’espera acostumen a ser massa llargues. Falta més personal i més hospitals. Perquè s’han endarrerit o, directament, no s’han pogut començar les construccions de noves escoles en alguns municipis i han augmentat els famosos barracons. Falten més escoles i més equipades. Ningú a Catalunya es nega a participar en el que s’anomena sistema de Solidaritat. El que es reclama és que la Generalitat pugui tenir diners per invertir en Catalunya.
dimarts, d’agost 26, 2008
Més presos, més divisió
Segons algunes informacions, l'alliberment busca rellançar el procés de pau d'Annapolis, paralitzat gairebé des de l'endemà dels acords. Però el problema és que la pau a Palestina i a Israel passa per incloure Hamàs en totes les negociacions. Israel, amb el suport d'Occident, va aconseguir que el partit palestí guanyador de les darreres eleccions legislatives es veiés obligat a tenir el control de Gaza, mentre que Abbas i Al Fatah "recuperaven" Cisjordània. Si la població de Gaza ja estava en Hamàs, ara, avui, 14 mesos després del bloqueig econòmic a què Israel sotmet la regió, Hamàs té encara més adeptes.
L'arrogància d'Olmert i del seu govern fa que presenti propostes infralegals, doncs totes les propostes de pau passen per un Estat Palestí lluny de les fronteres de 1967 i sense parlar de Jerusalem. I, de mentres, buscant aillar Hamàs. No els vull defensar. Hamàs està darrera de la majoria d'atemptats a Israel, fet condemnable i que no ajuda a la "causa" palestina. Però l'estratègia d'Israel per aïllar Hamàs suposa l'aïllament de Gaza i els enfrontaments entre faccions. Massa morts...
dimecres, d’agost 13, 2008
Pau a canvi de...

Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.
divendres, de juliol 25, 2008
70 anys d'Història
I 70 anys després d'aquella batalla i d'aquella cruel i injusta guerra, i 30 anys després de la caiguda del règim, què ens queda? D'una banda, el record i reconeixement a aquells herois. Númerosos monuments a la pau, com el que hi ha a la quota 705 de la Serra de Pàndols, on cada any els supervivents de la Lleva del Biberó i alguns Brigadistes Internacionals es reuneixen per recordar què va passar avui fa 70 anys. Però el camí és molt llarg i el recorregut que hem fet és molt breu. Encara hi ha monuments en homenatge als caiguts del bàndol sublevat (com el de Tortosa), encara hi ha centenars de fosses comunes amb les restes de soldats, encara hi ha homenatges a Franco o als col·laboradors (Valle de los Caídos, per exemple) o gent que es nega a condemnar aquells 40 anys de dictadura. Poc a poc l'Estat avança en el record i homenatge: la llei de la Memòria Històrica o el Memorial Democràtic de la Generalitat són petits passos que cal fer, però encara insuficients per tancar velles ferides.
Hi ha qui advoca per deixar-ho tot com està perquè considera que projectes com els impulsats per l'Estat i la Generalitat el que fan és obrir aquelles ferides. Però és que mai han arrivat a sanar i només ho faran si s'aconsegueix recuperar la història. Si la gent és capaç de recordar què va passar l'any 1936 i si la gent és conscient que les tropes franquistes van ser unes rebels que van anar contra el govern legítim. Les velles ferides només sanaran si, per fi, tots els partits democràtics condemnen l'alçament i la dictadura.
Fotos:
Historia del siglo XX
Per saber més:
Espais de la Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre, ara toca (El Punt) Molt recomanable.
Allà on reposen en Jaume i les seves sabates (El Punt)
La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts (El Punt)
Los últimos dias de los brigadistas (El País)
Molt recomanable també un reportatge del diari Público, titulat «El escenario de la Batalla del Ebro se convierte en una ruta cultural», encara no disponible a la seva web.
La batalla de l'Ebre a l'Ebresfera
70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre pel pas de Font de Quinto (Emigdi Subirats)
Poème de la Bataille de l'Ebre, 70 ans après (Nessie School of Languages)
00:15 h del 25 de juliol de 1938 (El Bloc de Marià)
25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre (Manel Zaera)
70 anys dels 115 dies (Lo Rogle de Josep M.)
dilluns, de juliol 21, 2008
Fets, no paraules
Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.
Per saber més:
Montilla reclama a Zapatero el compliment de l'Estatut i que es millori la proposta de finançament (3cat24)
Montilla deixa clar a Rodríguez Zapatero que la prioritat del PSC és Catalunya (El Punt)
Montilla advierte a Zapatero que si hay que elegir entre zapatero y Catalunya, «antes será Catalunya» (La Vanguardia)
Montilla a Zapatero: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya» (Avui.cat)
Montilla pide a Zapatero que asuma el coste político de la financiación catalana (El País)
Montilla, a Zapatero sobre la financiación: «Quien bien te quiere, te hará sufrir» (El Mundo)
dimecres, de juliol 02, 2008
Gènova torna a decidir qui ha de presidir el PPC

