La Portada

La festa nacional de Catalunya, segons Albert Rivera

2009-04-30T16:45:00.003+02:00

Avui el que de moment és el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que la festa nacional de Catalunya és...la Feria de Abril. La seva argumentació és basa en el fet que, segons Rivera, la Feria de Abril "és la primera fira en número de visitants de Catalunya". Per la qual cosa, "la Feria de Abril és la festa nacional de Catalunya". D'això, se'n diu una fal·làcia. Segurament, el professor de filosofia i consultor filosòfic, Enric Carbó, en podria parlar molt més que jo.

Però deixant de banda la filosofia (la qual, mai vaig entendre gaire), Rivera sembla que cregui que una festa nacional és una fira i, a més, segons ell ha de ser la més visitada de Catalunya. En realitat, aquestes declaracions no són res més que una provocació per part de Rivera. Recordem que dirigeix un partit que va aconseguir tres escons amb una campanya força catalanista. Sembla que Rivera vulgui començar a fer bullir l'olla cara les properes eleccions a la Generalitat on, d'una banda, és molt difícil que la seva formació pugui aconseguir diputats al Parlament i, d'altra banda, pinta molt malament per a Rivera la seva continuïtat com a cap del partit. De fet, en els darrers dies diversos companys seus han abandonat el partit per les discrepàncies amb Albert Rivera, com ara Antonio Robles, diputat fins fa pocs dies.

Això avui. Perquè ahir Ciutadans demanava a Esquerra que faci fora del partit al diputat a Madrid Joan Tardà, per "ser un hooligan de la política". Podeu llegir la notícia a la web del 20Minutos. Que aquest partit (que el mateix dia de les eleccions criticava TV3 per no haver-los-hi donat prous minuts, es manifesta contrari al CAC i afirma coses com que la nació catalana mai ha existit) acusi a Tardà de "hooligan de la política" no deixa de ser curiós.

La Diada de Catalunya és l'Onze de Setembre, data amb la qual el país commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. I de moment continuarà sent així, com dèia el mateix Rivera, "agradi o no agradi".

Hem tornat... alguns mini posts

2009-04-28T18:09:00.004+02:00

Després de mesos en blanc, tornem.

I ho fem amb un parell de mini posts.

La crisi del finançament
Mig any desprès de l'últim post, tot continua igual. L'anciat i desitjat finançament no ha arribat. La crisi econòmica ha estat utilitzada com un element a tenir en compte en la negociació, però per donar menys diners a Catalunya. El gran obstacle per aconseguir un bon finançament, més que la crisi, i tal com molts ja han dit, és la voluntat política. Donar massa diners a Catalunya seria un peatge massa car per a un govern espanyol sense nord. I a tot això, a poc més de tres mesos perquè es puguin celebrar dos anys d'incompliment de l'Estatut.

La crisi amb els anti-bolonya
Des de l'últim post, allà pel novembre de l'any passat, els anti-bolonya han protagonitzat força moblitzacions. I els mossos n'han protagonitzat d'altres. Quan un ocupa un espai que no es seu s'arrisca a que els cossos policials els facin fora. I més, si com va passar al desembre, s'ocupa un edifici públic (l'ocupació del Comisionat d'Universitats). Els Mossos han actuat en ocasions amb excès de brutalitat, però no s'ha d'oblidar que cumplien amb la seva feina.

Crisi de dos consellers
Iniciativa només té dos consellers al govern: Francesc Baltasar, de Medi Ambient i Habitatge, i Joan Saura, d'Interior. Tots dos han estat protagonistes, amb desgrat per a ells, de les dues crisis més dures d'aquest govern i de Catalunya en l'últim any: la sequera i la brutalitat dels Mossos. En un país normal, cap dels dos continuaria al govern. Baltasar perquè va enganyar durant la sequera primer creant una cortina de fum amb un possible transvasament del Ter, desprès negat que es transvases aigua de l'Ebre i finalment preparant la connexió Ebre-Barcelona. No vull debatre si l'Ebre ha de donar aigua a Barcelona si la necessita, el problema de Baltasar va ser enganyar i mentir a bona part de la població. I pel que fa a Joan Saura, en els últims sis mesos ha protagonitzat diverses situacions pintoresques. Primer pactant amb De la Vega un termini per aprovar el finançament. Diu que ho va fer amb càrrec de partit i no de govern, però si fos així l'encarregat de fer-ho hauria d'haver estat el diputat d'ICV a Madrid, Joan Herrera, i no ell. I després les diferents crisis amb els Mossos. Després dels forts incidents provocats pel desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona, de la Central, el cap de turc va ser Rafael Olmos, llavors cap dels Mossos. Però a era l'únic que havia de plegar?

La crisi del periodisme
Més enllà dels problemes en l'empresa periodística, dels acomiadaments d'empreses de comunicació, i de les dificultats que molts periodistes tenen en trobar feina parlo de la professió. Després de l'experiència de viure la informació del Comte de Godó 2009, he vist com Rafa Nadal, Fernando Verdasco, Feliciano López, Àlex Corretja, etc. eren preguntats pel torneig? No. Per la seva temporada? Tampoc. Molts van aprofitar per preguntar als tennistes sobre el futur campió de la lliga espanyola, per la gran campanya del Barça, etc. Cada cosa s'ha de fer al seu lloc i en el seu moment. Més enllà que algun d'aquests esportistes estigui mal assessorat en la faceta comunicativa, no eren ni les persones ni els llocs per preguntar-ho. Ells van contestar, però no haguès estat extrany un "això no toca", com dèia Jordi Pujol. En una entrevista personal, pots preguntar-ho, en una roda de premsa, no. Perquè, oi que no es demana a Xavi, a Iniesta o a Casillas per la temporada de Nadal, Alonso o Gasol en una roda de premsa del seu equip? Doncs això no toca!

Un final emocionant

2008-11-03T12:12:00.002+01:00

Amb el cinquè lloc al Gran Premi del Brasil, al Circuit d’Interlagos, el britànic Lewis Hamilton es converteix en el pilot més jove en guanyar el Mundial de Fórmula 1.

75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic.

Continuar llegint...

33 anys és massa tard?

2008-10-16T20:27:00.008+02:00

D'entrada no. 33 anys després de la mort de Franco, per primer cop, un jutge s'ha mostrat interessat en investigar les desaparicions de la dictadura. Baltasar Garzón, a més, ha ordenat l'apertura de 19 fosses comúnes. El jutge de l'Audiència Nacional s'ha declarat avui competent per investigar la repressió franquista ja que es tracta de desaparicions il·legals que són crims contra la Humanitat. A més, en un auto diu que també s'obriran les fosses comúnes que, en el futur, es descobreixin. Entre les 19 que ja ha ordenat obrir, està la del poeta de la Generació del 27, Federico García Lorca. Cal, però, estar atents a què passarà en els propers dies ja que la Fiscalia diu que recurrirà l'auto de Garzón perquè considera que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per investigar les desaparicions.

D'entrada, no és massa tard. Molts historiadors van criticar ja fa unes setmanes Garzón, quan va decidir que investigaria si l'Audiència era competent. Els historiadors al·legaven excés de protagonisme del jutge espanyol i que eren ells, els historiadors, els encarregats de retornar l'honor a les víctimes de la repressió, tres dècades després de la mort de Franco i gairebé 70 anys després del fi de la Guerra Civil.

Però Garzón ja ha advertit que els 35 acusats per les desaparicions (on també hi és Franco) són morts. Per tant, el jutge anticipa ja l'extinció de responsabilitat penal dels autors. Així doncs, el cas dels desapareguts passarà de l'Audiència Nacional als jutjats territorials corresponents. Els que sí podríen ser imputats són els alts càrrecs de Falange Española des del 17 de juliol de 1936 fins al 3 de desembre del 1951. Un cop siguin identificats, es decidirà si se'ls imputa o no.

Per tant, sí, és massa tard. Aquestes desaparicions s'haguessin hagut d'investigar fa 30 anys i castigar els culpables. Ara ja no és pot fer. En aquell moment, però, es va decidir no investigar ja fos per la por a un nou alçament militar o bé perquè amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977 els culpables eren "perdonats".

Restitució de l'honor
Tot i això, és un primer pas molt important que es reconegui la il·legalitat del cop franquista del 1936, tal i com Garzón diu a l'auto: «La acción desplegada por las personas sublevadas y que contribuyeron a la insurrección armada del 18 de Julio de 1936, estuvo fuera de toda legalidad y atentaron contra la forma de Gobierno (delitos contra la Constitución, del Título Segundo del Código Penal de 1932, vigente cuando se produjo la sublevación), en forma coordinada y consciente, determinados a acabar por las vías de hecho con la República mediante el derrocamiento del Gobierno legítimo de España, y dar paso con ello a un plan preconcebido que incluía el uso de la violencia, como instrumento básico para su ejecución».

Un primer pas que serveix per restituir l'honor als desapareguts i a aquells que van defensar el govern republicà legítim. A més, hauria de servir perquè, d'una vegada per totes, tots els partits polítics democràtics rebutgin i condemnin el franquisme i, si no ho fan, siguin il·legalitzats.

Per saber més:

Garzón investigará la represión franquista y abrirá la fosa de Lorca (El País)
Garzón ordena abrir 19 fosas de la Guerra Civil (El Mundo)
Garzón investigarà els desapareguts del franquisme (3cat24.cat)
L'auto de Garzón (A partir del bloc Off the RAC, de RAC1)

Fotos:

Madrid, treta de la web Durcros.biz

Tarragona i la manifestació feixista

2008-10-12T07:50:00.002+02:00

Ja hi som. Avui és el dia. Tarragona rebrà la manifestació feixista convocada pel partit d'extrema dreta Alianza Nacional (AN) i on es preveu que hi assisteixin centenars de neonazins d'arreu de l'Estat. Amb tot, aquesta setmana la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha organitzat una contramanifestació que, sota el lema «Nazis i feixistes? Ni a Tarragona ni a enlloc!», vol rebutjar l'organitzada per AN. Això sí, vol fer-ho d'una manera «pacífica». Ja veurem, però, què passa si s'arriben a trobar les dues manifestacions. A més, aquests dies també s'ha creat un grup al Facebook (Fora feixistes de Tarragona) per donar la contramanifetació de Tarragona.

El que em sorprèn és que la subdelegació del govern espanyol a Tarragona hagi dit que no podia fer res per il·legalitzar la manifestació ja que «ha de respectar que la gent pugui manifestar les seves opinions». Indignant. I amb coses com aquesta es veu que aquest estat de dret està coix. I és que crea una llei de partits per il·legalitzar els partits que fan apologia del terrorisme i no condemnen els atemptats d'ETA. Però a la llei s'hi obliden posar que també es podran il·legalitzar aquest partits d'extrema dreta que fan apologia del feixisme i del franquisme. Perplexos, hem de veure com partits com AN o España 2000 o Falange Española es presenten a tot tipus d'eleccions. Certament, aquests partits sí condemnen els atemptats d'ETA. Això sí, tampoc cumpleixen amb l'esperit de la Constitució (allò que sempre els hi agrada dir a alguns partits estatals). Com es poden permetre partits polítics que en les seves manifestacions porten banderes franquistes, que en el seu discurs hi ha un fort nacionalisme espanyol excloent i, sobretot, quan els seus discursos es basen amb el racisme i la xenofòbia i inciten a portar-la a la pràctica.

I és que recordem que la manifestació d'avui a Tarragona no és un acte de simple nacionalisme espanyol, com el que es podrà veure a Madrid amb la desfilada pel dia de la Hispanitat. És una manifestació organitzada pel «Dia de la Raza» i serà feixista i xenòfoba. El que dèiem: fora Feixistes de Tarragona i d'arreu!

Per saber-ne més:

Tarragona rep avui centenars de feixistes en un acte sense precedents

Decisions preses a destemps

2008-10-09T19:02:00.005+02:00

Dimarts a migdia ens sorprenia la notícia que el sis principals Bancs Centrals havien decidit rebaixar els tipus d'interès. D'aquesta manera, a Europa es passava del 4,25% al 3,75%. La decisió es va prendre amb la intenció de reimpulsar l'economia i que les borses no es veiessin afectades per l'actual crisi.

La decisió en un primer moment va aconseguir moderar les pèrdues als parquets mundials, però a la tarda es van tornar a agreujar. De fet, des de dimarts, les pèrdues s'han fet constants a les principals borses. Avui, l'únic índex de valors que s'ha salvat de la crema ha estat el Nasdaq 100, que ha crescut un 1,07%. La resta, vermells arreu: l'Ibex35 ha caigut un 3,83%, el Dow Jones un 0,95% o l'Eurotop 100 un 2,51%. (Per seguir les borses, pitgeu aquí).

