La carrera per la presidència francesa

Dos candidats. Dues maneres de fer. Progressista i conservador.

Ségolenè Royal i Nicolas Sarkozy són els candidats dels dos partits més forts a França i sembla que són els únics que aconseguiran arribar a la segona volta de les eleccions presidencials.

Royal va sortir amb molta força però per culpa d’unes declaracions desafortunades en seu presumible rival li va guanyar molt de terreny. Tot i això, en un recent míting fet aquest cap de setmana la candidata francesa ha recuperat la força i ha presentat les seves principals propostes, com ara construir 120.000 habitatges socials o préstecs de 10.000 euros sense interessos per tal que els joves construeixin el seu primer projecte de vida. Una altra de les seves propostes que m’ha sorprès és reconèixer la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), sobretot sembla bàsic que, si més no, els ciutadans disposin d’algun mecanisme per intervenir en la vida política. Un altre punt, on es diferencia molt de Sarkozy, és la proposta de reforçar el poder de control del Parlament.

Sarkozy, per la seva banda, es presenta com un polític de canvi, sense criticar al govern actual. A més, segueix una estratègia intel·ligent, sortir el màxim possible en la televisió. A part d’això, Sarkozy també té un pla fort: augmentar el pressupost en ensenyament en un 50% en cinc anys i en un 40% el d’investigació, afavorir l’accés a la propietat de l’habitatge amb préstecs sense interessos o suprimir la setmana de 35 hores i liberalitzar els horaris. Però, encara que ho negui, Sarkozy és el candidat conservador, com es demostra en una altra proposta: establir quotes d’immigrants per països i oficis. Hem recorda a una iniciativa suïssa de la qual Món Actual se’n va fer ressò i ara no sé si es va tirar endavant. Suïssa volia endurir l’entrada dels immigrants extracomunitaris. Sarkozy va ser el detonant de les revoltes d’octubre de París del 2005 en fer unes declaracions sobre els dos joves morts que es van entendre com una provocació pels habitants dels suburbis. A més, les polítiques que va establir 'per solucionar' aquest problema estaven lluny de ser polítiques integradores. El fet de no només voler limitar l’entrada, sinó fer-ho segons la procedència i l’estatus (ofici, si és executiu o peó) deixa veure el color polític de Sarkozy, encara que digui que ell és el candidat de 'tots els francesos'.