La festa nacional de Catalunya, segons Albert Rivera

Avui el que de moment és el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que la festa nacional de Catalunya és...la Feria de Abril. La seva argumentació és basa en el fet que, segons Rivera, la Feria de Abril "és la primera fira en número de visitants de Catalunya". Per la qual cosa, "la Feria de Abril és la festa nacional de Catalunya". D'això, se'n diu una fal·làcia. Segurament, el professor de filosofia i consultor filosòfic, Enric Carbó, en podria parlar molt més que jo.

Però deixant de banda la filosofia (la qual, mai vaig entendre gaire), Rivera sembla que cregui que una festa nacional és una fira i, a més, segons ell ha de ser la més visitada de Catalunya. En realitat, aquestes declaracions no són res més que una provocació per part de Rivera. Recordem que dirigeix un partit que va aconseguir tres escons amb una campanya força catalanista. Sembla que Rivera vulgui començar a fer bullir l'olla cara les properes eleccions a la Generalitat on, d'una banda, és molt difícil que la seva formació pugui aconseguir diputats al Parlament i, d'altra banda, pinta molt malament per a Rivera la seva continuïtat com a cap del partit. De fet, en els darrers dies diversos companys seus han abandonat el partit per les discrepàncies amb Albert Rivera, com ara Antonio Robles, diputat fins fa pocs dies.

Això avui. Perquè ahir Ciutadans demanava a Esquerra que faci fora del partit al diputat a Madrid Joan Tardà, per "ser un hooligan de la política". Podeu llegir la notícia a la web del 20Minutos. Que aquest partit (que el mateix dia de les eleccions criticava TV3 per no haver-los-hi donat prous minuts, es manifesta contrari al CAC i afirma coses com que la nació catalana mai ha existit) acusi a Tardà de "hooligan de la política" no deixa de ser curiós.

La Diada de Catalunya és l'Onze de Setembre, data amb la qual el país commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. I de moment continuarà sent així, com dèia el mateix Rivera, "agradi o no agradi".

Hem tornat... alguns mini posts

Després de mesos en blanc, tornem.

I ho fem amb un parell de mini posts.

La crisi del finançament
Mig any desprès de l'últim post, tot continua igual. L'anciat i desitjat finançament no ha arribat. La crisi econòmica ha estat utilitzada com un element a tenir en compte en la negociació, però per donar menys diners a Catalunya. El gran obstacle per aconseguir un bon finançament, més que la crisi, i tal com molts ja han dit, és la voluntat política. Donar massa diners a Catalunya seria un peatge massa car per a un govern espanyol sense nord. I a tot això, a poc més de tres mesos perquè es puguin celebrar dos anys d'incompliment de l'Estatut.

La crisi amb els anti-bolonya
Des de l'últim post, allà pel novembre de l'any passat, els anti-bolonya han protagonitzat força moblitzacions. I els mossos n'han protagonitzat d'altres. Quan un ocupa un espai que no es seu s'arrisca a que els cossos policials els facin fora. I més, si com va passar al desembre, s'ocupa un edifici públic (l'ocupació del Comisionat d'Universitats). Els Mossos han actuat en ocasions amb excès de brutalitat, però no s'ha d'oblidar que cumplien amb la seva feina.

Crisi de dos consellers
Iniciativa només té dos consellers al govern: Francesc Baltasar, de Medi Ambient i Habitatge, i Joan Saura, d'Interior. Tots dos han estat protagonistes, amb desgrat per a ells, de les dues crisis més dures d'aquest govern i de Catalunya en l'últim any: la sequera i la brutalitat dels Mossos. En un país normal, cap dels dos continuaria al govern. Baltasar perquè va enganyar durant la sequera primer creant una cortina de fum amb un possible transvasament del Ter, desprès negat que es transvases aigua de l'Ebre i finalment preparant la connexió Ebre-Barcelona. No vull debatre si l'Ebre ha de donar aigua a Barcelona si la necessita, el problema de Baltasar va ser enganyar i mentir a bona part de la població. I pel que fa a Joan Saura, en els últims sis mesos ha protagonitzat diverses situacions pintoresques. Primer pactant amb De la Vega un termini per aprovar el finançament. Diu que ho va fer amb càrrec de partit i no de govern, però si fos així l'encarregat de fer-ho hauria d'haver estat el diputat d'ICV a Madrid, Joan Herrera, i no ell. I després les diferents crisis amb els Mossos. Després dels forts incidents provocats pel desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona, de la Central, el cap de turc va ser Rafael Olmos, llavors cap dels Mossos. Però a era l'únic que havia de plegar?

