Mònica Terribas: “No aspiro que em miri molta gent sinó que la gent que em mira valori el que faig”

La Mònica Terribas és la conductora de La nit al dia, que aquest any fa tres temporades que s’emet. Creu que és important marcar una frontera entre entrevistat i periodista. A més a més, no li agrada que l’entrevistat la tutegi perquè simula una confiança que no existeix.

Són dos quarts de dotze del vint d’abril. La Mònica Terribas ha acabat la seva conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència es titula Preguntar per titular o preguntar per entendre?. Hem quedat amb ella per entrevistar-la. Ve cap a nosaltres, ens saluda i ens diu: “Anem-hi”. Al sortir de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació, decidim anar al bar per entrevistar-la.
Al passadís es troba amb gent que la saluda. S’atura i es posa a parlar amb ells que, pel que es veu, són vells coneguts. Al cap d’una estona ens veu, se’n recorda de nosaltres i s’acomiada d’ells. Però ara apareix el periodista Pepe Rodríguez. S’atura per saludar-lo i parla amb ell una estona.
Finalment, a tres quarts de dotze ens posem en marxa cap al bar. Abans d’entrar-hi ens repensem perquè creiem que l’acústica del bar serà dolenta pel soroll i pot afectar a les nostres gravadores de veu. Llavors, li diem a la Mònica Terribas que potser seria millor anar a l’aula d’estudi que hi ha al costat del quiosc de la facultat perquè, segurament, estarem més tranquils.
Entrem a l’aula d’estudiants. Està buida. “Posem-nos on no toqui el sol” ens diu la Mònica Terribas mentre busquem una taula on seure. Al final, seiem en una que hi ha al fons del tot al costat d’una finestra, que té la persiana baixada.
-------------------------------------------------------------------------------

“La nostra feina és estar molt pendents de què passa, triar el tema que creiem que més interessa a l’espectador i buscar la millor persona per parlar-ne”

-------------------------------------------------------------------------------

Comencem la entrevista parlant de La nit al dia i la Mònica Terribas ens afirma: “La planificació prèvia és tant com que avui no sé a qui entrevistaré”. A més a més, ens diu que no es pot planificar perquè si ho fas no pots fer un informatiu. També ens parla sobre el fet d’aconseguir entrevistats importants cada dia i ens comenta: “La nostra feina és estar molt pendents de què passa, triar el tema que creiem que més interessa a l’espectador i buscar la millor persona per parlar-ne”. També ens comenta que s’ha d’afegir l’agreujant que el seu equip es posa a treballar sobre les cinc de la tarda.
Quan ens hem assegut, a sobre la taula hi havia un paper de piruleta (sic) que ha agafat a les mans i ha estat jugant amb ell durant tota la entrevista.
Seguim parlant del programa i li preguntem sobre el que havia dit a la conferència, que és millor anar a una entrevista sense guió previ. Ella ens diu que el necessari és documentar-se i preparar-se molt perquè sinó no es treu el diàleg que, creu, és necessari.
-------------------------------------------------------------------------------

“Quan un convidat em tuteja em fa sentir molt malament perquè sembla que hi hagi una confiança que és falsa”

-------------------------------------------------------------------------------

La entrevista continua amb total normalitat. Li formulem la pregunta: “És important marcar una frontera entre entrevistat i periodista?” En aquest moment, després d’haver-nos dit que és imprescindible, li sona el mòbil. Es disculpa i respon. Parla amb algú sobre alguna cosa de ciment i formigó. Quan penja el mòbil, es disculpa de nou i continuem amb la entrevista. Agafant el fil de nou, ens declara: “Quan un convidat em tuteja em fa sentir molt malament perquè sembla que hi hagi una confiança que és falsa”.
La senyora Terribas creu que les claus que han fet que el seu programa porti ja tres temporades en antena són que feia falta un programa d’anàlisi, el fet d’haver trencat el llenguatge del telenotícies i el fet de treballar sense pronter perquè d’aquesta manera dius les coses tal i com et surten. De la mateixa manera, voldria que existís un programa com el seu en altres cadenes. “Crec que no existeix la filosofia de l’anàlisi, de la reflexió d’aquesta informació. Per això he volgut posar l’exemple dels 59 segons, perquè per a mi filosòficament està a les antípodes del que jo penso que ha de ser la informació” afirma la presentadora de La nit al dia sobre aquest tema.