La decisió, doncs, dels bancs centrals ha arribat tard. Tal com reconeixia el director de la Borsa de Barcelona ahir a RAC1, la decisió del Banc Central de fa uns mesos d'augmentar els tipus d'interès al 4,25% va ser un error. Cert, sobretot perquè quan es van pujar al juliol ja se li veien les orelles al llop. El president del Banc Central Europeu, Jean Paul Trichet, la justificava dient que la mesura contribuia a «l'estabilitat dels preus». I des de llavors, el 3 de juliol, quan es va fer pública la pujada d'un quart de punt, fins a dimarts han passat dos mesos en els que la crisi s'ha anat agreujant. Els estats han hagut d'ajudar als bancs per què no quebressin, s'ha injectat diners, les borses han perdut en dos mesos més que guanyat. I els ciutadans han vist com augmentava la inflació i perdien capacitat de despesa.

Els bancs centrals haguéssin hagut de reduir els tipus d'interès molt abans. Ara, arriba tard perquè bancs i ciutadans ja estan dins de l'espiral de la crisi. De moment, la reducció no ha servit de res. Veurem què passa en els propers dies.

FOTO: El Último Mono (Kap)

La facilitat d'entrar "armes" als camps

2008-10-01T19:42:00.002+02:00

Aquest matí, uns estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat als Matins de TV3. Allà, han mostrat un treball d'investigació on es veia clarament com entraven amb una pistola de joguina a l'estadi Lluís Companys i al Camp Nou amb facilitat. Podeu veure el vídeo aquí. També El Mundo Deportivo.

Aquest tipus de reportatges són molt eficaços per aprovar l'assignatura en qüestió (Periodisme d'Investigació, on em consta que se'n van fer més així). Ara bé, dubto molt que aquests tipus de treballs puguin servir per mostrar la deficiència del sistema de seguretat dels recintes esportius. Les entrades als camps es van fer en el partit Espanyol - Atlètic de Madrid, al Lluís Companys, i el Catalunya - Argentina al Camp Nou. En cap cas, un partit d'alt risc. I sempre, entrant per la zona de Graderia, on els escorcolls acostumen a ser mínims ja que allà s'hi posa l'afició local que només va a veure el futbol. És a dir, allà no hi ha violents.

Em pregunto per què surten les imatges ara i no ho van fer al juny, quan es va fer el reportatge?

La màquina mediàtica estatal contra el finançament

2008-09-23T09:58:00.004+02:00

Que s’ha plasmat en les dades que coneixíem ahir publicada per La Vanguardia. Un de cada dos espanyols creuen que el finançament actual de Catalunya és excessiu. Per contra, tres de quatre catalans opinen que l’actual model és insuficient.

I és que la gran màquina mediàtica espanyola fa dies que ha encetat una campanya contra un nou model de finançament de Catalunya, oblidant massa vegades que és una llei orgànica (l’Estatut) qui exigia que s’arribés a un acord abans del 9 d’agost del 2008. Estatut que com s’ha dit ja el PSOE va aprovar i ara incompleix. El model de finançament actual és insuficient per al país ja que quan es va acordar no es va pactar cap tipus de mecanisme de correcció que permetés que allò pactat millorés en funció de variables com ara l’augment de població, entre d’altres. La premsa estatal qualifica constantment les exigències del 3+1 com a reivindicaciones nacionalistas. En canvi, fa dies que els papers de diari parlen del fet que Andalusia ha estirat les orelles a Moncloa per reclamar-li un millor finançament, reclamant una deuda histórica.

És normal, doncs, que aquestes estadístiques diguin el que diuen. Espanya no té cap mitjà gran d’abast estatal que sigui prou responsable per explicar per què és tant necessari un nou finançament català. Cap per ser suficientment objectiu per, més enllà d’interessos polítics (i econòmics), explicar quina és la situació econòmica de Catalunya. És massa difícil exercir un pensament crític vers als mitjans de comunicació quan llegeixis el diari que llegeixis o posis el canal que posis, el missatge és que la millora de finançament català perjudicaria tot l’Estat.

La necessitat del finançament
L’acord a què va arribar aquest estiu Saura amb De la Vega per no demanar que Zapatero comparegués al Congrés i expliqués els motius de l’incompliment de l’estatut, donen tres mesos al govern central per acordar el nou finançament. Tot i això, els més pessimistes ja veuen que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que s’aprovaran a finals d’any, no inclouran el finançament català. Moncloa s’ha amagat darrera la crisi econòmica per no acceptar la millora que reclama el 3+1. Això en reunions privades, tal com va desvetllar el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, a RAC1 fa una setmana. Allà, Ridao va reconèixer que el vicepresident segon i ministre d’economia, Pedro Solbes, li havia pintat un panorama de creixement zero o decreixement de l’economia espanyola. Panorama que fa dies que hom pot llegir als mitjans però que, en canvi, Solbes ni ha donat valor ni tampoc ha reconegut en públic.

Llistes d’espera immenses per operacions, massa vegades, necessàries a la Seguretat Social. Duplicació dels barracons escolars en quatre anys. Hospitals. Ajudes a l’habitatge i les ajudes a la dependència. Catalunya té transferides una sèrie de competències (sanitat, educació, etc.) importantíssimes, però que necessiten una important inversió de diners. I per això, entre d’altres coses, és necessita i és vol un nou finançament. Perquè a la Seguretat Social és on hi ha els millors metges però les llistes d’espera acostumen a ser massa llargues. Falta més personal i més hospitals. Perquè s’han endarrerit o, directament, no s’han pogut començar les construccions de noves escoles en alguns municipis i han augmentat els famosos barracons. Falten més escoles i més equipades. Ningú a Catalunya es nega a participar en el que s’anomena sistema de Solidaritat. El que es reclama és que la Generalitat pugui tenir diners per invertir en Catalunya.

Foto: bloctremendu.blogspot.com

Més presos, més divisió

2008-08-26T09:33:00.002+02:00

El govern d'Ehud Olmert va alliberar ahir 198 presos palestins. Tots ells, igual que la majoria de presos alliberats per Israel en els darrers mesos, són membres a Al Fatah, el partit del president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs. Si fa uns dies ja alertàvem que Olmert buscava, de nou, dividir els palestins (ja de per si molt dividits), amb l'alliberament d'ahir encara ho fa més. De fet, poques després de portar els expresos a Palestina, veus de Hamàs ja alertaven sobre el fet que el govern d'Israel busca més divisió entre els dos principals partits palestins. Divisions que, com sabem, acaben amb enfrontaments armats entre la població palestina.

Segons algunes informacions, l'alliberment busca rellançar el procés de pau d'Annapolis, paralitzat gairebé des de l'endemà dels acords. Però el problema és que la pau a Palestina i a Israel passa per incloure Hamàs en totes les negociacions. Israel, amb el suport d'Occident, va aconseguir que el partit palestí guanyador de les darreres eleccions legislatives es veiés obligat a tenir el control de Gaza, mentre que Abbas i Al Fatah "recuperaven" Cisjordània. Si la població de Gaza ja estava en Hamàs, ara, avui, 14 mesos després del bloqueig econòmic a què Israel sotmet la regió, Hamàs té encara més adeptes.

L'arrogància d'Olmert i del seu govern fa que presenti propostes infralegals, doncs totes les propostes de pau passen per un Estat Palestí lluny de les fronteres de 1967 i sense parlar de Jerusalem. I, de mentres, buscant aillar Hamàs. No els vull defensar. Hamàs està darrera de la majoria d'atemptats a Israel, fet condemnable i que no ajuda a la "causa" palestina. Però l'estratègia d'Israel per aïllar Hamàs suposa l'aïllament de Gaza i els enfrontaments entre faccions. Massa morts...

Pau a canvi de...

2008-08-13T08:51:00.004+02:00

No, el post no és per parlar de Geòrgia. Tot i que també s'hauria de veure l'acord que aquesta matinada ha signat el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Un acord proposat per Rússia i amparat pel president de torn de la Unió Europea, Nicolàs Sarkozy. Tractat on no és garanteixen les fronteres georgianes. L'acord no és res més que la venjança que li tenia guardada Rússia als Estats Units per haver amparat la independència de Kosova (Geòrgia és un dels aliats més importants dels EUA, tercer país amb més tropes a l'Iraq, per exemple).

Però com dèia, el post era per parlar de l'oferta que Israel va llençar ahir a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Mahmud Abbas. Segons això, Israel es compromet a fer un estat palestí independent amb el 93% dels territoris de Cisjordània. A canvi, Palestina ha de renunciar a la resta de Cisjordània i l'ANP ha de recuperar el control sobre Gaza, que ara mateix continua en mans de Hamàs. De moment, el president palestí ha rebutjat l'acord al·legant que només acceptaria un estat palestí basat en les fronteres anteriors a l'ocupació de Gaza i Cisjordània, les de 1967, a les quals la ONU obliga a Israel a tornar amb la resolució 242. Tot i això, Israel mai n'ha fet cas d'aquest text de les Nacions Unides.

Però la proposta d'Olmert amaga un assumpte greu. No es tracta que l'oferta estigui per sota de la resolució 242 o que es postergui una decisió sobre Jerusalem. Per crear aquest estat palestí, Israel demana a l'ANP (controlada per Al Fatah) que recuperi el control sobre Gaza, controlada per Hamàs. Això implicari tornar, de nou, als enfrontaments entre membres dels dos partits perquè Hamàs és forta a Gaza i es fa difícil pensar en que la pugui abandonar.

La proposta, doncs, no vol la pau a Israel-Palestina, pretén tornar a causar inestabilitat. Vol que, de nou, els palestins tornin a estar dividits entre ells.

70 anys d'Història

2008-07-25T09:21:00.008+02:00

El 25 de juliol de 1938, els republicans creuen l'Ebre amb l'objectiu d'acabar amb les tropes franquistes que començaven a assetjar Catalunya. Una batalla que va suposar l'inici del final de la Guerra. Una batalla que va durar gairebé quatre mesos i que va deixar milers de morts. L'objectiu de guanyar la batalla i reconquerir l'Estat pam a pam es va veure diluït un 16 de novembre de 1938, dia en què definitivament les tropes sublevades guanyen la batalla. Una batalla i una guerra que, segons alguns analistes entre els quals està Paul Preston, s'hagués pogut guanyar si les democràcies occidentals no s'haguessin girat d'esquena al conflicte espanyol. La gran diferència entre l'armament franquista (amb el suport de Hitler i Mussolini) i el republicà (amb un suport de la URSS) i la falta de cohesió al bàndol republicà són les dues raons que segons historiadors i analistes expliquen la cruel derrota i la caiguda de la democràcia durant quatre dècades.

Avui fa 70 anys que les tropes republicanes van creuar l'Ebre amb aquell honest somni, amb la bandera republicana amb la mà i desitjant que aquesta continués als ajuntaments d'arreu l'Estat. I els defensors d'allò, nens de 17 i 18 anys. Una lleva del biberó que va haver de posar-se el fusell al coll en una edat que el més normal hagués estat rondar noies (o nois). Una lleva del biberó, molts membres de la qual es van quedar a les montanyes de la Terra Alta.

I 70 anys després d'aquella batalla i d'aquella cruel i injusta guerra, i 30 anys després de la caiguda del règim, què ens queda? D'una banda, el record i reconeixement a aquells herois. Númerosos monuments a la pau, com el que hi ha a la quota 705 de la Serra de Pàndols, on cada any els supervivents de la Lleva del Biberó i alguns Brigadistes Internacionals es reuneixen per recordar què va passar avui fa 70 anys. Però el camí és molt llarg i el recorregut que hem fet és molt breu. Encara hi ha monuments en homenatge als caiguts del bàndol sublevat (com el de Tortosa), encara hi ha centenars de fosses comunes amb les restes de soldats, encara hi ha homenatges a Franco o als col·laboradors (Valle de los Caídos, per exemple) o gent que es nega a condemnar aquells 40 anys de dictadura. Poc a poc l'Estat avança en el record i homenatge: la llei de la Memòria Històrica o el Memorial Democràtic de la Generalitat són petits passos que cal fer, però encara insuficients per tancar velles ferides.

