Mònica Terribas és la presentadora de l’espai La nit al dia, que de dilluns a divendres s’emet al Canal 33. La gent té una concepció d’ella de presentadora agressiva però això només es deu a la seva manera de preguntar sempre directa i sense donar voltes. Considera que a les entrevistes és millor anar sense guió previ perquè sinó no s’aconsegueix un diàleg natural i fluït.
El programa requereix molt treball de planificació?
No et pensis, la planificació prèvia és tant com que avui no sé a qui entrevistaré. Cada dia anem al dia perquè és un informatiu, per tant no podem fer molta planificació prèvia. No podem planificar perquè si planifiques no fas un informatiu.
No deu ser fàcil aconseguir convidats al mateix dia?
No, però és la nostra feina. La nostra feina és estar molt pendents de què passa, triar el tema que creiem que més interessa a l’espectador i buscar la millor persona per parlar-ne. I això ho has de fer “acció-reacció” amb l’agreujant que la gent del nostre equip comença a treballar a les cinc o a les sis de la tarda.
Per això és important anar a les entrevistes sense guió previ i treballa amb la improvisació?
Sí, però el concepte d’improvisació necessita matisos. Jo sóc partidària de molta documentació i de molta preparació, és a dir, d’haver-me informat perquè si tu vas en blanc a una entrevista no treus el diàleg que crec que s’ha de treure.
És important marcar frontera entre entrevistat i periodista?
Clar, és imprescindible. Per a crear aquesta empatia entre entrevistador i entrevistat és molt important que tu estiguis implicat. Però aquesta implicació no t’ha d’impedir fer les preguntes que has de fer i amb el màxim de distàncies possibles. De tota manera, quan un convidat em tuteja em fa sentir molt malament perquè sembla que hi hagi una confiança que és falsa. Ho diuen justament per trencar aquesta distància i perquè l’espectador es pensi que hi ha una complicitat que, en realitat, no existeix.
Quina és la clau perquè “La nit al dia” porti tres temporades en emissió?
Crec que faltava. És a dir, els TN’s els falta, per l’hora en què van col·locats i els condicionants de la graella, un espai que aprovisioni l’espectador d’aquest nivell de reflexió. També crec que ha funcionat perquè hem trencat la rigidesa del llenguatge dels telenotícies i al treure el suport pronter, arribes més a la gent perquè ho dius com et surt.
Però un programa de les mateixes característiques podria existir a Tele5, Antena3 o fins i tot TVE?
A mi m’agradaria que existís. Jo crec que el que no hi ha a les televisions comercials i a els primers canals és la filosofia de “La nit al dia”. Crec que no existeix la filosofia de l’anàlisi, de la reflexió d’aquesta informació. Per això he volgut posar l’exemple dels “59 segons”, perquè per a mi filosòficament està a les antípodes del que jo penso que ha de ser la informació. Si aquest programa pretén crear debat i donar claus a la gent per interpretar les coses no anem bé.
Ha rebut ofertes d’altres canals de televisió?
Diguem que no. Sempre he sigut molt contundent amb això, perquè sempre he dit que no marxaria de la televisió pública i d’aquí. Hi ha dos paràmetres per marxar a treballar fora del teu àmbit cultural i polític. Un, que t’interessi comunicar-te més, és a dir, que et conegui més gent i que la teva projecció arribi a més gent, que no seria el meu cas treballant per TVE, per Tele5 o per Antena 3, perquè no aspiro que em miri molta gent sinó que la gent que em miri valori el que faig. Per a mi la importància està en poder aprendre claus noves. Si tingués una oferta de treball que hem permetés aprendre en un nou àmbit de treball, amb més mitjans, amb noves maneres d’entendre i de fer periodisme en un altra llengua, potser m’ho plantejaria.
El seu programa ha rebut algun tipus de pressió política?
De pressions, n’hi ha sempre. Puc dir tal vegada hi ha hagut una pressió d’una ONG o d’algun partit determinat per venir, però això hi ha de ser. Nosaltres tenim un espai que és “La nit al dia“ on hi ha de cabre l’actualitat i, per tant, tenen legitimitat tant els partits com totes les organitzacions de voler-hi sortir. Les entrevistes que recordo que han sigut per pressió, són del tipus a un director d’una organització cultural que li fa il·lusió sortir i és amic del Director General. Aquestes no són pressions greus, les greus serien del tipus “vostè això no m’ho pregunti”. Però això mai de la vida.
Té total llibertat per fer el seu programa?
