dilluns, de novembre 03, 2008

Un final emocionant

Amb el cinquè lloc al Gran Premi del Brasil, al Circuit d’Interlagos, el britànic Lewis Hamilton es converteix en el pilot més jove en guanyar el Mundial de Fórmula 1.

75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic.


dijous, d’octubre 16, 2008

33 anys és massa tard?

D'entrada no. 33 anys després de la mort de Franco, per primer cop, un jutge s'ha mostrat interessat en investigar les desaparicions de la dictadura. Baltasar Garzón, a més, ha ordenat l'apertura de 19 fosses comúnes. El jutge de l'Audiència Nacional s'ha declarat avui competent per investigar la repressió franquista ja que es tracta de desaparicions il·legals que són crims contra la Humanitat. A més, en un auto diu que també s'obriran les fosses comúnes que, en el futur, es descobreixin. Entre les 19 que ja ha ordenat obrir, està la del poeta de la Generació del 27, Federico García Lorca. Cal, però, estar atents a què passarà en els propers dies ja que la Fiscalia diu que recurrirà l'auto de Garzón perquè considera que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per investigar les desaparicions.

D'entrada, no és massa tard. Molts historiadors van criticar ja fa unes setmanes Garzón, quan va decidir que investigaria si l'Audiència era competent. Els historiadors al·legaven excés de protagonisme del jutge espanyol i que eren ells, els historiadors, els encarregats de retornar l'honor a les víctimes de la repressió, tres dècades després de la mort de Franco i gairebé 70 anys després del fi de la Guerra Civil.

Però Garzón ja ha advertit que els 35 acusats per les desaparicions (on també hi és Franco) són morts. Per tant, el jutge anticipa ja l'extinció de responsabilitat penal dels autors. Així doncs, el cas dels desapareguts passarà de l'Audiència Nacional als jutjats territorials corresponents. Els que sí podríen ser imputats són els alts càrrecs de Falange Española des del 17 de juliol de 1936 fins al 3 de desembre del 1951. Un cop siguin identificats, es decidirà si se'ls imputa o no.

Per tant, sí, és massa tard. Aquestes desaparicions s'haguessin hagut d'investigar fa 30 anys i castigar els culpables. Ara ja no és pot fer. En aquell moment, però, es va decidir no investigar ja fos per la por a un nou alçament militar o bé perquè amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977 els culpables eren "perdonats".

Restitució de l'honor
Tot i això, és un primer pas molt important que es reconegui la il·legalitat del cop franquista del 1936, tal i com Garzón diu a l'auto: «La acción desplegada por las personas sublevadas y que contribuyeron a la insurrección armada del 18 de Julio de 1936, estuvo fuera de toda legalidad y atentaron contra la forma de Gobierno (delitos contra la Constitución, del Título Segundo del Código Penal de 1932, vigente cuando se produjo la sublevación), en forma coordinada y consciente, determinados a acabar por las vías de hecho con la República mediante el derrocamiento del Gobierno legítimo de España, y dar paso con ello a un plan preconcebido que incluía el uso de la violencia, como instrumento básico para su ejecución».
Un primer pas que serveix per restituir l'honor als desapareguts i a aquells que van defensar el govern republicà legítim. A més, hauria de servir perquè, d'una vegada per totes, tots els partits polítics democràtics rebutgin i condemnin el franquisme i, si no ho fan, siguin il·legalitzats.

Per saber més:
Fotos:
Madrid, treta de la web Durcros.biz

diumenge, d’octubre 12, 2008

Tarragona i la manifestació feixista

Ja hi som. Avui és el dia. Tarragona rebrà la manifestació feixista convocada pel partit d'extrema dreta Alianza Nacional (AN) i on es preveu que hi assisteixin centenars de neonazins d'arreu de l'Estat. Amb tot, aquesta setmana la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha organitzat una contramanifestació que, sota el lema «Nazis i feixistes? Ni a Tarragona ni a enlloc!», vol rebutjar l'organitzada per AN. Això sí, vol fer-ho d'una manera «pacífica». Ja veurem, però, què passa si s'arriben a trobar les dues manifestacions. A més, aquests dies també s'ha creat un grup al Facebook (Fora feixistes de Tarragona) per donar la contramanifetació de Tarragona.
El que em sorprèn és que la subdelegació del govern espanyol a Tarragona hagi dit que no podia fer res per il·legalitzar la manifestació ja que «ha de respectar que la gent pugui manifestar les seves opinions». Indignant. I amb coses com aquesta es veu que aquest estat de dret està coix. I és que crea una llei de partits per il·legalitzar els partits que fan apologia del terrorisme i no condemnen els atemptats d'ETA. Però a la llei s'hi obliden posar que també es podran il·legalitzar aquest partits d'extrema dreta que fan apologia del feixisme i del franquisme. Perplexos, hem de veure com partits com AN o España 2000 o Falange Española es presenten a tot tipus d'eleccions. Certament, aquests partits sí condemnen els atemptats d'ETA. Això sí, tampoc cumpleixen amb l'esperit de la Constitució (allò que sempre els hi agrada dir a alguns partits estatals). Com es poden permetre partits polítics que en les seves manifestacions porten banderes franquistes, que en el seu discurs hi ha un fort nacionalisme espanyol excloent i, sobretot, quan els seus discursos es basen amb el racisme i la xenofòbia i inciten a portar-la a la pràctica.

I és que recordem que la manifestació d'avui a Tarragona no és un acte de simple nacionalisme espanyol, com el que es podrà veure a Madrid amb la desfilada pel dia de la Hispanitat. És una manifestació organitzada pel «Dia de la Raza» i serà feixista i xenòfoba. El que dèiem: fora Feixistes de Tarragona i d'arreu!
Per saber-ne més:

dijous, d’octubre 09, 2008

Decisions preses a destemps

Dimarts a migdia ens sorprenia la notícia que el sis principals Bancs Centrals havien decidit rebaixar els tipus d'interès. D'aquesta manera, a Europa es passava del 4,25% al 3,75%. La decisió es va prendre amb la intenció de reimpulsar l'economia i que les borses no es veiessin afectades per l'actual crisi.
La decisió en un primer moment va aconseguir moderar les pèrdues als parquets mundials, però a la tarda es van tornar a agreujar. De fet, des de dimarts, les pèrdues s'han fet constants a les principals borses. Avui, l'únic índex de valors que s'ha salvat de la crema ha estat el Nasdaq 100, que ha crescut un 1,07%. La resta, vermells arreu: l'Ibex35 ha caigut un 3,83%, el Dow Jones un 0,95% o l'Eurotop 100 un 2,51%. (Per seguir les borses, pitgeu aquí).

