Acord entre protestants i catòlics a Irlanda del Nord

Ian Pasley (DUP) i Gerry Adams (Sinn Féin) van anunciar ahir que les dues forces tenien un acord per governar Irlanda del Nord. En el moment que comencin a governar, el Regne Unit haurà de retornar l'autonomia bloquejada fins ara. El recorregut d'aquest procés de pau ha estat molt llarg. Des d'inicis dels 90 ha hagut aproximacions a l'IRA i al Sinn Féin (segons alguns el braç polític de l'IRA) per aconseguir la pau. Ha hagut diverses treves dels terroristes que s'han acabat trencant (aquí parlo de l'IRA però els protestants també han tingut exèrcit armat).

El que està clar, és que els polítics irlandesos han donat una lliçó a la resta de polítics: han pactat els conservadors protestants del DUP (Pasley sempre s'havia mostrat contrari a pactar amb els catòlics) i el partit catòlic republicà del Sinn Féin, l'altre extrem. Dues forces absolutament oposades, però que han sabut arribar a un acord pel bé comú, per tal que Irlanda del Nord recuperi l'autonomia (pels acords del Divendres Sant, per tenir l'autonomia han de pactar protestants i catòlics), que els va ser presa després d'uns atemptats de l'IRA.

Aquí Zombie, de The Cranberries.

Iraq, quatre anys de guerra

Imatges CNN sobre el primer bombardeig de Bagdad
El 20 de març de 2003, EUA, amb el suport del Regne Unit i d'Espanya declarava la guerra a l'Iraq. Des de llavors, han mort 650.000 civils iraquians i 3.000 soldats americans.

La guerra va ser una mentida ja que, el principal argument de la invasió -les armes de destrucció massiva- s'ha reconegut que no existia. A més, el programa de reconstrucció del país, la postguerra -parlant clar- està sent un fracàs rotunt: inestabilitat, atemptats, violència entre simpatitzants de les diferents branques de l'Islam, Abu Ghraib i...Guantànamo -també ha jugat un paper important en aquesta guerra.

Potser tècnicament no se la pot denominar guerra -crec que no va haver-hi una declaració oficial de guerra- ni tampoc és pot dir guerra al que hi ha ara -en principi és postguerra. Però per haver una postguerra ha hagut d'haver una guerra.

Poc a poc, van apareixent veus crítiques amb la decisió d'Aznar de portar a Espanya a la guerra des de dins del PP. Però no és suficient. Ha d'haver una rectificació del partit, com institució, i han de demanar perdó al poble iraquí perquè tot i «lliurar-los» d'un dictador, la situació al país és més inestable que abans.

Una última reivindicació. Ahir El País publicava que la Haya no descarta investigar a Blair i a Bush en un futur pels crims «que s'hagin pogut cometre a l'Iraq». No senyors de la Haya, els crims són actuals. Els abusos d'Abu Ghraib, els van pagar uns pocs militars, per la mort de Couso EUA continua sense voler posar a disposició dels jutges espanyols els culpables. Per què? Els morts i els crims existeixen ara, en el present. Si aquestes persones han de ser jutjades, que ho siguin ara, i no en un futur.

Abu Ghraib

Manel Fuentes omple l'Aula Magna de la facultat de comunicació de la UAB

Avui el Manel Fuentes ha fet el seu programa, Problemes domèstics, des de la facultat de comunicació de la UAB. L'Aula Magna de la facultat estava plena. De fet, tots els que hem arribat a l'hora en punt hem hagut de seguir el programa de peu, al final de l'aula. Ha estat bé. Tots sabem quin és l'humor del Fuentes i el programa és així, un humor molt personal.
El que està bé, però, és que la facultat és mogui per fer actes com aquests. Durant els tres anys que porto a la facultat, he vist moltes conferències però moltes vegades han pecat de ser massa elitistes. És a dir, recordo una a primer, de l'Armand Mattelard -un teòric de la comunicació- que personalment no em va agradar. No dic que la conferència no fos interessant, però a molts estudiants ens costen les teories de la comunicació i ens solen semblar aburrides. A vegades, fan falta aquest tipus d'actes, més propers a allò a què ens volem dedicar.
La facultat sembla que ara s'està posant les botes: a l'abril, un cicle de conferències on hi assistirà la Mònica Terribas o el Pepe Rodríguez, entre d'altres.

Càstig exemplar

La UEFA ha sancionat a David Navarro (Valencia C.F.) amb set mesos de suspensió. És a dir, el jugador del Valencia no podrà jugar en la competició europea fins a d'aquí set mesos. Realment, no recordo una sanció tant dura. L'última sanció 'dura' a un jugador crec que va a ser a Zidane per un cop de cap (semblant a aquell a Materrazzi de la final del Mundial), però només va ser sancionat amb cinc o sis partits, crec.

Ja és hora que els organismes competents tinguin mà dura. De fet, els organismes europeus solen ser més durs que l'espanyol i això està molt bé. El futbol, com qualsevol esport, compleix una funció molt important: fer oblidar a la gent els seus problemes diaris, fer il·lusionar a les persones amb alguna cosa. No pot ser que a Espanya ja no hi vagin tantes famílies al futbol, com passava abans, per por a la violència al camp. Considero lamentable que el Betis hagi estat sancionat amb el tancament del camp amb només tres partits.

Els periodistes

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, periodista és una persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació. És només això ser periodista?

Fa pocs dies, vaig penjar aquesta fotografia, feta per Kevin Carter al Sudan, en un fotolog que tinc. Carter era un fotoperiodista que va ser guardonat el 1994 amb el pulitzer i el premi world press photo -la millor fotografia de l'any-, per aquesta fotografia. La història d'aquesta imatge és senzilla. Carter va fer la fotografia i després se'n va anar al seu hotel a dormir i va deixar la nena -sí és una nena la de la foto- allà. En la seva defensa, Carter deia que ell només era fotoperiodista.

Personalment, crec que aquesta feina és molt més que això. Aquesta feina que inclou fer reportatges i entrevistes per als mitjans de comunicació, també significa preocupar-se, fer crítiques i, com no, salvar vides. Al fotolog, vaig posar aquest mateix exemple: Nick Ut va fer la fotografia de la nena del Vietnam cremada pel Napalm. Després de fer la fotografia, se la va endur cap a un hospital a un campament americà. Pham Thi Kim Phuc, la nena cremada, va sobreviure i avui encara és viva i té filles. La nena de la fotografia no ho sabem però tot apunta a que no.

Els periodistes, especialment els corresponsals i enviats especials a conflictes armats, poden i han de salvar vides.

Què és aquest logo?

Aquest logo que veieu a la dreta és un segell de qualitat ebrenca. Bé, des de fa un temps, el moviment blogger sembla no només crèixer sinó que a més s'agrupa a les Terres de l'Ebre, com es demostra en el fet que s'han fet dos espècie de trobades en pocs mesos. En fi, que el blogger Manel Zaera va tenir aquesta idea. Aquesta i la de crear una llista de correu per poder tenir un lloc on consultar converses de les quals has perdut el fil, entre altres coses.
Els que no sou d'aquestes terres ja sabeu què és el logo aquest de la columna de la dreta.