Milícies catòliques libaneses van entrar fa 25 anys (17-09-1082) als camps de refugiats de Xabra i Xatil·la (Beirut) i van assassinar a bona part de les persones que allà hi habitaven. Encara avui, el nombre de morts és una xifra desconeguda. El Punt publicava ahir a l’Efemèride que hi van haver entre 700 i 3.500 morts.
La passivitat del llavors ministre de Defensa, Ariel Sharon, va facilitar l’entrada dels milicians als camps de refugiats i la posterior matança i, fins i tot, es diu que ell mateix es va reunir amb els milicians per encoratjar-los. Avui, Sharon no pot respondre per aquesta massacre ja que continua en coma, després que fa un any patís diverses embòlies. Però quan podia respondre, no ho va fer ni ningú li va preguntar.
El general serbi Mladic és un dels més buscats internacionalment inculpat de la matança d’Srebrenica, la més greu de la guerra de Bòsnia, on van morir prop de 10.000 homes. Es rumoreja que el general passeja amb impunitat pels carrers de Belgrad i que Sèrbia no fa res per entregar-lo a les autoritats internacionals. La matança d’Srebrenica va entrar a la història i a la nostra memòria cultural per ser la més cruel a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’enclavatge bosnià va ajudar a crear la imatge de crueltat dels serbis, que va facilitar la posterior guerra (invasió) de Kosova.
Per la seva banda, Xabra i Xatil·la es mantenen a «l’anonimat» i, tot i que es coneixia el nom d’un dels culpables (Sharon), ningú va intentar jutjar-lo o inculpar-lo quan tocava, quan era el Primer Ministre d’Israel. Per què aquesta dualitat del dret internacional?
Entrades
1 comentari:
volem actualitzacions!!
Publica un comentari a l'entrada