dilluns, de juny 18, 2007

I ara accepten negociar

Fa dies que ho comento amb algunes persones. Sospito que els combats i enfrontaments entre Al Fatah i Hamàs estan provocats per algun actor extern: Israel. Fa dies que hi penso perquè Israel és el màxim interessant en el fet que els dos partis palestins s'enfrontin perquè això genera conflicte als Territoris Ocupats i de mentres Israel no sofreix atacs.

I el que he escoltat aquest matí, em fa pensar encara més amb la meva teoria. Bush i Olmert han anunciat que poden establir negociacions de pau amb el president Abbas i el govern d'Al Fatah, tot i que el govern votat en unes eleccions pel poble palestí era el de Hamàs. El govern israelià s'amaga darrera del fet que Hamàs no reconeix l'existència d'Israel per no negociar. Però com ja he dit algun cop, Israel tampoc reconeix el dret dels palestins a decidir el seu futur (ja no demano que reconegui la independència dels Territoris Ocupats o que es torni a les fronteres de 1967, les reconegudes per l'ONU) perquè ha endarrerit i suspès diferents referèndums per l'autodeterminació que s'havien de fer.

La pau a Palestina és difícil si els dos partits estan enfrontats però no crec que les diferències entre ells siguin tant greus (Al Fatah és làic i ha reconegut Israel, mentre que Hamàs és musulmà i no reconeix Israel, a grans trets) com per arribar a aquesta situació. Mentrestant, jo continuo amb les meves sospites: Israel és la mà negra que enfronta els palestins i fa que es matin entre ells.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

La principal causa sí que és externa, però no és Israel ( almenys directament), sinó els EUA. Aquests han "tallat" tot tipus de donacions/subencions a Palestina fins que Hamas no deixi el poder. La lliuta internaentre palestins nomès té una causa. Els diners

Diari del Votant Anònim ha dit...

No cal buscar excuses de mal pagador a la violència salvatge dels darrers dies, entre d'altres coses perquè està clar qui en són els autors. Israel ja en tenia prou amb 1 de problema. No li'n feien falta 2! Mireu que n'era de fàcil: només calia que el govern palestí reconegués el dret d'Israel a existir. Simplement això, a canvi de les ajudes internacionals i de la creació d'un Estat palestí econòmicament viable. Però hi ha qui prefereix la guerra a la pau.

Al Fatah compta amb un bon grup de terroristes, però almenys està disposat a fer un pas i negociar, de manera que manté una fràgil treva de l'activitat violenta contra Israel. I per això es desbloquejarà l'ajuda a Cisjordània.

Hamas, en canvi, no vol ni discutir-ho, i prefereix continuar la violència contra els ciutadans jueus, musulmans i cristians. Això, mentre oprimeix el seu poble, i els dóna 4 engrunes de pa amb la seva xarxa d'assistència, al més pur estil mafiós. Els ciutadans els van votar per lluitar contra la corrupció d'Al Fatah, sí. Però segur que no comptaven que l'alternativa encara seria pitjor.

(Perdó pel rotllo)

Marc Campdelacreu ha dit...

Israel té perfectament calculades tots les conseqüències dels conflictes de la zona. Com deien abans, clar que el poble palestí va lluitar contra la corrupció d' Al Fatah.. Que si l'alternativa és millor o pitjor? De què ha servit que Fatah reconegui l'existència d'Israel si les negociacions en el procés de pau mai han avançat més enllà de declaracions d'intencions? És més, jo crec que Hamàs ja va reconèixer implícitament l'existència d'Israel quan va decidir participar en unes eleccions dissenyades des de Tel Aviv i Washington.. Sí, qualsevol resolució passarà pel reconeixement per part de totes dues parts, però fins no ha funcionat..
Sigui com sigui, Israel pot estar la mar de content, amb un rival dividit i un Consell de Seguretat i una comunitat internacional amb capacitat d'imposar sancions econòmiques a Palestina, però inútil per obligar a Israel a abandonar els territoris ocupats des de 1967. Sempre gràcies al bloqueix nord-americà, és clar.
La incapacitat de Fatah i Hamàs per posar-se d'acord també és d'allò més penosa, més que res perquè de la seva conciliació en depèn el futur d'un poble.
Poca cosa més. Que com he dit crec que bona part dels conflictes estan ben calcutats. Hezbolà potser va ser el guanyador moral de l'última guerra Israel-Líban, però a canvi Israel va aconseguir que els atacs des del sud del Líban finalitzessin amb el control de la zona per part de tropes internacionals. Potser ja era el que buscava?
En fi, el pitjor conflicte del pròxim orient sembla que mai arriba a bon port. (perdó pel rotllo també)

Marc Campdelacreu ha dit...

I trobo molt agosarat dir que Hamàs prefereix la guerra a la pau.. no crec que cap palestí ho desitgi..

I bloqueig, no bloqueix.. errors d picatge.

Diari del Votant Anònim ha dit...

Probablement ens posaríem d'acord en moltes coses, però discrepo del teu darrer comentari: segur que hi ha gent a Hamas que prefereix la pau, com la major part de la població palestina. Però hi ha molta gent que en viu de la guerra, eh!

Javi Buera A. ha dit...

jeje Votant ja saps que tu i jo tenim posicions diferents, sobretot en aquest tema...

Però en fi, estic d'acord amb el marc quan diu que dels reconeixements d'Israel només s'han extret petites negociacions k sempre han acabat fracassant...

Ara a mi em sembla curiós com als TN van dient això de Palestina divida i que Abbas compta amb el suport de Bush i Olmert...per què si té el seu suport, el govern israelià no hauria de deixar les seves polítiques d'"apartheid" amb els palestins?

Una última cosa, si reconeix el dret dels palestins a existir, per què molts han de viure en camps de refugiats, patint gana, lluny de casa seva o, els k són a palestina, sense els privilegis que tenen els israelians??

ah, per cert, no buscava excuses. el fracàs dels governs palestins el tenen els seus polítics, però crec que hi han influït altres factors...

Diari del Votant Anònim ha dit...

Bé, els israelians podrien treure el mur i deixar entrar a treballar a tothom qui vulgués, si no fos que entre els milers de treballadors amb bona fe, hi hauria cada 2 per 3 desgraciats amb cinturons d'explosius...

De totes maneres, entre nosaltres, i malgrat les diferències i dificultats, ens arribaríem a posar d'acord. Però si aquí, en un debat per escrit entre gent que no té cap interès directe ni pateix directament el conflicte, ja tenim dificultats, imagina els anys que trigaran allà...

Marc Campdelacreu ha dit...

Javi, Israel reconeix dsd fa temps a la OLP i va acceptar la creació de l'ANP a principis dels 90. La seva posició respecte als refugiats és clara: no accepta al dret dels palestins a tornar al seu territori, com a molt compensacions econòmiques, tal com crec que ja va proposar l'ONU.. En tot cas, pensa que si els refugiats tornessin serien majoria a favor dels israelians, vet aquí la seva postura..

Com deia el votant anònim, si nosaltres aki ja no ens posem d'acord, imagina't allà..

Javi Buera A. ha dit...

marc, israel reconeix a l'OLP i l'ANP però com a entitats dins d'Israel, no independents...En fi, que estic d'acord amb el votant, és difícil posar-se d'acord amb temes així, molt complicat.