Hi ha qui advoca per deixar-ho tot com està perquè considera que projectes com els impulsats per l'Estat i la Generalitat el que fan és obrir aquelles ferides. Però és que mai han arrivat a sanar i només ho faran si s'aconsegueix recuperar la història. Si la gent és capaç de recordar què va passar l'any 1936 i si la gent és conscient que les tropes franquistes van ser unes rebels que van anar contra el govern legítim. Les velles ferides només sanaran si, per fi, tots els partits democràtics condemnen l'alçament i la dictadura.

Fotos:
Historia del siglo XX

Per saber més:
Espais de la Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre, ara toca (El Punt) Molt recomanable.
Allà on reposen en Jaume i les seves sabates (El Punt)
La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts (El Punt)
Los últimos dias de los brigadistas (El País)
Molt recomanable també un reportatge del diari Público, titulat «El escenario de la Batalla del Ebro se convierte en una ruta cultural», encara no disponible a la seva web.

La batalla de l'Ebre a l'Ebresfera
70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre pel pas de Font de Quinto (Emigdi Subirats)
Poème de la Bataille de l'Ebre, 70 ans après (Nessie School of Languages)
00:15 h del 25 de juliol de 1938 (El Bloc de Marià)
25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre (Manel Zaera)
70 anys dels 115 dies (Lo Rogle de Josep M.)

Fets, no paraules

2008-07-21T10:13:00.007+02:00

Ahir el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va demanar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que cal «millorar» les bases del finançament autonòmic i que, per al PSC, primer està Catalunya i, després, els socialistes. Avui, molts mitjans de comunicació destaquen les paraules de Montilla i la frase de «quien bien te quiere te hará sufrir» (refrany que no és ben bé així, però no entrarem a valorar) i diuen que el President de la Generalitat va ser dur amb Zapatero.

Però l'11è Congrés del PSC ens va deixar una altra frase interessant de Montilla: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya». Signifcativa especialment perquè durant la darrera setmana, i també durant el Congrés, hi ha hagut veus socialistes que han demanat «veu pròpia» a Madrid, que pot passar o bé per un grup propi o bé per votar en consonància a Catalunya i no a les directrius del PSOE. De moment, el congrés dels socialistes catalans es va guardar l'opció de demanar el grup propi al Parlament de Diputats a Madrid, quan ho consideri oportú. De moment, però, encara no.

Cal exigir, doncs, que aquestes paraules del President de la Generalitat no siguin paper mullat, i es converteixin en fets. La negociació pel nou finançament serà (o hauria de ser) dura i complicada, així com la legislatura que tot just arranca i en ella el PSC haurà de defensar els interessos de Catalunya. No pot tornar a passar el que va passar la legislatura passada amb el Caos de Rodalies i la mai prou estimada ministra de Foment Magdalena Àlvarez.

El PSC ha de ser aquest legislatura allò que durant el final de la passada no va acabar de ser. Ha d'esdevenir el Partit Socialista Català o de Catalunya i no el Partit Socialista a Catalunya.

Foto: lavanguardia. es (acn / Iris Aviñoa)

Per saber més:
Montilla reclama a Zapatero el compliment de l'Estatut i que es millori la proposta de finançament (3cat24)
Montilla deixa clar a Rodríguez Zapatero que la prioritat del PSC és Catalunya (El Punt)
Montilla advierte a Zapatero que si hay que elegir entre zapatero y Catalunya, «antes será Catalunya» (La Vanguardia)
Montilla a Zapatero: «Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya» (Avui.cat)
Montilla pide a Zapatero que asuma el coste político de la financiación catalana (El País)
Montilla, a Zapatero sobre la financiación: «Quien bien te quiere, te hará sufrir» (El Mundo)

Gènova torna a decidir qui ha de presidir el PPC

2008-07-02T19:42:00.004+02:00

Després de mesos especulant sobre qui dirigiria el PP a Catalunya, els dubtes semblen que s'han esvaït. La decisió d'Alberto Fernández-Díaz i Daniel Sirera de cedir a les pressions de Madrid i s'han retirat de la carrera per la presidència. La llista oficialista l'encapçalarà la gironina Alicia Sànchez-Camacho. Qui de moment ja ha anunciat que continuarà en aquesta carrera serà Montserrat Nebrera, qui ha dit avui mateix que no es retirarà per respecte als militants i a la gent que l'ha avalat.

El PP, tot i els girs centristes que diuen que ara fan, les decisions a Catalunya es continuen prenent a Madrid. Una part dels militants dels PPC havien de decidir qui volien com a líder i com a futur candiat o candidata en les properes eleccions a Catalunya. Un cop més Madrid ha fet i desfet al PPC, tal i com va passar fa uns mesos quan Josep Piqué va dimitir per les presions del sector més dretà i anticatalà de Madrid.

Foto: 3cat24

El govern estudia fer una interconnexió que Baltasar i Pi van negar que realitzessin al febrer

2008-05-31T23:09:00.008+02:00

La setmana que ve es posarà un punt i a part a la sequera. El govern donarà per finalitzada la situació d’emergència nacional per la sequera després que les últimes pluges previsiblement faran pujar els embassaments que abasteixen la zona metropolitana a més del 50%. Un cop fet això, el govern de l’Estat espanyol suprimirà el decret que preveia la construcció de la canonada, és a dir, acabarà amb aquest transvasament de l’Ebre. Acabarà amb aquesta interconnexió.

Però el govern ara estudia una altra interconnexió. Via dessalinitzadora de Cunit, el govern es planteja connectar Tarragona i Barcelona. I d’on rep aigua Tarragona? De l’Ebre. De manera que en qualsevol moment es podria portar aigua de l’Ebre a Barcelona via Tarragona i Cunit. El febrer, quan el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, van inaugurar un nou sistema de filtració a l’Ampolla van assegurar que Cunit no serviria per interconnectar xarxes ja que la canonada que anava cap a Tarragona i cap a Barcelona només podia expulsar aigua de Cunit cap als territoris, no al revés. Un Baltasar molt tens va qualificar com a «falses» les acusacions que llavors ja feia –i des de feia temps– la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE).

Un cop més, el govern primer diu blanc i després diu negre. Una de dos. O bé són molt dolents a l’hora de gestionar les crisis del país, o bé menteixen. En ambdós casos només hi ha una solució. Dimissions i cessaments. El primer hauria de ser Baltasar.

Foto: ABC

Per saber més:

La dessalinitzadora de Cunit agafa força com a alternativa a la canonada (3cat24.cat)

El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) inverteix 12 milions en un sistema per millorar la qualitat de l'aigua (Europa Press)

El govern inaugura el nou sistema de filtració a l'Ampolla enmig del debat per la sequera (El Punt)

Jaume Forcadell abandona el CAT

2008-05-16T12:56:00.005+02:00

El regidor de Tortosa d'ICV va anunciara ahir que abandona el seu càrrec al consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). La decisió es va fer pública ahir, després que el govern aprovés el projecte d'interconnectar les xarxes del CAT i d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), és a dir, pel seu rebuig al transvasament de l'Ebre a Barcelona.

De fet, Forcadell ja havia dit que si el seu càrrec al CAT no li permetia evitar el projecte, dimitiria. I ho va fer ahir. En la carta de renúncia, l'ecosocialista va reiterar la seva oposició al projecte i va lamentar el "canvi de criteri" del govern, que al 2004 s'havia oposat a aquesta mateixa obra. Forcadell era membre del CAT des del 2004, nomenat a proposta de la mateixa conselleria de Medi Ambient i Habitatge.

Per saber més:

Forcadell marxa del CAT (El Punt)

Forcadell deixa el CAT (La Comedianta Tortosina)

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

2008-05-15T13:23:00.005+02:00

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Pas endavant de Hamàs

2008-04-23T08:08:00.003+02:00

En els propers dies es podria aprovar un treva entre Hamàs i Israel. És un pas endavant perquè amb l'acord Hamàs també reconeixeria Israel i es desmarcaria de les posicions d'Al Qaeda, que ja ha criticat la possible treba ja que, segons ells, va contra «la llei islàmica». Ara falta veure què farà Israel. L'últim alto el foc de Hamàs va durar 6 mesos i el va trencar Israel amb un atac a Gaza.
Amb l'acord, també s'obririen els passos fronterers de Gaza amb l'objectiu d'acabar amb l'aïllament econòmica de la regió, que avui veurà deixa de funcionar la única central elèctrica. La decisió s'anunciarà demà, segons ha informat Hamàs, així que falta veure què passarà.

Si finalment hi ha acord, seria un gran pas endavant en la regió, no només per a Hamàs, ja que d'aquesta manera Gaza deixaria de ser una presó per als palestins, com l'anomenat Hernan Zin a Llueve sobre Gaza. Si més no, els palestins seran, duant un temps, lliures a casa seva, quelcom que ara mateix no passa.

Foto:
Bloc d'Hernan Zin, periodista de guerra.

Electoralisme o consciència ebrenca?

2008-04-17T08:55:00.004+02:00

Setmanes políticament intenses a l'Ebre. Des que es va anunciar la possibilitat de transvasar l'aigua del Segre, la mala maró s'ha apoderat de la comunitat ebrenca. La PDE ja va dir que no s'hi oposava i que faria una assemblea general (dissabte 19, a les 20h, a l'Auditori) per decidir mobilitzacions. Aquesta mala maró ha arribat també a la política. Els alcaldes d'ERC van mostrar el seu rebuig al Segre i ICV va dir que no donaria suport a sol·lucions que no fossin no permanents.

Ara el govern ha anunciat que es farà la interconnexió de xarxes que la PDE denunciava des de feia temps. La mateixa que el conseller Baltasar el dissabte 2 de febrer negava que es pugués fer, en la inauguració d'un nou sistema de filtració a l'Ampolla. Ahir, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va demanar la dimissió de Francesc Baltasar per la mala gestió de la crisi de la sequera i va anunciar que deixaria el seu càrrec al Consell d'Administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) si es fa el minitransvasament.

El posicionament dels partits ebrencs contra el transvasament pot tenir dos lectures. D'una banda, es podria dir que ERC i ICV no volen perdre els seus vots antitransvasistes de l'Ebre, no volen perdre un sector molt important. Però també es podria dir que el seu rebuig és fruit a la seva consciència ebrenca. Al fet que realment creuen que el projecte és negatiu per al territori, que és contradictori a tot el que van defensar fa uns anys i que es contradictori amb el Compromís per l'Ebre, que van signar el PSC, ERC i ICV amb la PDE.

Personalment, em quedo en la segona opció. Per darrera dels partits, hi ha persones. No es tracta només de polítics. Al darrera hi ha persones amb sentiments, amb pensaments i amb ideals, ideals entre els quals també està la Nova Cultura de l'Aigua i el Compromís per l'Ebre.

Fotos:

http://www.capgros.com/

www.iniciativa.cat/terresdelebre/

Mentim, total, què és el pitjor que pot passar?

2008-04-15T13:01:00.003+02:00

Sembla que a Catalunya està de moda mentir. Fa unes setmanes ho va fer el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, quan, primer, va dir que el transvasament del Segre no era una opció i, després, quan va dir que no es tractava d'un transvasament. Ahir vam conèixer un nou cas. Resulta que la fuita que la setmana passada hi va haver a la centra nuclear Ascó I no va ser tant petita com els responsables deien.

Sembla que allò que la radioactivitat era menor a la d'un Tac mèdic no era cert. El País publica avui que la radiació total va ser 100 vegades superior al que es va declarar en un primer moment i l'incident era de nivell 2, i no 1 com deien. Amb això, es converteix en el quart incident més greu en la història nuclear de l'Estat. De moment, el Consell de Seguretat Nuclear ha obert un expedient sancionador a la central i analitzarà 700 persones per si van resultar afectades.

Ja sabeu què diu la dita castellana «No hay dos sin tres». Així doncs, haurem d'estar alerta que no ens en col·lin alguna altra, si no ho han fet ja.

L'Ebre i Mequinensa van plens, però la sequera continua

2008-03-31T09:57:00.009+02:00

Ho podem llegir al Punt. Tres minitransvasaments de l’Ebre cap al Camp de Tarragona suposarien 375 hm3 a l’any. La dessaladores amb les quals es vol pal·liar la sequera de l’Àrea Metropolitana, les del Prat de Llobregat i Cunit (que haurien d’entrar en funcionament l’any vinent) aportarien 60 hm3 (40 del Prat i 20 de Cunit). I amb només un mes, hem vist com el Pantà de Mequinensa ha pujat del 44,5% al 69,75% o el que és el mateix, un augment de 387 hm3 en només unes setmanes. És a dir, l’Ebre dóna al Camp 125 hm3 a l’any i la xifra de la crescuda dels pantans i del riu ha estat molt superior, en poc temps.

