Curiositas històriques

Potser ja vaig tard, però fins ara aquesta setmana no havia tingut temps per publicar.


Em sembla molt curiós que Rajoy per expressar el que ell creu una manca de debat, hagués d'anr fins la URSS dels anys 50: "Esta es la primera vez en la historia de la democracia, no sólo española, sino del resto de países, en la que las posiciones y las propuestas de un partido no se pueden debatir en un Parlamento. Me parece dramático que a un partido democrático se le diga que sus propuestas son vetadas en el Parlamento mientras se dialoga con una organización terrorista; es claramente antidemocrático e inaceptable. Esto, ni Stalin; ni siquiera se considera la oportunidad de debatir". El dictador soviètic va morir el 1953 i potser la comparació ens queda una mica lluny.


Certament, Stalin va manipular, va ser un dictador cruel, va fer desapareixer els opositors, enviant-ne alguns a Sibèria, etc. Tot i això, potser per fer una comparació de falta de llibertat d'expressió, de falta de debat, etc. el més propi hagués pogut ser parlar de Franco i el franquisme que, fins a la seva mort, va estar privant als espanyols de les seves llibertats més bàsiques, fins i tot a la vida: les condemnes de mort posteriors a la guerra en són un exemple.


Per què no ho va fer Rajoy? És que els seus votants d'extrema dreta no li haguessen perdonat? És el PP la prolongació del que fou la CEDA durant la Segona República, quan mai es va mostrar favorable a aquesta forma de govern perquè els seus votants eren monàrquics? Estarà el PP virant cap a una posició més d'extrema dreta que de centre dreta, com diuen que són?

Rajoy copia a House (Cuatro) i es torna el rei de les obvietats: no hi ha guerra

"Lo fácil es apuntarse a un eslogan, 'todos por la paz', como si alguien estuviera en guerra". Aquesta va ser la resposta de Rajoy a les crítiques per no haver assistir (ni ell ni el seu partit) a la manifestació en contra d'ETA de Madrid, celebrada el passat dissabte.

Certament, no hi ha una guerra. Però és pot viure en 'pau' quan existeix una amença terrorista? Les famílies de Palate i Estacio estan ara mateix en 'pau'?

El terrorisme (com es pot veure en la seva arrel etimològica) crea terror i, mentre això existeixi, la PAU s'ha de buscar, encara que no hi hagi guerra.

D'altra banda, al febrer l'AVT ha convocat una nova manifestació contra ETA ja que, entenen, que la manifestació de dissabte a Madrid era pro Zapatero i pel procés de pau, per la qual cosa no es sentien identificades. Com ja he dit alguna vegada, crec que l'AVT està entrant en un terreny que no li correspon. Òbviament, els integrants de l'associació poden ser més propers a una posició política que a una altre, però immiscuir-se en aquests temes i intentar manipular la veu de les víctimes del terrorisme en contra de govern no és el que hauria de fer.

Víctimes de la guerra

La guerra de Vietnam torna a estar de moda ls mitjans de comunicació en compar la situació d'aquest guerra amb la situació que es viu actualment a l'Iraq. De fet, encara avui es deixen veure en aquest país asiàtic les seqüeles de la guerra.

Durant la guerra l'exèrcit dels Estats Units va utilitzar un seguit d'herbicides sobre la població civil. Un dels que més mal va fer va ser l'Agent Taronja, un herbicida que s'utilitzava per privar a l'enemic d'ocultar-se en la vegetació selvàtica, arrasava tots els arbres. En total, entre 42 i 72 millones de litres de defoliants van ser provats o utilitzats al país asiàtic.

De fet, un tribunal de Brooklin va denegar la demanda judicial que las víctimes van presentar contra les multinacionals per haver donat a l'exèrcit aquest defoliant tòxic. Tot i així, el 1984 aquestes mateixes multinacionals van haver de pagar una compensació econòmica als veterans americans.

Vietnam estima en tres milions el nombre d'habitants que pateixen malalties (càncer, ceguera, diabetes, etc.), paràlisis o malformacions congènites. Els EUA, tot i aquestes dades, només en reconeix un milió i no creu que l'ús dels hervicides sigui el causant d'aquestes malalties. En canvi, aquesta teoria està negada per alguns estudis d'universitats americanes. Tot i que hi ha malalts que no van estar mai en les zones afectades (ni tampoc els seus avantpassats), els científics vietnamites afirmen que la malaltia els hi ve per haver menjat productes contaminats.

ETA acaba amb la treva i els partits polítics en treuen profit

El passat dissabte (30 desembre de 2006) ETA va acabar amb la treva amb un atemptat a la T-4 de Barajas. De moment, ja han trobat una víctima mortal i els bombers estan buscant un desaparegut.
Les reaccions de les forces polítiques han deixat (i deixen) molt a desitjar. D'una banda, el PSOE, partit que governa, no acaba de deixar clar si continuarà amb la negociació o no. No ho dic perquè estigui més a favor d'una opció o d'una altra, sinó perquè l'opinió pública mereix conèixer les intencions del govern. No valen eufemismes ni mitges paraules.

D'altra banda, el principal partit de l'oposició està en una postura absolutament crítica amb el govern de Zapatero. En cap moment, he escoltat a Rajoy donar suport al govern. Des de l'explosió de Barajas, el líder de l'oposició ha criticat el procés de pau i les reaccions del govern espanyol.

Els altres partits (IU, PNV, ERC, CIU, Verds, etc.) han condemnat la bomba però han demanat al govern que continuï amb la negociació amb ETA. Aquests partits, amb menys força al parlament central, han tingut una posició més "moderada", en el sentit de no voler treure profit polític tot i que han mostrat clarament la seva opció preferida (segurament és impossible no mostra la ideologia, ni tan sols en moments així).

Però si una organització s'està "aprofitant" d'aquest atemptat és l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) que va convocar concentracions per rebutjar l'atemptat (perfecte) en les quals es van veure pancartes en contra del govern de Zapatero, en contra del procés de pau i altres que deien: "11-Mentira y manipulación!! Queremos saber ¿quien ha sido?". A més a més, en alguna manifestació es va poder veure també alguna bandera anticonstitucional.

Per finalitzar, voldria fer una crítica als mitjans de comunicació ja que, crec, han donat poques pàgines (o minuts) als dos desapareguts (un d'ells ja trobat mort). El dia després de l'atemptat, Antena 3, amb prou feines va dedicar un minut de les notícies als dos desapareguts mentre a les manifestacions contràries al govern van tenir un paper més important, en quant a temps.