El perill de l'Estatut

No vull analitzar l’Estatut. No vull analitzar si Catalunya i els catalans el necessitem. No vull entrar en anàlisis polítiques. El problema que es presenta amb aquest Estatut és la manera de vendre’l. Recordo un professor que ens explicava que en un reportatge sempre s’han de posar les dos veus d’un problema, per evitar posicionar-mos (sic.). Sempre, excepte quan una veu era més forta que l’altra i deia més disbarats. És a dir, no es pot posar la declaració d’un nazi i la d’un jueu perquè el nazi, al cridar més, semblarà que té raó. En aquest cas, s’haurien de posar mes veus jueves.
El que passa amb l’Estatut és similar: hi ha massa veus fortes. Rajoy, ens agradi o no, diu molts disbarats. Molts sabem que el que diu és falç. Però hi ha altres que no. Com pot entendre una persona d’Extremadura, per exemple, aquest Estatut si veu al Rajoy dient cada dia que això és “la ruptura de España”. A més està el problema de Carod. És possible que sigui adequat per defensar l’Estatut a Madrid. Però sabent la mania (merescuda o no) que la gent li té, tot el que pugui dir a favor, estarà mal dit. Només per tractar-se d’ell.
Maragall, Manuela de Madre, Mas, Puigcercós tenen una feina molt difícil. Més enllà de negociar sobre nació, finançament i altres, han de neutralitzar la veu de Rajoy i tot el PP. Han de fer entendre a tothom que l’Estatut només és un Estatut, no una constitució. Serà un camí dur...