Sí, absoluta. La Rosa Marqueta és la directora de ”La nit al dia” però he de dir que des del primer dia mai m’ha mirat res. Ni s’ha plantejat què li preguntaré a l’entrevistat ni res de res.
Es podria dir que el fet de sortir a la televisió tal com és realment beneficia el programa?
Crec que el perjudica. Crec que ha arribat un punt on hi ha la percepció que “La nit al dia” és un programa molt marcat per la meva personalitat, tant que no hi ha pronter. Aleshores, com que jo explico les coses d’aquesta manera, “escolti'm, de les eleccions del país basc, avui, diàleg, tal i no sé què”. Aquesta proximitat de la manera d’explicar la informació fa que la gent es pensi que és més protagonisme de la persona que ho explica. Hi ha aquesta percepció que anem a la nostra bola i que és el programa de la Terribas. I no, la Terribas només és qui s’encarrega de vehicular això.
Li arriba a afectar que es tingui aquesta imatge de vostè, de persona agressiva?
No, en absolut. Jo prefereixo que em diguin que sóc agressiva a que em diguin que sóc una tova. A mi m’afecta que un determinat crític digui que sóc l’Urdaci català, a mi això sí que m’afecta.
El públic l’ha considera una presentadora estrella. Què creu que ha pogut portar a aquesta concepció?
Crec que és per això que us deia de la proximitat. Però jo suposo que això també passa amb el Francino o la Lídia Bedia. Jo marcaria una distància entre nosaltres que fem aquest periodisme de transmissió informativa amb el que pugi ser l’Iñaki Gabilondo. Personalitat que dius, si ell està o no a la Ser canvia molt. Si demà deixo “La nit al dia” i s’hi posa una altre, doncs no passa res.
Quin futur ens veu als que estem estudiant la carrera de periodisme?
No sóc pessimista perquè crec que hem arribat al límit de l’explotació del mal periodisme. Crec que la gent que està estudiant a la facultat teniu la inquietud de reflexionar sobre la nostra feina, perquè ja teniu claus al carrer com per veure que les coses per aquí no van bé. Hi haurà sempre una minoria de gent que voldrà només alimentar-se del mal periodisme i a costa de la societat. Però jo crec que s’han diversificat molt les actuacions del periodisme, és a dir, la comunicació en general té molts àmbits d’aplicació. Per tant, teniu moltes més oportunitats de feina que quan nosaltres vam començar.
El programa requereix molt treball de planificació?
No et pensis, la planificació prèvia és tant com que avui no sé a qui entrevistaré. Cada dia anem al dia perquè és un informatiu, per tant no podem fer molta planificació prèvia. No podem planificar perquè si planifiques no fas un informatiu.
No deu ser fàcil aconseguir convidats al mateix dia?
No, però és la nostra feina. La nostra feina és estar molt pendents de què passa, triar el tema que creiem que més interessa a l’espectador i buscar la millor persona per parlar-ne. I això ho has de fer “acció-reacció” amb l’agreujant que la gent del nostre equip comença a treballar a les cinc o a les sis de la tarda.
Per això és important anar a les entrevistes sense guió previ i treballa amb la improvisació?
Sí, però el concepte d’improvisació necessita matisos. Jo sóc partidària de molta documentació i de molta preparació, és a dir, d’haver-me informat perquè si tu vas en blanc a una entrevista no treus el diàleg que crec que s’ha de treure.
És important marcar frontera entre entrevistat i periodista?
Clar, és imprescindible. Per a crear aquesta empatia entre entrevistador i entrevistat és molt important que tu estiguis implicat. Però aquesta implicació no t’ha d’impedir fer les preguntes que has de fer i amb el màxim de distàncies possibles. De tota manera, quan un convidat em tuteja em fa sentir molt malament perquè sembla que hi hagi una confiança que és falsa. Ho diuen justament per trencar aquesta distància i perquè l’espectador es pensi que hi ha una complicitat que, en realitat, no existeix.
Quina és la clau perquè “La nit al dia” porti tres temporades en emissió?
Crec que faltava. És a dir, els TN’s els falta, per l’hora en què van col·locats i els condicionants de la graella, un espai que aprovisioni l’espectador d’aquest nivell de reflexió. També crec que ha funcionat perquè hem trencat la rigidesa del llenguatge dels telenotícies i al treure el suport pronter, arribes més a la gent perquè ho dius com et surt.
Però un programa de les mateixes característiques podria existir a Tele5, Antena3 o fins i tot TVE?
