75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic. dilluns, de novembre 03, 2008
Un final emocionant
75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic. dijous, d’octubre 16, 2008
33 anys és massa tard?
Però Garzón ja ha advertit que els 35 acusats per les desaparicions (on també hi és Franco) són morts. Per tant, el jutge anticipa ja l'extinció de responsabilitat penal dels autors. Així doncs, el cas dels desapareguts passarà de l'Audiència Nacional als jutjats territorials corresponents. Els que sí podríen ser imputats són els alts càrrecs de Falange Española des del 17 de juliol de 1936 fins al 3 de desembre del 1951. Un cop siguin identificats, es decidirà si se'ls imputa o no.Per tant, sí, és massa tard. Aquestes desaparicions s'haguessin hagut d'investigar fa 30 anys i castigar els culpables. Ara ja no és pot fer. En aquell moment, però, es va decidir no investigar ja fos per la por a un nou alçament militar o bé perquè amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977 els culpables eren "perdonats".
Tot i això, és un primer pas molt important que es reconegui la il·legalitat del cop franquista del 1936, tal i com Garzón diu a l'auto: «La acción desplegada por las personas sublevadas y que contribuyeron a la insurrección armada del 18 de Julio de 1936, estuvo fuera de toda legalidad y atentaron contra la forma de Gobierno (delitos contra la Constitución, del Título Segundo del Código Penal de 1932, vigente cuando se produjo la sublevación), en forma coordinada y consciente, determinados a acabar por las vías de hecho con la República mediante el derrocamiento del Gobierno legítimo de España, y dar paso con ello a un plan preconcebido que incluía el uso de la violencia, como instrumento básico para su ejecución».
Garzón ordena abrir 19 fosas de la Guerra Civil (El Mundo)
Garzón investigarà els desapareguts del franquisme (3cat24.cat)
L'auto de Garzón (A partir del bloc Off the RAC, de RAC1)
diumenge, d’octubre 12, 2008
Tarragona i la manifestació feixista
Ja hi som. Avui és el dia. Tarragona rebrà la manifestació feixista convocada pel partit d'extrema dreta Alianza Nacional (AN) i on es preveu que hi assisteixin centenars de neonazins d'arreu de l'Estat. Amb tot, aquesta setmana la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha organitzat una contramanifestació que, sota el lema «Nazis i feixistes? Ni a Tarragona ni a enlloc!», vol rebutjar l'organitzada per AN. Això sí, vol fer-ho d'una manera «pacífica». Ja veurem, però, què passa si s'arriben a trobar les dues manifestacions. A més, aquests dies també s'ha creat un grup al Facebook (Fora feixistes de Tarragona) per donar la contramanifetació de Tarragona.dijous, d’octubre 09, 2008
Decisions preses a destemps
Dimarts a migdia ens sorprenia la notícia que el sis principals Bancs Centrals havien decidit rebaixar els tipus d'interès. D'aquesta manera, a Europa es passava del 4,25% al 3,75%. La decisió es va prendre amb la intenció de reimpulsar l'economia i que les borses no es veiessin afectades per l'actual crisi. dimecres, d’octubre 01, 2008
La facilitat d'entrar "armes" als camps
dimarts, de setembre 23, 2008
La màquina mediàtica estatal contra el finançament

I és que la gran màquina mediàtica espanyola fa dies que ha encetat una campanya contra un nou model de finançament de Catalunya, oblidant massa vegades que és una llei orgànica (l’Estatut) qui exigia que s’arribés a un acord abans del 9 d’agost del 2008. Estatut que com s’ha dit ja el PSOE va aprovar i ara incompleix. El model de finançament actual és insuficient per al país ja que quan es va acordar no es va pactar cap tipus de mecanisme de correcció que permetés que allò pactat millorés en funció de variables com ara l’augment de població, entre d’altres. La premsa estatal qualifica constantment les exigències del 3+1 com a reivindicaciones nacionalistas. En canvi, fa dies que els papers de diari parlen del fet que Andalusia ha estirat les orelles a Moncloa per reclamar-li un millor finançament, reclamant una deuda histórica.
És normal, doncs, que aquestes estadístiques diguin el que diuen. Espanya no té cap mitjà gran d’abast estatal que sigui prou responsable per explicar per què és tant necessari un nou finançament català. Cap per ser suficientment objectiu per, més enllà d’interessos polítics (i econòmics), explicar quina és la situació econòmica de Catalunya. És massa difícil exercir un pensament crític vers als mitjans de comunicació quan llegeixis el diari que llegeixis o posis el canal que posis, el missatge és que la millora de finançament català perjudicaria tot l’Estat.