És cert que tota la crescuda s’ha aturat a Mequinensa, com es demostra de les dades de l’augment, del fet que Riba-roja continua ahir al mateix estat i que l’Ebre al seu pas per Ascó i Tortosa ronda nivells semblants a la mitjana del mes. El govern no pot esperar que la sequera es solucioni amb les pluges perquè això no és una garantia per aconseguir aigua. Però alguna cosa es deu estar fent malament quan resulta que l’Ebre i el pantà de Mequinensa augmenten en poc temps tant i no serveix per res. El Camp de Tarragona pot pal·liar els seus problemes de sequera amb 125 hm3 i, en canvi, 387 hm3 en tres setmanes no serveixen per res.

Alguna cosa es fa malament. El govern, ara, busca solucions a curt termini per «resoldre» la sequera que pateix l’Àrea Metropolitana però no es preocupa sobre què pot passar d’aquí uns anys a tot el Principat. Quan la sequera passi a afectar greument a les comarques gironines, de Lleida o a l’Ebre, es buscaran també a corre-cuita solucions que segurament només seran un pedaç. La planificació hidràulica dels governs de Catalunya ha fet i fa pena. El govern de CiU hagués hagut de pensar que quelcom així podria afectar Barcelona (i més després que el Camp de Tarragona necessités un minitransvasament) i buscar solucions estructurals i no puntuals. Els governs de coalició d’ERC, ICV-EUiA i PSC fa cinc anys que són al govern. No potser que tot just ara s’hagi de començar a construir la dessaladora de Cunit per abastir Barcelona. El perill de sequera ja el van veure (o l’haguessin hagut de veure) al 2003, quan van entrar al govern, moment en què haurien d’haver començat les obres per «solucionar» l’abastiment de l’Àrea Metropolitana.

Sembla que el transvasament del Segre, si finalment es fa, tornarà a ser un nou pedaç. Potser es pal·liarà temporalment el problema de sequera de Barcelona, però d’aquí un anys seran les comarques gironines, o lleidatanes, o l’Ebre, o els Pirineus qui patiran la sequera i qui veuran el risc que es talli el subministrament d’aigua de boca. I què es farà llavors? Un transvasament del Francolí cap a Lleida? O del Llobregat cap a Girona? La sequera és un problema per al país i ho serà si els governs continuen posant pedaços enlloc de buscar solucions a mig i llarg termini. Si continuen sense planificar els riscos de futur, el país es quedarà sec

Foto: Confederación Hidrográfica del Ebro

Per saber més:

El pantà de Mequinensa puja en pocs dies l'equivalent a tres minitransvasaments (El Punt)

La PDE denuncia l'incompliment del Compromís per l'Ebre (El Punt)

Baltasar exigeix a l'Estat una posició «clara i oficial» sobre el pla del Segre (El Punt)

El govern de l'Estat desautoritza el transvasament del Segre a Barcelona (El Punt)

Agua por un tubo o con pajita (El País)

Barcelona, sedienta (El País)

Las comarcas niegan agua a Barcelona (El País)

Anem a 100!

2008-03-06T12:12:00.002+01:00

El post d'avui està relacionat directament amb aquest blog. Aquest post és el número 100. Segurament no té gaire importància ni trascendència mundial. Però avui en volia parlar. El blog va nàixer com una espai acadèmic i s'ha transformat en un espai d'opinió personal. Ha superat les diverses crisis de carrera. Ha superat la manca de voluntat d'actualitzar. De fet, no fa molts mesos, el blog va començar a actualitzar-se amb menys freqüència que l'habitual (que ja és dir). Però sembla que això ja s'ha acabat. Volia gastar aquest post, el 100, fent un homenatge al blog com un espai de llibertat d'opinió i pensament, com un espai de discussió i com un espai de conèixer gent. I agrair a les persones que hi entreu i llegiu els articles els vostres comentaris i les vostres visites. Són sempre gratificants i constructives.

Israel vol acabar amb el conflicte amb els palestins

2008-03-02T21:21:00.003+01:00

El govern israelià s'ha marcat l'objectiu d'acabar amb el conflicte amb la població palestina. O al menys això és el que podem pensar després de veure tot el que ha passat aquesta última setmana. Des del dimecres, 80 morts palestins i 200 ferits, alguns guerrillers de Hamàs i molta població civil. La manera més ràpida d'aniquilar l'enemic és acabar amb les seves futures generacions. I això és el que sembla que estigui fent el govern israelià. Des del dimecres, 15 menors morts, entre els quals estan 2 bebés.

I els bombardejos a Gaza continuaran, segons ha dit el primer ministre israelià, Ehud Olmert, si continuen els llançaments de coets Kasam al territori d'Israel. És cert, el govern d'Olmert té dret a defensar-se i a defensar la seva població dels bombardejos que pateixen. Però dubte que els Kasam siguin llançats per un xiquet de 6 mesos...

Retrocedira també l'Estat?

2008-02-25T11:21:00.004+01:00

El titular és estrany, ho sé. I es refereix a un post que vaig fer després de les darreres eleccions municipals, on em referia a l'ascens dels partits d'extrema dreta en els ajuntaments catalans. La veritat és que és molt complicat que un partit així pugui traure suficients vots per entrar al Parlament espanyol, però també és cert que en aquestes eleccions es presenten un gran nombre de partits d'extrema dreta, com es pot veure a la imatge de la dreta, publicada ahir al diari El Punt.

Es preocupant que partits com Espanya 2000, Falange Española de la JONS o Democracia Nacional, entre d'altres, puguin presentar-se a les eleccions. El Codi Penal considera que les declaracions racistes o xenòfobes són delicte, així com no es pot justificar l'holocaust. La Llei de Partits potser també hagués hagut de tenir en compte això. Ara que els partits espanyols s'omplen tant la boca amb la Constitució, potser haurien de fer alguna cosa amb els que difonen missatges manipulats i xenòfobs, com per exemple relacionar la immigració amb la delinqüència. No crec que la il·legalització de partits sigui la solució als problemes de l'Estat, però sí que s'hauria de fer amb tots aquells partits que no compleixin les normes del joc. Per què es persegueixen els grups neonazis i no aquests partits, si molts cops transmeten els mateixos missatges?

El retrocés social del qual parlava fa mesos, a l'Estat, vindria òbviament si un d'aquests partits entrés en una o les dos cambres, però també si no es fa alguna cosa per evitar aquests missatges.

Us deixo amb el vídeo electoral d'España 2000 que, per cert, he vist aquest matí a TV3, en un d'aquells espais de propaganda. D'altra banda, també us recomano aquest article, que acompanyava la imatge de dalt ahir. Divertit anàlisi.

La vida continua igual. Retards als Rodalies

2008-02-20T11:26:00.006+01:00

Doncs sí. Avui per fi un TGV ha sortit de Barcelona en direcció a Madrid Puerta de Atocha i un ha vingut cap a Barcelona. Avui, 12 anys després, el TGV arriba a Barcelona.

Però aquí, la vida continua igual. La gent que va a Madrid amb TGV té més possibilitats d'arribar abans a la seva destinació que els que hagin d'anar de Barcelona a Bellbitge o Vilanova. Avui, novament, una averia en un tren a St. Andreu ha provocat retrassos en els trens de la línea de Vilanova. La vida continua igual.

I continua igual perquè les coses continuen sense fer-se bé. Perquè s'ha invertit una millonada en una infraestructura com el TGV, oblidant les Rodalies i els trens de mitja distància, aquells que agafem milers de catalanes i catalans per desplaçar-nos, per anar a treballar, per anar a veure la família o, simplement, perquè sí. Les millores en les línies no arriven. Els trens continuen sent els mateixos que fa 5 anys, amb la diferència que ara els hi costa més arrivar a les seves destinacions. Perquè sí, els trens que van a l'Aeroport i a Mataró (CIVIA) s'han millorat notablement, però els que baixen cap a les Terres de l'Ebre, van cap a Girona o cap a Puigcerdà continuen sent els de sempre. És cert que cap a Girona i cap a l'Ebre en van uns de «molt bonics» amb seients tous i tauletes, però quants en passen al dia? Perquè moltes vegades te'ls canvien per regionals express (també tous, però). Anant bé, encara els gironins, ebrencs i tarragonins tenim sort perquè no hem de «sofrir» els durs trens que van a Puigcerdà (que pobra gent, ara resulta que són una «Rodalia» de Barcelona). Perquè cap allà és millor un de dur que un de tou i amb males olors.

Catalonia is not Kosova

2008-02-18T21:43:00.008+01:00

El parlament kosovar va proclamar ahir la independència unilateral. Avui es poden llegir per diversos blocs esperances de persones nacionalistes que veuen amb la independència de Kosova, un camí per a Catalunya. Però, per sort, això no és així. Com molt bé va explicar l'amic Votant Anonim, no fa gaires dies en aquest article. L'únic apunt que li va faltar afegir és la darrera etapa de la història kosovar, època marcada per les massacres provocades per Milosevic i el seu nacionalisme serbi extrem, per l'apartheid que van patir els albanokosovars, pel fet de ser expulsats del seu país i enviats cap als camps de refugiats.

El cert que la independència era l'única sortida de Kosova, que porta nou anys sota el control internacional i no sota el control serbi. Ara falta desvelar dubtes. Serà Kosova un nou estat fallit? Es podrà considerar estat (segons algunes definicions, només ho són els reconeguts per l'ONU)? Podran reduir les taxes d'atur i tirar endavant la seva economia? Respostes que de moment encara no tenen una resposta ferma, excepte potser la segona. Respostes que necessitat l'ajuda internacional per contestar.

Pel que fa al reconeixement, és lamentable que l'Estat espanyol hagi decidit no reconèixer Kosova, igual que ho han fet els grans països europeus. Ha perdut l'oportunitat en situar-se a l'alçada dels grans països europeus, amb una tradició democràtica important (excepte Alemanya i Itàlia).

Kosova no és un exemple ni per a Catalunya ni per al País Basc. Els exemples no cal anar-los a buscar tant lluny.

Foto: Avui.cat

Enquesta del CEO. Més de la meitat dels catalans no estan d'acord amb l'actual situació políticoadministrativa

2008-02-16T10:34:00.008+01:00

Ahir es va donar a conèixer els resultats del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) on es mostraven les intencions de vot dels catalans de cara a les properes eleccions generals. Però el fet sorprenent del baròmetre és que més del 50% dels enquestats no vol que la relació de Catalunya amb l'Estat continuï sent la que és. És el que es pot despendre del fet que el 36,4% dels catalans aposta per un estat dins d'una Espanya federal i el 19,4% per un estat independent. Mentrestant, l'opció de ser una comunitat autònoma la defensen el 34,8% dels enquestats i només un 3,8% volen ser una regió d'Espanya.

Les dades són significatives ja que suposa un increment important respecte la darrera enquesta, al novembre, quan es va dir que el 51,1% defensaven aquesta idea (33,8% estat federal i 17,3% independència), mentre que baixa l'opció autonòmica un 3% (37,8% al novembre).

Estaria molt bé poder contextualitzar més les dades i veure l'evolució en baròmetres anteriors al del novembre, però ara mateix no tinc temps. Però ja ho faré i ampliaré la notícia. De moment quedem-nos amb la idea que la majoria de catalans no volen continuar sent una autonomia i 2 de cada 3 creuen que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d'autonomia.

Més info:

Un estat dins d’una Espanya federal

El PSC perd deu punts però guanyaria les eleccions espanyoles del 9 de març

Vilaweb

12.30 GTM. Independència de Kosova?

2008-02-15T12:25:00.004+01:00

El primer ministre de Kosova, Hashim Thaçi, ha convocat una roda de premsa a les 12.30 GTM (una hora més a l'Estat) que es farà a l'Hotel Grand a Pristina, capital kosovar. Pel que es veu, tot apunta que Thaçi anunciarà la declaració d'independència de Kosova, de manera unilateral, tot i el rebuig de Sèrbia.

Des del 2000, Kosova està sota el control de la ONU i no té sentit que una regió que porta vuit anys sense formar part de facto de Sèrbia, ara torni a ser una regió sèrbia, ni a ser-ne una regió autònoma. La independència és un pas endavant per a la democràcia a Europa.