dissabte, de maig 31, 2008
El govern estudia fer una interconnexió que Baltasar i Pi van negar que realitzessin al febrer

divendres, de maig 16, 2008
Jaume Forcadell abandona el CAT

dijous, de maig 15, 2008
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
dimecres, d’abril 23, 2008
Pas endavant de Hamàs

Amb l'acord, també s'obririen els passos fronterers de Gaza amb l'objectiu d'acabar amb l'aïllament econòmica de la regió, que avui veurà deixa de funcionar la única central elèctrica. La decisió s'anunciarà demà, segons ha informat Hamàs, així que falta veure què passarà.
Si finalment hi ha acord, seria un gran pas endavant en la regió, no només per a Hamàs, ja que d'aquesta manera Gaza deixaria de ser una presó per als palestins, com l'anomenat Hernan Zin a Llueve sobre Gaza. Si més no, els palestins seran, duant un temps, lliures a casa seva, quelcom que ara mateix no passa.
Foto:
Bloc d'Hernan Zin, periodista de guerra.
dijous, d’abril 17, 2008
Electoralisme o consciència ebrenca?


Personalment, em quedo en la segona opció. Per darrera dels partits, hi ha persones. No es tracta només de polítics. Al darrera hi ha persones amb sentiments, amb pensaments i amb ideals, ideals entre els quals també està la Nova Cultura de l'Aigua i el Compromís per l'Ebre.
Fotos:
dimarts, d’abril 15, 2008
Mentim, total, què és el pitjor que pot passar?
Sembla que allò que la radioactivitat era menor a la d'un Tac mèdic no era cert. El País publica avui que la radiació total va ser 100 vegades superior al que es va declarar en un primer moment i l'incident era de nivell 2, i no 1 com deien. Amb això, es converteix en el quart incident més greu en la història nuclear de l'Estat. De moment, el Consell de Seguretat Nuclear ha obert un expedient sancionador a la central i analitzarà 700 persones per si van resultar afectades.
Ja sabeu què diu la dita castellana «No hay dos sin tres». Així doncs, haurem d'estar alerta que no ens en col·lin alguna altra, si no ho han fet ja.
dilluns, de març 31, 2008
L'Ebre i Mequinensa van plens, però la sequera continua
És cert que tota la crescuda s’ha aturat a Mequinensa, com es demostra d

Alguna cosa es fa malament. El govern, ara, busca solucions a curt termini per «resoldre» la sequera que pateix l’Àrea Metropolitana però no es preocupa sobre què pot passar d’aquí uns anys a tot el Principat. Quan la sequera passi a afectar greument a les comarques gironines, de Lleida o a l’Ebre, es buscaran també a corre-cuita solucions que segurament només seran un pedaç. La planificació hidràulica dels governs de Catalunya ha fet i fa pena. El govern de CiU hagués hagut de pensar que quelcom així podria afectar Barcelona (i més després que el Camp de Tarragona necessités un minitransvasament) i buscar solucions estructurals i no puntuals. Els governs de coalició d’ERC, ICV-EUiA i PSC fa cinc anys que són al govern. No potser que tot just ara s’hagi de començar a construir la dessaladora de Cunit per abastir Barcelona. El perill de sequera ja el van veure (o l’haguessin hagut de veure) al 2003, quan van entrar al govern, moment en què haurien d’haver començat les obres per «solucionar» l’abastiment de l’Àrea Metropolitana.
dijous, de març 06, 2008
Anem a 100!
diumenge, de març 02, 2008
Israel vol acabar amb el conflicte amb els palestins

dilluns, de febrer 25, 2008
Retrocedira també l'Estat?

