Avui estava llegint un article al blog de Marc Campdelacreu, http://retallsperiodisme.blogspot.com/, que parla de l’oblit. L’oblit respecte al tsunami i les seves víctimes, l’oblit respecte la guerra de l’Irak i l’oblit respecte Palestina.
La gent tendeix a oblidar el que ha deixat de ser actual. El que surt als mitjans de comunicació és l’actualitat, però aquesta actualitat sembla ser més sensible a qüestions que, potser sí són d’actualitat, però amb una importància informativa lleu. “En lloc d'això ens parem a pensar en l'onada de calor o en el nou equipament dels jugadors del Barça” posa Marc com a exemple.
Tots ens hem oblidat que fa dos anys vam sortir al carrer per a dir NO a la guerra d’Irak. Molts pocs són els que volen veure que l’Irak, si bé ha estat alliberat d’un dictador, no és totalment lliure perquè l’Administració Bush i l’exèrcit nord-americà continúa al país. Ningú sembla adonar-se’n que l’Irak ha tingut una transició sotmesa, en bona part, a l’interès dels Estats Units.
D’altra banda, tothom veu, sent o llegeix sobre el continu conflicte palestino-israelí. Tothom opina i són molts els que pensen o diuen: “aquests palestins estan bojos”. Sembla que la gent no vol veure ni vol recordar que a inicis del segle XX Palestina era un país. El 1917, gràcies a la declaració Balfour el Regne Unit recolza la creació d’un Estat d’Israel, que se situarà en territori palestí. A partir de 1920 comencen a arribar jueus a Palestina i el primer conflicte té lloc el 1936, amb una vaga general i l’esclat d’una guerra. El 1947, el Regne Unit decideix traspassar el “problema” a l’ONU, que realitza una repartició molt favorable a Israel. Les guerres palestino-israelines es van anar succeint i les més importants són: 1947-49,1967,1973,1982. Des de la dècada de 1990 queda clar que la pau passa pel diàleg i la reconciliació perquè no es pot tornar ni al territori de 1930 ni al que va programar l’ONU.
Mentre milers de persones moren cada dia víctimes de conflictes armats (a l'Irak, a Palestina, a l’Àfrica, a Sud Amèrica, etc.), què fan la Unió Europea i els Estats Units? I, què fem nosaltres?
Pensem-hi.
La gent tendeix a oblidar el que ha deixat de ser actual. El que surt als mitjans de comunicació és l’actualitat, però aquesta actualitat sembla ser més sensible a qüestions que, potser sí són d’actualitat, però amb una importància informativa lleu. “En lloc d'això ens parem a pensar en l'onada de calor o en el nou equipament dels jugadors del Barça” posa Marc com a exemple.
Tots ens hem oblidat que fa dos anys vam sortir al carrer per a dir NO a la guerra d’Irak. Molts pocs són els que volen veure que l’Irak, si bé ha estat alliberat d’un dictador, no és totalment lliure perquè l’Administració Bush i l’exèrcit nord-americà continúa al país. Ningú sembla adonar-se’n que l’Irak ha tingut una transició sotmesa, en bona part, a l’interès dels Estats Units.
D’altra banda, tothom veu, sent o llegeix sobre el continu conflicte palestino-israelí. Tothom opina i són molts els que pensen o diuen: “aquests palestins estan bojos”. Sembla que la gent no vol veure ni vol recordar que a inicis del segle XX Palestina era un país. El 1917, gràcies a la declaració Balfour el Regne Unit recolza la creació d’un Estat d’Israel, que se situarà en territori palestí. A partir de 1920 comencen a arribar jueus a Palestina i el primer conflicte té lloc el 1936, amb una vaga general i l’esclat d’una guerra. El 1947, el Regne Unit decideix traspassar el “problema” a l’ONU, que realitza una repartició molt favorable a Israel. Les guerres palestino-israelines es van anar succeint i les més importants són: 1947-49,1967,1973,1982. Des de la dècada de 1990 queda clar que la pau passa pel diàleg i la reconciliació perquè no es pot tornar ni al territori de 1930 ni al que va programar l’ONU.
Mentre milers de persones moren cada dia víctimes de conflictes armats (a l'Irak, a Palestina, a l’Àfrica, a Sud Amèrica, etc.), què fan la Unió Europea i els Estats Units? I, què fem nosaltres?
Pensem-hi.
Entrades
1 comentari:
Trobo que tens raó, que tots hauríem de fer l'exercici de reflexionar i potser donar una miqueta més d'importància a les coses que passen al món i que la televisió no ens mostra. Hauríem de recordar que la televisió no ens dóna tota la informació.
Per cert, trobo que tens una bona blog. M'agraden els teus escrits, estaria molt bé que escrivissis més sovint!!
Publica un comentari a l'entrada