Foto: Corbis.com

Més info:

Kosova independent o un món opressor

Kosovo ultima los preparativos para la proclamación de la independencia (La Vanguardia)

El primer ministro de Kosovo convoca a los periodistas en Pristina (El País)

El Parlamento de Kosovo aprueba una moción que abre la vía a la independencia (Público)

El Parlamento de Kosovo aprueba una moción para dar paso a la independencia (El Periódico)

El Parlamento de Kosovo aprueba una moción para dar paso a la independencia (El Mundo)

Sobre l'arribada del TGV i els retards dels mitja distància

2008-02-13T10:43:00.003+01:00

Ahir la ministra Álvarez va fer públic que el dia D, el dia de l'arribada del TGV a Barcelona, serà dimecres vinent, el dia 20 de febrer. Avui al migdia, a més, Renfe donarà a conèixer els horaris i els preus dels viatges.

Ara que sembla que el serial del TGV s'està acabant (segur que encara ens queda algun gran episodi per veure), em pregunto. L'arribada de TGV farà que els mitja distància arribin a l'hora que toca a la seva destinació. Dilluns, un viatge Tortosa-Barcelona que, en principi, dura 2 hores i 10 minuts, se'n va anar quasi a les 3 hores de viatge. Des que les obres del TGV van arribar a Barcelona, els mitja distància que van cap a l'Ebre van molt malament. És estrany agafar un tren a Sants que surti a hora, però és encara més especial que un tren arribi en menys de 10 minuts de retard.

Mentre les obres del TGV han costat una milionada resulta que encara les línies bàsiques, les de rodalies i les de mitja distància, aquelles que agafa més gent, necessiten millores que no arriben. Un exemple, la línea Vic-Puigcerdà, on el trajecte Barcelona-Ribes de Freser dura també 2 hores però la distància és de 120 km (Tortosa està a uns 180 i tarda el mateix).

El TGV arriba a Barcelona, mentre que les línies bàsiques de tren necessiten més inversió i moltes millores.

Joan Ridao creu que van pedre la «guerra» del transvasament.

2008-02-06T07:03:00.000+01:00

El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, va recordar ahir que ERC va posar sobre la taula aturar el Plan Hidrológico Nacional (PHN) per donar suport a l'embestidura de Zapatero, després de les darreres eleccions generals. Ridao va dir també: «Vam gaunyar la batalla del PHN, però vam pedre la guerra». Ridao va fer aquestes declaracions en la roda de premsa prèvia al ple parlamentari d'avui i a causa de les darreres propostes del Partit Popular sobre un nou possible transvasament del riu Ebre. Ridao va considerar les declaracions del PP com un atac frontal a la Nova Cultura de l'Aigua que porta a realitzar projectes com el dels Monegros. El portaveu d'ERC va dir que el seu grup treballarà per impulsar una llei estatal d'aigua per aturar el transvasament i que la Generalitat tingui la clau sobre la Conca de l'Ebre, amb l'objectiu també d'assegurar la no regressió del Delta.

Jordi Miralles, portaveu d'ICV-EUiA, va dir que el seu grup té clar l'oposició als transvasaments i la defensa a la Nova Cultura de l'Aigua. Sobre el PP, Miralles va afirmar que han entrat en la dinàmica de propostes per veure «qui la diu més grossa».

Ni el portaveu de Convergència, Oriol Pujol, ni el d'Unió, Josep Maria Pelegrí, van fer declaracions sobre aquesta polèmica. Pel que fa al PSC i al PP, cap dels dos grups va atendre ahir als mitjans.

Ampliació

Podem llegir a La Marfanta, que el candidat de CiU a les eleccions estatals, rebutja el transvasament de l'Ebre, tot i que defensa el transvasament del Roine per portar aigua a la demarcació de Girona.

L'Ebresfera creix

2008-02-03T23:24:00.000+01:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Tortosa i a Roquetes l'Ebrebloc, la 2a Trobada de Blocaires Ebrencs. La notícia més important que hem descobert és que hem crescut. Recordo que l'any passat ens alegràvem en saber que n'erem més de 100. La dada que va proporcionar Daniel Gil va ser que l'Ebresfera ha augmentat en el darrer any més del 180%, per la qual cosa ja hi ha 287 blocs ebrencs.

Ara, només queda animar als organitzadors a que organitzin l'any vinent n'organitzin una altra, i que tornem a rebre una notícia tant bona com aqueta.

Més informació:

L'ebresfera es consolida i augmenta en més d'un 180%

Gaza tomba el mur

2008-01-23T09:47:00.000+01:00

Avui ens hem llevat amb aquesta notícia. La població de Gaza ha tombat aquesta passada nit el mur que separa el territori ocupat amb Egipte en busca d'aliments, medicaments i combustible. Segons informa Al Jazeera, la majoria de palestins que entren a Egipte, compren el que necessiten i se'n tornen cap a Gaza. L'agència àrab també afirma que les forces de seguretat egípcies no han pres cap acció contra els palestins ja que aquests no entren per enfrontar-se amb la policia d'Egipte i perquè la majoria d'ells tornen a Palestina després d'haver comprat. El diari El Mundo diu que, de moment, les forces de seguretat egípcies encara no han decidit què fer amb els palestins.

La reacció palestina no és, doncs, un atac a un país veí, només és l'acció davant la gana i el patiment de la població de Gaza. Israel aquesta setmana els va tallar la llum (un dia més tard els hi va tornar) i la passada va tornar a tancar els passos fronterers al·legant que era un intent per aturar els atacs amb cohets contra el sur d'Israel des de Palestina.

La tombada del mur respon a les accions fetes per Israel. Els palestins, i especialment els que viuen a Gaza, cada dia viuen més aïllats i amb més dificultats. A l'habitual perill que Israel mati desenes de civils en un bombardeig contra un membre de Hamàs, des de fa temps s'ha afegit el perill de morir de fam per tonir menjar o de fred per no tenir llum o gasolina per a les calefaccions.

De moment, la Comunitat Internacionals continua deixant fer a Israel, però esperem que apliqui sancions en poc temps (perquè l'ONU l'ha sancionada diversos cops, però no ha aplicat aquestes mesures -el cas més clar està en la resolució 242 pel qual Israel hauria de tornar a les fronteres del 1967).

Video: Al Jazeera

_______________________________________________________________________________ Llegim també en alguns mitjans, com El País, que Israel tenia previst obrir un dels cinc passos fronterers per traslladar ajuda humanitària. Dubto d'aquesta afirmació perque en diverses ocasions ha dit el mateix i a l'hora de la veritat ha deixat passar la meitat de camions o cap "perquè hi havia perill".

Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant" (II)

2008-01-20T23:34:00.000+01:00

La setmana passada el periodista Xavier Garcia va oferir una conferència a la UAB sobre Artur Bladé i Desumvila. De fet, en van ser dos. Una a les 10.30 a un grup concret de 4t de Periodisme i l'altra a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació, on hi va poder anar tots els que ho van desitjar. En elles, Garcia va repassar la feina de Bladé, tant periodística com literària ja que va parlar tant dels diversos llibres que l'escriptor de Benissanet va publicar com dels seus escrits i col·laboracions en diverses revistes durant l'exili.

Xavier Garcia també va afirmar que el reconeixement nacional que es fa de Bladé i Desumvila no es correspon amb la seva qualitat literària i periodística. Per a Garcia, Bladé hauria de ser conegut a tota Catalunya i el fet que no sigue no s'adiu amb la seva obra. Per a Garcia, el reconeixement a Bladé, tot i merescut, s'ha fet massa tard.

Un dels motius que fan del periodista de Benissanet desconegut per la massa catalana és, per a Xavier Garcia, que sigui de la «perifèria». Un altre, que Barcelona té la capacitat de distribució però no la de creació qualitativa. En canvi, l'Ebre sí que té la capacitat de creació literària però no la de distribuir els seus escriptors. Per aquest motiu, ni Bladé ni Cid i Mulet ni altres escriptors ebrencs de gran qualitat són reconeguts a nivell nacional, ni en molts casos a les nostres mateixes Terres. Perquè malhauradament moltes persones de l'Ebre encara els desconeixen, no només la seva obra sinó també la seva existència.

Xavier Garcia: "És just que Bladé i Desumvila hagi rebut el reconeixement de la Ribera d'Ebre, el que no ho és és que hagi tardat tant"

2008-01-16T17:37:00.000+01:00

El periodista Xavier Ribera ha ofert aquest matí una xerrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB sobre Artur Bladé i Desumvila, on també hi ha assistit el seu fill. En el col·loqui, Garcia ha dit que és un periodista i escriptor no gaire reconegut i ha afirmat que està molt bé el reconeixement que ha rebut, sobretot aquest darrer any arran del centenari del seu naixement, des de la Ribera d'Ebre. Això sí, segons el periodista, l'homenatge i el reconeixement al periodista i escriptor de la Ribera hauria d'haver estat anterior, sense que passes tant de temps ja que ara la societat ebrenca ja no és la mateixa que la que describia Bladé i això pot fer perdre una mica l'interés.

***Per motius d'exàmens no puc ampliar aquesta nota, perquè em fa falta temps per tot. Tot i això, us prometo que aquest cap de setmana, dilluns a molt estirar, tindreu una mica més ampliat els comentaris que Xavier Garcia va fer a la UAB.***

Una agradable sorpresa a Barcelona

2008-01-10T22:04:00.000+01:00

El post d'avui ni va sobre política ni sobre internacional ni sobre esports. Però és que aquesta nit m'he endut una grata sorpresa a Barcelona. Per celebrar un aniversari, he anat a sopar a un bar de tapes que es diu La Esquinica, que per la carta he deduït que eren de l'Aragó.

Doncs bé, la sorpresa ha estat veure la carta un Pescaito del Ebro. Bé no m'hi he pogut estar i li he demanat a l'editora de La Mitocòndria que el demanessim, que havíem de fer país. La veritat és que m'ha agradat això de veure l'Ebre per les terres barcelonines.

Amb el post, inauguro l'any i de pas una nova secció, freakades, on crec que aniré explicant diverses coses que em sorprenen per o de la ciutat comtal.

Bones festes

2007-12-27T14:23:00.000+01:00

Encara que uns dies més tard de l'habitual, us vull deixar la meva felicitació, que podeu veure a continuació. Bones festes i feliç 2008!

És Ronaldino el culpable del mal joc culè?

2007-12-24T16:30:00.000+01:00

És més fàcil analitzar el clàssic si el teu equip ha guanyat i més encara si vas a parlar del contrari. L’anàlisi, recordem, és un gènera d’opinió i no d’informació, per la qual cosa espero que ningú es senti ofès.
La resposta al títular és no. El mal joc del Barça en el derbi es déu a un cúmul de situacions línia per línia que ara comentarem.
Començant des de la porteria, val a dir que Valdés és un bon porter però falla al gol de Baptista. Si bé no pot fer res per aturar la pilota (que va a l’escaire) el porter culè es va quedar a mitja sortida i si no ho creieu mireu les images. Surt quan Van Nistelroy prolonga per a Baptista però a mitja sortida recula. Un porter ha de decidir si sortir i tapar hueco o estar-se sota els pals, però mai quedar-se a mitja sortida. La culpa del gol, però, no va ser de Valdés sinó del mal sistema defensiu culè.

3 jugadors madridistes contra 5 defensors del Barça i no van tallar l’atac blanc. Màrquez, lent com ell mateix, no va aconseguir aturar Baptista. Puyol, que és un gran defensa, es desmereix al lateral perquè fa més visibles les seves deficiències tècniques i Màrquez com a central costa de veure perquè en la posició només té la sortida de pilota ires més ja que li guanyen la defensa amb facilitat.
El centre del camp culè també deixa molt a desitjar. Touré, que havia fet grans partits contra el Recre o el Depor, va ser una illa. Ni Xavi ni Deco van fer res. I el més preocupant és el cas del català que s’ha estancat en els darrers anys. Havia de ser el nou Guardiola però s’ha quedat a mig camí. Ara mateix el seu lloc l’hauria d’ocupar Iniesta. El d’Albacete juga i fa jugar. Ahir, quan va anar al centre del camp va causar una mica de perill al Madrid. A la banda, Iniesta és menys jugador i es desaprofiten totes les seves virtuts. A Etoo li falta ritme i Ronaldinho ho intenta però no li surt res.
El veritable problema del Barça d’ahir i de tota la temporada és el sistema. El 4-3-3 que tant bé va funcionar anys enrere no serveix amb aquests jugadors tal i com estan. És una de les coses que mai he entès, la empepinació dels entrenadors en un sistema contret. El 2000, quan el Madrid va guanyar la Champions, Del Bosque jugava amb un 5-3-2, que mai més va usar i amb el qual Ivan Campo i Karanka semblaven Beckenbauer. Sistema segons els jugadors i anys més tard va fer jugar l’equip sense interior esquerre perquè Zidane pugés estar a la mitjapunta.
Ronaldinho lluiria més ara si estigués per darrera de dos puntes, centrat i sense la necessitat de buscar el regat per marxar del defensor i buscar la centrada a l’àrea. Ara mateix els culès haurien d’estar amb quatre jugadors enrera (amb Puyol i Milito de centrals i a la dreta Zambrotta i si no agrada que fitxin algú al mercat d’hivern). Un fals doble pivot amb Touré i Iniesta més avançat i amb Ronaldinho de mitja punta. A la dreta, Messi (gran absència d’ahir) enganxat a la banda. I davant Etoo que, tingui ritme o no, sempre ofereix pressió i un dels dos joves, que tenen més mobilitat al davant que Hernry qui busca sempre la pilota al peu. La banda esquerra? Tota per Abidal. Potser així el Barça i Ronaldinho lluirien més. Potser el problema del Barça comenci per R però no sigui Ronaldinho, sinó Rijkaard.