La decisió, doncs, dels bancs centrals ha arribat tard. Tal com reconeixia el director de la Borsa de Barcelona ahir a RAC1, la decisió del Banc Central de fa uns mesos d'augmentar els tipus d'interès al 4,25% va ser un error. Cert, sobretot perquè quan es van pujar al juliol ja se li veien les orelles al llop. El president del Banc Central Europeu, Jean Paul Trichet, la justificava dient que la mesura contribuia a «l'estabilitat dels preus». I des de llavors, el 3 de juliol, quan es va fer pública la pujada d'un quart de punt, fins a dimarts han passat dos mesos en els que la crisi s'ha anat agreujant. Els estats han hagut d'ajudar als bancs per què no quebressin, s'ha injectat diners, les borses han perdut en dos mesos més que guanyat. I els ciutadans han vist com augmentava la inflació i perdien capacitat de despesa.
Els bancs centrals haguéssin hagut de reduir els tipus d'interès molt abans. Ara, arriba tard perquè bancs i ciutadans ja estan dins de l'espiral de la crisi. De moment, la reducció no ha servit de res. Veurem què passa en els propers dies.

dimecres, d’octubre 01, 2008

La facilitat d'entrar "armes" als camps

Aquest matí, uns estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat als Matins de TV3. Allà, han mostrat un treball d'investigació on es veia clarament com entraven amb una pistola de joguina a l'estadi Lluís Companys i al Camp Nou amb facilitat. Podeu veure el vídeo aquí. També El Mundo Deportivo.
Aquest tipus de reportatges són molt eficaços per aprovar l'assignatura en qüestió (Periodisme d'Investigació, on em consta que se'n van fer més així). Ara bé, dubto molt que aquests tipus de treballs puguin servir per mostrar la deficiència del sistema de seguretat dels recintes esportius. Les entrades als camps es van fer en el partit Espanyol - Atlètic de Madrid, al Lluís Companys, i el Catalunya - Argentina al Camp Nou. En cap cas, un partit d'alt risc. I sempre, entrant per la zona de Graderia, on els escorcolls acostumen a ser mínims ja que allà s'hi posa l'afició local que només va a veure el futbol. És a dir, allà no hi ha violents.
Em pregunto per què surten les imatges ara i no ho van fer al juny, quan es va fer el reportatge?

dimarts, de setembre 23, 2008

La màquina mediàtica estatal contra el finançament

Que s’ha plasmat en les dades que coneixíem ahir publicada per La Vanguardia. Un de cada dos espanyols creuen que el finançament actual de Catalunya és excessiu. Per contra, tres de quatre catalans opinen que l’actual model és insuficient.

I és que la gran màquina mediàtica espanyola fa dies que ha encetat una campanya contra un nou model de finançament de Catalunya, oblidant massa vegades que és una llei orgànica (l’Estatut) qui exigia que s’arribés a un acord abans del 9 d’agost del 2008. Estatut que com s’ha dit ja el PSOE va aprovar i ara incompleix. El model de finançament actual és insuficient per al país ja que quan es va acordar no es va pactar cap tipus de mecanisme de correcció que permetés que allò pactat millorés en funció de variables com ara l’augment de població, entre d’altres. La premsa estatal qualifica constantment les exigències del 3+1 com a reivindicaciones nacionalistas. En canvi, fa dies que els papers de diari parlen del fet que Andalusia ha estirat les orelles a Moncloa per reclamar-li un millor finançament, reclamant una deuda histórica.

És normal, doncs, que aquestes estadístiques diguin el que diuen. Espanya no té cap mitjà gran d’abast estatal que sigui prou responsable per explicar per què és tant necessari un nou finançament català. Cap per ser suficientment objectiu per, més enllà d’interessos polítics (i econòmics), explicar quina és la situació econòmica de Catalunya. És massa difícil exercir un pensament crític vers als mitjans de comunicació quan llegeixis el diari que llegeixis o posis el canal que posis, el missatge és que la millora de finançament català perjudicaria tot l’Estat.

La necessitat del finançament
L’acord a què va arribar aquest estiu Saura amb De la Vega per no demanar que Zapatero comparegués al Congrés i expliqués els motius de l’incompliment de l’estatut, donen tres mesos al govern central per acordar el nou finançament. Tot i això, els més pessimistes ja veuen que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que s’aprovaran a finals d’any, no inclouran el finançament català. Moncloa s’ha amagat darrera la crisi econòmica per no acceptar la millora que reclama el 3+1. Això en reunions privades, tal com va desvetllar el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, a RAC1 fa una setmana. Allà, Ridao va reconèixer que el vicepresident segon i ministre d’economia, Pedro Solbes, li havia pintat un panorama de creixement zero o decreixement de l’economia espanyola. Panorama que fa dies que hom pot llegir als mitjans però que, en canvi, Solbes ni ha donat valor ni tampoc ha reconegut en públic.

Llistes d’espera immenses per operacions, massa vegades, necessàries a la Seguretat Social. Duplicació dels barracons escolars en quatre anys. Hospitals. Ajudes a l’habitatge i les ajudes a la dependència. Catalunya té transferides una sèrie de competències (sanitat, educació, etc.) importantíssimes, però que necessiten una important inversió de diners. I per això, entre d’altres coses, és necessita i és vol un nou finançament. Perquè a la Seguretat Social és on hi ha els millors metges però les llistes d’espera acostumen a ser massa llargues. Falta més personal i més hospitals. Perquè s’han endarrerit o, directament, no s’han pogut començar les construccions de noves escoles en alguns municipis i han augmentat els famosos barracons. Falten més escoles i més equipades. Ningú a Catalunya es nega a participar en el que s’anomena sistema de Solidaritat. El que es reclama és que la Generalitat pugui tenir diners per invertir en Catalunya.

dimarts, d’agost 26, 2008

Més presos, més divisió

El govern d'Ehud Olmert va alliberar ahir 198 presos palestins. Tots ells, igual que la majoria de presos alliberats per Israel en els darrers mesos, són membres a Al Fatah, el partit del president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs. Si fa uns dies ja alertàvem que Olmert buscava, de nou, dividir els palestins (ja de per si molt dividits), amb l'alliberament d'ahir encara ho fa més. De fet, poques després de portar els expresos a Palestina, veus de Hamàs ja alertaven sobre el fet que el govern d'Israel busca més divisió entre els dos principals partits palestins. Divisions que, com sabem, acaben amb enfrontaments armats entre la població palestina.