La necessitat del finançament
L’acord a què va arribar aquest estiu Saura amb De la Vega per no demanar que Zapatero comparegués al Congrés i expliqués els motius de l’incompliment de l’estatut, donen tres mesos al govern central per acordar el nou finançament. Tot i això, els més pessimistes ja veuen que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que s’aprovaran a finals d’any, no inclouran el finançament català. Moncloa s’ha amagat darrera la crisi econòmica per no acceptar la millora que reclama el 3+1. Això en reunions privades, tal com va desvetllar el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, a RAC1 fa una setmana. Allà, Ridao va reconèixer que el vicepresident segon i ministre d’economia, Pedro Solbes, li havia pintat un panorama de creixement zero o decreixement de l’economia espanyola. Panorama que fa dies que hom pot llegir als mitjans però que, en canvi, Solbes ni ha donat valor ni tampoc ha reconegut en públic.
Llistes d’espera immenses per operacions, massa vegades, necessàries a la Seguretat Social. Duplicació dels barracons escolars en quatre anys. Hospitals. Ajudes a l’habitatge i les ajudes a la dependència. Catalunya té transferides una sèrie de competències (sanitat, educació, etc.) importantíssimes, però que necessiten una important inversió de diners. I per això, entre d’altres coses, és necessita i és vol un nou finançament. Perquè a la Seguretat Social és on hi ha els millors metges però les llistes d’espera acostumen a ser massa llargues. Falta més personal i més hospitals. Perquè s’han endarrerit o, directament, no s’han pogut començar les construccions de noves escoles en alguns municipis i han augmentat els famosos barracons. Falten més escoles i més equipades. Ningú a Catalunya es nega a participar en el que s’anomena sistema de Solidaritat. El que es reclama és que la Generalitat pugui tenir diners per invertir en Catalunya.
dimarts, d’agost 26, 2008
Més presos, més divisió
Segons algunes informacions, l'alliberment busca rellançar el procés de pau d'Annapolis, paralitzat gairebé des de l'endemà dels acords. Però el problema és que la pau a Palestina i a Israel passa per incloure Hamàs en totes les negociacions. Israel, amb el suport d'Occident, va aconseguir que el partit palestí guanyador de les darreres eleccions legislatives es veiés obligat a tenir el control de Gaza, mentre que Abbas i Al Fatah "recuperaven" Cisjordània. Si la població de Gaza ja estava en Hamàs, ara, avui, 14 mesos després del bloqueig econòmic a què Israel sotmet la regió, Hamàs té encara més adeptes.
L'arrogància d'Olmert i del seu govern fa que presenti propostes infralegals, doncs totes les propostes de pau passen per un Estat Palestí lluny de les fronteres de 1967 i sense parlar de Jerusalem. I, de mentres, buscant aillar Hamàs. No els vull defensar. Hamàs està darrera de la majoria d'atemptats a Israel, fet condemnable i que no ajuda a la "causa" palestina. Però l'estratègia d'Israel per aïllar Hamàs suposa l'aïllament de Gaza i els enfrontaments entre faccions. Massa morts...
dimecres, d’agost 13, 2008
Pau a canvi de...
No, el post no és per parlar de Geòrgia. Tot i que també s'hauria de veure l'acord que aquesta matinada ha signat el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Un acord proposat per Rússia i amparat pel president de torn de la Unió Europea, Nicolàs Sarkozy. Tractat on no és garanteixen les fronteres georgianes. L'acord no és res més que la venjança que li tenia guardada Rússia als Estats Units per haver amparat la independència de Kosova (Geòrgia és un dels aliats més importants dels EUA, tercer país amb més tropes a l'Iraq, per exemple).Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.
divendres, de juliol 25, 2008
70 anys d'Història
Avui fa 70 anys que les tropes republicanes van creuar l'Ebre amb aquell honest somni, amb la bandera republicana amb la mà i desitjant que aquesta continués als ajuntaments d'arreu l'Estat. I els defensors d'allò, nens de 17 i 18 anys. Una lleva del biberó que va haver de posar-se el fusell al coll en una edat que el més normal hagués estat rondar noies (o nois). Una lleva del biberó, molts membres de la qual es van quedar a les montanyes de la Terra Alta.I 70 anys després d'aquella batalla i d'aquella cruel i injusta guerra, i 30 anys després de la caiguda del règim, què ens queda? D'una banda, el record i reconeixement a aquells herois. Númerosos monuments a la pau, com el que hi ha a la quota 705 de la Serra de Pàndols, on cada any els supervivents de la Lleva del Biberó i alguns Brigadistes Internacionals es reuneixen per recordar què va passar avui fa 70 anys. Però el camí és molt llarg i el recorregut que hem fet és molt breu. Encara hi ha monuments en homenatge als caiguts del bàndol sublevat (com el de Tortosa), encara hi ha centenars de fosses comunes amb les restes de soldats, encara hi ha homenatges a Franco o als col·laboradors (Valle de los Caídos, per exemple) o gent que es nega a condemnar aquells 40 anys de dictadura. Poc a poc l'Estat avança en el record i homenatge: la llei de la Memòria Històrica o el Memorial Democràtic de la Generalitat són petits passos que cal fer, però encara insuficients per tancar velles ferides.
Hi ha qui advoca per deixar-ho tot com està perquè considera que projectes com els impulsats per l'Estat i la Generalitat el que fan és obrir aquelles ferides. Però és que mai han arrivat a sanar i només ho faran si s'aconsegueix recuperar la història. Si la gent és capaç de recordar què va passar l'any 1936 i si la gent és conscient que les tropes franquistes van ser unes rebels que van anar contra el govern legítim. Les velles ferides només sanaran si, per fi, tots els partits democràtics condemnen l'alçament i la dictadura.
Fotos:
Historia del siglo XX
Per saber més:
Espais de la Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre, ara toca (El Punt) Molt recomanable.
Allà on reposen en Jaume i les seves sabates (El Punt)
La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts (El Punt)
Los últimos dias de los brigadistas (El País)
Molt recomanable també un reportatge del diari Público, titulat «El escenario de la Batalla del Ebro se convierte en una ruta cultural», encara no disponible a la seva web.
La batalla de l'Ebre a l'Ebresfera
70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre pel pas de Font de Quinto (Emigdi Subirats)
Poème de la Bataille de l'Ebre, 70 ans après (Nessie School of Languages)
00:15 h del 25 de juliol de 1938 (El Bloc de Marià)
25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre (Manel Zaera)
70 anys dels 115 dies (Lo Rogle de Josep M.)
dilluns, de juliol 21, 2008
Fets, no paraules
Ahir el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va demanar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que cal «millorar» les bases del finançament autonòmic i que, per al PSC, primer està Catalunya i, després, els socialistes. Avui, molts mitjans de comunicació destaquen les paraules de Montilla i la frase de «quien bien te quiere te hará sufrir» (refrany que no és ben bé així, però no entrarem a valorar) i diuen que el President de la Generalitat va ser dur amb Zapatero.Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.
Per saber més:
Montilla reclama a Zapatero el compliment de l'Estatut i que es millori la proposta de finançament (3cat24)
Montilla deixa clar a Rodríguez Zapatero que la prioritat del PSC és Catalunya (El Punt)
Montilla advierte a Zapatero que si hay que elegir entre zapatero y Catalunya, «antes será Catalunya» (La Vanguardia)
Montilla a Zapatero: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya» (Avui.cat)
Montilla pide a Zapatero que asuma el coste político de la financiación catalana (El País)
Montilla, a Zapatero sobre la financiación: «Quien bien te quiere, te hará sufrir» (El Mundo)
dimecres, de juliol 02, 2008
Gènova torna a decidir qui ha de presidir el PPC
Després de mesos especulant sobre qui dirigiria el PP a Catalunya, els dubtes semblen que s'han esvaït. La decisió d'Alberto Fernández-Díaz i Daniel Sirera de cedir a les pressions de Madrid i s'han retirat de la carrera per la presidència. La llista oficialista l'encapçalarà la gironina Alicia Sànchez-Camacho. Qui de moment ja ha anunciat que continuarà en aquesta carrera serà Montserrat Nebrera, qui ha dit avui mateix que no es retirarà per respecte als militants i a la gent que l'ha avalat.dissabte, de maig 31, 2008
El govern estudia fer una interconnexió que Baltasar i Pi van negar que realitzessin al febrer
unit, el govern es planteja connectar Tarragona i Barcelona. I d’on rep aigua Tarragona? De l’Ebre. De manera que en qualsevol moment es podria portar aigua de l’Ebre a Barcelona via Tarragona i Cunit. El febrer, quan el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, van inaugurar un nou sistema de filtració a l’Ampolla van assegurar que Cunit no serviria per interconnectar xarxes ja que la canonada que anava cap a Tarragona i cap a Barcelona només podia expulsar aigua de Cunit cap als territoris, no al revés. Un Baltasar molt tens va qualificar com a «falses» les acusacions que llavors ja feia –i des de feia temps– la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). divendres, de maig 16, 2008
Jaume Forcadell abandona el CAT
El regidor de Tortosa d'ICV va anunciara ahir que abandona el seu càrrec al consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). La decisió es va fer pública ahir, després que el govern aprovés el projecte d'interconnectar les xarxes del CAT i d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), és a dir, pel seu rebuig al transvasament de l'Ebre a Barcelona. dijous, de maig 15, 2008
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
dimecres, d’abril 23, 2008
Pas endavant de Hamàs

Amb l'acord, també s'obririen els passos fronterers de Gaza amb l'objectiu d'acabar amb l'aïllament econòmica de la regió, que avui veurà deixa de funcionar la única central elèctrica. La decisió s'anunciarà demà, segons ha informat Hamàs, així que falta veure què passarà.
