Ahir va haver una concentració a Ermua per recordar els 10 anys des que ETA va assassinar a Miguel Ángel Blanco. Avui les tertulies televisives i radiofòniques que he pogut veure (o escoltar) coincidien en remarcar la desunió entre els dos principals partits estatals, PSOE i PP, pel que fa a política antiterrorista.
Continuo pensant que la "solució" és el diàleg. I l'exemple és el Regne Unit. A Irlanda del Nord, els problemes eren més de fons que els que són al País Basc. Si bé a tots dos llocs, es reclamen les seves diferències identitàries, la seva independència d'un estat central i centralista; la principal diferència és de fons. A Irlanda, el procés era més difícil de "solucionar" per un motiu: els no unionistes han estat desplaçats de llocs de feina. És a dir, al que els mitjans denominen l'Ulster*, els no britànics no podien accedir a alguns treballs, per la seva ideologia. Això, per sort, no passa ni ha passat al País Basc, motiu pel qual crec en el diàleg i en una "solució".
L'Irlanda del Nord va marcar un camí que s'ha de seguir, si realment s'està interessant en aconseguir la pau.
*Ulster: Molts mitjans de comunicació usen aquesta paraula per parlar d'Irlanda del Nord. Però, en realitat, l'Ulster és una regió històrica d'Irlanda format per nou comtats, dels quals 3 són de la República d'Irlanda i 6 d'Irlanda del Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada