dimarts, d’abril 28, 2009

Hem tornat... alguns mini posts

Després de mesos en blanc, tornem.

I ho fem amb un parell de mini posts.

La crisi del finançament
Mig any desprès de l'últim post, tot continua igual. L'anciat i desitjat finançament no ha arribat. La crisi econòmica ha estat utilitzada com un element a tenir en compte en la negociació, però per donar menys diners a Catalunya. El gran obstacle per aconseguir un bon finançament, més que la crisi, i tal com molts ja han dit, és la voluntat política. Donar massa diners a Catalunya seria un peatge massa car per a un govern espanyol sense nord. I a tot això, a poc més de tres mesos perquè es puguin celebrar dos anys d'incompliment de l'Estatut.

La crisi amb els anti-bolonya
Des de l'últim post, allà pel novembre de l'any passat, els anti-bolonya han protagonitzat força moblitzacions. I els mossos n'han protagonitzat d'altres. Quan un ocupa un espai que no es seu s'arrisca a que els cossos policials els facin fora. I més, si com va passar al desembre, s'ocupa un edifici públic (l'ocupació del Comisionat d'Universitats). Els Mossos han actuat en ocasions amb excès de brutalitat, però no s'ha d'oblidar que cumplien amb la seva feina.

Crisi de dos consellers
Iniciativa només té dos consellers al govern: Francesc Baltasar, de Medi Ambient i Habitatge, i Joan Saura, d'Interior. Tots dos han estat protagonistes, amb desgrat per a ells, de les dues crisis més dures d'aquest govern i de Catalunya en l'últim any: la sequera i la brutalitat dels Mossos. En un país normal, cap dels dos continuaria al govern. Baltasar perquè va enganyar durant la sequera primer creant una cortina de fum amb un possible transvasament del Ter, desprès negat que es transvases aigua de l'Ebre i finalment preparant la connexió Ebre-Barcelona. No vull debatre si l'Ebre ha de donar aigua a Barcelona si la necessita, el problema de Baltasar va ser enganyar i mentir a bona part de la població. I pel que fa a Joan Saura, en els últims sis mesos ha protagonitzat diverses situacions pintoresques. Primer pactant amb De la Vega un termini per aprovar el finançament. Diu que ho va fer amb càrrec de partit i no de govern, però si fos així l'encarregat de fer-ho hauria d'haver estat el diputat d'ICV a Madrid, Joan Herrera, i no ell. I després les diferents crisis amb els Mossos. Després dels forts incidents provocats pel desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona, de la Central, el cap de turc va ser Rafael Olmos, llavors cap dels Mossos. Però a era l'únic que havia de plegar?

La crisi del periodisme
Més enllà dels problemes en l'empresa periodística, dels acomiadaments d'empreses de comunicació, i de les dificultats que molts periodistes tenen en trobar feina parlo de la professió. Després de l'experiència de viure la informació del Comte de Godó 2009, he vist com Rafa Nadal, Fernando Verdasco, Feliciano López, Àlex Corretja, etc. eren preguntats pel torneig? No. Per la seva temporada? Tampoc. Molts van aprofitar per preguntar als tennistes sobre el futur campió de la lliga espanyola, per la gran campanya del Barça, etc. Cada cosa s'ha de fer al seu lloc i en el seu moment. Més enllà que algun d'aquests esportistes estigui mal assessorat en la faceta comunicativa, no eren ni les persones ni els llocs per preguntar-ho. Ells van contestar, però no haguès estat extrany un "això no toca", com dèia Jordi Pujol. En una entrevista personal, pots preguntar-ho, en una roda de premsa, no. Perquè, oi que no es demana a Xavi, a Iniesta o a Casillas per la temporada de Nadal, Alonso o Gasol en una roda de premsa del seu equip? Doncs això no toca!