Si finalment hi ha acord, seria un gran pas endavant en la regió, no només per a Hamàs, ja que d'aquesta manera Gaza deixaria de ser una presó per als palestins, com l'anomenat Hernan Zin a Llueve sobre Gaza. Si més no, els palestins seran, duant un temps, lliures a casa seva, quelcom que ara mateix no passa.
Foto:
Bloc d'Hernan Zin, periodista de guerra.
dijous, d’abril 17, 2008
Electoralisme o consciència ebrenca?
Setmanes políticament intenses a l'Ebre. Des que es va anunciar la possibilitat de transvasar l'aigua del Segre, la mala maró s'ha apoderat de la comunitat ebrenca. La PDE ja va dir que no s'hi oposava i que faria una assemblea general (dissabte 19, a les 20h, a l'Auditori) per decidir mobilitzacions. Aquesta mala maró ha arribat també a la política. Els alcaldes d'ERC van mostrar el seu rebuig al Segre i ICV va dir que no donaria suport a sol·lucions que no fossin no permanents.
El posicionament dels partits ebrencs contra el transvasament pot tenir dos lectures. D'una banda, es podria dir que ERC i ICV no volen perdre els seus vots antitransvasistes de l'Ebre, no volen perdre un sector molt important. Però també es podria dir que el seu rebuig és fruit a la seva consciència ebrenca. Al fet que realment creuen que el projecte és negatiu per al territori, que és contradictori a tot el que van defensar fa uns anys i que es contradictori amb el Compromís per l'Ebre, que van signar el PSC, ERC i ICV amb la PDE. Personalment, em quedo en la segona opció. Per darrera dels partits, hi ha persones. No es tracta només de polítics. Al darrera hi ha persones amb sentiments, amb pensaments i amb ideals, ideals entre els quals també està la Nova Cultura de l'Aigua i el Compromís per l'Ebre.
Fotos:
dimarts, d’abril 15, 2008
Mentim, total, què és el pitjor que pot passar?
Sembla que allò que la radioactivitat era menor a la d'un Tac mèdic no era cert. El País publica avui que la radiació total va ser 100 vegades superior al que es va declarar en un primer moment i l'incident era de nivell 2, i no 1 com deien. Amb això, es converteix en el quart incident més greu en la història nuclear de l'Estat. De moment, el Consell de Seguretat Nuclear ha obert un expedient sancionador a la central i analitzarà 700 persones per si van resultar afectades.
Ja sabeu què diu la dita castellana «No hay dos sin tres». Així doncs, haurem d'estar alerta que no ens en col·lin alguna altra, si no ho han fet ja.
