Més presos, més divisió

El govern d'Ehud Olmert va alliberar ahir 198 presos palestins. Tots ells, igual que la majoria de presos alliberats per Israel en els darrers mesos, són membres a Al Fatah, el partit del president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs. Si fa uns dies ja alertàvem que Olmert buscava, de nou, dividir els palestins (ja de per si molt dividits), amb l'alliberament d'ahir encara ho fa més. De fet, poques després de portar els expresos a Palestina, veus de Hamàs ja alertaven sobre el fet que el govern d'Israel busca més divisió entre els dos principals partits palestins. Divisions que, com sabem, acaben amb enfrontaments armats entre la població palestina.

Segons algunes informacions, l'alliberment busca rellançar el procés de pau d'Annapolis, paralitzat gairebé des de l'endemà dels acords. Però el problema és que la pau a Palestina i a Israel passa per incloure Hamàs en totes les negociacions. Israel, amb el suport d'Occident, va aconseguir que el partit palestí guanyador de les darreres eleccions legislatives es veiés obligat a tenir el control de Gaza, mentre que Abbas i Al Fatah "recuperaven" Cisjordània. Si la població de Gaza ja estava en Hamàs, ara, avui, 14 mesos després del bloqueig econòmic a què Israel sotmet la regió, Hamàs té encara més adeptes.

L'arrogància d'Olmert i del seu govern fa que presenti propostes infralegals, doncs totes les propostes de pau passen per un Estat Palestí lluny de les fronteres de 1967 i sense parlar de Jerusalem. I, de mentres, buscant aillar Hamàs. No els vull defensar. Hamàs està darrera de la majoria d'atemptats a Israel, fet condemnable i que no ajuda a la "causa" palestina. Però l'estratègia d'Israel per aïllar Hamàs suposa l'aïllament de Gaza i els enfrontaments entre faccions. Massa morts...

Pau a canvi de...

No, el post no és per parlar de Geòrgia. Tot i que també s'hauria de veure l'acord que aquesta matinada ha signat el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Un acord proposat per Rússia i amparat pel president de torn de la Unió Europea, Nicolàs Sarkozy. Tractat on no és garanteixen les fronteres georgianes. L'acord no és res més que la venjança que li tenia guardada Rússia als Estats Units per haver amparat la independència de Kosova (Geòrgia és un dels aliats més importants dels EUA, tercer país amb més tropes a l'Iraq, per exemple).

Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.

Però la proposta d'Olmert amaga un assumpte greu. No es tracta que l'oferta estigui per sota de la resolució 242 o que es postergui una decisió sobre Jerusalem. Per crear aquest estat palestí, Israel demana a l'ANP (controlada per Al Fatah) que recuperi el control sobre Gaza, controlada per Hamàs. Això implicari tornar, de nou, als enfrontaments entre membres dels dos partits perquè Hamàs és forta a Gaza i es fa difícil pensar en que la pugui abandonar.

La proposta, doncs, no vol la pau a Israel-Palestina, pretén tornar a causar inestabilitat. Vol que, de nou, els palestins tornin a estar dividits entre ells.