dimarts, de desembre 26, 2006

Dos anys després del Tsunami, encara hi ha gent sense casa

El 26 de desembre de 2004 (avui fa dos anys), 229.361 persones van morir o van desaparèixer a causa del Tsunami, prop de 2 milions es van quedar sense casa i un milió i mig sense la forma de guanyar-se la vida. Els països afectats van ser Indonèsia, Sri Lanka, India, Tailàndia, Madagascar, Maldives, Myanmar, les Illes Seychelles, Somàlia, Tanzània, Kenya i Bangladesh.
Després d’aquest desastre natural, es va posar en marxar un moviment internacional de recaptació de fons per a les víctimes i els afectats. En total, es van reunir 10.365 milions d’euros, quantitat que, en principi i segons una informació de El País, hauria de ser suficient per a la reconstrucció de les zones afectades. Doncs bé, ara mateix, més de la meitat dels afectats continua sense tenir casa i sobreviuen en els camps de refugiats o en cases de familiars, segons informa Ajuda en Acció.
Estats Units, Regne Unit, Finlàndia, França, Alemanya, Suècia i Holanda han demanat que s’obri una investigació per una possibles malversació de la quantitat de fons recaptats.
Ara, aquestes persones en prou feines apareixen als mass media. Després d’haver omplert pàgines i pàgines de diaris, han desaparegut en l’anonimat més absolut.

dissabte, de desembre 23, 2006

Felicitats

Tal i com vaig fer l'any passat, vull felicitar el Nadal a tots els meus lectors amb uns quants propòsits personals i col·lectius. Primer, voldria agrair-vos als que em llegiu la vostra fidelitat i els vostres comments, que sempre són gratificants. El meu propòsit d'any nou és actualitzar més sovint La Portada (potser no diàriament com Gustau, però sí dues o tres vegades a la setmana).
També volia felicitar a tothom (no només els meus lectors) perquè aquest any, novament, llençarem quilos de menjar mentre a tot el món hi ha persones que moren de gana i desnutrició. Mentre nosaltres fem el cafè a casa amb la calefacció posada hi haurà gent tirada en qualsevol lloc del món, patint fred i gana.
Es mereixen un homenatge tots els governants perquè continuen vigents les mateixes guerres que altres anys que, fins i tot, han empitjorat: inestabilitat social i política a l'Iraq, a Palestina (cada cert temps a punt de caure en guerra civil), etc. Un altre mèrit seu és el compliment dels tractats mediambientals (Kyot) i el compliment dels drets inalienables de les persones (a la vida, igualtat sense diferenciació de sexe, edat, color de la pell o religió).
Finalment, enhorabona a tots perquè vivim en un món cada vegada més hipòcrita, on les mentides i les falsedats són el denominador comú de moltes actituds i accions.
Bones festes.

dimarts, de desembre 19, 2006

Palestins a les armes

El passat febrer Hamas va guanyar unes eleccions polèmiques ja que, després de la seva victòria, la Comunitat Internacional va bloguejar les ajudes econòmiques a Palestina.

Sembla que aquest bloqueig internacioanl ha portat els seus fruits. Els palestins, lluny de recordar que han de ser un poble unit per aconseguir els seus drets i ser pacífics per demostrar a la comunitat internacional que s'equivoca, han tornat a agafar les armes. Cada dia, hi ha combats entre milicians d'Al Fatah (el partit de Mahmud Abbas) i Hamas. Cada dia, la guerra civil es veu més propera. A més a més, la decisió de Abbas de convocar eleccions anticipades ha enfrontat i ha reviscolat l'enfrontament entre els partidaris d'aquest dos partits.

El bloqueig econòmic ha provocat que no es puguessin pagar els funcionaris, la població disposa de molt poca aigua potable, la gana afecta cada vegada a més gent... Tot això està explotant. Esperem que no desenvoqui en una guerra civil.

dilluns, de desembre 11, 2006

Un altre sense condemnar

Ahir va morir Augusto Pinochet. Un més a la llarga llista de dictadors morts sense ser jutjats. De nou, la justícia lenta no ha pogut jutjar i condemnar a un dictador, un assassí, un criminal que no va tenir miraments en matar a tots els que es van oposar al seu règim de terror. Ja sigui per impediments d’alguns països o per la ineficàcia dels jutges davant els advocats de Pinochet, mai ha pogut ser jutjat. Baltasar Garzón va estar a punt el 1998, quan va estar detingut al Regne Unit; però al final no va ser extraditat i va tornar a Xile. Des de llavors, han estat molts els que ho han tornat a intentar, però els advocats sempre van esgrimir que el dictador no estava en condicions (de salut) per aguantar un procés judicial.

