Davant unes petites perspectives de pau a Palestina

El quartet va anunciar fa unes setmanes que accepta la proposta de Bush d’organitzar un conferència per parlar sobre la creació d’un Estat Palestí.

Però el requisit per la construcció d’un nou estat és la no participació a la conferència de Hamàs, partit guanyador de les darreres eleccions legislatives democràtiques als Territoris Ocupats i que, a més, el Quartet va afirmar que l’organització islàmica no té legitimitat.

D’una banda, la creació d’una Palestina sense Hamàs fracassarà perquè agradi o no a Occident (aquest Occident que no veu més enllà del seu melic i que democratitza regions només si els resultats de les eleccions els hi són favorables) Hamàs és un dels dos partits grans de Palestina, amb un suport popular que va aconseguir després d’unes eleccions democràtiques que Al Fatah va afrontar amb acusacions de corrupció per bona part dels palestins. Relacionat amb això, com potser que el Quartet digui que Hamàs no té legitimitat? Que no va guanyar unes eleccions? És que Sarkozy, Zapatero o Bush no tenen legitimitat?

A Hamàs, des que va guanyar no l’han deixat treballar. Des del primer dia, la comunitat internacional se li va girar d’esquenes, va bloquejar les ajudes econòmiques tant necessàries per a la població, fet que va fer que no es poguessin pagar al funcionarat. I això, sumat als problemes ja existetns (escassetat d’aigua i aliments necessaris, atacs terroristes d’Israel o màrtirs palestins) van desencadenar els enfrontaments que durant unes setmanes van estat a punt de convertir-se en una Guerra Civil.

Ara, l’última cullerada de la comunitat internacional és apartar Hamàs d’unes negociacions que podrien crear un Estat Palestí. Però per solucionar el conflicte a la zona es necessita la intervenció de Hamàs en la conferència, que els palestins respectin l’Estat d’Israel i que el govern israelià respecti els tractats internacionals, la resol·lució 242 de l’ONU (retorn a les fronteres de 1967, molt lluny de les actuals) i, sobretot, respecti la població palestina.

La concentració silenciosa de l'ACVOT en honor a Vitorica

L'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) va organitzar dilluns una concentració silenciosa a Barcelona, a l'avinguda Meridiana, prop del Passeig Fabra i Puig. Vaig passar per allà i la vaig veure i, com duia la càmera, vai prendre algunes imatges, les quals podeu veure a continuació. Perdó per la mala qualitat de les imatges.

La concentració era en honor de Maria A. Vitorica, l'octava morta de l'atemptat de Iemen, en el qual es van veure involucrats turistes catalans i bascos.

Obsessionats en la monarquia

Fent zapping he tropessat amb el programa Channel nº4 de Cuatro. Resulta que, pel que es veu, la vicre presidenta del govern espanyol, Mª Teresa Fernández De la Vega, no va fer la reverència al rei ahir en el passamans del bateig de la infanta Sofia.

Per començar, em sembla que en ple segle XXI és una tonteria haver de fer una reverència a una persona. A més, quin problema hi ha? No pot ser republicana la vice presidenta i decidir no fer la reverència al cap de l'Estat espanyol, en aquest cas el rei? [no sé si De la Vega és republicana o no, eh?].


Em sembla molt bé que part de la població de l'Estat sigui monàrquica (o juancarlista, com alguns diuen) però exigir que tothom hagi de seguir el protocol monàrquic és una obsessió. En democràcia, la llibertat d'opinió és legítima i, si la transició va ser tant bona i va aplegar "tantes" ideologies com molts diuen, els monàrquics haurien d'acceptar que dins l'estat existeixen persones republicanes amb dret a ser-ho.

En aquest link hi ha un video sobre el bateig. Al segon 20, es veu entra a De la Vega i com no saluda al rei.


http://www.20minutos.es/noticia/260211/0/bautizo/protocolo/monarquia/

Amnistia a un preu massa alt

El primer ministre d'Israel, Ehud Olmert, ha anunciat l'amnistia de 178 palestins, entre els quals estan terroristes confesos. Tots, però, tenen una cosa en comú: són fidels a Al Fatah o pertanyen a les Brigades de Al-Aqsa (braç armet de Al Fatah). Però la condició que ha posat el govern israelià per concedir aquesta amnistia és massa alta: Al Fatah no podrà contactar amb Hamàs.

Sembla una imposició massa gran ja que el partit de Mahmud Abbas ha de buscar la unió amb Hamàs no només per aconseguir la pau dins del territori administrat per l'ANP, sinó també per mostrar-se davant la comunitat internacional com un poble cohesionat, amb una meteixa idea de futur [que encara comparteixen]: la construcció d'un Estat Palestí. A més, com deia, Palestina pateix enfrontaments entre els milicians dels dos partits, fet que només perjudica a la pròpia població palestina, que ja fa temps que viu en unes condicions de vida massa dures [si fos un poble amb petroli faria anys que les haurien solucionat].

10 anys després de la mort de Miguel Ángel Blanco

Ahir va haver una concentració a Ermua per recordar els 10 anys des que ETA va assassinar a Miguel Ángel Blanco. Avui les tertulies televisives i radiofòniques que he pogut veure (o escoltar) coincidien en remarcar la desunió entre els dos principals partits estatals, PSOE i PP, pel que fa a política antiterrorista.

Continuo pensant que la "solució" és el diàleg. I l'exemple és el Regne Unit. A Irlanda del Nord, els problemes eren més de fons que els que són al País Basc. Si bé a tots dos llocs, es reclamen les seves diferències identitàries, la seva independència d'un estat central i centralista; la principal diferència és de fons. A Irlanda, el procés era més difícil de "solucionar" per un motiu: els no unionistes han estat desplaçats de llocs de feina. És a dir, al que els mitjans denominen l'Ulster*, els no britànics no podien accedir a alguns treballs, per la seva ideologia. Això, per sort, no passa ni ha passat al País Basc, motiu pel qual crec en el diàleg i en una "solució".

L'Irlanda del Nord va marcar un camí que s'ha de seguir, si realment s'està interessant en aconseguir la pau.

*Ulster: Molts mitjans de comunicació usen aquesta paraula per parlar d'Irlanda del Nord. Però, en realitat, l'Ulster és una regió històrica d'Irlanda format per nou comtats, dels quals 3 són de la República d'Irlanda i 6 d'Irlanda del Nord.