Una conferència sense perspectiva d’acord

Demà s’inicia la conferència de pau pel Pròxim Orient. En ella, hi participaran, entre d'altres, Israel, Palestina i Siria.

Israel continua jugant les seves cartes d’una manera extraordinària. Ja fa anys, la seva estratègia passa per arribar a acords amb diferents països àrabs, fet que provoca que la causa Palestina es quedi sense els aliats més democràtics de la zona. Aquesta és la línea que va encetar Israel el 1982?, que va fer que els palestins no aconseguissin res en la darrera guerra de la zona, en quedar-se sense aliats.

Però això continua. A la conferència hi participarà Siria, que reclamarà a Israel el retorn del Alts del Golan, un territori reclamat pel país àrab des del 1967, quan va ser ocupat pels israelians. Si Israel retorna el territori, Palestina podria perdre un dels últims socis democràtics més actius que li queden a la zona ja que, si bé la majoria de països àrabs recolzen Palestina, són ben pocs els que en fan una defensa més activa.

Per això la perspectiva d’acord és lleu. Per això i perquè, com ja he dit algun cop, no hi assisteix Hamàs. És cert, que es tracta d’un partit que utilitza la violència contra Israel, però hauria d’estar a la conferència de pau, en tant que partit majoritari votat per la població palestina i en tant que «controlador» de la Franja de Gaza. Si l’argument de la no assistència de Hamàs a la conferència és l’ús de la violència, tampoc hi haurà de ser el partit de Olmert, qui sistemàticament ordena a l’exèrcit que ataqui els territoris ocupats, al·legant l’atac a algun terrorista però enduent-se, moltes vegades, població civil pel mig.

Des de fa una mica més d’un any, Israel ha fet un pas més en la seva estratègia de treure aliats als palestins ja que ara, fins i tot, divideix els propis partits palestins, fent així que les negociacions de pau siguin només parcials (es limiten als territoris controlats per Al Fatah, partit del president de la «República», però no de l’executiu).

Sense el suport dels països democràtics àrabs i amb la desunió dels partits es fa difícil pensar que la conferència es pot tancar amb un acord clar de pau per a tots els territoris ocupats. A més, a tot això s’ha d’afegir que la Comunitat Internacional, si bé pressiona públicament Israel, no fa que compleixi les resolucions de Nacions Unides. Amb tot, sembla que la conferència, com tantes altres vegades, arribarà a acords puntuals que a l’hora de la veritat no es compliran.