La crisi del periodisme
Més enllà dels problemes en l'empresa periodística, dels acomiadaments d'empreses de comunicació, i de les dificultats que molts periodistes tenen en trobar feina parlo de la professió. Després de l'experiència de viure la informació del Comte de Godó 2009, he vist com Rafa Nadal, Fernando Verdasco, Feliciano López, Àlex Corretja, etc. eren preguntats pel torneig? No. Per la seva temporada? Tampoc. Molts van aprofitar per preguntar als tennistes sobre el futur campió de la lliga espanyola, per la gran campanya del Barça, etc. Cada cosa s'ha de fer al seu lloc i en el seu moment. Més enllà que algun d'aquests esportistes estigui mal assessorat en la faceta comunicativa, no eren ni les persones ni els llocs per preguntar-ho. Ells van contestar, però no haguès estat extrany un "això no toca", com dèia Jordi Pujol. En una entrevista personal, pots preguntar-ho, en una roda de premsa, no. Perquè, oi que no es demana a Xavi, a Iniesta o a Casillas per la temporada de Nadal, Alonso o Gasol en una roda de premsa del seu equip? Doncs això no toca!

Un final emocionant

Amb el cinquè lloc al Gran Premi del Brasil, al Circuit d’Interlagos, el britànic Lewis Hamilton es converteix en el pilot més jove en guanyar el Mundial de Fórmula 1.

75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic.

Continuar llegint...

33 anys és massa tard?

D'entrada no. 33 anys després de la mort de Franco, per primer cop, un jutge s'ha mostrat interessat en investigar les desaparicions de la dictadura. Baltasar Garzón, a més, ha ordenat l'apertura de 19 fosses comúnes. El jutge de l'Audiència Nacional s'ha declarat avui competent per investigar la repressió franquista ja que es tracta de desaparicions il·legals que són crims contra la Humanitat. A més, en un auto diu que també s'obriran les fosses comúnes que, en el futur, es descobreixin. Entre les 19 que ja ha ordenat obrir, està la del poeta de la Generació del 27, Federico García Lorca. Cal, però, estar atents a què passarà en els propers dies ja que la Fiscalia diu que recurrirà l'auto de Garzón perquè considera que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per investigar les desaparicions.

D'entrada, no és massa tard. Molts historiadors van criticar ja fa unes setmanes Garzón, quan va decidir que investigaria si l'Audiència era competent. Els historiadors al·legaven excés de protagonisme del jutge espanyol i que eren ells, els historiadors, els encarregats de retornar l'honor a les víctimes de la repressió, tres dècades després de la mort de Franco i gairebé 70 anys després del fi de la Guerra Civil.

Però Garzón ja ha advertit que els 35 acusats per les desaparicions (on també hi és Franco) són morts. Per tant, el jutge anticipa ja l'extinció de responsabilitat penal dels autors. Així doncs, el cas dels desapareguts passarà de l'Audiència Nacional als jutjats territorials corresponents. Els que sí podríen ser imputats són els alts càrrecs de Falange Española des del 17 de juliol de 1936 fins al 3 de desembre del 1951. Un cop siguin identificats, es decidirà si se'ls imputa o no.

Per tant, sí, és massa tard. Aquestes desaparicions s'haguessin hagut d'investigar fa 30 anys i castigar els culpables. Ara ja no és pot fer. En aquell moment, però, es va decidir no investigar ja fos per la por a un nou alçament militar o bé perquè amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977 els culpables eren "perdonats".

Restitució de l'honor
Tot i això, és un primer pas molt important que es reconegui la il·legalitat del cop franquista del 1936, tal i com Garzón diu a l'auto: «La acción desplegada por las personas sublevadas y que contribuyeron a la insurrección armada del 18 de Julio de 1936, estuvo fuera de toda legalidad y atentaron contra la forma de Gobierno (delitos contra la Constitución, del Título Segundo del Código Penal de 1932, vigente cuando se produjo la sublevación), en forma coordinada y consciente, determinados a acabar por las vías de hecho con la República mediante el derrocamiento del Gobierno legítimo de España, y dar paso con ello a un plan preconcebido que incluía el uso de la violencia, como instrumento básico para su ejecución».

Un primer pas que serveix per restituir l'honor als desapareguts i a aquells que van defensar el govern republicà legítim. A més, hauria de servir perquè, d'una vegada per totes, tots els partits polítics democràtics rebutgin i condemnin el franquisme i, si no ho fan, siguin il·legalitzats.

Per saber més:

Garzón investigará la represión franquista y abrirá la fosa de Lorca (El País)
Garzón ordena abrir 19 fosas de la Guerra Civil (El Mundo)
Garzón investigarà els desapareguts del franquisme (3cat24.cat)
L'auto de Garzón (A partir del bloc Off the RAC, de RAC1)

Fotos:

Madrid, treta de la web Durcros.biz

Tarragona i la manifestació feixista

Ja hi som. Avui és el dia. Tarragona rebrà la manifestació feixista convocada pel partit d'extrema dreta Alianza Nacional (AN) i on es preveu que hi assisteixin centenars de neonazins d'arreu de l'Estat. Amb tot, aquesta setmana la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha organitzat una contramanifestació que, sota el lema «Nazis i feixistes? Ni a Tarragona ni a enlloc!», vol rebutjar l'organitzada per AN. Això sí, vol fer-ho d'una manera «pacífica». Ja veurem, però, què passa si s'arriben a trobar les dues manifestacions. A més, aquests dies també s'ha creat un grup al Facebook (Fora feixistes de Tarragona) per donar la contramanifetació de Tarragona.

