Pau a canvi de...

No, el post no és per parlar de Geòrgia. Tot i que també s'hauria de veure l'acord que aquesta matinada ha signat el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Un acord proposat per Rússia i amparat pel president de torn de la Unió Europea, Nicolàs Sarkozy. Tractat on no és garanteixen les fronteres georgianes. L'acord no és res més que la venjança que li tenia guardada Rússia als Estats Units per haver amparat la independència de Kosova (Geòrgia és un dels aliats més importants dels EUA, tercer país amb més tropes a l'Iraq, per exemple).

Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.

Però la proposta d'Olmert amaga un assumpte greu. No es tracta que l'oferta estigui per sota de la resolució 242 o que es postergui una decisió sobre Jerusalem. Per crear aquest estat palestí, Israel demana a l'ANP (controlada per Al Fatah) que recuperi el control sobre Gaza, controlada per Hamàs. Això implicari tornar, de nou, als enfrontaments entre membres dels dos partits perquè Hamàs és forta a Gaza i es fa difícil pensar en que la pugui abandonar.

La proposta, doncs, no vol la pau a Israel-Palestina, pretén tornar a causar inestabilitat. Vol que, de nou, els palestins tornin a estar dividits entre ells.