Una conferència sense perspectiva d’acord

2007-11-26T10:01:00.000+01:00

Demà s’inicia la conferència de pau pel Pròxim Orient. En ella, hi participaran, entre d'altres, Israel, Palestina i Siria.

Israel continua jugant les seves cartes d’una manera extraordinària. Ja fa anys, la seva estratègia passa per arribar a acords amb diferents països àrabs, fet que provoca que la causa Palestina es quedi sense els aliats més democràtics de la zona. Aquesta és la línea que va encetar Israel el 1982?, que va fer que els palestins no aconseguissin res en la darrera guerra de la zona, en quedar-se sense aliats.

Però això continua. A la conferència hi participarà Siria, que reclamarà a Israel el retorn del Alts del Golan, un territori reclamat pel país àrab des del 1967, quan va ser ocupat pels israelians. Si Israel retorna el territori, Palestina podria perdre un dels últims socis democràtics més actius que li queden a la zona ja que, si bé la majoria de països àrabs recolzen Palestina, són ben pocs els que en fan una defensa més activa.

Per això la perspectiva d’acord és lleu. Per això i perquè, com ja he dit algun cop, no hi assisteix Hamàs. És cert, que es tracta d’un partit que utilitza la violència contra Israel, però hauria d’estar a la conferència de pau, en tant que partit majoritari votat per la població palestina i en tant que «controlador» de la Franja de Gaza. Si l’argument de la no assistència de Hamàs a la conferència és l’ús de la violència, tampoc hi haurà de ser el partit de Olmert, qui sistemàticament ordena a l’exèrcit que ataqui els territoris ocupats, al·legant l’atac a algun terrorista però enduent-se, moltes vegades, població civil pel mig.

Des de fa una mica més d’un any, Israel ha fet un pas més en la seva estratègia de treure aliats als palestins ja que ara, fins i tot, divideix els propis partits palestins, fent així que les negociacions de pau siguin només parcials (es limiten als territoris controlats per Al Fatah, partit del president de la «República», però no de l’executiu).

Sense el suport dels països democràtics àrabs i amb la desunió dels partits es fa difícil pensar que la conferència es pot tancar amb un acord clar de pau per a tots els territoris ocupats. A més, a tot això s’ha d’afegir que la Comunitat Internacional, si bé pressiona públicament Israel, no fa que compleixi les resolucions de Nacions Unides. Amb tot, sembla que la conferència, com tantes altres vegades, arribarà a acords puntuals que a l’hora de la veritat no es compliran.

La condemna

2007-11-20T07:52:00.000+01:00

Centenars d’assassinats per condemna a mort. Milers de morts per culpa seva i dels seus. 36 anys de cruel dictadura. Avui fa 32 anys des que Franco va morir i l’Estat va començar a veure la fi de la dictadura. Que no ens enganyin, la dictadura no va acabar amb la mort del dictador, el que va acabar va ser el franquisme. Els seus van continuar manant fins les eleccions de 1978, les primeres democràtiques que hi van haver des del 1936.

1936, any en que un grapat de conservadors no van saber pair la victòria de les esquerres i van fer un cop d’estat que va desencadenar una posterior guerra. Una guerra que va acabar amb els somnis de moltes persones i amb els vides de tantes altres. 1936 s’inicia la fi de la II República, la fi de la democràcia a l’Estat fins al 1978.

Miro preocupat com encara queden un bon grapat de conservadors franquistes. Diumenge, mentre treballava sentia Catalunya Informació i allà vaig escoltar la notícia d’una manifestació, on una dona deia que els avis de tota la gent que allí estava havia guanyat una guerra.

La majoria de vegades, els pitjors enemics de la democràcia no s’amaguen ni en muntanyes llunyanes, ni en Catalunyes independentistes. La majoria de vegades els enemics de la democràcia són els que no defensen els seus valors, els que no reconeixen que el franquisme va ser cruel per a moltes persones, a més d’il·legítim, ja que de govern legítim només es pot dir si es parla de la Segona República. Moltes vegades, el problema està en no condemnar el franquisme.

Kosova mira a la independència

2007-11-19T13:24:00.001+01:00

Kosova, regió sèrbia controlada per l'ONU des del 2000, va celebrar aquest cap de setmana unes eleccions, de les quals en va sortir vencedor el partit independentista Partit Democràtic de Kosova (PDK). El seu líder, Hasmin Thaçi, apunta a una independència ràpida de la regió. I és que, si el dia 10 de desembre la comunitat internacional encara no ha arribat a una acord sobre Kosova, la regió declararà la independència de forma unilateral.

No té sentit que una regió que fa 7 anys que no forma part de Sèrbia, de facto, torni a ser controlada per aquest país. I encara més, després de tot el que van patir els albanokosovars durant el cruel règim de Milosevic.

Sobre el dret a vaga i el pla Bolonya

2007-11-15T11:43:00.001+01:00

vui, Barcelona torna a celebrar una manifestació dels estudiants universitaris en contra del Pla Bolonya.

El estudiants que decideixen fer vaga estan en el seu dret, però també haurien de respectar el dret d'altres estudiants a no fer-ne.

A l'arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona aquest matí hi havia instal·lada una espècie de barricada que no deixava passar la gent que sortia del ferrocarril cap a classe i havien d'anar a donar la volta per un altre lloc. A més, a la «barricada» es cantaven crits de «esquiroles, hijos de puta».

Fa temps, que estic en contra d'aquest moviment anti-bolonya que no informa a la gent dels desventatges del pla, sense el qual es tonteria fer vaga, perquè manifestar-te sense saber contra el que protestes és una tonteria. A més, altres anys (enguany encara no ha passat, confirmaré més tard), els «manifestants» van pintar les parets de les facultats de l'Autònoma amb «No a Bolonya» i similars. No crec que aquesta sigue la millor manera de fer que la gent s'adhereixi a les vagues o a les manifestacions.

Potser s'haurien de plantejar informar més que fer pintades, embrutar i insultar.

Foto: www.aep.cat

Perspectiva

2007-10-31T10:29:00.000+01:00

Els Mitjans de Comunicació han entrat en un buclé viciós del que no poden sortir. Tots, absolutament, han perdut la perspectiva que se'ls pressuposa. Als periodistes no se'ls pot demanar neutralitat ni objectivitat però, crec, sí que se'ls hauria de demanar perspectiva, la perspectiva que fa que puguin criticar als partits polítics contraris a la seva ideologia, però també als que segueixen.

El Público, aquest nou diari de Mediapro, ha vingut a cobrir un buit en el mercat, el buit de diari d'esquerres i popular, amb un tractament de la imatge important. Però fa el mateix que tots. Critica, i molt, al partit contrari de la seva ideologia i, en canvi, no diu res sobre «els seus». Cada dia apareixen al diari notícies contraries al PP i als seus dirigients però, en canvi, són poques les notícies contraries als socialistes i, quan és inevitable que surti, apareix el més petit possible.

L'altre dia, amb la manifestació a Barcelona en contra de l'AVE, només va sortir la foto de la manifestació, cap informació sobre ella.

És lamentable aquesta pèrdua de perspectiva

Bye bye!

2007-10-23T10:10:00.000+02:00

Això és el que diumenge van dir els polonesos als germans Kaczynski. Donald Tusk, candidat pel partit Plataforma Ciutadana (PO) va obtenir més del 40% dels vots mentre que els bessons es van quedar amb el 32% i el partit d'esquerra Parlament, Esquerra i Democràcia (LiD) un 13%.
Després de polèmiques polítiques, els germans se'n van, bye bye!. Persecució als comunistes, a l'esquerra, als homosexuals i a tot el que no sigui catòlic. El resultat ha estat bo, tot i que encara han obtingut una bona porció del pastís.
Em sembla curiós que dins la UE ningú els digués res, retallés els drets dels homosexuals, els hi prohibís manifestar-se o mostrar les seves orientacions sexuals. Curiós. De mentres, la comunitat internacional criticava (amb raó) a l'Ahmadineyad per haver dit als EUA que a Iran no hi ha homosexuals... Sincerament, si Iran es mereixia ser criticada, Polònia també.

Suïssa
I de metres, al país helvètic ha tornat a guanyar les eleccions un partit xenòfob. No va massa bé Europa, encaminada cap a un "Europa pels europeus", tal i com deia Le Pen. Sembla que les coses no s'estan fent bé. Els immigrats no s'acaben d'integrar i les societats receptores dificultem cada vegada més el procés d'integració, amb lleis discriminatòries i repressives.

Video d'un videojoc del partit xenòfob de Suïssa:

Al Margen, a Tortosa

2007-10-19T14:07:00.000+02:00

Tot i que aquest bloc està destinat a l'anàlisi de la política nacional, internacional i, de vegades, tortosina avui m'he de fer ressò d'aquesta notícia.
El grup de hip hop Al Margen farà un concert a Tortosa el proper 31 d'octubre a les 20 hores. De moment, encara no es pot confirmar el lloc on el faran ni, tampoc, el preu de l'entrada.
Al Margen està format per Efren, Dj A.M i Mr. Guti. Mr. Guti, també conegut com el Chaval Chamán, ha format part de diversos grups de rap com ara Falsalarma i SonDKalle.
El primer disc d'Al Margen ja fa temps que està esgotat a l'Fnac de Plaça Catalunya (Barcelona) i ara el grup prepara ja el llançament del seu segon disc.
Tot i el que es pugui pensar, Al Margen no és, ni molt menys, un grup de música petit ja que ha fet concerts a Palma, Benicarló, Barcelona, Reus i, ara, Tortosa, que crec que serà la primera ciutat de les Terres de l'Ebre en escoltar-los en directe. A Reus, Al Margen va inaugara el nou skate park de la ciutat.
Us deixo amb la seva música... Pásame el escenario

Si podeu, no deixeu d'escoltar Secreto a Voces.

Més Informació:

La URSS va tenir la desestalinització

2007-10-06T10:13:00.000+02:00

Són molts els països del globus terraqui que, malauradament, han sofert una dictadura, el control del poder en mans d’un tirà totalitarista i assassí. De nord a sud i d’est a oest. Pinochet a Xile, Salazar a Portugal, Sadam Hussein a Iraq, Talibans a Afganistan, Stalin a la URSS, Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya o Franco a Espanya en són alguns exemples.

Però la diferència entre els països ha estat el procés que ha vingut després de la mort o la derrota del dictador (dictadors). Tots els països han intentat impulsar processos democràtics a posteriori però amb estratègies diferents. A Espanya, Portugal i Xile, per exemple, es van iniciar diferents transicions amb amnistia per tothom, presos polítics del règim i col·laboradors diversos del dictador (que van acabar veien la llum). A Iraq, ha passat quelcom semblant ja que part de la població ha reaccionat de manera violenta davant l’exèrcit invasor dels EUA i defensant al dictador Hussein.

Altres països, com Alemanya o la URSS, van endegar uns processos per tal que el gruix de la població conegués les barbaritats que havien comès els dictadors i els seus amiguetes. Els judicis de Nuremberg, ensenyar els morts als camps de refugiats i explicar les diferents vexacions que s’hi cometien van fer que Alemanya s’avergonyís d’allò que va permetre amb la no intervenció de la població. Si bé es cert que ara torna a guanyar pes el neonazisme a Alemanya, bona part de la població recorda encara esgarrifada les massacres que es van cometre a Auschwitz i tants altres camps d’extermini. D’altra banda, a la URSS Kruishev, successor d’Stalin, va iniciar la desestalinització del país, que va tenir com una de les principals accions explicar les barbaritats comeses durant el règim i posant una xifra de morts. La més alta que es va publicar va ser de 100 milions de persones mortes, segons Esvetlana Stalin, filla del dictador.

