Ahir el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va demanar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que cal «millorar» les bases del finançament autonòmic i que, per al PSC, primer està Catalunya i, després, els socialistes. Avui, molts mitjans de comunicació destaquen les paraules de Montilla i la frase de «quien bien te quiere te hará sufrir» (refrany que no és ben bé així, però no entrarem a valorar) i diuen que el President de la Generalitat va ser dur amb Zapatero.Però l'11è Congrés del PSC ens va deixar una altra frase interessant de Montilla: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya». Signifcativa especialment perquè durant la darrera setmana, i també durant el Congrés, hi ha hagut veus socialistes que han demanat «veu pròpia» a Madrid, que pot passar o bé per un grup propi o bé per votar en consonància a Catalunya i no a les directrius del PSOE. De moment, el congrés dels socialistes catalans es va guardar l'opció de demanar el grup propi al Parlament de Diputats a Madrid, quan ho consideri oportú. De moment, però, encara no.
Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.
Foto: lavanguardia. es (acn / Iris Aviñoa)Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.
El PSC ha de ser aquest legislatura allò que durant el final de la passada no va acabar de ser. Ha d'esdevenir el Partit Socialista Català o de Catalunya i no el Partit Socialista a Catalunya.
Per saber més:
Montilla reclama a Zapatero el compliment de l'Estatut i que es millori la proposta de finançament (3cat24)
Montilla deixa clar a Rodríguez Zapatero que la prioritat del PSC és Catalunya (El Punt)
Montilla advierte a Zapatero que si hay que elegir entre zapatero y Catalunya, «antes será Catalunya» (La Vanguardia)
Montilla a Zapatero: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya» (Avui.cat)
Montilla pide a Zapatero que asuma el coste político de la financiación catalana (El País)
Montilla, a Zapatero sobre la financiación: «Quien bien te quiere, te hará sufrir» (El Mundo)
Entrades
1 comentari:
Veig que per l'estiu no tanques per vacances tampoc!
El PSC, més que triar entre la "S" o la "C" (o quina de les dues pesa més), però el problema més que ser el PSOE a Catalunya és que la seva ideologia s'havia convertit en un iogurt marca blanca del Caprabo, una marca que no molesta i que s'adapti a les seves boques. Massa vegades sembla funcionar com un partit-comerç on es defensen determinades postures per si satisfan a un gruix suficient de personal que els assegurin un gruix de votants suficients. Les tensions sempre anaven per dins a la cuina, però amb aquest cop d'efecte obren un camí com a mínim interessant.
Crac, què tal un article sobre el manifiesto por lalengua común i en especial el paper de Tele5 en tot plegat?
Sort!
Publica un comentari a l'entrada