Després d’una petita parada tècnica per exàmens, torno a publicar.
Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de Sobirania i Progrés a les Terres de l’Ebre en un acte fet a Móra d’Ebre. En aquest acte, l’Oriol Junqueras i el Joel Joan van afirmar que volen recollir 500.000 firmes per demanar l’autodeterminació de Catalunya. Aquest és un procediment conegut com Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que és un mecanisme de participació política que poder utilitzar els ciutadans.
La ILP la poden fer el govern central, el Congrés i el Senat, els governs i Parlaments autonòmics i els ciutadans (recollint 500.000 firmes). La ILP és la possibilitat dels ciutadans d’activar mecanismes per tirar endavant una iniciativa legislativa. Però, hi ha matèries que queden fora de la ILP: lleis orgàniques (règim electoral general, drets fonamentals, Estatus d’Autonomia...), matèries tributàries, matèries de caràcter internacional i les reformes de la Constitució. El Parlament està obligat a presentar la proposta però, ja d’entrada, pot decidir si tramitar-la o no. A més, en cas que es tramiti pot sortir amb tantes esmenes que es canviï el contingut de la proposta.
Segons això, la proposta de la plataforma sobiranista no es portaria a tràmit pel Parlament ja que l’autodeterminació significaria una reforma de la Constitució i una reforma de l’Estatut d’Autonomia.
No sé si la iniciativa de Sobirania i Progrés és per fer una crítica o realment per demanar l’autodeterminació.
En tot cas, això que dic que no s’acceptaria és una conclusió que he tret d’una assignatura: “Introducció a l’Ordenament Jurídic”. Algú m’hauria de confirmar o desmentir aquest dubte que m’ha sorgit arran de l’estudi d’aquesta assignatura.
Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de Sobirania i Progrés a les Terres de l’Ebre en un acte fet a Móra d’Ebre. En aquest acte, l’Oriol Junqueras i el Joel Joan van afirmar que volen recollir 500.000 firmes per demanar l’autodeterminació de Catalunya. Aquest és un procediment conegut com Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que és un mecanisme de participació política que poder utilitzar els ciutadans.
La ILP la poden fer el govern central, el Congrés i el Senat, els governs i Parlaments autonòmics i els ciutadans (recollint 500.000 firmes). La ILP és la possibilitat dels ciutadans d’activar mecanismes per tirar endavant una iniciativa legislativa. Però, hi ha matèries que queden fora de la ILP: lleis orgàniques (règim electoral general, drets fonamentals, Estatus d’Autonomia...), matèries tributàries, matèries de caràcter internacional i les reformes de la Constitució. El Parlament està obligat a presentar la proposta però, ja d’entrada, pot decidir si tramitar-la o no. A més, en cas que es tramiti pot sortir amb tantes esmenes que es canviï el contingut de la proposta.
Segons això, la proposta de la plataforma sobiranista no es portaria a tràmit pel Parlament ja que l’autodeterminació significaria una reforma de la Constitució i una reforma de l’Estatut d’Autonomia.
No sé si la iniciativa de Sobirania i Progrés és per fer una crítica o realment per demanar l’autodeterminació.
En tot cas, això que dic que no s’acceptaria és una conclusió que he tret d’una assignatura: “Introducció a l’Ordenament Jurídic”. Algú m’hauria de confirmar o desmentir aquest dubte que m’ha sorgit arran de l’estudi d’aquesta assignatura.
Entrades
2 comentaris:
Les iniciatives populars no poden servir per impulsar o modificar lleis orgàniques, o per reformar la Constitució. Crec que en aquest cas és una acció purament simbòlica, que no tindria validesa a efectes jurídics o parlamentaris.
Merci Gustau. En vam estar parlant amb unes companyes de classe en un descans d'estudiar i vam arribar a aquesta conclusió. Però clar, nosaltres no sabíem (ni sabem) si hi havia algun aspecte que se'ns escapava o era simplement això
Publica un comentari a l'entrada