És Ronaldino el culpable del mal joc culè?

És més fàcil analitzar el clàssic si el teu equip ha guanyat i més encara si vas a parlar del contrari. L’anàlisi, recordem, és un gènera d’opinió i no d’informació, per la qual cosa espero que ningú es senti ofès.
La resposta al títular és no. El mal joc del Barça en el derbi es déu a un cúmul de situacions línia per línia que ara comentarem.
Començant des de la porteria, val a dir que Valdés és un bon porter però falla al gol de Baptista. Si bé no pot fer res per aturar la pilota (que va a l’escaire) el porter culè es va quedar a mitja sortida i si no ho creieu mireu les images. Surt quan Van Nistelroy prolonga per a Baptista però a mitja sortida recula. Un porter ha de decidir si sortir i tapar hueco o estar-se sota els pals, però mai quedar-se a mitja sortida. La culpa del gol, però, no va ser de Valdés sinó del mal sistema defensiu culè.

3 jugadors madridistes contra 5 defensors del Barça i no van tallar l’atac blanc. Màrquez, lent com ell mateix, no va aconseguir aturar Baptista. Puyol, que és un gran defensa, es desmereix al lateral perquè fa més visibles les seves deficiències tècniques i Màrquez com a central costa de veure perquè en la posició només té la sortida de pilota ires més ja que li guanyen la defensa amb facilitat.
El centre del camp culè també deixa molt a desitjar. Touré, que havia fet grans partits contra el Recre o el Depor, va ser una illa. Ni Xavi ni Deco van fer res. I el més preocupant és el cas del català que s’ha estancat en els darrers anys. Havia de ser el nou Guardiola però s’ha quedat a mig camí. Ara mateix el seu lloc l’hauria d’ocupar Iniesta. El d’Albacete juga i fa jugar. Ahir, quan va anar al centre del camp va causar una mica de perill al Madrid. A la banda, Iniesta és menys jugador i es desaprofiten totes les seves virtuts. A Etoo li falta ritme i Ronaldinho ho intenta però no li surt res.
El veritable problema del Barça d’ahir i de tota la temporada és el sistema. El 4-3-3 que tant bé va funcionar anys enrere no serveix amb aquests jugadors tal i com estan. És una de les coses que mai he entès, la empepinació dels entrenadors en un sistema contret. El 2000, quan el Madrid va guanyar la Champions, Del Bosque jugava amb un 5-3-2, que mai més va usar i amb el qual Ivan Campo i Karanka semblaven Beckenbauer. Sistema segons els jugadors i anys més tard va fer jugar l’equip sense interior esquerre perquè Zidane pugés estar a la mitjapunta.
Ronaldinho lluiria més ara si estigués per darrera de dos puntes, centrat i sense la necessitat de buscar el regat per marxar del defensor i buscar la centrada a l’àrea. Ara mateix els culès haurien d’estar amb quatre jugadors enrera (amb Puyol i Milito de centrals i a la dreta Zambrotta i si no agrada que fitxin algú al mercat d’hivern). Un fals doble pivot amb Touré i Iniesta més avançat i amb Ronaldinho de mitja punta. A la dreta, Messi (gran absència d’ahir) enganxat a la banda. I davant Etoo que, tingui ritme o no, sempre ofereix pressió i un dels dos joves, que tenen més mobilitat al davant que Hernry qui busca sempre la pilota al peu. La banda esquerra? Tota per Abidal. Potser així el Barça i Ronaldinho lluirien més. Potser el problema del Barça comenci per R però no sigui Ronaldinho, sinó Rijkaard.