Mònica Terribas a la Facultat de Ciències de la Comunicació

Sobre la seva manera d’entrevistar, que molts consideren d’agressiva, ens afirma que ella el que fa són, simplement, preguntes directes i són les preguntes que es fa qualsevol persona del carrer. A més, es pregunta si se la consideraria agressiva si fos un home.
-------------------------------------------------------------------------------

“A mi m’afecta que un determinat crític digui que sóc l’Urdaci català”

-------------------------------------------------------------------------------

Estàvem parlant del fet que moltes persones la consideren una presentadora estrella quan li ha tornat a sonar el telèfon. De nou, ha respost. Aquesta vegada parlava sobre anar a buscar a les seves filles. La conversa dura poc i, en acabar, ens diu que ho sent però que estava esperant aquesta trucada.
Tot i aquesta imatge de diva i persona seria que té ella no es considera un presentadora estrella i diu: “Si demà jo deixo de fer La nit al dia i s’hi posa una altre, doncs no passa res”. Durant la entrevista, es mostra com una persona simpàtica. Diu que prefereix que diguin que es dura a que diguin que fa unes entrevistes molt toves. No obstant, afirma: “A mi m’afecta que un determinat crític digui que sóc l’Urdaci català”.
La Mònica Terribas ens confessa que algun partit polític o alguna ONG han pressionat per sortir a La nit al dia. Però, al mateix temps, es dóna pressa per matisar: “Però això hi ha de ser. Nosaltres tenim un espai que és La nit al dia on hi ha de cabre l’actualitat i, per tant, tenen legitimitat tant els partits com totes les organitzacions de voler-hi sortir”. A més a més, declara que una pressió greu seria que un polític o un entrevistat li prohibís fer-li alguna pregunta però afirma, contundentment, que això no ha passat mai.
-------------------------------------------------------------------------------

“Aquesta proximitat de la manera d’explicar la informació fa que la gent es pensi que és més protagonisme de la persona que ho explica”

-------------------------------------------------------------------------------

Per altra banda, ens afirma que té total llibertat per a conduir el programa, tot i ser, només la conductora i cap d’edició del programa. A més, es permet elogiar la seva directora: “He de dir, sobre la Rosa Marqueta, que des del primer dia mai m’ha mirat res. Ni s’ha plantejat què li preguntaré a l’entrevistat ni res de res”.
Sobre el fet de sortir a la televisió tal i com és realment creu que perjudica el programa perquè declara: “Com que jo explico les coses d’aquesta manera, escolti'm, de les eleccions del país basc, avui, diàleg, tal i no sé què. Aquesta proximitat de la manera d’explicar la informació fa que la gent es pensi que és més protagonisme de la persona que ho explica”. Per això creu que hi ha aquesta concepció que La nit al dia és el programa de la Mònica Terribas. Tot i així, es dóna pressa per matisar: “I no, la Terribas només és qui s’encarrega de vehicular això”.
Sobre els seus objectius en la televisió, la senyora Terribas té clar que no vol marxar ni de la televisió pública ni de Catalunya. Creu que per marxar a treballar fora hi ha dos objectius. Un és comunicar-se més i que la projecció arribi a més gent. Però ella declara: “No és el meu cas perquè no aspiro que em miri molta gent sinó que la gent que em mira valori el que faig”. L’altre objectiu és aprendre claus noves. Per això afirma: “Si tingués una oferta de treball que hem permetés aprendre en un nou àmbit de treball, amb més mitjans, amb noves maneres d’entendre i de fer periodisme en un altra llengua, potser m’ho plantejaria”.
-------------------------------------------------------------------------------

“La gent que està estudiant a la facultat teniu forçosament la inquietud de reflexionar sobre la nostra feina”

-------------------------------------------------------------------------------

Es mostra com una persona positiva sobre el futur dels periodistes perquè creu que ja s’ha arribat al límit del mal periodisme. Tot i així creu que hi haurà sempre una minoria de gent que es voldrà alimentar del mal periodisme i a costa de la societat. Però, també pensa: “La gent que està estudiant a la facultat teniu forçosament la inquietud de reflexionar sobre la nostra feina, perquè ja teniu claus al carrer com per veure que les coses per aquí no van bé”. A més a més, afegeix: “S’han diversificat molt les actuacions del periodisme, és a dir, la comunicació en general té molts àmbits d’aplicació. Per tant, teniu moltes més oportunitats de feina que quan nosaltres vam començar”.