Una conferència sense perspectiva d’acord

Demà s’inicia la conferència de pau pel Pròxim Orient. En ella, hi participaran, entre d'altres, Israel, Palestina i Siria.

Israel continua jugant les seves cartes d’una manera extraordinària. Ja fa anys, la seva estratègia passa per arribar a acords amb diferents països àrabs, fet que provoca que la causa Palestina es quedi sense els aliats més democràtics de la zona. Aquesta és la línea que va encetar Israel el 1982?, que va fer que els palestins no aconseguissin res en la darrera guerra de la zona, en quedar-se sense aliats.

Però això continua. A la conferència hi participarà Siria, que reclamarà a Israel el retorn del Alts del Golan, un territori reclamat pel país àrab des del 1967, quan va ser ocupat pels israelians. Si Israel retorna el territori, Palestina podria perdre un dels últims socis democràtics més actius que li queden a la zona ja que, si bé la majoria de països àrabs recolzen Palestina, són ben pocs els que en fan una defensa més activa.

Per això la perspectiva d’acord és lleu. Per això i perquè, com ja he dit algun cop, no hi assisteix Hamàs. És cert, que es tracta d’un partit que utilitza la violència contra Israel, però hauria d’estar a la conferència de pau, en tant que partit majoritari votat per la població palestina i en tant que «controlador» de la Franja de Gaza. Si l’argument de la no assistència de Hamàs a la conferència és l’ús de la violència, tampoc hi haurà de ser el partit de Olmert, qui sistemàticament ordena a l’exèrcit que ataqui els territoris ocupats, al·legant l’atac a algun terrorista però enduent-se, moltes vegades, població civil pel mig.

Des de fa una mica més d’un any, Israel ha fet un pas més en la seva estratègia de treure aliats als palestins ja que ara, fins i tot, divideix els propis partits palestins, fent així que les negociacions de pau siguin només parcials (es limiten als territoris controlats per Al Fatah, partit del president de la «República», però no de l’executiu).

Sense el suport dels països democràtics àrabs i amb la desunió dels partits es fa difícil pensar que la conferència es pot tancar amb un acord clar de pau per a tots els territoris ocupats. A més, a tot això s’ha d’afegir que la Comunitat Internacional, si bé pressiona públicament Israel, no fa que compleixi les resolucions de Nacions Unides. Amb tot, sembla que la conferència, com tantes altres vegades, arribarà a acords puntuals que a l’hora de la veritat no es compliran.

La condemna

Centenars d’assassinats per condemna a mort. Milers de morts per culpa seva i dels seus. 36 anys de cruel dictadura. Avui fa 32 anys des que Franco va morir i l’Estat va començar a veure la fi de la dictadura. Que no ens enganyin, la dictadura no va acabar amb la mort del dictador, el que va acabar va ser el franquisme. Els seus van continuar manant fins les eleccions de 1978, les primeres democràtiques que hi van haver des del 1936.

1936, any en que un grapat de conservadors no van saber pair la victòria de les esquerres i van fer un cop d’estat que va desencadenar una posterior guerra. Una guerra que va acabar amb els somnis de moltes persones i amb els vides de tantes altres. 1936 s’inicia la fi de la II República, la fi de la democràcia a l’Estat fins al 1978.

Miro preocupat com encara queden un bon grapat de conservadors franquistes. Diumenge, mentre treballava sentia Catalunya Informació i allà vaig escoltar la notícia d’una manifestació, on una dona deia que els avis de tota la gent que allí estava havia guanyat una guerra.

La majoria de vegades, els pitjors enemics de la democràcia no s’amaguen ni en muntanyes llunyanes, ni en Catalunyes independentistes. La majoria de vegades els enemics de la democràcia són els que no defensen els seus valors, els que no reconeixen que el franquisme va ser cruel per a moltes persones, a més d’il·legítim, ja que de govern legítim només es pot dir si es parla de la Segona República. Moltes vegades, el problema està en no condemnar el franquisme.

Kosova mira a la independència

Kosova, regió sèrbia controlada per l'ONU des del 2000, va celebrar aquest cap de setmana unes eleccions, de les quals en va sortir vencedor el partit independentista Partit Democràtic de Kosova (PDK). El seu líder, Hasmin Thaçi, apunta a una independència ràpida de la regió. I és que, si el dia 10 de desembre la comunitat internacional encara no ha arribat a una acord sobre Kosova, la regió declararà la independència de forma unilateral.

No té sentit que una regió que fa 7 anys que no forma part de Sèrbia, de facto, torni a ser controlada per aquest país. I encara més, després de tot el que van patir els albanokosovars durant el cruel règim de Milosevic.

Sobre el dret a vaga i el pla Bolonya

vui, Barcelona torna a celebrar una manifestació dels estudiants universitaris en contra del Pla Bolonya.

El estudiants que decideixen fer vaga estan en el seu dret, però també haurien de respectar el dret d'altres estudiants a no fer-ne.

A l'arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona aquest matí hi havia instal·lada una espècie de barricada que no deixava passar la gent que sortia del ferrocarril cap a classe i havien d'anar a donar la volta per un altre lloc. A més, a la «barricada» es cantaven crits de «esquiroles, hijos de puta».

Fa temps, que estic en contra d'aquest moviment anti-bolonya que no informa a la gent dels desventatges del pla, sense el qual es tonteria fer vaga, perquè manifestar-te sense saber contra el que protestes és una tonteria. A més, altres anys (enguany encara no ha passat, confirmaré més tard), els «manifestants» van pintar les parets de les facultats de l'Autònoma amb «No a Bolonya» i similars. No crec que aquesta sigue la millor manera de fer que la gent s'adhereixi a les vagues o a les manifestacions.

Potser s'haurien de plantejar informar més que fer pintades, embrutar i insultar.

Foto: www.aep.cat