A mi m’agradaria que existís. Jo crec que el que no hi ha a les televisions comercials i a els primers canals és la filosofia de “La nit al dia”. Crec que no existeix la filosofia de l’anàlisi, de la reflexió d’aquesta informació. Per això he volgut posar l’exemple dels “59 segons”, perquè per a mi filosòficament està a les antípodes del que jo penso que ha de ser la informació. Si aquest programa pretén crear debat i donar claus a la gent per interpretar les coses no anem bé.
Ha rebut ofertes d’altres canals de televisió?
Diguem que no. Sempre he sigut molt contundent amb això, perquè sempre he dit que no marxaria de la televisió pública i d’aquí. Hi ha dos paràmetres per marxar a treballar fora del teu àmbit cultural i polític. Un, que t’interessi comunicar-te més, és a dir, que et conegui més gent i que la teva projecció arribi a més gent, que no seria el meu cas treballant per TVE, per Tele5 o per Antena 3, perquè no aspiro que em miri molta gent sinó que la gent que em miri valori el que faig. Per a mi la importància està en poder aprendre claus noves. Si tingués una oferta de treball que hem permetés aprendre en un nou àmbit de treball, amb més mitjans, amb noves maneres d’entendre i de fer periodisme en un altra llengua, potser m’ho plantejaria.
El seu programa ha rebut algun tipus de pressió política?
De pressions, n’hi ha sempre. Puc dir tal vegada hi ha hagut una pressió d’una ONG o d’algun partit determinat per venir, però això hi ha de ser. Nosaltres tenim un espai que és “La nit al dia“ on hi ha de cabre l’actualitat i, per tant, tenen legitimitat tant els partits com totes les organitzacions de voler-hi sortir. Les entrevistes que recordo que han sigut per pressió, són del tipus a un director d’una organització cultural que li fa il·lusió sortir i és amic del Director General. Aquestes no són pressions greus, les greus serien del tipus “vostè això no m’ho pregunti”. Però això mai de la vida.
Té total llibertat per fer el seu programa?
Sí, absoluta. La Rosa Marqueta és la directora de ”La nit al dia” però he de dir que des del primer dia mai m’ha mirat res. Ni s’ha plantejat què li preguntaré a l’entrevistat ni res de res.
Es podria dir que el fet de sortir a la televisió tal com és realment beneficia el programa?
Crec que el perjudica. Crec que ha arribat un punt on hi ha la percepció que “La nit al dia” és un programa molt marcat per la meva personalitat, tant que no hi ha pronter. Aleshores, com que jo explico les coses d’aquesta manera, “escolti'm, de les eleccions del país basc, avui, diàleg, tal i no sé què”. Aquesta proximitat de la manera d’explicar la informació fa que la gent es pensi que és més protagonisme de la persona que ho explica. Hi ha aquesta percepció que anem a la nostra bola i que és el programa de la Terribas. I no, la Terribas només és qui s’encarrega de vehicular això.
Li arriba a afectar que es tingui aquesta imatge de vostè, de persona agressiva?
No, en absolut. Jo prefereixo que em diguin que sóc agressiva a que em diguin que sóc una tova. A mi m’afecta que un determinat crític digui que sóc l’Urdaci català, a mi això sí que m’afecta.
El públic l’ha considera una presentadora estrella. Què creu que ha pogut portar a aquesta concepció?
Crec que és per això que us deia de la proximitat. Però jo suposo que això també passa amb el Francino o la Lídia Bedia. Jo marcaria una distància entre nosaltres que fem aquest periodisme de transmissió informativa amb el que pugi ser l’Iñaki Gabilondo. Personalitat que dius, si ell està o no a la Ser canvia molt. Si demà deixo “La nit al dia” i s’hi posa una altre, doncs no passa res.
Quin futur ens veu als que estem estudiant la carrera de periodisme?
No sóc pessimista perquè crec que hem arribat al límit de l’explotació del mal periodisme. Crec que la gent que està estudiant a la facultat teniu la inquietud de reflexionar sobre la nostra feina, perquè ja teniu claus al carrer com per veure que les coses per aquí no van bé. Hi haurà sempre una minoria de gent que voldrà només alimentar-se del mal periodisme i a costa de la societat. Però jo crec que s’han diversificat molt les actuacions del periodisme, és a dir, la comunicació en general té molts àmbits d’aplicació. Per tant, teniu moltes més oportunitats de feina que quan nosaltres vam començar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada