dilluns, de febrer 18, 2008

Catalonia is not Kosova

El parlament kosovar va proclamar ahir la independència unilateral. Avui es poden llegir per diversos blocs esperances de persones nacionalistes que veuen amb la independència de Kosova, un camí per a Catalunya. Però, per sort, això no és així. Com molt bé va explicar l'amic Votant Anonim, no fa gaires dies en aquest article. L'únic apunt que li va faltar afegir és la darrera etapa de la història kosovar, època marcada per les massacres provocades per Milosevic i el seu nacionalisme serbi extrem, per l'apartheid que van patir els albanokosovars, pel fet de ser expulsats del seu país i enviats cap als camps de refugiats.

El cert que la independència era l'única sortida de Kosova, que porta nou anys sota el control internacional i no sota el control serbi. Ara falta desvelar dubtes. Serà Kosova un nou estat fallit? Es podrà considerar estat (segons algunes definicions, només ho són els reconeguts per l'ONU)? Podran reduir les taxes d'atur i tirar endavant la seva economia? Respostes que de moment encara no tenen una resposta ferma, excepte potser la segona. Respostes que necessitat l'ajuda internacional per contestar.

Pel que fa al reconeixement, és lamentable que l'Estat espanyol hagi decidit no reconèixer Kosova, igual que ho han fet els grans països europeus. Ha perdut l'oportunitat en situar-se a l'alçada dels grans països europeus, amb una tradició democràtica important (excepte Alemanya i Itàlia).

Kosova no és un exemple ni per a Catalunya ni per al País Basc. Els exemples no cal anar-los a buscar tant lluny.

Foto: Avui.cat

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamentable que l'Estat espanyol no reconegui kosovo fins a cert punt no? O és que s'ha de seguir el què diuen els grans països europeus?
El gran amic Bush s'assegura un enclavament amic als Balcans en un ambient hostil entre Sèrbia i els Rússia. I sense tenir res en contra de la independència de Kosovo, trobo justificat el malestar dels serbis que veuen com se'ls amputa el lloc on va néixer sèrbia, sense que s'hagin fet grans esforços de consens. Van acceptar la independència de Montenegro, però aquí deu haver fallat alguna cosa.

No ho sé.. potser les coses es poden fer d'altres maneres, amb més calma també hagués aconseguit la independència i no crec que per ara estiguin preparats per assumir-la sols

Marc

Anònim ha dit...

No em sembla lògic que es distingeixi Kosovo d'altres casos com el de Catalunya.
Dedueixo per tant que pel teu parer un Estat tan sols pot néixer a partir de la sang. Aleshores, dedueixo per tant que queden les portes tancades a plantejaments d'independència lliures, democràtics i cívis.

ALeshores, seguint aquesta regla de tres si s'ha d'obrir un procñes de desmembrament d'Espanya s'haurà de començar el País BAsc ja que ha valorat les armes per sobre les paraules.

Si per decantar les possibilitats independència s'ha de posar sobre una balança el pes dels morts, no anirem enlloc. Aniria sent hora d'entrar en un procés en el qual es puguin plantejar les iniciatives (i que comptin, sempre, amb la majoria de la societat implicada) de manera lliure les decisions que les persones prenguin sense arribar als extrems del cas kosovar.

Javi Buera A. ha dit...

Jordi, no et confonguis, jo no he dit que l'únic camí per a la independència és la sang. El que dic és que el cas kosovar no és comparable al català per culpa d'aquest sang que ha caigut. La independència és millor aconseguir-la a partir de processos democràtics i cívics, com tu dius, amb el suport de la majoria de la població...
I no, no crec que s'hagi de reconèixer un estat perquè ho facin tots, però trobo patètic que no ho facin per la por a sentar precedents...I els esforços és relatiu, perquè les negociacions han fracassat perquè tant Sèrbia com Kosova estaven immòbils amb les seves posicions: autonomia vs independència.

Lidia ha dit...

Jo potser no estic tant posada en el tema o en història tant com vosaltres però des del punt de vista d'una "inculta" en política diré que és patètic el tractament que certs medis de comunicació han fet del cas.
Certament l'Estat deu pensar "cuando veas las barbas de tu vecina cortar..." però estic d'acord amb en Javi quan diu que els casos són completament diferents.

Anònim ha dit...

Més enllà de tot plegat em sembla que des del nostre país actuem en una espècie de por que a vegades costa de dir que som catalans quan hi portem tota la vida (i espanyols, lògicament, també). Crec però que certs mitjans com dius tu Lídia utilitzen el mateix argument que el Javi, encara que en sentit diferent.

Jo el que volia dir és que l'argument que no es el mateix "s'utilitza" per tancar el tema de la "indissoluble unidad del estado español" i precisament si ja amb la reforma de l'Estatut un militar va criticar-lo i Fraga va demanar que surtin els tancs, malament anem.

Les coses s'han de plantejar seriosament. No crec que triomfés ara per ara el Sí en un referèndum d'independència, però serviria per tancar per sempre el debat territorial i que declaracions com les del General Mena i Fraga es queden en verborra verbal i no en el que ha passat a Kosov@. A Canadà bé que es fa amb Quebec i no passa res, però és el camí normal que s'hauria de seguir (Crec jo) en ple segle XXI

Diari del Votant Anònim ha dit...

Gràcies per l'esment, i no cal dir que subscric el conjunt del post, ja que és obvi que els crims albanesos del passat no justifiquen els comesos pels serbis.

Per cert, si una lliçó n'hem d'extreure de Kosovo, més enllà de la seva legitimitat o manca d'aquesta, és que la independència s'aconsegueix per la voluntat majoritària i el reconeixement internacional. No cal buscar legitimitat interna (Constitució espanyola), sinó que el que cal és que els altres Estats et reconeguin. I per anar bé, cal que ho lideri una de les "grans potències".