El Poder és la causa

Segons Huntington, les guerres i xocs del futur estaran causats per diferències culturals, o com ell ho anomena xoc de civilitzacions. Huntington distingeix entre vuit cultures diferents: occidental, confuciana, japonesa, àrab (que segons Huntington s’aliarà amb la confuciana contra occident), hindú, eslavoortodoxa, llatinoamericana i africana.
L’escriptor nord-americà va estar de moda després dels atacs a les torres bessones de Nova York però, en quant es va posar de moda, ja van aparèixer veus crítiques contràries a la teoria del xoc cultural. Però fins a quin punt les guerres futures (i actuals) estan mogudes per un xoc cultural?
En un primer anàlisi planer es fàcil parlar d’una guerra Orient versus Occident després de l’11S o tot el terrorisme amb la marca d’Al Qaeda. Però, de fet, l’argument cultural no és res més que una excusa utilitzada pels caps de la xarxa terrorista per moure unes masses cansades de la prepotència occidental i americana. Si ens fixem amb els terroristes que van estavellar les avions a NY, no n’hi havia cap de classe baixa, sinó que la majoria tenien carreres i havien estudiat lluny dels seus països. Els governs occidentals també s’han encarregat de parlar d’una guerra contra el terrorisme internacional per moure una població amb diferents objectius (l’occidental) contra un món desconegut i temut des de fa molt de temps.
A Pròxim Orient, un altre anàlisi superficial ens parlaria d’una guerra entre jueus i àrabs, dues cultures molt diferents. El conflicte israelopalestí, però, va molt més enllà (possiblement serà un dels conflictes més complicat). Israel és un estat laic encara que sobre ell vola sempre un núvol que fa pensa en la construcció de Haretz Israel Original, el Gran Israel bíblic. A més, dins de la població israeliana hi ha persones àrabs i cristianes i desertors de l’estratègia militar israeliana. Des de l’altra banda (mai més ben dit després de la construcció del mur), entre els palestins també hi ha diferències entre palestins laics i creients. Si la vessant laica està representada per Al Fatah i Israel és laic no hauria d’existir una guerra tant llarga i dura.
Al Congo, la setmana passada va haver una nova revolta tribal al Congo. Països africans que estarien emmarcats en una mateixa categoria de Huntington. I llavors què passa al món?
Doncs passa el que sempre ha passat. El que porta passant des que el primer homo va decidir lluitar amb un altre homo per controlar una parcel·la de terra més gran. El Poder. El poder que fa que els EUA, amb una tropa d’amics, vagi a l’Iraq a democratitzar el país i que quatre anys més tard encara no ho ha aconseguit. El poder del petroli. El poder que fa que al Pròxim Orient portin mig segle en una cruel guerra. El poder de l’aigua en una zona seca. El Poder que va fer que al Congo, fa ja uns anys, s’iniciés una guerra per controlar el coltan, producte amb el qual es fabriquen les bateries de mòbil, i que ara s’ha revifat. El poder que va fer que durant anys multinacionals dels EUA financessin colps d’estat a l’Amèrica Llatina (ITT). El Poder que evita que s’investigui una possible prova d’una vacuna de la Pfizer en menors a Nigèria i que va causar 11 morts i més de 200 nens amb lesions.
El Poder és el motiu de les guerres actuals i, segurament, futures. No el xoc cultural de Huntington ni els recursos tangibles i intangibles que afirmen alguns analistes internacionals.