La condemna

Centenars d’assassinats per condemna a mort. Milers de morts per culpa seva i dels seus. 36 anys de cruel dictadura. Avui fa 32 anys des que Franco va morir i l’Estat va començar a veure la fi de la dictadura. Que no ens enganyin, la dictadura no va acabar amb la mort del dictador, el que va acabar va ser el franquisme. Els seus van continuar manant fins les eleccions de 1978, les primeres democràtiques que hi van haver des del 1936.

1936, any en que un grapat de conservadors no van saber pair la victòria de les esquerres i van fer un cop d’estat que va desencadenar una posterior guerra. Una guerra que va acabar amb els somnis de moltes persones i amb els vides de tantes altres. 1936 s’inicia la fi de la II República, la fi de la democràcia a l’Estat fins al 1978.

Miro preocupat com encara queden un bon grapat de conservadors franquistes. Diumenge, mentre treballava sentia Catalunya Informació i allà vaig escoltar la notícia d’una manifestació, on una dona deia que els avis de tota la gent que allí estava havia guanyat una guerra.

La majoria de vegades, els pitjors enemics de la democràcia no s’amaguen ni en muntanyes llunyanes, ni en Catalunyes independentistes. La majoria de vegades els enemics de la democràcia són els que no defensen els seus valors, els que no reconeixen que el franquisme va ser cruel per a moltes persones, a més d’il·legítim, ja que de govern legítim només es pot dir si es parla de la Segona República. Moltes vegades, el problema està en no condemnar el franquisme.