L’exemplar transició espanyola va tancar en fals la ferida que el 1937 l’exèrcit va causar amb un cop d’Estat i una posterior guerra que va matar milers de persones i que va deixar el país sense força per lluitar davant aquell. La transició no va saber solucionar el problema, donant amnistia als col·laboradors del dictador i permetent que es continués parlant d’una salvació de l’Estat, d’uns vencedors i d’uns vençuts i, sobretot, no condemnant els quasi 40 anys de cruel dictadura. De fet, encara avui, un dels grans partits estatals continua sense condemnar-la.

No crec que la llei de la memòria històrica pugui tancar aquesta ferida ja que hagués hagut de ser curada el 1977, si no abans. Però si crec que és un pas per condemnar oficialment la dictadura i, per mi, continuaran col·laborant amb el franquisme aquells que, quan arribi el moment, votin en contra de la llei.

Foto: Acudit de Perich a Por Favor (24 novembre de 1975)

Amb Xabra i Xatil·la al record

2007-09-17T16:18:00.000+02:00

Milícies catòliques libaneses van entrar fa 25 anys (17-09-1082) als camps de refugiats de Xabra i Xatil·la (Beirut) i van assassinar a bona part de les persones que allà hi habitaven. Encara avui, el nombre de morts és una xifra desconeguda. El Punt publicava ahir a l’Efemèride que hi van haver entre 700 i 3.500 morts.

La passivitat del llavors ministre de Defensa, Ariel Sharon, va facilitar l’entrada dels milicians als camps de refugiats i la posterior matança i, fins i tot, es diu que ell mateix es va reunir amb els milicians per encoratjar-los. Avui, Sharon no pot respondre per aquesta massacre ja que continua en coma, després que fa un any patís diverses embòlies. Però quan podia respondre, no ho va fer ni ningú li va preguntar.

El general serbi Mladic és un dels més buscats internacionalment inculpat de la matança d’Srebrenica, la més greu de la guerra de Bòsnia, on van morir prop de 10.000 homes. Es rumoreja que el general passeja amb impunitat pels carrers de Belgrad i que Sèrbia no fa res per entregar-lo a les autoritats internacionals. La matança d’Srebrenica va entrar a la història i a la nostra memòria cultural per ser la més cruel a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’enclavatge bosnià va ajudar a crear la imatge de crueltat dels serbis, que va facilitar la posterior guerra (invasió) de Kosova.

Per la seva banda, Xabra i Xatil·la es mantenen a «l’anonimat» i, tot i que es coneixia el nom d’un dels culpables (Sharon), ningú va intentar jutjar-lo o inculpar-lo quan tocava, quan era el Primer Ministre d’Israel. Per què aquesta dualitat del dret internacional?

El Poder és la causa

2007-09-12T16:27:00.000+02:00

Segons Huntington, les guerres i xocs del futur estaran causats per diferències culturals, o com ell ho anomena xoc de civilitzacions. Huntington distingeix entre vuit cultures diferents: occidental, confuciana, japonesa, àrab (que segons Huntington s’aliarà amb la confuciana contra occident), hindú, eslavoortodoxa, llatinoamericana i africana.
L’escriptor nord-americà va estar de moda després dels atacs a les torres bessones de Nova York però, en quant es va posar de moda, ja van aparèixer veus crítiques contràries a la teoria del xoc cultural. Però fins a quin punt les guerres futures (i actuals) estan mogudes per un xoc cultural?
En un primer anàlisi planer es fàcil parlar d’una guerra Orient versus Occident després de l’11S o tot el terrorisme amb la marca d’Al Qaeda. Però, de fet, l’argument cultural no és res més que una excusa utilitzada pels caps de la xarxa terrorista per moure unes masses cansades de la prepotència occidental i americana. Si ens fixem amb els terroristes que van estavellar les avions a NY, no n’hi havia cap de classe baixa, sinó que la majoria tenien carreres i havien estudiat lluny dels seus països. Els governs occidentals també s’han encarregat de parlar d’una guerra contra el terrorisme internacional per moure una població amb diferents objectius (l’occidental) contra un món desconegut i temut des de fa molt de temps.
A Pròxim Orient, un altre anàlisi superficial ens parlaria d’una guerra entre jueus i àrabs, dues cultures molt diferents. El conflicte israelopalestí, però, va molt més enllà (possiblement serà un dels conflictes més complicat). Israel és un estat laic encara que sobre ell vola sempre un núvol que fa pensa en la construcció de Haretz Israel Original, el Gran Israel bíblic. A més, dins de la població israeliana hi ha persones àrabs i cristianes i desertors de l’estratègia militar israeliana. Des de l’altra banda (mai més ben dit després de la construcció del mur), entre els palestins també hi ha diferències entre palestins laics i creients. Si la vessant laica està representada per Al Fatah i Israel és laic no hauria d’existir una guerra tant llarga i dura.
Al Congo, la setmana passada va haver una nova revolta tribal al Congo. Països africans que estarien emmarcats en una mateixa categoria de Huntington. I llavors què passa al món?
Doncs passa el que sempre ha passat. El que porta passant des que el primer homo va decidir lluitar amb un altre homo per controlar una parcel·la de terra més gran. El Poder. El poder que fa que els EUA, amb una tropa d’amics, vagi a l’Iraq a democratitzar el país i que quatre anys més tard encara no ho ha aconseguit. El poder del petroli. El poder que fa que al Pròxim Orient portin mig segle en una cruel guerra. El poder de l’aigua en una zona seca. El Poder que va fer que al Congo, fa ja uns anys, s’iniciés una guerra per controlar el coltan, producte amb el qual es fabriquen les bateries de mòbil, i que ara s’ha revifat. El poder que va fer que durant anys multinacionals dels EUA financessin colps d’estat a l’Amèrica Llatina (ITT). El Poder que evita que s’investigui una possible prova d’una vacuna de la Pfizer en menors a Nigèria i que va causar 11 morts i més de 200 nens amb lesions.
El Poder és el motiu de les guerres actuals i, segurament, futures. No el xoc cultural de Huntington ni els recursos tangibles i intangibles que afirmen alguns analistes internacionals.

«Jo vull sortir a la foto»

2007-09-03T19:55:00.000+02:00

es manifestacions solen ser un acte on els polítics aprofiten per aparèixer, posar-se al darrera de la pancarta de torn i guanyar-se un grapat de vots. Personalment, no m’agrada que els polítics siguin els protagonistes de les manifestacions, iniciatives que haurien de servir per mostrar les inquietuds de les persones que normalment no apareixen als mitjans. Les manifestacions o actes similars han de ser esdeveniments de protesta, de pressió política per part d’una ciutadania descontenta.
L’últim episodi el vaig veure diumenge. A la manifestació en contra del dipòsit de gas de Vinaròs (a 1,5 km d’Alcanar), hi havia un bon grapat de polítics: Marta Cid (ERC), Daniel Pi i Jaume Forcadell (ICV) i Alberto Fernández Díaz (PP), entre d’altres. Fernández Díaz, que es veu que té una casa a Alcanar, va començar la manifestació a segona línea, al darrera dels que portaven la primera pancarta en contra de la plataforma marítima i la planta de tractament de gas de Vinaròs. Un cop la marxa lenta va fer uns metres, el líder del PP de Barcelona va marxar, va agafar la moto i va anar fins a la finca on s’ubicaria la planta terrestre. Al arribar, es va tornar a posar al darrera de les persones que atenien als mitjans i ell mateix els va atendre.

A 3a regional no hi ha ambulàncies

2007-08-29T16:33:00.000+02:00

Antonio Puerta va morir ahir. Avui, els diaris esportius que he pogut llegir (tant de Barcelona com de Madrid) i les televisions destinaven força minuts a la seva mort.

Tal i com ja s'ha dit, no és la primera vegada que passa un incident així (recordo els de Foé -Camerun- i Feher -Benfica-) morien al mateix camp de futbol sense que es pugués fer res per ells. Però han hagut altre casos.

El que voldria dir avui és que en la majoria d'aquests casos s'ha pogut intentar fer alguna cosa pels jugadors ja que al camp o a les instal·lacions esportives de torn hi havia metges, ambulancies i els instruments mèdics necessàris necessaris (recordo el cas d'Òscar Garcia Junyent en el qual el metge de l'Espanyol li va col·locar una espècie de tub a la boca per tal que no es tragués la llengua). He llegit avui que la FIFA ha obligat a instal·lar en els camps on es jugarà el proper mundial un desfibrilador (que a la lliga espanyola és obligatori des d'aquest any). Però jo no recordo haver vist cap ambulància a Camp-redó, a Benifallet, a la Santa Creu o al camp de terra de Tortosa, durant els partits de fubol base o de 3a Regional.

Catalunya, una patata calenta

2007-08-15T10:49:00.000+02:00

Catalunya s’ha convertit en una patata calenta que la Generalitat passa a Madrid, Madrid a la Generalitat, Endesa a Red Eléctrica, Red Eléctrica a Endesa... i ningú se’n fa responsable.

Ningú assumeix les culpes de per què Barcelona, capital catalana i una de les ciutats més importants d’Europa, es va quedar a fosques no uns minuts, sinó dies. Ningú assumeix les culpes del desastre que és Renfe, entitat que, com a mesura per calmar els ànims, fa uns mesos va anunciar que retornaria els diners als rodalies que arribessin amb 15 minuts de retard. Però i els mitja distància? I els trens de Tortosa, Figueres, Puigcerdà, Lleidà que, amb una mica de sort, potser nomes arriben amb mitja hora de retràs (sinó més), sense que els viatgers rebin explicacions, enllaunats com sardines (al tren de Tortosa, tornar des de Barcelona a l’estiu és un esport de risc perquè, tot i el gran nombre de turistes que van a Salou o Port Aventura, Renfe destina el mateix nombre de vagons que la resta de l’any, quan ja és difícil trobar seient a Sants).

En fi, que fa dies que penso que això de tenir el mateix color a Catalunya i a Madrid no serveix de res per Catalunya. I més encara si el President de la Generalitat, com l’actual, està empepinat en no molestar a Zapatero, davant les properes eleccions del 2008 i confon el no fer soroll (com Maragall) a no demanar el que els catalans ens mereixem: que d’una vegada per totes les infraestructures funcionin.

Davant unes petites perspectives de pau a Palestina

2007-07-30T14:48:00.000+02:00

El quartet va anunciar fa unes setmanes que accepta la proposta de Bush d’organitzar un conferència per parlar sobre la creació d’un Estat Palestí.

Però el requisit per la construcció d’un nou estat és la no participació a la conferència de Hamàs, partit guanyador de les darreres eleccions legislatives democràtiques als Territoris Ocupats i que, a més, el Quartet va afirmar que l’organització islàmica no té legitimitat.

D’una banda, la creació d’una Palestina sense Hamàs fracassarà perquè agradi o no a Occident (aquest Occident que no veu més enllà del seu melic i que democratitza regions només si els resultats de les eleccions els hi són favorables) Hamàs és un dels dos partits grans de Palestina, amb un suport popular que va aconseguir després d’unes eleccions democràtiques que Al Fatah va afrontar amb acusacions de corrupció per bona part dels palestins. Relacionat amb això, com potser que el Quartet digui que Hamàs no té legitimitat? Que no va guanyar unes eleccions? És que Sarkozy, Zapatero o Bush no tenen legitimitat?

A Hamàs, des que va guanyar no l’han deixat treballar. Des del primer dia, la comunitat internacional se li va girar d’esquenes, va bloquejar les ajudes econòmiques tant necessàries per a la població, fet que va fer que no es poguessin pagar al funcionarat. I això, sumat als problemes ja existetns (escassetat d’aigua i aliments necessaris, atacs terroristes d’Israel o màrtirs palestins) van desencadenar els enfrontaments que durant unes setmanes van estat a punt de convertir-se en una Guerra Civil.

Ara, l’última cullerada de la comunitat internacional és apartar Hamàs d’unes negociacions que podrien crear un Estat Palestí. Però per solucionar el conflicte a la zona es necessita la intervenció de Hamàs en la conferència, que els palestins respectin l’Estat d’Israel i que el govern israelià respecti els tractats internacionals, la resol·lució 242 de l’ONU (retorn a les fronteres de 1967, molt lluny de les actuals) i, sobretot, respecti la població palestina.

