Kosova independent o un món opressor

La comunitat internacional està debatent el futur de Kosovo. Sobre la taula està la proposta de l’enviat especial de l’ONU, Martti Ahtisaari: la independència supervisada per la Unió Europea durant un temps indefinit. La comunitat internacional està dividida entre favorables (Holanda o el Regne Unit) i detractors (Rússia o Espanya). Les Nacions Unides i la Unió Europea estan davant d’un repte: la independència de Kosovo, que simbolitza el model de món que es vol construir. És pot construir un món on les nacions siguin lliures i la població tingui dret a decidir què vol o bé un món opressor on la voluntat dels més poderosos ofegui als més petits.

La resolució 1244 de l’ONU estableix el pla de pau per a Kosovo. Segons el text, fins que els kosovars no puguin dirigir la regió, les Nacions Unides assumiran el govern, la seguretat estarà garantida per l’OTAN, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) s’encarregarà dels assumptes humanitaris i la Unió Europea de la reconstrucció. La comunitat internacional té clar que els albanokosovars són capaços de gestionar la província perquè des que la ONU va iniciar el protectorat a la regió, el 1999, s’han creat institucions legitimes per gestionar la política interna. El dubte està entre concedir la independència o atorgar una autonomia. El futur kosovar ha de ser la independència perquè la regió porta sota protectorat de l’ONU des de 1999. Des de llavors, Sèrbia no ha pres decisions sobre Kosovo, fet que treu legitimitat a la proposta autonòmica.

Una altra de les possibles sortides proposades pels contraris a la independència kosovar és allargar el protectorat de l’ONU. Però el protectorat no és pot allargar més ja que aquest model no crearà progrés econòmic ni la responsabilitat que han d’assumir els kosovars tal i com afirma Veton Surroi, el negociador que va encapçalar la delegació albanokosovar en les negociacions amb Sèrbia, de les quals Ahtisaari va ser el mediador. D’altra banda, no només és necessària la independència de Kosovo, sinó que també ho és que la regió s’integri a la Unió Europea. Si es té una perspectiva d’integració, els Balcans no seran una regió on el tràfic de drogues sigui un tòpic, com passa actualment. La situació continuarà si es manté el fet que la població no tingui cap responsabilitat sobre el seu territori.

El govern rus, per la seva banda, ha afirmat que no recolzarà cap decisió a la qual s’oposin els serbis i afirma que la independència albanokosovar amenaça a obrir una via secessionista a Europa. La justificació del rebuig rus a la independència de Kosovo deixa entreveure que els motius russos no tenen res a veure amb el benestar de la població que viu a la zona albanokosovar sinó amb els seus propis interessos. Rússia té por que Kosovo sigui pres com un exemple a Txetxènia, regió que ha expressat les seves intencions secessionistes en diferents ocasions. Espanya també està en contra de la independència perquè, segons el secretari d’Estat per a Assumptes Europeus, Alberto Navarro, l’estat està preocupat per la disgregació de països a Europa i perquè «el mapa d’Europa canviï cada any, i les escoles vegin aparèixer nous Estats». Els plans d’estudi es renoven cada any i el fet que antigues nacions es deslliguin dels seus opressors és motiu suficient per canviar els plans i els mapes d’Europa.

Si finalment no se li concedeix la independència als albanokosovars, es farà un pas endavant cap al món imperatiu. Si se li atorga, la comunitat internacional començarà a construir un món on les nacions podran existir sense ser dominades.



Fragment de En Tierra de Nadie
Fotografia: Martti Ahtisaari, l'ideòleg del pla de independència per passos de Kosovo (CORBIS).