Un altre sense condemnar

Ahir va morir Augusto Pinochet. Un més a la llarga llista de dictadors morts sense ser jutjats. De nou, la justícia lenta no ha pogut jutjar i condemnar a un dictador, un assassí, un criminal que no va tenir miraments en matar a tots els que es van oposar al seu règim de terror. Ja sigui per impediments d’alguns països o per la ineficàcia dels jutges davant els advocats de Pinochet, mai ha pogut ser jutjat. Baltasar Garzón va estar a punt el 1998, quan va estar detingut al Regne Unit; però al final no va ser extraditat i va tornar a Xile. Des de llavors, han estat molts els que ho han tornat a intentar, però els advocats sempre van esgrimir que el dictador no estava en condicions (de salut) per aguantar un procés judicial.

Amb honors de cap suprem de l’exèrcit
El dictador no serà enterrat amb honors d’ex cap d’Estat, però sí amb honors de cap suprem de l’exèrcit. Una mesura que sembla fet per no crear polèmica entre els defensors del dictador. L’enterrament serà demà a les 12 (les 16 a Espanya).
A Xile, mentrestant, hi ha hagut reaccions tant dels contraris al dictador, que han celebrat la seva mort, com dels seus defensors.
Una nota sorprenent, l’ex primera ministra anglesa Margaret Tatcher ha declarat que està trista per la mort del seu amic Pinochet.


Els crims que si li imputaven
- Caravana de la Mort. L’octubre de 1973, després del colp d’Estat, una comitiva militar va recórrer Xile en busca d’opositors al nou règim. 74 persones desaparegudes o executades.
- Agost de 2000, la justícia xilena el va desaforar per primera vegada i li va imputar 57 execucions y 18 desaparicions en el cas de la Caravana de la Mort. El jutge Guzmán va ordenar al gener de 2001 la seva detenció domiciliària. Dos mesos més tard, se li va concedir la llibertat provisional.
- Assassinat del general Prats, el seu predecessor davant l’Exèrcit que va morir amb la seva esposa, en un atemptat amb bomba el 1974 per la policia secreta xilena a Buenos Aires. Pinochet es acusat com l’autor intel·lectual de l’atemptat. Al novembre de 2000, Xile va prohibir-li sortir del país per la sol·licitud d’extradició de Argentina per aquest assassinat. La Cort Suprema xilena va rebutjar el 2004 la petició de privar-lo d’immunitat per defectes de forma y en 2005 va ser exculpat per la justícia xilena de l’assassinat de Prats. Amb tot, la Fiscalia de Buenos Aires va emetre aquest any una ordre de busca i captura internacional.
- Comptes ocults. Una investigació americana al banc Riggs va revelar al 2004 que Pinochet tenia 8 milions de dòlars (6 milions d’euros) en comptes secretes en aquest banc. Els investigadors xilens van descobrir que també tenia uns 20 milions d’euros en altres comptes secrets a diferents països.
- Inculpat per evasió fiscal i ús de documents falsos per a obrir comptes bancàries.
- Operació Cóndor. Pinochet acusat de participar de manera activa en una operació en què sis dictadures sud-americanes van cooperar als setanta per trobar i matar als seus opositors d’esquerres.
- L’agost de 2004, la Cort Suprema de Xile li va llevar la immunitat per a jutjar-lo per nou segrests i un assassinat en l’Operació Cóndor. Al setembre de 2005, la Cort Suprema va ratificar el sobreseïment de Pinochet en aquest cas.
- Operació Colombo. Entre 1974 i 1975, 119 opositors van morir assassinats. El règim va al·legar que va ser executats "pels seus camarades".
- Al juliol de 2005, a Pinochet se li va treure la immunitat per la desaparició de 37 persones. Després de ser declarat "mentalment apte" per a enfrontar-se a un judici, va quedar en llibertat provisional.
- Vil·la Grimaldi. La Vil·la Grimaldi és considerada un dels més importants centres secrets de detenció sota la dictadura militar. Centenars de persones van ser torturades entre 1974 y 1977. Al setembre, Pinochet va ser acusat de 23 casos de tortures i 36 segrests.
- Desaparició d’Antonio Llidó. El sacerdot espanyol va desaparèixer després de ser detingut pels serveis secrets argentins el 1974. El 9 de novembre de 2006, el jutge xilè Jorge Zepeda va ordenar l’aixecament de la immunitat de Pinochet al considerar que el cura va ser torturat amb el coneixement del dictador.

I no obstant tot això, encara li retran honors com a cap de l’exèrcit.