70 anys d'Història

El 25 de juliol de 1938, els republicans creuen l'Ebre amb l'objectiu d'acabar amb les tropes franquistes que començaven a assetjar Catalunya. Una batalla que va suposar l'inici del final de la Guerra. Una batalla que va durar gairebé quatre mesos i que va deixar milers de morts. L'objectiu de guanyar la batalla i reconquerir l'Estat pam a pam es va veure diluït un 16 de novembre de 1938, dia en què definitivament les tropes sublevades guanyen la batalla. Una batalla i una guerra que, segons alguns analistes entre els quals està Paul Preston, s'hagués pogut guanyar si les democràcies occidentals no s'haguessin girat d'esquena al conflicte espanyol. La gran diferència entre l'armament franquista (amb el suport de Hitler i Mussolini) i el republicà (amb un suport de la URSS) i la falta de cohesió al bàndol republicà són les dues raons que segons historiadors i analistes expliquen la cruel derrota i la caiguda de la democràcia durant quatre dècades.

Avui fa 70 anys que les tropes republicanes van creuar l'Ebre amb aquell honest somni, amb la bandera republicana amb la mà i desitjant que aquesta continués als ajuntaments d'arreu l'Estat. I els defensors d'allò, nens de 17 i 18 anys. Una lleva del biberó que va haver de posar-se el fusell al coll en una edat que el més normal hagués estat rondar noies (o nois). Una lleva del biberó, molts membres de la qual es van quedar a les montanyes de la Terra Alta.

I 70 anys després d'aquella batalla i d'aquella cruel i injusta guerra, i 30 anys després de la caiguda del règim, què ens queda? D'una banda, el record i reconeixement a aquells herois. Númerosos monuments a la pau, com el que hi ha a la quota 705 de la Serra de Pàndols, on cada any els supervivents de la Lleva del Biberó i alguns Brigadistes Internacionals es reuneixen per recordar què va passar avui fa 70 anys. Però el camí és molt llarg i el recorregut que hem fet és molt breu. Encara hi ha monuments en homenatge als caiguts del bàndol sublevat (com el de Tortosa), encara hi ha centenars de fosses comunes amb les restes de soldats, encara hi ha homenatges a Franco o als col·laboradors (Valle de los Caídos, per exemple) o gent que es nega a condemnar aquells 40 anys de dictadura. Poc a poc l'Estat avança en el record i homenatge: la llei de la Memòria Històrica o el Memorial Democràtic de la Generalitat són petits passos que cal fer, però encara insuficients per tancar velles ferides.

Hi ha qui advoca per deixar-ho tot com està perquè considera que projectes com els impulsats per l'Estat i la Generalitat el que fan és obrir aquelles ferides. Però és que mai han arrivat a sanar i només ho faran si s'aconsegueix recuperar la història. Si la gent és capaç de recordar què va passar l'any 1936 i si la gent és conscient que les tropes franquistes van ser unes rebels que van anar contra el govern legítim. Les velles ferides només sanaran si, per fi, tots els partits democràtics condemnen l'alçament i la dictadura.

Fotos:
Historia del siglo XX


Per saber més:
Espais de la Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre, ara toca (El Punt) Molt recomanable.
Allà on reposen en Jaume i les seves sabates (El Punt)
La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts (El Punt)
Los últimos dias de los brigadistas (El País)
Molt recomanable també un reportatge del diari Público, titulat «El escenario de la Batalla del Ebro se convierte en una ruta cultural», encara no disponible a la seva web.

La batalla de l'Ebre a l'Ebresfera
70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre pel pas de Font de Quinto (Emigdi Subirats)
Poème de la Bataille de l'Ebre, 70 ans après (Nessie School of Languages)
00:15 h del 25 de juliol de 1938 (El Bloc de Marià)
25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre (Manel Zaera)
70 anys dels 115 dies (Lo Rogle de Josep M.)