Segons algunes informacions, l'alliberment busca rellançar el procés de pau d'Annapolis, paralitzat gairebé des de l'endemà dels acords. Però el problema és que la pau a Palestina i a Israel passa per incloure Hamàs en totes les negociacions. Israel, amb el suport d'Occident, va aconseguir que el partit palestí guanyador de les darreres eleccions legislatives es veiés obligat a tenir el control de Gaza, mentre que Abbas i Al Fatah "recuperaven" Cisjordània. Si la població de Gaza ja estava en Hamàs, ara, avui, 14 mesos després del bloqueig econòmic a què Israel sotmet la regió, Hamàs té encara més adeptes.

L'arrogància d'Olmert i del seu govern fa que presenti propostes infralegals, doncs totes les propostes de pau passen per un Estat Palestí lluny de les fronteres de 1967 i sense parlar de Jerusalem. I, de mentres, buscant aillar Hamàs. No els vull defensar. Hamàs està darrera de la majoria d'atemptats a Israel, fet condemnable i que no ajuda a la "causa" palestina. Però l'estratègia d'Israel per aïllar Hamàs suposa l'aïllament de Gaza i els enfrontaments entre faccions. Massa morts...

dimecres, d’agost 13, 2008

Pau a canvi de...

No, el post no és per parlar de Geòrgia. Tot i que també s'hauria de veure l'acord que aquesta matinada ha signat el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Un acord proposat per Rússia i amparat pel president de torn de la Unió Europea, Nicolàs Sarkozy. Tractat on no és garanteixen les fronteres georgianes. L'acord no és res més que la venjança que li tenia guardada Rússia als Estats Units per haver amparat la independència de Kosova (Geòrgia és un dels aliats més importants dels EUA, tercer país amb més tropes a l'Iraq, per exemple).

Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.

Però la proposta d'Olmert amaga un assumpte greu. No es tracta que l'oferta estigui per sota de la resolució 242 o que es postergui una decisió sobre Jerusalem. Per crear aquest estat palestí, Israel demana a l'ANP (controlada per Al Fatah) que recuperi el control sobre Gaza, controlada per Hamàs. Això implicari tornar, de nou, als enfrontaments entre membres dels dos partits perquè Hamàs és forta a Gaza i es fa difícil pensar en que la pugui abandonar.

La proposta, doncs, no vol la pau a Israel-Palestina, pretén tornar a causar inestabilitat. Vol que, de nou, els palestins tornin a estar dividits entre ells.

divendres, de juliol 25, 2008

70 anys d'Història

El 25 de juliol de 1938, els republicans creuen l'Ebre amb l'objectiu d'acabar amb les tropes franquistes que començaven a assetjar Catalunya. Una batalla que va suposar l'inici del final de la Guerra. Una batalla que va durar gairebé quatre mesos i que va deixar milers de morts. L'objectiu de guanyar la batalla i reconquerir l'Estat pam a pam es va veure diluït un 16 de novembre de 1938, dia en què definitivament les tropes sublevades guanyen la batalla. Una batalla i una guerra que, segons alguns analistes entre els quals està Paul Preston, s'hagués pogut guanyar si les democràcies occidentals no s'haguessin girat d'esquena al conflicte espanyol. La gran diferència entre l'armament franquista (amb el suport de Hitler i Mussolini) i el republicà (amb un suport de la URSS) i la falta de cohesió al bàndol republicà són les dues raons que segons historiadors i analistes expliquen la cruel derrota i la caiguda de la democràcia durant quatre dècades.

Avui fa 70 anys que les tropes republicanes van creuar l'Ebre amb aquell honest somni, amb la bandera republicana amb la mà i desitjant que aquesta continués als ajuntaments d'arreu l'Estat. I els defensors d'allò, nens de 17 i 18 anys. Una lleva del biberó que va haver de posar-se el fusell al coll en una edat que el més normal hagués estat rondar noies (o nois). Una lleva del biberó, molts membres de la qual es van quedar a les montanyes de la Terra Alta.

I 70 anys després d'aquella batalla i d'aquella cruel i injusta guerra, i 30 anys després de la caiguda del règim, què ens queda? D'una banda, el record i reconeixement a aquells herois. Númerosos monuments a la pau, com el que hi ha a la quota 705 de la Serra de Pàndols, on cada any els supervivents de la Lleva del Biberó i alguns Brigadistes Internacionals es reuneixen per recordar què va passar avui fa 70 anys. Però el camí és molt llarg i el recorregut que hem fet és molt breu. Encara hi ha monuments en homenatge als caiguts del bàndol sublevat (com el de Tortosa), encara hi ha centenars de fosses comunes amb les restes de soldats, encara hi ha homenatges a Franco o als col·laboradors (Valle de los Caídos, per exemple) o gent que es nega a condemnar aquells 40 anys de dictadura. Poc a poc l'Estat avança en el record i homenatge: la llei de la Memòria Històrica o el Memorial Democràtic de la Generalitat són petits passos que cal fer, però encara insuficients per tancar velles ferides.

Hi ha qui advoca per deixar-ho tot com està perquè considera que projectes com els impulsats per l'Estat i la Generalitat el que fan és obrir aquelles ferides. Però és que mai han arrivat a sanar i només ho faran si s'aconsegueix recuperar la història. Si la gent és capaç de recordar què va passar l'any 1936 i si la gent és conscient que les tropes franquistes van ser unes rebels que van anar contra el govern legítim. Les velles ferides només sanaran si, per fi, tots els partits democràtics condemnen l'alçament i la dictadura.

Fotos:
Historia del siglo XX


Per saber més:
Espais de la Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre, ara toca (El Punt) Molt recomanable.
Allà on reposen en Jaume i les seves sabates (El Punt)
La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts (El Punt)
Los últimos dias de los brigadistas (El País)
Molt recomanable també un reportatge del diari Público, titulat «El escenario de la Batalla del Ebro se convierte en una ruta cultural», encara no disponible a la seva web.

