Iraq, quatre anys de guerra

Imatges CNN sobre el primer bombardeig de Bagdad
El 20 de març de 2003, EUA, amb el suport del Regne Unit i d'Espanya declarava la guerra a l'Iraq. Des de llavors, han mort 650.000 civils iraquians i 3.000 soldats americans.

La guerra va ser una mentida ja que, el principal argument de la invasió -les armes de destrucció massiva- s'ha reconegut que no existia. A més, el programa de reconstrucció del país, la postguerra -parlant clar- està sent un fracàs rotunt: inestabilitat, atemptats, violència entre simpatitzants de les diferents branques de l'Islam, Abu Ghraib i...Guantànamo -també ha jugat un paper important en aquesta guerra.

Potser tècnicament no se la pot denominar guerra -crec que no va haver-hi una declaració oficial de guerra- ni tampoc és pot dir guerra al que hi ha ara -en principi és postguerra. Però per haver una postguerra ha hagut d'haver una guerra.

Poc a poc, van apareixent veus crítiques amb la decisió d'Aznar de portar a Espanya a la guerra des de dins del PP. Però no és suficient. Ha d'haver una rectificació del partit, com institució, i han de demanar perdó al poble iraquí perquè tot i «lliurar-los» d'un dictador, la situació al país és més inestable que abans.

Una última reivindicació. Ahir El País publicava que la Haya no descarta investigar a Blair i a Bush en un futur pels crims «que s'hagin pogut cometre a l'Iraq». No senyors de la Haya, els crims són actuals. Els abusos d'Abu Ghraib, els van pagar uns pocs militars, per la mort de Couso EUA continua sense voler posar a disposició dels jutges espanyols els culpables. Per què? Els morts i els crims existeixen ara, en el present. Si aquestes persones han de ser jutjades, que ho siguin ara, i no en un futur.

Abu Ghraib