dijous, d’abril 30, 2009

La festa nacional de Catalunya, segons Albert Rivera

Avui el que de moment és el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que la festa nacional de Catalunya és...la Feria de Abril. La seva argumentació és basa en el fet que, segons Rivera, la Feria de Abril "és la primera fira en número de visitants de Catalunya". Per la qual cosa, "la Feria de Abril és la festa nacional de Catalunya". D'això, se'n diu una fal·làcia. Segurament, el professor de filosofia i consultor filosòfic, Enric Carbó, en podria parlar molt més que jo.

Però deixant de banda la filosofia (la qual, mai vaig entendre gaire), Rivera sembla que cregui que una festa nacional és una fira i, a més, segons ell ha de ser la més visitada de Catalunya. En realitat, aquestes declaracions no són res més que una provocació per part de Rivera. Recordem que dirigeix un partit que va aconseguir tres escons amb una campanya força catalanista. Sembla que Rivera vulgui començar a fer bullir l'olla cara les properes eleccions a la Generalitat on, d'una banda, és molt difícil que la seva formació pugui aconseguir diputats al Parlament i, d'altra banda, pinta molt malament per a Rivera la seva continuïtat com a cap del partit. De fet, en els darrers dies diversos companys seus han abandonat el partit per les discrepàncies amb Albert Rivera, com ara Antonio Robles, diputat fins fa pocs dies.

Això avui. Perquè ahir Ciutadans demanava a Esquerra que faci fora del partit al diputat a Madrid Joan Tardà, per "ser un hooligan de la política". Podeu llegir la notícia a la web del 20Minutos. Que aquest partit (que el mateix dia de les eleccions criticava TV3 per no haver-los-hi donat prous minuts, es manifesta contrari al CAC i afirma coses com que la nació catalana mai ha existit) acusi a Tardà de "hooligan de la política" no deixa de ser curiós.

La Diada de Catalunya és l'Onze de Setembre, data amb la qual el país commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. I de moment continuarà sent així, com dèia el mateix Rivera, "agradi o no agradi".