dilluns, de març 31, 2008
L'Ebre i Mequinensa van plens, però la sequera continua
És cert que tota la crescuda s’ha aturat a Mequinensa, com es demostra d
e les dades de l’augment, del fet que Riba-roja continua ahir al mateix estat i que l’Ebre al seu pas per Ascó i Tortosa ronda nivells semblants a la mitjana del mes. El govern no pot esperar que la sequera es solucioni amb les pluges perquè això no és una garantia per aconseguir aigua. Però alguna cosa es deu estar fent malament quan resulta que l’Ebre i el pantà de Mequinensa augmenten en poc temps tant i no serveix per res. El Camp de Tarragona pot pal·liar els seus problemes de sequera amb 125 hm3 i, en canvi, 387 hm3 en tres setmanes no serveixen per res. Alguna cosa es fa malament. El govern, ara, busca solucions a curt termini per «resoldre» la sequera que pateix l’Àrea Metropolitana però no es preocupa sobre què pot passar d’aquí uns anys a tot el Principat. Quan la sequera passi a afectar greument a les comarques gironines, de Lleida o a l’Ebre, es buscaran també a corre-cuita solucions que segurament només seran un pedaç. La planificació hidràulica dels governs de Catalunya ha fet i fa pena. El govern de CiU hagués hagut de pensar que quelcom així podria afectar Barcelona (i més després que el Camp de Tarragona necessités un minitransvasament) i buscar solucions estructurals i no puntuals. Els governs de coalició d’ERC, ICV-EUiA i PSC fa cinc anys que són al govern. No potser que tot just ara s’hagi de començar a construir la dessaladora de Cunit per abastir Barcelona. El perill de sequera ja el van veure (o l’haguessin hagut de veure) al 2003, quan van entrar al govern, moment en què haurien d’haver començat les obres per «solucionar» l’abastiment de l’Àrea Metropolitana.
dijous, de març 06, 2008
Anem a 100!
diumenge, de març 02, 2008
Israel vol acabar amb el conflicte amb els palestins
El govern israelià s'ha marcat l'objectiu d'acabar amb el conflicte amb la població palestina. O al menys això és el que podem pensar després de veure tot el que ha passat aquesta última setmana. Des del dimecres, 80 morts palestins i 200 ferits, alguns guerrillers de Hamàs i molta població civil. La manera més ràpida d'aniquilar l'enemic és acabar amb les seves futures generacions. I això és el que sembla que estigui fent el govern israelià. Des del dimecres, 15 menors morts, entre els quals estan 2 bebés. dilluns, de febrer 25, 2008
Retrocedira també l'Estat?
El titular és estrany, ho sé. I es refereix a un post que vaig fer després de les darreres eleccions municipals, on em referia a l'ascens dels partits d'extrema dreta en els ajuntaments catalans. La veritat és que és molt complicat que un partit així pugui traure suficients vots per entrar al Parlament espanyol, però també és cert que en aquestes eleccions es presenten un gran nombre de partits d'extrema dreta, com es pot veure a la imatge de la dreta, publicada ahir al diari El Punt.dimecres, de febrer 20, 2008
La vida continua igual. Retards als Rodalies
Perquè s'ha invertit una millonada en una infraestructura com el TGV, oblidant les Rodalies i els trens de mitja distància, aquells que agafem milers de catalanes i catalans per desplaçar-nos, per anar a treballar, per anar a veure la família o, simplement, perquè sí. Les millores en les línies no arriven. Els trens continuen sent els mateixos que fa 5 anys, amb la diferència que ara els hi costa més arrivar a les seves destinacions. Perquè sí, els trens que van a l'Aeroport i a Mataró (CIVIA) s'han millorat notablement, però els que baixen cap a les Terres de l'Ebre, van cap a Girona o cap a Puigcerdà continuen sent els de sempre. És cert que cap a Girona i cap a l'Ebre en van uns de «molt bonics» amb seients tous i tauletes, però quants en passen al dia? Perquè moltes vegades te'ls canvien per regionals express (també tous, però). Anant bé, encara els gironins, ebrencs i tarragonins tenim sort perquè no hem de «sofrir» els durs trens que van a Puigcerdà (que pobra gent, ara resulta que són una «Rodalia» de Barcelona). Perquè cap allà és millor un de dur que un de tou i amb males olors.dilluns, de febrer 18, 2008
Catalonia is not Kosova
El parlament kosovar va proclamar ahir la independència unilateral. Avui es poden llegir per diversos blocs esperances de persones nacionalistes que veuen amb la independència de Kosova, un camí per a Catalunya. Però, per sort, això no és així. Com molt bé va explicar l'amic Votant Anonim, no fa gaires dies en aquest article. L'únic apunt que li va faltar afegir és la darrera etapa de la història kosovar, època marcada per les massacres provocades per Milosevic i el seu nacionalisme serbi extrem, per l'apartheid que van patir els albanokosovars, pel fet de ser expulsats del seu país i enviats cap als camps de refugiats. dissabte, de febrer 16, 2008
Enquesta del CEO. Més de la meitat dels catalans no estan d'acord amb l'actual situació políticoadministrativa
