dilluns, de febrer 26, 2007

El TC afirma que els professors de religió han de donar exemple de cristianisme

El Tribunal Constitucional (TC) accepta que els professors de religió siguin despatxats de la seva feina per viure en parella sense estar casats. La resolució del TC afirma que «els docents han de destacar pel testimoni de vida cristiana». De fet, el principal argument del TC és que l’ensenyament de religió va més enllà de la transmissió de coneixements i, per aquest motiu, la capacitació per impartir-la pot implicar certes exigències. Així doncs, per tenir una idoneïtat per ensenyar religió els professors que l’ensenyin a les escoles –també a les no catòliques– «han de destacar per la seva doctrina recta i pel testimoni de la seva vida cristiana».

Pel que sembla, a causa de uns acords entre Església i Estat, és l’Església qui escull els professors i qui decideix renovar-los o no. Tot i així, és l’Estat qui paga als professors.

Aquesta resolució del TC ve després que, una professora, María del Carmen Galayo Macías, fos despatxada perquè viu amb un home amb el qual no està casada. El TC, tot i la aquesta sentència, afirma que no pot dir res concret sobre aquest cas si Galayo no presenta un recurs d’emparament –són aquells que es fan per defensar els drets fonamentals davant les possibles agressions de les institucions públiques–.

És curiós que el TC, que és un organisme que vetlla pel compliment de la Constitució, aprovi un fet com aquest. Digui el que digui la resolució, la vida privada d’una persona és seva i no té per què ser un reflex de la seva feina. L’església continua tancada en ella mateixa, venent uns valors que no s’entenen en un país i un món plural i lliure.

dimarts, de febrer 13, 2007

La carrera per la presidència francesa

Dos candidats. Dues maneres de fer. Progressista i conservador.

Ségolenè Royal i Nicolas Sarkozy són els candidats dels dos partits més forts a França i sembla que són els únics que aconseguiran arribar a la segona volta de les eleccions presidencials.

Royal va sortir amb molta força però per culpa d’unes declaracions desafortunades en seu presumible rival li va guanyar molt de terreny. Tot i això, en un recent míting fet aquest cap de setmana la candidata francesa ha recuperat la força i ha presentat les seves principals propostes, com ara construir 120.000 habitatges socials o préstecs de 10.000 euros sense interessos per tal que els joves construeixin el seu primer projecte de vida. Una altra de les seves propostes que m’ha sorprès és reconèixer la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), sobretot sembla bàsic que, si més no, els ciutadans disposin d’algun mecanisme per intervenir en la vida política. Un altre punt, on es diferencia molt de Sarkozy, és la proposta de reforçar el poder de control del Parlament.

Sarkozy, per la seva banda, es presenta com un polític de canvi, sense criticar al govern actual. A més, segueix una estratègia intel·ligent, sortir el màxim possible en la televisió. A part d’això, Sarkozy també té un pla fort: augmentar el pressupost en ensenyament en un 50% en cinc anys i en un 40% el d’investigació, afavorir l’accés a la propietat de l’habitatge amb préstecs sense interessos o suprimir la setmana de 35 hores i liberalitzar els horaris. Però, encara que ho negui, Sarkozy és el candidat conservador, com es demostra en una altra proposta: establir quotes d’immigrants per països i oficis. Hem recorda a una iniciativa suïssa de la qual Món Actual se’n va fer ressò i ara no sé si es va tirar endavant. Suïssa volia endurir l’entrada dels immigrants extracomunitaris. Sarkozy va ser el detonant de les revoltes d’octubre de París del 2005 en fer unes declaracions sobre els dos joves morts que es van entendre com una provocació pels habitants dels suburbis. A més, les polítiques que va establir 'per solucionar' aquest problema estaven lluny de ser polítiques integradores. El fet de no només voler limitar l’entrada, sinó fer-ho segons la procedència i l’estatus (ofici, si és executiu o peó) deixa veure el color polític de Sarkozy, encara que digui que ell és el candidat de 'tots els francesos'.

Com deia Rolando*, 'el mundo se está moviendo'

Alguna cosa està canviant al món. França té una candidata a la presidència i als Estats Units, una dona i un home negre són els que tenen més opcions de ser candidats del Partit Demòcrata. Alguna cosa canvia. Encara queda molt camí per recórrer (equiparació de salaris entre homes i dones, no marginació per raons de sexe o color de la pell, etc.) però tot s'ha de començar d'alguna manera. Potser aquesta sigui una.


