dimecres, d’agost 15, 2007

Catalunya, una patata calenta

Catalunya s’ha convertit en una patata calenta que la Generalitat passa a Madrid, Madrid a la Generalitat, Endesa a Red Eléctrica, Red Eléctrica a Endesa... i ningú se’n fa responsable.

Ningú assumeix les culpes de per què Barcelona, capital catalana i una de les ciutats més importants d’Europa, es va quedar a fosques no uns minuts, sinó dies. Ningú assumeix les culpes del desastre que és Renfe, entitat que, com a mesura per calmar els ànims, fa uns mesos va anunciar que retornaria els diners als rodalies que arribessin amb 15 minuts de retard. Però i els mitja distància? I els trens de Tortosa, Figueres, Puigcerdà, Lleidà que, amb una mica de sort, potser nomes arriben amb mitja hora de retràs (sinó més), sense que els viatgers rebin explicacions, enllaunats com sardines (al tren de Tortosa, tornar des de Barcelona a l’estiu és un esport de risc perquè, tot i el gran nombre de turistes que van a Salou o Port Aventura, Renfe destina el mateix nombre de vagons que la resta de l’any, quan ja és difícil trobar seient a Sants).

En fi, que fa dies que penso que això de tenir el mateix color a Catalunya i a Madrid no serveix de res per Catalunya. I més encara si el President de la Generalitat, com l’actual, està empepinat en no molestar a Zapatero, davant les properes eleccions del 2008 i confon el no fer soroll (com Maragall) a no demanar el que els catalans ens mereixem: que d’una vegada per totes les infraestructures funcionin.