divendres, de febrer 15, 2008
12.30 GTM. Independència de Kosova?
El primer ministre de Kosova, Hashim Thaçi, ha convocat una roda de premsa a les 12.30 GTM (una hora més a l'Estat) que es farà a l'Hotel Grand a Pristina, capital kosovar. Pel que es veu, tot apunta que Thaçi anunciarà la declaració d'independència de Kosova, de manera unilateral, tot i el rebuig de Sèrbia. dimecres, de febrer 13, 2008
Sobre l'arribada del TGV i els retards dels mitja distància
dimecres, de febrer 06, 2008
Joan Ridao creu que van pedre la «guerra» del transvasament.
diumenge, de febrer 03, 2008
L'Ebresfera creix
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Tortosa i a Roquetes l'Ebrebloc, la 2a Trobada de Blocaires Ebrencs. La notícia més important que hem descobert és que hem crescut. Recordo que l'any passat ens alegràvem en saber que n'erem més de 100. La dada que va proporcionar Daniel Gil va ser que l'Ebresfera ha augmentat en el darrer any més del 180%, per la qual cosa ja hi ha 287 blocs ebrencs.dimecres, de gener 23, 2008
Gaza tomba el mur
La reacció palestina no és, doncs, un atac a un país veí, només és l'acció davant la gana i el patiment de la població de Gaza. Israel aquesta setmana els va tallar la llum (un dia més tard els hi va tornar) i la passada va tornar a tancar els passos fronterers al·legant que era un intent per aturar els atacs amb cohets contra el sur d'Israel des de Palestina.
La tombada del mur respon a les accions fetes per Israel. Els palestins, i especialment els que viuen a Gaza, cada dia viuen més aïllats i amb més dificultats. A l'habitual perill que Israel mati desenes de civils en un bombardeig contra un membre de Hamàs, des de fa temps s'ha afegit el perill de morir de fam per tonir menjar o de fred per no tenir llum o gasolina per a les calefaccions.
De moment, la Comunitat Internacionals continua deixant fer a Israel, però esperem que apliqui sancions en poc temps (perquè l'ONU l'ha sancionada diversos cops, però no ha aplicat aquestes mesures -el cas més clar està en la resolució 242 pel qual Israel hauria de tornar a les fronteres del 1967).
Video: Al Jazeera
diumenge, de gener 20, 2008
Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant" (II)
Xavier Garcia també va afirmar que el reconeixement nacional que es fa de Bladé i Desumvila no es correspon amb la seva qualitat literària i periodística. Per a Garcia, Bladé hauria de ser conegut a tota Catalunya i el fet que no sigue no s'adiu amb la seva obra. Per a Garcia, el reconeixement a Bladé, tot i merescut, s'ha fet massa tard.
Un dels motius que fan del periodista de Benissanet desconegut per la massa catalana és, per a Xavier Garcia, que sigui de la «perifèria». Un altre, que Barcelona té la capacitat de distribució però no la de creació qualitativa. En canvi, l'Ebre sí que té la capacitat de creació literària però no la de distribuir els seus escriptors. Per aquest motiu, ni Bladé ni Cid i Mulet ni altres escriptors ebrencs de gran qualitat són reconeguts a nivell nacional, ni en molts casos a les nostres mateixes Terres. Perquè malhauradament moltes persones de l'Ebre encara els desconeixen, no només la seva obra sinó també la seva existència.
dimecres, de gener 16, 2008
Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant"
***Per motius d'exàmens no puc ampliar aquesta nota, perquè em fa falta temps per tot. Tot i això, us prometo que aquest cap de setmana, dilluns a molt estirar, tindreu una mica més ampliat els comentaris que Xavier Garcia va fer a la UAB.***
dijous, de gener 10, 2008
Una agradable sorpresa a Barcelona
Doncs bé, la sorpresa ha estat veure la carta un Pescaito del Ebro. Bé no m'hi he pogut estar i li he demanat a l'editora de La Mitocòndria que el demanessim, que havíem de fer país. La veritat és que m'ha agradat això de veure l'Ebre per les terres barcelonines.
Amb el post, inauguro l'any i de pas una nova secció, freakades, on crec que aniré explicant diverses coses que em sorprenen per o de la ciutat comtal.
