Però aquí, la vida continua igual. La gent que va a Madrid amb TGV té més possibilitats d'arribar abans a la seva destinació que els que hagin d'anar de Barcelona a Bellbitge o Vilanova. Avui, novament, una averia en un tren a St. Andreu ha provocat retrassos en els trens de la línea de Vilanova. La vida continua igual.
I continua igual perquè les coses continuen sense fer-se bé.
Perquè s'ha invertit una millonada en una infraestructura com el TGV, oblidant les Rodalies i els trens de mitja distància, aquells que agafem milers de catalanes i catalans per desplaçar-nos, per anar a treballar, per anar a veure la família o, simplement, perquè sí. Les millores en les línies no arriven. Els trens continuen sent els mateixos que fa 5 anys, amb la diferència que ara els hi costa més arrivar a les seves destinacions. Perquè sí, els trens que van a l'Aeroport i a Mataró (CIVIA) s'han millorat notablement, però els que baixen cap a les Terres de l'Ebre, van cap a Girona o cap a Puigcerdà continuen sent els de sempre. És cert que cap a Girona i cap a l'Ebre en van uns de «molt bonics» amb seients tous i tauletes, però quants en passen al dia? Perquè moltes vegades te'ls canvien per regionals express (també tous, però). Anant bé, encara els gironins, ebrencs i tarragonins tenim sort perquè no hem de «sofrir» els durs trens que van a Puigcerdà (que pobra gent, ara resulta que són una «Rodalia» de Barcelona). Perquè cap allà és millor un de dur que un de tou i amb males olors.
Perquè s'ha invertit una millonada en una infraestructura com el TGV, oblidant les Rodalies i els trens de mitja distància, aquells que agafem milers de catalanes i catalans per desplaçar-nos, per anar a treballar, per anar a veure la família o, simplement, perquè sí. Les millores en les línies no arriven. Els trens continuen sent els mateixos que fa 5 anys, amb la diferència que ara els hi costa més arrivar a les seves destinacions. Perquè sí, els trens que van a l'Aeroport i a Mataró (CIVIA) s'han millorat notablement, però els que baixen cap a les Terres de l'Ebre, van cap a Girona o cap a Puigcerdà continuen sent els de sempre. És cert que cap a Girona i cap a l'Ebre en van uns de «molt bonics» amb seients tous i tauletes, però quants en passen al dia? Perquè moltes vegades te'ls canvien per regionals express (també tous, però). Anant bé, encara els gironins, ebrencs i tarragonins tenim sort perquè no hem de «sofrir» els durs trens que van a Puigcerdà (que pobra gent, ara resulta que són una «Rodalia» de Barcelona). Perquè cap allà és millor un de dur que un de tou i amb males olors.
Entrades
1 comentari:
totalment d'acord!
Publica un comentari a l'entrada