El que em sorprèn és que la subdelegació del govern espanyol a Tarragona hagi dit que no podia fer res per il·legalitzar la manifestació ja que «ha de respectar que la gent pugui manifestar les seves opinions». Indignant. I amb coses com aquesta es veu que aquest estat de dret està coix. I és que crea una llei de partits per il·legalitzar els partits que fan apologia del terrorisme i no condemnen els atemptats d'ETA. Però a la llei s'hi obliden posar que també es podran il·legalitzar aquest partits d'extrema dreta que fan apologia del feixisme i del franquisme. Perplexos, hem de veure com partits com AN o España 2000 o Falange Española es presenten a tot tipus d'eleccions. Certament, aquests partits sí condemnen els atemptats d'ETA. Això sí, tampoc cumpleixen amb l'esperit de la Constitució (allò que sempre els hi agrada dir a alguns partits estatals). Com es poden permetre partits polítics que en les seves manifestacions porten banderes franquistes, que en el seu discurs hi ha un fort nacionalisme espanyol excloent i, sobretot, quan els seus discursos es basen amb el racisme i la xenofòbia i inciten a portar-la a la pràctica.

I és que recordem que la manifestació d'avui a Tarragona no és un acte de simple nacionalisme espanyol, com el que es podrà veure a Madrid amb la desfilada pel dia de la Hispanitat. És una manifestació organitzada pel «Dia de la Raza» i serà feixista i xenòfoba. El que dèiem: fora Feixistes de Tarragona i d'arreu!

Per saber-ne més:

Tarragona rep avui centenars de feixistes en un acte sense precedents

Decisions preses a destemps

Dimarts a migdia ens sorprenia la notícia que el sis principals Bancs Centrals havien decidit rebaixar els tipus d'interès. D'aquesta manera, a Europa es passava del 4,25% al 3,75%. La decisió es va prendre amb la intenció de reimpulsar l'economia i que les borses no es veiessin afectades per l'actual crisi.

La decisió en un primer moment va aconseguir moderar les pèrdues als parquets mundials, però a la tarda es van tornar a agreujar. De fet, des de dimarts, les pèrdues s'han fet constants a les principals borses. Avui, l'únic índex de valors que s'ha salvat de la crema ha estat el Nasdaq 100, que ha crescut un 1,07%. La resta, vermells arreu: l'Ibex35 ha caigut un 3,83%, el Dow Jones un 0,95% o l'Eurotop 100 un 2,51%. (Per seguir les borses, pitgeu aquí).

La decisió, doncs, dels bancs centrals ha arribat tard. Tal com reconeixia el director de la Borsa de Barcelona ahir a RAC1, la decisió del Banc Central de fa uns mesos d'augmentar els tipus d'interès al 4,25% va ser un error. Cert, sobretot perquè quan es van pujar al juliol ja se li veien les orelles al llop. El president del Banc Central Europeu, Jean Paul Trichet, la justificava dient que la mesura contribuia a «l'estabilitat dels preus». I des de llavors, el 3 de juliol, quan es va fer pública la pujada d'un quart de punt, fins a dimarts han passat dos mesos en els que la crisi s'ha anat agreujant. Els estats han hagut d'ajudar als bancs per què no quebressin, s'ha injectat diners, les borses han perdut en dos mesos més que guanyat. I els ciutadans han vist com augmentava la inflació i perdien capacitat de despesa.

Els bancs centrals haguéssin hagut de reduir els tipus d'interès molt abans. Ara, arriba tard perquè bancs i ciutadans ja estan dins de l'espiral de la crisi. De moment, la reducció no ha servit de res. Veurem què passa en els propers dies.

FOTO: El Último Mono (Kap)

La facilitat d'entrar "armes" als camps

Aquest matí, uns estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat als Matins de TV3. Allà, han mostrat un treball d'investigació on es veia clarament com entraven amb una pistola de joguina a l'estadi Lluís Companys i al Camp Nou amb facilitat. Podeu veure el vídeo aquí. També El Mundo Deportivo.

Aquest tipus de reportatges són molt eficaços per aprovar l'assignatura en qüestió (Periodisme d'Investigació, on em consta que se'n van fer més així). Ara bé, dubto molt que aquests tipus de treballs puguin servir per mostrar la deficiència del sistema de seguretat dels recintes esportius. Les entrades als camps es van fer en el partit Espanyol - Atlètic de Madrid, al Lluís Companys, i el Catalunya - Argentina al Camp Nou. En cap cas, un partit d'alt risc. I sempre, entrant per la zona de Graderia, on els escorcolls acostumen a ser mínims ja que allà s'hi posa l'afició local que només va a veure el futbol. És a dir, allà no hi ha violents.

Em pregunto per què surten les imatges ara i no ho van fer al juny, quan es va fer el reportatge?