Més Sharon...

Aquesta mitjanit entra en vigor el “pla de desconnexió” pel qual els colons israelins han de sortir dels assentaments de Gaza. Hi ha hagut manifestacions per recolzar els colons en ciutats d’Israel i s’ha creat la revolta taronja, nom en què es coneix el moviment de resistencia dels colons. Molts d’aquests colons han declarat que no estan disposats a marxar d’un lloc on fa anys que hi viuen.
Molts colons se senten amos de la terra que, ara, han d’abandonar. Un d’aquests casos és el de Penina, de 92 anys, i supervivent de l’holocaust nazi. Fa més de cinc dècades que viu en aquest assentament (DOMINGO, El País,14-08-05).
Aquest pla que té previst la sortida dels assentaments de Gaza és un nou capítol de la confrontació, és un motiu més d’odi. Més Sharon... És una llei, o pla, que crea conflicte com ho va fer també la construcció del “mur de la vergonya”. La diferencia és que aquest és un pla disfressat perquè sembla que es vulgui fer alguna cosa pels palestins. Però crea conflicte, llavors, no és una llei per la PAU. Crea conflicte perquè ni palestins ni jueus n’estan a favor. Uns perquè no es retornen les fronteres reclamades i els altres perquè els expulsen de casa seva. Tots sabem que la PAU entre les dos societats és difícil. Però, l’anciada PAU no passa per lleis que allunyin més les dues societats.
Les diferències existeixen, cert. Però la voluntat, el compromís i oblidar els interessos particulars poden aconseguir-la.
Es tan difícil que es formin conferències i s’assentin a la mateixa taula representats d’Israel i de Palestina no radicals? No més Sharon...