dimecres, de febrer 20, 2008
La vida continua igual. Retards als Rodalies

dilluns, de febrer 18, 2008
Catalonia is not Kosova

dissabte, de febrer 16, 2008
Enquesta del CEO. Més de la meitat dels catalans no estan d'acord amb l'actual situació políticoadministrativa
divendres, de febrer 15, 2008
12.30 GTM. Independència de Kosova?

dimecres, de febrer 13, 2008
Sobre l'arribada del TGV i els retards dels mitja distància
dimecres, de febrer 06, 2008
Joan Ridao creu que van pedre la «guerra» del transvasament.
diumenge, de febrer 03, 2008
L'Ebresfera creix

dimecres, de gener 23, 2008
Gaza tomba el mur
La reacció palestina no és, doncs, un atac a un país veí, només és l'acció davant la gana i el patiment de la població de Gaza. Israel aquesta setmana els va tallar la llum (un dia més tard els hi va tornar) i la passada va tornar a tancar els passos fronterers al·legant que era un intent per aturar els atacs amb cohets contra el sur d'Israel des de Palestina.
La tombada del mur respon a les accions fetes per Israel. Els palestins, i especialment els que viuen a Gaza, cada dia viuen més aïllats i amb més dificultats. A l'habitual perill que Israel mati desenes de civils en un bombardeig contra un membre de Hamàs, des de fa temps s'ha afegit el perill de morir de fam per tonir menjar o de fred per no tenir llum o gasolina per a les calefaccions.
De moment, la Comunitat Internacionals continua deixant fer a Israel, però esperem que apliqui sancions en poc temps (perquè l'ONU l'ha sancionada diversos cops, però no ha aplicat aquestes mesures -el cas més clar està en la resolució 242 pel qual Israel hauria de tornar a les fronteres del 1967).
diumenge, de gener 20, 2008
Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant" (II)
Xavier Garcia també va afirmar que el reconeixement nacional que es fa de Bladé i Desumvila no es correspon amb la seva qualitat literària i periodística. Per a Garcia, Bladé hauria de ser conegut a tota Catalunya i el fet que no sigue no s'adiu amb la seva obra. Per a Garcia, el reconeixement a Bladé, tot i merescut, s'ha fet massa tard.
Un dels motius que fan del periodista de Benissanet desconegut per la massa catalana és, per a Xavier Garcia, que sigui de la «perifèria». Un altre, que Barcelona té la capacitat de distribució però no la de creació qualitativa. En canvi, l'Ebre sí que té la capacitat de creació literària però no la de distribuir els seus escriptors. Per aquest motiu, ni Bladé ni Cid i Mulet ni altres escriptors ebrencs de gran qualitat són reconeguts a nivell nacional, ni en molts casos a les nostres mateixes Terres. Perquè malhauradament moltes persones de l'Ebre encara els desconeixen, no només la seva obra sinó també la seva existència.
dimecres, de gener 16, 2008
Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant"
***Per motius d'exàmens no puc ampliar aquesta nota, perquè em fa falta temps per tot. Tot i això, us prometo que aquest cap de setmana, dilluns a molt estirar, tindreu una mica més ampliat els comentaris que Xavier Garcia va fer a la UAB.***
dijous, de gener 10, 2008
Una agradable sorpresa a Barcelona
Doncs bé, la sorpresa ha estat veure la carta un Pescaito del Ebro. Bé no m'hi he pogut estar i li he demanat a l'editora de La Mitocòndria que el demanessim, que havíem de fer país. La veritat és que m'ha agradat això de veure l'Ebre per les terres barcelonines.
Amb el post, inauguro l'any i de pas una nova secció, freakades, on crec que aniré explicant diverses coses que em sorprenen per o de la ciutat comtal.