La batalla de l'Ebre a l'Ebresfera
70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre pel pas de Font de Quinto (Emigdi Subirats)

Poème de la Bataille de l'Ebre, 70 ans après (Nessie School of Languages)
00:15 h del 25 de juliol de 1938 (El Bloc de Marià)
25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre (Manel Zaera)
70 anys dels 115 dies (Lo Rogle de Josep M.)

dilluns, de juliol 21, 2008

Fets, no paraules

Ahir el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va demanar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que cal «millorar» les bases del finançament autonòmic i que, per al PSC, primer està Catalunya i, després, els socialistes. Avui, molts mitjans de comunicació destaquen les paraules de Montilla i la frase de «quien bien te quiere te hará sufrir» (refrany que no és ben bé així, però no entrarem a valorar) i diuen que el President de la Generalitat va ser dur amb Zapatero.

Però l'11è Congrés del PSC ens va deixar una altra frase interessant de Montilla: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya». Signifcativa especialment perquè durant la darrera setmana, i també durant el Congrés, hi ha hagut veus socialistes que han demanat «veu pròpia» a Madrid, que pot passar o bé per un grup propi o bé per votar en consonància a Catalunya i no a les directrius del PSOE. De moment, el congrés dels socialistes catalans es va guardar l'opció de demanar el grup propi al Parlament de Diputats a Madrid, quan ho consideri oportú. De moment, però, encara no.

Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.
El PSC ha de ser aquest legislatura allò que durant el final de la passada no va acabar de ser. Ha d'esdevenir el Partit Socialista Català o de Catalunya i no el Partit Socialista a Catalunya.

Foto: lavanguardia. es (acn / Iris Aviñoa)

Per saber més:
Montilla reclama a Zapatero el compliment de l'Estatut i que es millori la proposta de finançament (3cat24)
Montilla deixa clar a Rodríguez Zapatero que la prioritat del PSC és Catalunya (El Punt)
Montilla advierte a Zapatero que si hay que elegir entre zapatero y Catalunya, «antes será Catalunya» (La Vanguardia)
Montilla a Zapatero: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya» (Avui.cat)
Montilla pide a Zapatero que asuma el coste político de la financiación catalana (El País)
Montilla, a Zapatero sobre la financiación: «Quien bien te quiere, te hará sufrir» (El Mundo)

dimecres, de juliol 02, 2008

Gènova torna a decidir qui ha de presidir el PPC

Després de mesos especulant sobre qui dirigiria el PP a Catalunya, els dubtes semblen que s'han esvaït. La decisió d'Alberto Fernández-Díaz i Daniel Sirera de cedir a les pressions de Madrid i s'han retirat de la carrera per la presidència. La llista oficialista l'encapçalarà la gironina Alicia Sànchez-Camacho. Qui de moment ja ha anunciat que continuarà en aquesta carrera serà Montserrat Nebrera, qui ha dit avui mateix que no es retirarà per respecte als militants i a la gent que l'ha avalat.

El PP, tot i els girs centristes que diuen que ara fan, les decisions a Catalunya es continuen prenent a Madrid. Una part dels militants dels PPC havien de decidir qui volien com a líder i com a futur candiat o candidata en les properes eleccions a Catalunya. Un cop més Madrid ha fet i desfet al PPC, tal i com va passar fa uns mesos quan Josep Piqué va dimitir per les presions del sector més dretà i anticatalà de Madrid.
Foto: 3cat24

dissabte, de maig 31, 2008

El govern estudia fer una interconnexió que Baltasar i Pi van negar que realitzessin al febrer

La setmana que ve es posarà un punt i a part a la sequera. El govern donarà per finalitzada la situació d’emergència nacional per la sequera després que les últimes pluges previsiblement faran pujar els embassaments que abasteixen la zona metropolitana a més del 50%. Un cop fet això, el govern de l’Estat espanyol suprimirà el decret que preveia la construcció de la canonada, és a dir, acabarà amb aquest transvasament de l’Ebre. Acabarà amb aquesta interconnexió.

Però el govern ara estudia una altra interconnexió. Via dessalinitzadora de Cunit, el govern es planteja connectar Tarragona i Barcelona. I d’on rep aigua Tarragona? De l’Ebre. De manera que en qualsevol moment es podria portar aigua de l’Ebre a Barcelona via Tarragona i Cunit. El febrer, quan el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, van inaugurar un nou sistema de filtració a l’Ampolla van assegurar que Cunit no serviria per interconnectar xarxes ja que la canonada que anava cap a Tarragona i cap a Barcelona només podia expulsar aigua de Cunit cap als territoris, no al revés. Un Baltasar molt tens va qualificar com a «falses» les acusacions que llavors ja feia –i des de feia temps– la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE).

Un cop més, el govern primer diu blanc i després diu negre. Una de dos. O bé són molt dolents a l’hora de gestionar les crisis del país, o bé menteixen. En ambdós casos només hi ha una solució. Dimissions i cessaments. El primer hauria de ser Baltasar.

Foto: ABC
Per saber més:

divendres, de maig 16, 2008

Jaume Forcadell abandona el CAT

El regidor de Tortosa d'ICV va anunciara ahir que abandona el seu càrrec al consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). La decisió es va fer pública ahir, després que el govern aprovés el projecte d'interconnectar les xarxes del CAT i d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), és a dir, pel seu rebuig al transvasament de l'Ebre a Barcelona.
De fet, Forcadell ja havia dit que si el seu càrrec al CAT no li permetia evitar el projecte, dimitiria. I ho va fer ahir. En la carta de renúncia, l'ecosocialista va reiterar la seva oposició al projecte i va lamentar el "canvi de criteri" del govern, que al 2004 s'havia oposat a aquesta mateixa obra. Forcadell era membre del CAT des del 2004, nomenat a proposta de la mateixa conselleria de Medi Ambient i Habitatge.

Per saber més:


dijous, de maig 15, 2008

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

dimecres, d’abril 23, 2008

Pas endavant de Hamàs

En els propers dies es podria aprovar un treva entre Hamàs i Israel. És un pas endavant perquè amb l'acord Hamàs també reconeixeria Israel i es desmarcaria de les posicions d'Al Qaeda, que ja ha criticat la possible treba ja que, segons ells, va contra «la llei islàmica». Ara falta veure què farà Israel. L'últim alto el foc de Hamàs va durar 6 mesos i el va trencar Israel amb un atac a Gaza.
Amb l'acord, també s'obririen els passos fronterers de Gaza amb l'objectiu d'acabar amb l'aïllament econòmica de la regió, que avui veurà deixa de funcionar la única central elèctrica. La decisió s'anunciarà demà, segons ha informat Hamàs, així que falta veure què passarà.

Si finalment hi ha acord, seria un gran pas endavant en la regió, no només per a Hamàs, ja que d'aquesta manera Gaza deixaria de ser una presó per als palestins, com l'anomenat Hernan Zin a Llueve sobre Gaza. Si més no, els palestins seran, duant un temps, lliures a casa seva, quelcom que ara mateix no passa.



Foto:
Bloc d'Hernan Zin, periodista de guerra.

dijous, d’abril 17, 2008

Electoralisme o consciència ebrenca?

Setmanes políticament intenses a l'Ebre. Des que es va anunciar la possibilitat de transvasar l'aigua del Segre, la mala maró s'ha apoderat de la comunitat ebrenca. La PDE ja va dir que no s'hi oposava i que faria una assemblea general (dissabte 19, a les 20h, a l'Auditori) per decidir mobilitzacions. Aquesta mala maró ha arribat també a la política. Els alcaldes d'ERC van mostrar el seu rebuig al Segre i ICV va dir que no donaria suport a sol·lucions que no fossin no permanents.

Ara el govern ha anunciat que es farà la interconnexió de xarxes que la PDE denunciava des de feia temps. La mateixa que el conseller Baltasar el dissabte 2 de febrer negava que es pugués fer, en la inauguració d'un nou sistema de filtració a l'Ampolla. Ahir, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va demanar la dimissió de Francesc Baltasar per la mala gestió de la crisi de la sequera i va anunciar que deixaria el seu càrrec al Consell d'Administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) si es fa el minitransvasament.

El posicionament dels partits ebrencs contra el transvasament pot tenir dos lectures. D'una banda, es podria dir que ERC i ICV no volen perdre els seus vots antitransvasistes de l'Ebre, no volen perdre un sector molt important. Però també es podria dir que el seu rebuig és fruit a la seva consciència ebrenca. Al fet que realment creuen que el projecte és negatiu per al territori, que és contradictori a tot el que van defensar fa uns anys i que es contradictori amb el Compromís per l'Ebre, que van signar el PSC, ERC i ICV amb la PDE.

Personalment, em quedo en la segona opció. Per darrera dels partits, hi ha persones. No es tracta només de polítics. Al darrera hi ha persones amb sentiments, amb pensaments i amb ideals, ideals entre els quals també està la Nova Cultura de l'Aigua i el Compromís per l'Ebre.

Fotos:

dimarts, d’abril 15, 2008

Mentim, total, què és el pitjor que pot passar?

Sembla que a Catalunya està de moda mentir. Fa unes setmanes ho va fer el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, quan, primer, va dir que el transvasament del Segre no era una opció i, després, quan va dir que no es tractava d'un transvasament. Ahir vam conèixer un nou cas. Resulta que la fuita que la setmana passada hi va haver a la centra nuclear Ascó I no va ser tant petita com els responsables deien.

Sembla que allò que la radioactivitat era menor a la d'un Tac mèdic no era cert. El País publica avui que la radiació total va ser 100 vegades superior al que es va declarar en un primer moment i l'incident era de nivell 2, i no 1 com deien. Amb això, es converteix en el quart incident més greu en la història nuclear de l'Estat. De moment, el Consell de Seguretat Nuclear ha obert un expedient sancionador a la central i analitzarà 700 persones per si van resultar afectades.

Ja sabeu què diu la dita castellana «No hay dos sin tres». Així doncs, haurem d'estar alerta que no ens en col·lin alguna altra, si no ho han fet ja.

dilluns, de març 31, 2008

L'Ebre i Mequinensa van plens, però la sequera continua

Ho podem llegir al Punt. Tres minitransvasaments de l’Ebre cap al Camp de Tarragona suposarien 375 hm3 a l’any. La dessaladores amb les quals es vol pal·liar la sequera de l’Àrea Metropolitana, les del Prat de Llobregat i Cunit (que haurien d’entrar en funcionament l’any vinent) aportarien 60 hm3 (40 del Prat i 20 de Cunit). I amb només un mes, hem vist com el Pantà de Mequinensa ha pujat del 44,5% al 69,75% o el que és el mateix, un augment de 387 hm3 en només unes setmanes. És a dir, l’Ebre dóna al Camp 125 hm3 a l’any i la xifra de la crescuda dels pantans i del riu ha estat molt superior, en poc temps.

És cert que tota la crescuda s’ha aturat a Mequinensa, com es demostra de les dades de l’augment, del fet que Riba-roja continua ahir al mateix estat i que l’Ebre al seu pas per Ascó i Tortosa ronda nivells semblants a la mitjana del mes. El govern no pot esperar que la sequera es solucioni amb les pluges perquè això no és una garantia per aconseguir aigua. Però alguna cosa es deu estar fent malament quan resulta que l’Ebre i el pantà de Mequinensa augmenten en poc temps tant i no serveix per res. El Camp de Tarragona pot pal·liar els seus problemes de sequera amb 125 hm3 i, en canvi, 387 hm3 en tres setmanes no serveixen per res.

Alguna cosa es fa malament. El govern, ara, busca solucions a curt termini per «resoldre» la sequera que pateix l’Àrea Metropolitana però no es preocupa sobre què pot passar d’aquí uns anys a tot el Principat. Quan la sequera passi a afectar greument a les comarques gironines, de Lleida o a l’Ebre, es buscaran també a corre-cuita solucions que segurament només seran un pedaç. La planificació hidràulica dels governs de Catalunya ha fet i fa pena. El govern de CiU hagués hagut de pensar que quelcom així podria afectar Barcelona (i més després que el Camp de Tarragona necessités un minitransvasament) i buscar solucions estructurals i no puntuals. Els governs de coalició d’ERC, ICV-EUiA i PSC fa cinc anys que són al govern. No potser que tot just ara s’hagi de començar a construir la dessaladora de Cunit per abastir Barcelona. El perill de sequera ja el van veure (o l’haguessin hagut de veure) al 2003, quan van entrar al govern, moment en què haurien d’haver començat les obres per «solucionar» l’abastiment de l’Àrea Metropolitana.

Sembla que el transvasament del Segre, si finalment es fa, tornarà a ser un nou pedaç. Potser es pal·liarà temporalment el problema de sequera de Barcelona, però d’aquí un anys seran les comarques gironines, o lleidatanes, o l’Ebre, o els Pirineus qui patiran la sequera i qui veuran el risc que es talli el subministrament d’aigua de boca. I què es farà llavors? Un transvasament del Francolí cap a Lleida? O del Llobregat cap a Girona? La sequera és un problema per al país i ho serà si els governs continuen posant pedaços enlloc de buscar solucions a mig i llarg termini. Si continuen sense planificar els riscos de futur, el país es quedarà sec


Per saber més:

dijous, de març 06, 2008

Anem a 100!

El post d'avui està relacionat directament amb aquest blog. Aquest post és el número 100. Segurament no té gaire importància ni trascendència mundial. Però avui en volia parlar. El blog va nàixer com una espai acadèmic i s'ha transformat en un espai d'opinió personal. Ha superat les diverses crisis de carrera. Ha superat la manca de voluntat d'actualitzar. De fet, no fa molts mesos, el blog va començar a actualitzar-se amb menys freqüència que l'habitual (que ja és dir). Però sembla que això ja s'ha acabat. Volia gastar aquest post, el 100, fent un homenatge al blog com un espai de llibertat d'opinió i pensament, com un espai de discussió i com un espai de conèixer gent. I agrair a les persones que hi entreu i llegiu els articles els vostres comentaris i les vostres visites. Són sempre gratificants i constructives.

diumenge, de març 02, 2008

Israel vol acabar amb el conflicte amb els palestins

El govern israelià s'ha marcat l'objectiu d'acabar amb el conflicte amb la població palestina. O al menys això és el que podem pensar després de veure tot el que ha passat aquesta última setmana. Des del dimecres, 80 morts palestins i 200 ferits, alguns guerrillers de Hamàs i molta població civil. La manera més ràpida d'aniquilar l'enemic és acabar amb les seves futures generacions. I això és el que sembla que estigui fent el govern israelià. Des del dimecres, 15 menors morts, entre els quals estan 2 bebés.

I els bombardejos a Gaza continuaran, segons ha dit el primer ministre israelià, Ehud Olmert, si continuen els llançaments de coets Kasam al territori d'Israel. És cert, el govern d'Olmert té dret a defensar-se i a defensar la seva població dels bombardejos que pateixen. Però dubte que els Kasam siguin llançats per un xiquet de 6 mesos...


dilluns, de febrer 25, 2008

Retrocedira també l'Estat?

El titular és estrany, ho sé. I es refereix a un post que vaig fer després de les darreres eleccions municipals, on em referia a l'ascens dels partits d'extrema dreta en els ajuntaments catalans. La veritat és que és molt complicat que un partit així pugui traure suficients vots per entrar al Parlament espanyol, però també és cert que en aquestes eleccions es presenten un gran nombre de partits d'extrema dreta, com es pot veure a la imatge de la dreta, publicada ahir al diari El Punt.

Es preocupant que partits com Espanya 2000, Falange Española de la JONS o Democracia Nacional, entre d'altres, puguin presentar-se a les eleccions. El Codi Penal considera que les declaracions racistes o xenòfobes són delicte, així com no es pot justificar l'holocaust. La Llei de Partits potser també hagués hagut de tenir en compte això. Ara que els partits espanyols s'omplen tant la boca amb la Constitució, potser haurien de fer alguna cosa amb els que difonen missatges manipulats i xenòfobs, com per exemple relacionar la immigració amb la delinqüència. No crec que la il·legalització de partits sigui la solució als problemes de l'Estat, però sí que s'hauria de fer amb tots aquells partits que no compleixin les normes del joc. Per què es persegueixen els grups neonazis i no aquests partits, si molts cops transmeten els mateixos missatges?


El retrocés social del qual parlava fa mesos, a l'Estat, vindria òbviament si un d'aquests partits entrés en una o les dos cambres, però també si no es fa alguna cosa per evitar aquests missatges.


Us deixo amb el vídeo electoral d'España 2000 que, per cert, he vist aquest matí a TV3, en un d'aquells espais de propaganda. D'altra banda, també us recomano aquest article, que acompanyava la imatge de dalt ahir. Divertit anàlisi.



dimecres, de febrer 20, 2008

La vida continua igual. Retards als Rodalies

Doncs sí. Avui per fi un TGV ha sortit de Barcelona en direcció a Madrid Puerta de Atocha i un ha vingut cap a Barcelona. Avui, 12 anys després, el TGV arriba a Barcelona.

Però aquí, la vida continua igual. La gent que va a Madrid amb TGV té més possibilitats d'arribar abans a la seva destinació que els que hagin d'anar de Barcelona a Bellbitge o Vilanova. Avui, novament, una averia en un tren a St. Andreu ha provocat retrassos en els trens de la línea de Vilanova. La vida continua igual.


I continua igual perquè les coses continuen sense fer-se bé. Perquè s'ha invertit una millonada en una infraestructura com el TGV, oblidant les Rodalies i els trens de mitja distància, aquells que agafem milers de catalanes i catalans per desplaçar-nos, per anar a treballar, per anar a veure la família o, simplement, perquè sí. Les millores en les línies no arriven. Els trens continuen sent els mateixos que fa 5 anys, amb la diferència que ara els hi costa més arrivar a les seves destinacions. Perquè sí, els trens que van a l'Aeroport i a Mataró (CIVIA) s'han millorat notablement, però els que baixen cap a les Terres de l'Ebre, van cap a Girona o cap a Puigcerdà continuen sent els de sempre. És cert que cap a Girona i cap a l'Ebre en van uns de «molt bonics» amb seients tous i tauletes, però quants en passen al dia? Perquè moltes vegades te'ls canvien per regionals express (també tous, però). Anant bé, encara els gironins, ebrencs i tarragonins tenim sort perquè no hem de «sofrir» els durs trens que van a Puigcerdà (que pobra gent, ara resulta que són una «Rodalia» de Barcelona). Perquè cap allà és millor un de dur que un de tou i amb males olors.

dilluns, de febrer 18, 2008

Catalonia is not Kosova

El parlament kosovar va proclamar ahir la independència unilateral. Avui es poden llegir per diversos blocs esperances de persones nacionalistes que veuen amb la independència de Kosova, un camí per a Catalunya. Però, per sort, això no és així. Com molt bé va explicar l'amic Votant Anonim, no fa gaires dies en aquest article. L'únic apunt que li va faltar afegir és la darrera etapa de la història kosovar, època marcada per les massacres provocades per Milosevic i el seu nacionalisme serbi extrem, per l'apartheid que van patir els albanokosovars, pel fet de ser expulsats del seu país i enviats cap als camps de refugiats.

El cert que la independència era l'única sortida de Kosova, que porta nou anys sota el control internacional i no sota el control serbi. Ara falta desvelar dubtes. Serà Kosova un nou estat fallit? Es podrà considerar estat (segons algunes definicions, només ho són els reconeguts per l'ONU)? Podran reduir les taxes d'atur i tirar endavant la seva economia? Respostes que de moment encara no tenen una resposta ferma, excepte potser la segona. Respostes que necessitat l'ajuda internacional per contestar.

Pel que fa al reconeixement, és lamentable que l'Estat espanyol hagi decidit no reconèixer Kosova, igual que ho han fet els grans països europeus. Ha perdut l'oportunitat en situar-se a l'alçada dels grans països europeus, amb una tradició democràtica important (excepte Alemanya i Itàlia).

Kosova no és un exemple ni per a Catalunya ni per al País Basc. Els exemples no cal anar-los a buscar tant lluny.

Foto: Avui.cat

dissabte, de febrer 16, 2008

Enquesta del CEO. Més de la meitat dels catalans no estan d'acord amb l'actual situació políticoadministrativa

Ahir es va donar a conèixer els resultats del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) on es mostraven les intencions de vot dels catalans de cara a les properes eleccions generals. Però el fet sorprenent del baròmetre és que més del 50% dels enquestats no vol que la relació de Catalunya amb l'Estat continuï sent la que és. És el que es pot despendre del fet que el 36,4% dels catalans aposta per un estat dins d'una Espanya federal i el 19,4% per un estat independent. Mentrestant, l'opció de ser una comunitat autònoma la defensen el 34,8% dels enquestats i només un 3,8% volen ser una regió d'Espanya.
Les dades són significatives ja que suposa un increment important respecte la darrera enquesta, al novembre, quan es va dir que el 51,1% defensaven aquesta idea (33,8% estat federal i 17,3% independència), mentre que baixa l'opció autonòmica un 3% (37,8% al novembre).
Estaria molt bé poder contextualitzar més les dades i veure l'evolució en baròmetres anteriors al del novembre, però ara mateix no tinc temps. Però ja ho faré i ampliaré la notícia. De moment quedem-nos amb la idea que la majoria de catalans no volen continuar sent una autonomia i 2 de cada 3 creuen que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d'autonomia.
Més info:

divendres, de febrer 15, 2008

12.30 GTM. Independència de Kosova?

El primer ministre de Kosova, Hashim Thaçi, ha convocat una roda de premsa a les 12.30 GTM (una hora més a l'Estat) que es farà a l'Hotel Grand a Pristina, capital kosovar. Pel que es veu, tot apunta que Thaçi anunciarà la declaració d'independència de Kosova, de manera unilateral, tot i el rebuig de Sèrbia.

Des del 2000, Kosova està sota el control de la ONU i no té sentit que una regió que porta vuit anys sense formar part de facto de Sèrbia, ara torni a ser una regió sèrbia, ni a ser-ne una regió autònoma. La independència és un pas endavant per a la democràcia a Europa.


Més info:






dimecres, de febrer 13, 2008

Sobre l'arribada del TGV i els retards dels mitja distància

Ahir la ministra Álvarez va fer públic que el dia D, el dia de l'arribada del TGV a Barcelona, serà dimecres vinent, el dia 20 de febrer. Avui al migdia, a més, Renfe donarà a conèixer els horaris i els preus dels viatges.
Ara que sembla que el serial del TGV s'està acabant (segur que encara ens queda algun gran episodi per veure), em pregunto. L'arribada de TGV farà que els mitja distància arribin a l'hora que toca a la seva destinació. Dilluns, un viatge Tortosa-Barcelona que, en principi, dura 2 hores i 10 minuts, se'n va anar quasi a les 3 hores de viatge. Des que les obres del TGV van arribar a Barcelona, els mitja distància que van cap a l'Ebre van molt malament. És estrany agafar un tren a Sants que surti a hora, però és encara més especial que un tren arribi en menys de 10 minuts de retard.
Mentre les obres del TGV han costat una milionada resulta que encara les línies bàsiques, les de rodalies i les de mitja distància, aquelles que agafa més gent, necessiten millores que no arriben. Un exemple, la línea Vic-Puigcerdà, on el trajecte Barcelona-Ribes de Freser dura també 2 hores però la distància és de 120 km (Tortosa està a uns 180 i tarda el mateix).
El TGV arriba a Barcelona, mentre que les línies bàsiques de tren necessiten més inversió i moltes millores.

dimecres, de febrer 06, 2008

Joan Ridao creu que van pedre la «guerra» del transvasament.

El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, va recordar ahir que ERC va posar sobre la taula aturar el Plan Hidrológico Nacional (PHN) per donar suport a l'embestidura de Zapatero, després de les darreres eleccions generals. Ridao va dir també: «Vam gaunyar la batalla del PHN, però vam pedre la guerra». Ridao va fer aquestes declaracions en la roda de premsa prèvia al ple parlamentari d'avui i a causa de les darreres propostes del Partit Popular sobre un nou possible transvasament del riu Ebre. Ridao va considerar les declaracions del PP com un atac frontal a la Nova Cultura de l'Aigua que porta a realitzar projectes com el dels Monegros. El portaveu d'ERC va dir que el seu grup treballarà per impulsar una llei estatal d'aigua per aturar el transvasament i que la Generalitat tingui la clau sobre la Conca de l'Ebre, amb l'objectiu també d'assegurar la no regressió del Delta.
Jordi Miralles, portaveu d'ICV-EUiA, va dir que el seu grup té clar l'oposició als transvasaments i la defensa a la Nova Cultura de l'Aigua. Sobre el PP, Miralles va afirmar que han entrat en la dinàmica de propostes per veure «qui la diu més grossa».
Ni el portaveu de Convergència, Oriol Pujol, ni el d'Unió, Josep Maria Pelegrí, van fer declaracions sobre aquesta polèmica. Pel que fa al PSC i al PP, cap dels dos grups va atendre ahir als mitjans.
Ampliació
Podem llegir a La Marfanta, que el candidat de CiU a les eleccions estatals, rebutja el transvasament de l'Ebre, tot i que defensa el transvasament del Roine per portar aigua a la demarcació de Girona.

diumenge, de febrer 03, 2008

L'Ebresfera creix

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Tortosa i a Roquetes l'Ebrebloc, la 2a Trobada de Blocaires Ebrencs. La notícia més important que hem descobert és que hem crescut. Recordo que l'any passat ens alegràvem en saber que n'erem més de 100. La dada que va proporcionar Daniel Gil va ser que l'Ebresfera ha augmentat en el darrer any més del 180%, per la qual cosa ja hi ha 287 blocs ebrencs.

