dijous, de juny 28, 2007

Blair a Orient Mitjà?

Aquesta és una de les preguntes que m'he fet en els últims dies. Blair ja no és primer ministre del Regne Unit i el seu lloc l'ocupa Gordon Brown. La veritat és que al acabar ahir els exàmens he estat desconectat del món i encara no he pogut "descobrir" qui és Brown.

Però el que vaig escoltar fa un parell de dies, sí que em va preocupar. Es parlava que Tony Blair podria ser enviat especial a Orient Mitjà i ara, mentre escric el post, veig que ahir el Quartet (ONU,UE, EUA i Rússia) van designar-lo com a tal. Em sembla una idea increiblement dolenta. Com potser que una persona que va donar suport a una guerra a Orient Mitjà, ara, sigui enviat per la pau? Quina pau? La del petroli i els diners?


Veig, a més, que una de les seves primeres propostes és la pau entre Israel i Palestina basada en la divisió, en la configuració de dos països diferents. Personalment, aquesta opció la vaig descartar fa temps. Perquè la divisió és difícil a Israel. L'Estat palestí, quin seria? Només Gaza i Cisjordània? I la capital? Jerusalem? En fi, no sé.


No crec que sigui la persona ideal per anar a Orient Mitjà a posar pau, més aviat faria falta algú amb un expedient no tacat de guerres.

3 comentaris:

Diari del Votant Anònim ha dit...

Avui sí que estem plenament d'acord: enviar un del trio de les Açores, responsable del desastre de l'Iraq, és com apagar el foc amb gasolina...

L'única (mínima) esperança és que, precisament perquè ningú esperarà res d'ell, qualsevol cosa que aconsegueixi es considerarà un èxit.

Però d'entrada, malament rai.

Javi Buera A. ha dit...

doncs mira que és raro que tu i jo ens posem d'acord, eh!!

Són d'aquelles coses que es fan a nivell internacional que mai entendré...com la que un antic càrrec de l'exèrcit nazi fos Secretari General de l'ONU, entre d'altres coses (Waldheim)

Diari del Votant Anònim ha dit...

El problema és que a nivell internacional, normalment i desgraciadament, els governs i partits hi envien gent que ja està amortitzada... Un exemple clar són les institucions europees: hi acaben anant els candidats fracassats, prejubilats, descavalcats, etc.