Amb honors de cap suprem de l’exèrcit
El dictador no serà enterrat amb honors d’ex cap d’Estat, però sí amb honors de cap suprem de l’exèrcit. Una mesura que sembla fet per no crear polèmica entre els defensors del dictador. L’enterrament serà demà a les 12 (les 16 a Espanya).
A Xile, mentrestant, hi ha hagut reaccions tant dels contraris al dictador, que han celebrat la seva mort, com dels seus defensors.
Una nota sorprenent, l’ex primera ministra anglesa Margaret Tatcher ha declarat que està trista per la mort del seu amic Pinochet.


Els crims que si li imputaven
- Caravana de la Mort. L’octubre de 1973, després del colp d’Estat, una comitiva militar va recórrer Xile en busca d’opositors al nou règim. 74 persones desaparegudes o executades.
- Agost de 2000, la justícia xilena el va desaforar per primera vegada i li va imputar 57 execucions y 18 desaparicions en el cas de la Caravana de la Mort. El jutge Guzmán va ordenar al gener de 2001 la seva detenció domiciliària. Dos mesos més tard, se li va concedir la llibertat provisional.
- Assassinat del general Prats, el seu predecessor davant l’Exèrcit que va morir amb la seva esposa, en un atemptat amb bomba el 1974 per la policia secreta xilena a Buenos Aires. Pinochet es acusat com l’autor intel·lectual de l’atemptat. Al novembre de 2000, Xile va prohibir-li sortir del país per la sol·licitud d’extradició de Argentina per aquest assassinat. La Cort Suprema xilena va rebutjar el 2004 la petició de privar-lo d’immunitat per defectes de forma y en 2005 va ser exculpat per la justícia xilena de l’assassinat de Prats. Amb tot, la Fiscalia de Buenos Aires va emetre aquest any una ordre de busca i captura internacional.
- Comptes ocults. Una investigació americana al banc Riggs va revelar al 2004 que Pinochet tenia 8 milions de dòlars (6 milions d’euros) en comptes secretes en aquest banc. Els investigadors xilens van descobrir que també tenia uns 20 milions d’euros en altres comptes secrets a diferents països.
- Inculpat per evasió fiscal i ús de documents falsos per a obrir comptes bancàries.
- Operació Cóndor. Pinochet acusat de participar de manera activa en una operació en què sis dictadures sud-americanes van cooperar als setanta per trobar i matar als seus opositors d’esquerres.
- L’agost de 2004, la Cort Suprema de Xile li va llevar la immunitat per a jutjar-lo per nou segrests i un assassinat en l’Operació Cóndor. Al setembre de 2005, la Cort Suprema va ratificar el sobreseïment de Pinochet en aquest cas.
- Operació Colombo. Entre 1974 i 1975, 119 opositors van morir assassinats. El règim va al·legar que va ser executats "pels seus camarades".
- Al juliol de 2005, a Pinochet se li va treure la immunitat per la desaparició de 37 persones. Després de ser declarat "mentalment apte" per a enfrontar-se a un judici, va quedar en llibertat provisional.
- Vil·la Grimaldi. La Vil·la Grimaldi és considerada un dels més importants centres secrets de detenció sota la dictadura militar. Centenars de persones van ser torturades entre 1974 y 1977. Al setembre, Pinochet va ser acusat de 23 casos de tortures i 36 segrests.
- Desaparició d’Antonio Llidó. El sacerdot espanyol va desaparèixer després de ser detingut pels serveis secrets argentins el 1974. El 9 de novembre de 2006, el jutge xilè Jorge Zepeda va ordenar l’aixecament de la immunitat de Pinochet al considerar que el cura va ser torturat amb el coneixement del dictador.

I no obstant tot això, encara li retran honors com a cap de l’exèrcit.