Ara, només queda animar als organitzadors a que organitzin l'any vinent n'organitzin una altra, i que tornem a rebre una notícia tant bona com aqueta.


Més informació:







dimecres, de gener 23, 2008

Gaza tomba el mur

Avui ens hem llevat amb aquesta notícia. La població de Gaza ha tombat aquesta passada nit el mur que separa el territori ocupat amb Egipte en busca d'aliments, medicaments i combustible. Segons informa Al Jazeera, la majoria de palestins que entren a Egipte, compren el que necessiten i se'n tornen cap a Gaza. L'agència àrab també afirma que les forces de seguretat egípcies no han pres cap acció contra els palestins ja que aquests no entren per enfrontar-se amb la policia d'Egipte i perquè la majoria d'ells tornen a Palestina després d'haver comprat. El diari El Mundo diu que, de moment, les forces de seguretat egípcies encara no han decidit què fer amb els palestins.

La reacció palestina no és, doncs, un atac a un país veí, només és l'acció davant la gana i el patiment de la població de Gaza. Israel aquesta setmana els va tallar la llum (un dia més tard els hi va tornar) i la passada va tornar a tancar els passos fronterers al·legant que era un intent per aturar els atacs amb cohets contra el sur d'Israel des de Palestina.

La tombada del mur respon a les accions fetes per Israel. Els palestins, i especialment els que viuen a Gaza, cada dia viuen més aïllats i amb més dificultats. A l'habitual perill que Israel mati desenes de civils en un bombardeig contra un membre de Hamàs, des de fa temps s'ha afegit el perill de morir de fam per tonir menjar o de fred per no tenir llum o gasolina per a les calefaccions.

De moment, la Comunitat Internacionals continua deixant fer a Israel, però esperem que apliqui sancions en poc temps (perquè l'ONU l'ha sancionada diversos cops, però no ha aplicat aquestes mesures -el cas més clar està en la resolució 242 pel qual Israel hauria de tornar a les fronteres del 1967).



Video: Al Jazeera
_______________________________________________________________________________ Llegim també en alguns mitjans, com El País, que Israel tenia previst obrir un dels cinc passos fronterers per traslladar ajuda humanitària. Dubto d'aquesta afirmació perque en diverses ocasions ha dit el mateix i a l'hora de la veritat ha deixat passar la meitat de camions o cap "perquè hi havia perill".

diumenge, de gener 20, 2008

Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant" (II)

La setmana passada el periodista Xavier Garcia va oferir una conferència a la UAB sobre Artur Bladé i Desumvila. De fet, en van ser dos. Una a les 10.30 a un grup concret de 4t de Periodisme i l'altra a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació, on hi va poder anar tots els que ho van desitjar. En elles, Garcia va repassar la feina de Bladé, tant periodística com literària ja que va parlar tant dels diversos llibres que l'escriptor de Benissanet va publicar com dels seus escrits i col·laboracions en diverses revistes durant l'exili.

Xavier Garcia també va afirmar que el reconeixement nacional que es fa de Bladé i Desumvila no es correspon amb la seva qualitat literària i periodística. Per a Garcia, Bladé hauria de ser conegut a tota Catalunya i el fet que no sigue no s'adiu amb la seva obra. Per a Garcia, el reconeixement a Bladé, tot i merescut, s'ha fet massa tard.

Un dels motius que fan del periodista de Benissanet desconegut per la massa catalana és, per a Xavier Garcia, que sigui de la «perifèria». Un altre, que Barcelona té la capacitat de distribució però no la de creació qualitativa. En canvi, l'Ebre sí que té la capacitat de creació literària però no la de distribuir els seus escriptors. Per aquest motiu, ni Bladé ni Cid i Mulet ni altres escriptors ebrencs de gran qualitat són reconeguts a nivell nacional, ni en molts casos a les nostres mateixes Terres. Perquè malhauradament moltes persones de l'Ebre encara els desconeixen, no només la seva obra sinó també la seva existència.

dimecres, de gener 16, 2008

Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant"

El periodista Xavier Ribera ha ofert aquest matí una xerrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB sobre Artur Bladé i Desumvila, on també hi ha assistit el seu fill. En el col·loqui, Garcia ha dit que és un periodista i escriptor no gaire reconegut i ha afirmat que està molt bé el reconeixement que ha rebut, sobretot aquest darrer any arran del centenari del seu naixement, des de la Ribera d'Ebre. Això sí, segons el periodista, l'homenatge i el reconeixement al periodista i escriptor de la Ribera hauria d'haver estat anterior, sense que passes tant de temps ja que ara la societat ebrenca ja no és la mateixa que la que describia Bladé i això pot fer perdre una mica l'interés.


***Per motius d'exàmens no puc ampliar aquesta nota, perquè em fa falta temps per tot. Tot i això, us prometo que aquest cap de setmana, dilluns a molt estirar, tindreu una mica més ampliat els comentaris que Xavier Garcia va fer a la UAB.***

dijous, de gener 10, 2008

Una agradable sorpresa a Barcelona

El post d'avui ni va sobre política ni sobre internacional ni sobre esports. Però és que aquesta nit m'he endut una grata sorpresa a Barcelona. Per celebrar un aniversari, he anat a sopar a un bar de tapes que es diu La Esquinica, que per la carta he deduït que eren de l'Aragó.

Doncs bé, la sorpresa ha estat veure la carta un Pescaito del Ebro. Bé no m'hi he pogut estar i li he demanat a l'editora de La Mitocòndria que el demanessim, que havíem de fer país. La veritat és que m'ha agradat això de veure l'Ebre per les terres barcelonines.

Amb el post, inauguro l'any i de pas una nova secció, freakades, on crec que aniré explicant diverses coses que em sorprenen per o de la ciutat comtal.