* Rolando és el protagonista del llibre La Torre Oscura, d'Stephen King

dilluns, de febrer 12, 2007

Pintades nazis al costat de l’ajuntament de Tortosa

Aquesta fotografia la vaig fer ahir al carrer que hi ha al costat de l’ajuntament de Tortosa, concretament a la travessia de Santa Teresa.
Però aquestes no són les úniques pintades d’aquest tipus que hi ha a Tortosa, i no es tracta d’un fet nou. Aquest passat estiu, a part d’aquesta, ja n’havia vist un parell més, una d’elles situada al final de la rambla Catalunya, més o menys al davant del Rembrandt Films.
No sé ben bé per què, un dia d’aquest estiu vaig decidir fer una queixa a l’ajuntament per tal que fes alguna cosa per esborrar-les, la veritat és que em sorprèn que, com a mínim, no hagin tret la de la foto ja que està al costat mateix del casa consistorial.
Però no, com deia, no és un fet nou a Tortosa. Durant molts anys he jugat a futbol amb Ebre Escola Esportiva o el Jesús Catalònia (futbol base) i anava al CEIP Ferreries. Durant tots aquests anys que, per un o altre motiu, anava a l’estadi municipal, recordo (encara que difusament) que a les grades del camp de terra també n’hi havia una (recordo el punt de mira típic).
Sabem que Tortosa és una ciutat on encara hi ha mols sectors propers a l’extrema dreta. El que fa por és que sembla pujar un sector com aquest molt jove. Jugant a futbol un sent moltes coses i comparteix vestuari amb molta gent...
Com ja vaig dir a un altre post, tot el que sigui l’augment d’un col·lectiu irrespectuós amb sectors de la població tortosina, fa mal a la ciutat. És innegable que l’augment de Tortosa dels 30.000 habitants als quasi 40.000 actuals és, en bona part, gràcies a la immigració. Tortosa, Catalunya i Espanya estan davant d’un handicap important: integrar la població immigrada. I no valen models exteriors. El sistema francès no serveix perquè en l’últim any ha demostrat que exclou als no- integrats. Un professor de la UAB, que va estar de corresponsal a París durant molts anys, José Maria Perceval, em va dir una vegada: “No es pot pretendre integrar ensenyant les virtuts de Jaume I, perquè no és de la seva cultura; el que s’ha de fer és adaptar les seves tradicions a l’ensenyament, fer-los fer treballs sobre personalitats històriques dels seus països”.

divendres, de febrer 09, 2007

Sobre la ILP per l'autodeterminació de la plataforma 'Sobirania i Progrés'

Després d’una petita parada tècnica per exàmens, torno a publicar.
Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de Sobirania i Progrés a les Terres de l’Ebre en un acte fet a Móra d’Ebre. En aquest acte, l’Oriol Junqueras i el Joel Joan van afirmar que volen recollir 500.000 firmes per demanar l’autodeterminació de Catalunya. Aquest és un procediment conegut com Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que és un mecanisme de participació política que poder utilitzar els ciutadans.
La ILP la poden fer el govern central, el Congrés i el Senat, els governs i Parlaments autonòmics i els ciutadans (recollint 500.000 firmes). La ILP és la possibilitat dels ciutadans d’activar mecanismes per tirar endavant una iniciativa legislativa. Però, hi ha matèries que queden fora de la ILP: lleis orgàniques (règim electoral general, drets fonamentals, Estatus d’Autonomia...), matèries tributàries, matèries de caràcter internacional i les reformes de la Constitució. El Parlament està obligat a presentar la proposta però, ja d’entrada, pot decidir si tramitar-la o no. A més, en cas que es tramiti pot sortir amb tantes esmenes que es canviï el contingut de la proposta.
Segons això, la proposta de la plataforma sobiranista no es portaria a tràmit pel Parlament ja que l’autodeterminació significaria una reforma de la Constitució i una reforma de l’Estatut d’Autonomia.
No sé si la iniciativa de Sobirania i Progrés és per fer una crítica o realment per demanar l’autodeterminació.
En tot cas, això que dic que no s’acceptaria és una conclusió que he tret d’una assignatura: “Introducció a l’Ordenament Jurídic”. Algú m’hauria de confirmar o desmentir aquest dubte que m’ha sorgit arran de l’estudi d’aquesta assignatura.

dijous, de febrer 01, 2007

El mur de la vergonya s'allunya de les fronteres de 1967

Segons ha deixat entreveure Ehud Olmert, primer ministre d'Israel, el mur de la vergonya, aquell mur metàl·lic i de ciment que construeix Israel per "protegir-se" i que ja entre en diversos trams de territori ocupat, serà traslladat cinc quilòmetres cap al centre del país. D'aquesta manera, 17.000 palestins de cinc aldees diferents viurant cercats. Aquesta mesura és conseqüència de les pressions dels 1.500 colons jueus que viuen als assentaments de Nili i Naaleh.

El Ministeri d'Exteriors israelià afirma que la valla ha reduït la violència en els últims anys, encara que ha augmentat l'odi entre les dues comunitats i ha portat més pessimisme en la cerca d'una possible pau. Tot i que des del govern israelià s'afirma que és una mesura de seguretat, els palestins el veuen com uns obstacles per a la seva supervivència ja que separa, per exemple, els que viuen a Jerusalem dels familiars, dels negocis o de la feina a Ramala. A més, molts palestins es senten presoners al seu propi territori.

El recorregut del mur s'havia modificat ja abans, però aquesta vegada es fa per allunyar-se de les fronteres de 1967, les reconegudes per l'ONU i les que fa motl de temps que va sobrepassar Israel.

6.700 no són 51.750

Segons un càlculs a partir d'unes dades de El País, a l'India hi ha 51.750 persones que tenen una leucèmia crònica.
20.000 persones la controlen gràcies als genèrics.
6.750 per Glivec, un producte de Novartis.
25.000 persones no tenen accés a cap tipus de medicament.
Novartis creu que amb els 6.700 medicaments que regala per mitjà dels oncòlegs es cobreixen el 99% dels pacients que prenen Glivec i afirma que els continuarà regalant encara que tingui les patents "per lògica empresarial, que a la vegada sosté una significativa responsabilitat social corporativa" segons el President de Novartis a Espanya i responsable de mercats emergents, Jesús Acebillo.
Una biotecnòloga que n'entén més que jo d'aquestes coses em deia que si no es fan patents, és un problema per a la investigació ja que no s'obtindran beneficis i, al no poder fer front a les despeses, els investigadors no investigaran. La mateixa font, tot i així, creu que esfa necessària alguna mesura perquè si s'accepta la patent de Novartis, ningú en podrà fabricar en deu anys (a l'India), el preu augmentarà i els pobres no podran aconseguir els medicaments que els mantenen amb vida.

"Los pobres no valemos nada", a El País