Durant les darreres setmanes ja han sortit dos militars mostrant el malestar que, segons ells, hi ha a Espanya per culpa de l’Estatut. Un d’ells, el general Mena Agudo va afirmar que “si l'Estatut supera els límits de la Constitució, s'haurà d'aplicar l'article vuitè, que preveu la intervenció de les forces armades per garantir la integritat territorial d'Espanya”. No cal llegir entre línies per saber què ens està dient. Si s’aprova l’Estatut hi haurà un colp militar. Les declaracions del segon militar anaven en aquesta mateixa direcció també.
Espanya ha estat un país incapaç de viure en democràcia durant molt temps. Des del segle XIX, quan les eleccions no eren favorables als polítics (fossin progressistes o conservadors), un colp militar assegurava que els perdedors fossin els guanyadors. L’última vegada que va passar això és, desgraciadament, ben coneguda. El 1936 les esquerres guanyen les eleccions, tant a Catalunya com a Espanya. La “solució”, uns aixecaments militars a tot l’Estat que van acabar amb un guerra civil, i amb la posterior victòria franquista.
Per tot es podria dir que som un país de mal perdedors, que no sabem acceptar que el contrari sigui millor que nosaltres. Però, més greu que això és el fet que som un país on hi ha una clara manca d’acceptació del diferent. No s’accepta que molts catalans se sentin catalans. No s’accepta que els bascs se sentin bascs. No s’accepta que el magrebí tingui drets i pugui treballar. I, últimament, també hem vist brots racistes a camps de futbol (jo en vaig viure un al tren, quan un noi li va dir “negre de merda” a un home que anava, sense molestar ningú, escoltant música). Espanya és un país a qui li queda molt per aprendre dels altres. Els militars han de deixar que els polítics s’encarreguin de la política ja que són ells amb qui confia la gent (per alguna cosa els hauran votat). El que cap esperar és que els ànims es calmin i que la gent (polítics, militars i gent en general) entengui que l’Estatut, com ja he dit en algun article, és només un Estatut.
dissabte, de gener 21, 2006
Sobre militars i altres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada