dilluns, de març 31, 2008

L'Ebre i Mequinensa van plens, però la sequera continua

Ho podem llegir al Punt. Tres minitransvasaments de l’Ebre cap al Camp de Tarragona suposarien 375 hm3 a l’any. La dessaladores amb les quals es vol pal·liar la sequera de l’Àrea Metropolitana, les del Prat de Llobregat i Cunit (que haurien d’entrar en funcionament l’any vinent) aportarien 60 hm3 (40 del Prat i 20 de Cunit). I amb només un mes, hem vist com el Pantà de Mequinensa ha pujat del 44,5% al 69,75% o el que és el mateix, un augment de 387 hm3 en només unes setmanes. És a dir, l’Ebre dóna al Camp 125 hm3 a l’any i la xifra de la crescuda dels pantans i del riu ha estat molt superior, en poc temps.

És cert que tota la crescuda s’ha aturat a Mequinensa, com es demostra de les dades de l’augment, del fet que Riba-roja continua ahir al mateix estat i que l’Ebre al seu pas per Ascó i Tortosa ronda nivells semblants a la mitjana del mes. El govern no pot esperar que la sequera es solucioni amb les pluges perquè això no és una garantia per aconseguir aigua. Però alguna cosa es deu estar fent malament quan resulta que l’Ebre i el pantà de Mequinensa augmenten en poc temps tant i no serveix per res. El Camp de Tarragona pot pal·liar els seus problemes de sequera amb 125 hm3 i, en canvi, 387 hm3 en tres setmanes no serveixen per res.

Alguna cosa es fa malament. El govern, ara, busca solucions a curt termini per «resoldre» la sequera que pateix l’Àrea Metropolitana però no es preocupa sobre què pot passar d’aquí uns anys a tot el Principat. Quan la sequera passi a afectar greument a les comarques gironines, de Lleida o a l’Ebre, es buscaran també a corre-cuita solucions que segurament només seran un pedaç. La planificació hidràulica dels governs de Catalunya ha fet i fa pena. El govern de CiU hagués hagut de pensar que quelcom així podria afectar Barcelona (i més després que el Camp de Tarragona necessités un minitransvasament) i buscar solucions estructurals i no puntuals. Els governs de coalició d’ERC, ICV-EUiA i PSC fa cinc anys que són al govern. No potser que tot just ara s’hagi de començar a construir la dessaladora de Cunit per abastir Barcelona. El perill de sequera ja el van veure (o l’haguessin hagut de veure) al 2003, quan van entrar al govern, moment en què haurien d’haver començat les obres per «solucionar» l’abastiment de l’Àrea Metropolitana.

Sembla que el transvasament del Segre, si finalment es fa, tornarà a ser un nou pedaç. Potser es pal·liarà temporalment el problema de sequera de Barcelona, però d’aquí un anys seran les comarques gironines, o lleidatanes, o l’Ebre, o els Pirineus qui patiran la sequera i qui veuran el risc que es talli el subministrament d’aigua de boca. I què es farà llavors? Un transvasament del Francolí cap a Lleida? O del Llobregat cap a Girona? La sequera és un problema per al país i ho serà si els governs continuen posant pedaços enlloc de buscar solucions a mig i llarg termini. Si continuen sense planificar els riscos de futur, el país es quedarà sec


Per saber més:

dijous, de març 06, 2008

Anem a 100!

El post d'avui està relacionat directament amb aquest blog. Aquest post és el número 100. Segurament no té gaire importància ni trascendència mundial. Però avui en volia parlar. El blog va nàixer com una espai acadèmic i s'ha transformat en un espai d'opinió personal. Ha superat les diverses crisis de carrera. Ha superat la manca de voluntat d'actualitzar. De fet, no fa molts mesos, el blog va començar a actualitzar-se amb menys freqüència que l'habitual (que ja és dir). Però sembla que això ja s'ha acabat. Volia gastar aquest post, el 100, fent un homenatge al blog com un espai de llibertat d'opinió i pensament, com un espai de discussió i com un espai de conèixer gent. I agrair a les persones que hi entreu i llegiu els articles els vostres comentaris i les vostres visites. Són sempre gratificants i constructives.

diumenge, de març 02, 2008

Israel vol acabar amb el conflicte amb els palestins

El govern israelià s'ha marcat l'objectiu d'acabar amb el conflicte amb la població palestina. O al menys això és el que podem pensar després de veure tot el que ha passat aquesta última setmana. Des del dimecres, 80 morts palestins i 200 ferits, alguns guerrillers de Hamàs i molta població civil. La manera més ràpida d'aniquilar l'enemic és acabar amb les seves futures generacions. I això és el que sembla que estigui fent el govern israelià. Des del dimecres, 15 menors morts, entre els quals estan 2 bebés.

I els bombardejos a Gaza continuaran, segons ha dit el primer ministre israelià, Ehud Olmert, si continuen els llançaments de coets Kasam al territori d'Israel. És cert, el govern d'Olmert té dret a defensar-se i a defensar la seva població dels bombardejos que pateixen. Però dubte que els Kasam siguin llançats per un xiquet de 6 mesos...