La revista Canvi Setze veu difícil la victòria de CiU a Amposta i la del PSC a Tortosa

Ahir, quan vaig anar a agafar el tren –com cada setmana per tornar a les Terres- em vaig comprar la revista Canvi Setze. Entre altres articles, la revista presentava un anàlisi sobre les properes eleccions del 27 de maig. Primera sorpresa: un destacat de l’article parla sobre les Terres de l’Ebre! Segona sorpresa: per tant, l’article ha de dir alguna cosa sobre l’Ebre.

Doncs sí, com deia al titular, la revista vaticina la dificultat que tindrà CiU per tornar a tenir majoria absoluta a la capital del Montsià perquè «sembla difícil que el successor de Joan Maria Roig aconsegueixi revalidar-la». Canvi Setze explica que els principals rivals de la federació nacionalista seran ERC i el PSC, «que presenta Toni Espanya com a veritable alternativa al nou projecte de CiU». D’altra banda, la revista del Grup EIG Comunicació també parlava de Tortosa i feia una petita trajectòria de la legislatura actual de Sabaté: «Ha anat perdent suport, tant a dins del govern municipal –amb alguns regidors que han sortit de l’executiu a mitja legislatura-, com a fora –amb la sensació creixent de desencís cap a la gestió política-». A més a més, també fa una petita predicció de les eleccions: «A la capital del Baix Ebre s’especula amb la possibilitat de canvis a l’ajuntament i amb la possibilitat que sigui CiU la màxima beneficiària».

Això és tot el que diu la revista. Només 2 paràgraf dels 25 que té l’article. Però tot i així m’ha sorprès que una revista com aquesta, que compro sobretot pels reportatges de temàtica internacional, parles de les nostres Terres.

Torna la inestabilitat entre Palestina i Israel

Després de cinc mesos de treva, dilluns les Brigades de Ezedín el Kassam la van trencar. El motiu donat va ser que soldats d'Israel, durant el cap de setmana, havien matat 9 palestins a Cisjordània. Pel que he pogut llegir avui, l'exèrcit israelià està autoritzat a fer operacions "limitades" a Gaza, però no a fer una operació a gran escala. El govern palestí ha mantingut la treva, en major o menor mesura (algunes de les diferents faccions dels partits no la recolzaven), durant cinc mesos veient com Israel continuava amb les seves "operacions".

Em sembla curiós que molts informatius de televisió i radios i alguns diaris titllin a Hamas i Al Fatah de terroristes, mentre que, els mateixos mitjans, afirmen que el govern d'Israel fa "operacions militars" o "incursions". Considero que les "operacions militars" de l'exèrcit israelià als territoris ocupats no són res més que terrorisme d'estat.

Cada vegada més, els punts de vista palestins són més visibles als mitjans, però encara s'està lluny del desitjable. Fins que no es parli del terrorisme d'estat israelià no hi haurà igualtat de tractament. I fins que no és digui qui recolza i ajuda a Israel i veta les resolucions del Consell General de la ONU, que tampoc crec que aquest organisme en crisi pogués fer gaire cosa als territoris ocupats. Estats Units continua donant suport i subvencionant Israel.

Dolors López: «El desenvolupament de l’Estatut pot donar una empenta al turisme»

Dolors López és la portaveu de la secció de Turisme de la comissió parlamentària de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Afirma que Catalunya té suficient potencial per atreure un turisme de qualitat i, segons ella, la inversió privada és important per al turisme. Com a regidora de Turisme de Tortosa, López diu que la lluita contra el transvasament de l’Ebre va impulsar el turisme a l’Ebre.

Creu com la consellera Tura, quan s’encarregava d’interior, que s’ha de tenir tolerància zero amb el turisme de borratxera?
La riquesa turística del nostre país és suficient per poder tenir un altre tipus de turisme i les institucions ho han de promoure. Al passat, les infraestructures no estaven desenvolupades, el patrimoni cultural estava deixat i les polítiques de promoció turística no eren les actuals. Llavors, el turisme buscava llocs on poder fer coses que ha casa seva no fa. Però el nostre país és ric en patrimoni cultural, històric i natural per poder atreure un turisme de qualitat.

El Museu d’història de Catalunya, el Parc Güell, l’oci musical... L’oferta cultural catalana està centrada a Barcelona?
És un dels problemes que s’està analitzant actualment. Barcelona, com a capital de Catalunya estira molt. Però ara que Catalunya i Barcelona són conegudes arreu del món, s’ha de treballar en una descentralització. Barcelona ens serveix per tal que la gent que vingui a Catalunya però hem d’aconseguir que també descobreixi tot el que tenim.

Però s’ha fet alguna cosa per buscar la descentralització?
S’han posat en marxa els CAT’s, deu ciutats de Catalunya lligades entre elles, de manera que la gent que vagi, per exemple, a Tortosa sàpiga què té Ripoll.
A més, a les Terres de l’Ebre s’ha creat la marca Terres de l’Ebre perquè fins ara estava dins de Costa Daurada i la política de promoció de Salou no pot ser mai la mateixa que la del Delta, per exemple. També s’han creat unes xarxes per tal que la gent que vagi a una ciutat pugui saber què passa a altres.

De què servirà la creació de l’Agència Catalana de Turisme, en tràmit al Parlament?
L’Agència Catalana de Turisme serà un ens més autònom i més àgil on podrà participar el sector turístic privat, important perquè mai es podran tirar endavant iniciatives efectives si els empresaris i els professionals del turisme no s’impliquen.

Vostè ha afirmat que és necessita inversió financera privada i pública per fer una oferta turística de qualitat. La inversió pública dependrà del desenvolupament de l’Estatut?
Sí, l’Estaut ens obri moltes portes i moltes possibilitats. Es necessiten inversions a nivell d’infraestructures, a nivell de conservació del patrimoni i de protecció de medi ambient. I el desenvolupament de l’Estatut pot donar una empenta al turisme.

Segons vostè, les Terres de l’Ebre són un dels territoris amb més potencial turístic. La concentració de nuclears i eòliques minva el potencial de l’Ebre?
No. De nuclears no compto que n’hi hagi més. I pel que fa a les eòliques, hi ha llocs on hi ha eòliques i la gent va a veure-les. Evidentment, s’ha de racionalitzar perquè no es tracta d’anar escampant eòliques. Però, per això està el mapa de zones protegides, que ens indica on poden situar-se les eòliques.

Una de les crítiques que més es va escoltar després de la darrera Festa del Renaixement és que només es va fer al casc antic de Tortosa. El Renaixement s’està allunyant de la ciutadania?
La festa del Renaixement, que ja té 12 anys, evoluciona. La Tortosa del segle XVI és el casc antic i la gent que ve al Renaixement va a aquest barri perquè vol veure la part antiga de la ciutat que és la vinculada amb l’època que reproduïm. Els anys anteriors, hi havia dispersió de recursos humans i material a zones on l’animació que s’aportava no era important.

Segons l’escriptor Xavier Garcia, el moviment en contra del transvasament va donar a conèixer que «Catalunya també té sud». Això no diu gaire a favor de la promoció feta per les institucions?
La veritat és que no. L’amenaça que suposava el Pla Hidrològic va ser tant gran que les Terres de l’Ebre es van mobilitzar com mai ho havien fet i això va fer que molta gent volgués conèixer el Delta i el riu. Fins fa poc temps, Barcelona centralitzava la majoria d’esforços en promoció turística. Però ara ja estem treballant amb això.