La concentració silenciosa de l'ACVOT en honor a Vitorica

2007-07-18T14:31:00.000+02:00

L'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) va organitzar dilluns una concentració silenciosa a Barcelona, a l'avinguda Meridiana, prop del Passeig Fabra i Puig. Vaig passar per allà i la vaig veure i, com duia la càmera, vai prendre algunes imatges, les quals podeu veure a continuació. Perdó per la mala qualitat de les imatges.

La concentració era en honor de Maria A. Vitorica, l'octava morta de l'atemptat de Iemen, en el qual es van veure involucrats turistes catalans i bascos.

Obsessionats en la monarquia

2007-07-16T17:01:00.000+02:00

Fent zapping he tropessat amb el programa Channel nº4 de Cuatro. Resulta que, pel que es veu, la vicre presidenta del govern espanyol, Mª Teresa Fernández De la Vega, no va fer la reverència al rei ahir en el passamans del bateig de la infanta Sofia.

Per començar, em sembla que en ple segle XXI és una tonteria haver de fer una reverència a una persona. A més, quin problema hi ha? No pot ser republicana la vice presidenta i decidir no fer la reverència al cap de l'Estat espanyol, en aquest cas el rei? [no sé si De la Vega és republicana o no, eh?].

Em sembla molt bé que part de la població de l'Estat sigui monàrquica (o juancarlista, com alguns diuen) però exigir que tothom hagi de seguir el protocol monàrquic és una obsessió. En democràcia, la llibertat d'opinió és legítima i, si la transició va ser tant bona i va aplegar "tantes" ideologies com molts diuen, els monàrquics haurien d'acceptar que dins l'estat existeixen persones republicanes amb dret a ser-ho.

En aquest link hi ha un video sobre el bateig. Al segon 20, es veu entra a De la Vega i com no saluda al rei.

http://www.20minutos.es/noticia/260211/0/bautizo/protocolo/monarquia/

Amnistia a un preu massa alt

2007-07-16T15:20:00.000+02:00

El primer ministre d'Israel, Ehud Olmert, ha anunciat l'amnistia de 178 palestins, entre els quals estan terroristes confesos. Tots, però, tenen una cosa en comú: són fidels a Al Fatah o pertanyen a les Brigades de Al-Aqsa (braç armet de Al Fatah). Però la condició que ha posat el govern israelià per concedir aquesta amnistia és massa alta: Al Fatah no podrà contactar amb Hamàs.

Sembla una imposició massa gran ja que el partit de Mahmud Abbas ha de buscar la unió amb Hamàs no només per aconseguir la pau dins del territori administrat per l'ANP, sinó també per mostrar-se davant la comunitat internacional com un poble cohesionat, amb una meteixa idea de futur [que encara comparteixen]: la construcció d'un Estat Palestí. A més, com deia, Palestina pateix enfrontaments entre els milicians dels dos partits, fet que només perjudica a la pròpia població palestina, que ja fa temps que viu en unes condicions de vida massa dures [si fos un poble amb petroli faria anys que les haurien solucionat].

10 anys després de la mort de Miguel Ángel Blanco

2007-07-11T18:53:00.000+02:00

Ahir va haver una concentració a Ermua per recordar els 10 anys des que ETA va assassinar a Miguel Ángel Blanco. Avui les tertulies televisives i radiofòniques que he pogut veure (o escoltar) coincidien en remarcar la desunió entre els dos principals partits estatals, PSOE i PP, pel que fa a política antiterrorista.

Continuo pensant que la "solució" és el diàleg. I l'exemple és el Regne Unit. A Irlanda del Nord, els problemes eren més de fons que els que són al País Basc. Si bé a tots dos llocs, es reclamen les seves diferències identitàries, la seva independència d'un estat central i centralista; la principal diferència és de fons. A Irlanda, el procés era més difícil de "solucionar" per un motiu: els no unionistes han estat desplaçats de llocs de feina. És a dir, al que els mitjans denominen l'Ulster*, els no britànics no podien accedir a alguns treballs, per la seva ideologia. Això, per sort, no passa ni ha passat al País Basc, motiu pel qual crec en el diàleg i en una "solució".

L'Irlanda del Nord va marcar un camí que s'ha de seguir, si realment s'està interessant en aconseguir la pau.

*Ulster: Molts mitjans de comunicació usen aquesta paraula per parlar d'Irlanda del Nord. Però, en realitat, l'Ulster és una regió històrica d'Irlanda format per nou comtats, dels quals 3 són de la República d'Irlanda i 6 d'Irlanda del Nord.

Blair a Orient Mitjà?

2007-06-28T11:21:00.000+02:00

Aquesta és una de les preguntes que m'he fet en els últims dies. Blair ja no és primer ministre del Regne Unit i el seu lloc l'ocupa Gordon Brown. La veritat és que al acabar ahir els exàmens he estat desconectat del món i encara no he pogut "descobrir" qui és Brown.

Però el que vaig escoltar fa un parell de dies, sí que em va preocupar. Es parlava que Tony Blair podria ser enviat especial a Orient Mitjà i ara, mentre escric el post, veig que ahir el Quartet (ONU,UE, EUA i Rússia) van designar-lo com a tal. Em sembla una idea increiblement dolenta. Com potser que una persona que va donar suport a una guerra a Orient Mitjà, ara, sigui enviat per la pau? Quina pau? La del petroli i els diners?

Veig, a més, que una de les seves primeres propostes és la pau entre Israel i Palestina basada en la divisió, en la configuració de dos països diferents. Personalment, aquesta opció la vaig descartar fa temps. Perquè la divisió és difícil a Israel. L'Estat palestí, quin seria? Només Gaza i Cisjordània? I la capital? Jerusalem? En fi, no sé.

No crec que sigui la persona ideal per anar a Orient Mitjà a posar pau, més aviat faria falta algú amb un expedient no tacat de guerres.

I ara accepten negociar

2007-06-18T10:35:00.000+02:00

Fa dies que ho comento amb algunes persones. Sospito que els combats i enfrontaments entre Al Fatah i Hamàs estan provocats per algun actor extern: Israel. Fa dies que hi penso perquè Israel és el màxim interessant en el fet que els dos partis palestins s'enfrontin perquè això genera conflicte als Territoris Ocupats i de mentres Israel no sofreix atacs.

I el que he escoltat aquest matí, em fa pensar encara més amb la meva teoria. Bush i Olmert han anunciat que poden establir negociacions de pau amb el president Abbas i el govern d'Al Fatah, tot i que el govern votat en unes eleccions pel poble palestí era el de Hamàs. El govern israelià s'amaga darrera del fet que Hamàs no reconeix l'existència d'Israel per no negociar. Però com ja he dit algun cop, Israel tampoc reconeix el dret dels palestins a decidir el seu futur (ja no demano que reconegui la independència dels Territoris Ocupats o que es torni a les fronteres de 1967, les reconegudes per l'ONU) perquè ha endarrerit i suspès diferents referèndums per l'autodeterminació que s'havien de fer.

La pau a Palestina és difícil si els dos partits estan enfrontats però no crec que les diferències entre ells siguin tant greus (Al Fatah és làic i ha reconegut Israel, mentre que Hamàs és musulmà i no reconeix Israel, a grans trets) com per arribar a aquesta situació. Mentrestant, jo continuo amb les meves sospites: Israel és la mà negra que enfronta els palestins i fa que es matin entre ells.

El camp de golf de Vinallop decidirà els pactes postelectorals

2007-06-06T20:25:00.000+02:00

Reportatge que vaig fer per a una assignatura de polítca. S'ha de llegir com si hagués estat publicat el dia abans de la jornada de reflexió. Alguns pronòstics no van sortir com eren d'esperar...

Pastissets, abadejo, angules o baldanes eren, fins fa poc temps, els productes més comprats al mercat de Tortosa. Però des de l’agost passat, les persones que hi van a comprar es poden endur també molinets de vent, xampinyons atòmics, forats de minigolf o falsos bitllets de 500 euros amb la llegenda de «Territori en venda». I és que el Casal Popular Panxampla utilitza el mercat per denunciar el que entenen són «agressions al territori».

La promotora Tortosa Golf Resort ha previst construir un camp de golf a Vinallop, un complex hoteler i un miler d’unifamiliars i el consistori ha aprovat el projecte. El rebuig d’ICV a la construcció ha provocat fortes discrepàncies dins de l’ajuntament, fet que ha desgastat els partits del govern –PSC, ICV i UPE-FIC. El complex turístic ha desenterrat vells fantasmes ebrencs i l’aigua del riu torna a entrar a escena, però aquesta vegada per oposar-se als camps de golf.

Un debat que havia estat silenciat pels pactes de govern, ha tornat a veure la llum durant la campanya electoral. Els partits amb més força a Tortosa, PSC i CiU, han afirmat que tiraran endavant el projecte si guanyen les eleccions i els partits que poden tenir la clau del govern, ICV i ERC, han rebutjat la construcció del camp de golf, si bé Forcadell ho ha fet en més força que els independentistes. El debat electoral de dimarts ha deixat entreveure les intencions de cada partit i ha aclarit que la posició davant la construcció del camp de golf decidirà el color del nou govern municipal.

Però bona part de la ciutadania veu amb recel la construcció del camp de golf per causes mediambientals. Especialment els més joves i les persones que van sortir al carrer per dir no al Pla Hidrològic Nacional (PHN), que destinava bona part de l’aigua transvasada al rec de camps de golf de Castelló i Múrcia. Els descontents amb la tasca de Sabaté també afirmen que Tortosa no està preparada pel turisme que es vol aconseguir i que el que necessita la ciutat són equipaments lúdics que pugui gaudir tothom. Però el debat de bar i de carrer s’ha amagat darrera les declaracions polítiques respecte al Resort de Vinallop i fa que es confonguin els arguments populars amb els polítics.

L’ajuntament de Tortosa va aprovar el passat agost la construcció d’un complex turístic a Vinallop amb un camp de golf de 18 forats i un hotel amb 100 places i vivendes unifamiliars. ICV es va oposar al projecte i el PSC el va poder tirar endavant gràcies als vots favorables dels regidors de CiU i Unió de Pobles de l’Ebre-Federació d’Independents Catalunya (UPE-FIC), partit sorgit arran del transvasament i que rebutjava el PHN per raons mediambientals. D’altra banda, el PP, com sempre, accepta el complex turístic i ERC té una postura ambigua a les Terres de l’Ebre. Tot i que rebutja el projecte de Vinallop, ha acceptat un camp de golf a Deltebre, fet que li ha fet guanyar-se crítiques d’ICV. Fins a la data, dues plataformes ja han rebutjat el projecte: el Casal Popular Panxampla, de Tortosa, i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp- Ecologistes de Catalunya (Gepec-EdC), entitat pública que es centra en l’estudi i protecció dels ecosistemes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que compta amb més de 700 socis en la zona. Totes dues associacions han al·legat que la construcció d’un camp de golf s’emmarca en un turisme que «destrueix el territori, esgota els recursos naturals i no crea riquesa als pobles».

De fet, l’argument mediambiental és el més esgrimit pels sectors contraris al complex turístic de Vinallop. Els representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre van afirmar en la darrera Assemblea General que sospiten que el camp de golf es regarà amb aigua del riu. L’argument no és nou i moltes persones contràries al projecte de Vinallop l’esgrimeixen per mostrar el seu rebuig. Però segons l’alcalde de Tortosa i candidat del PSC, Joan Sabaté, el camp es regarà amb aigües depurades i reciclades i que «en cap cas això suposarà l’extracció d’aigua del riu Ebre». Així, el socialista marca les diferències entre el projecte «sostenible» de golf de Vinallop i els camps de golf de la costa llevantina. A més, Sabaté va afirmar: «Alguns experts asseguren que la despesa d’aigua pel rec d’un camp de golf és inferior fins i tot a la d’un camp de tarongers, que la prenen dels aqüífers, fet que sí és un problema per al territori». La postura de Ferran Bel (CiU) i Josep Maria Franquet (UPE-FIC) és similar a la socialista ja que veuen amb el camp de golf una oportunitat turística important per Tortosa.

Però el Gepec-EdC denuncia que la proliferació de camps de golf és un fenomen lligat a l’especulació urbanística que provoca la pèrdua d’àrees agrícoles i forestals. A més, el president de l’organització, Damià Vernet afirma: «En poc temps hem vist com paisatges tradicionals han desaparegut en pro d’una estètica importada, poc respectuosa amb les espècies animals i vegetals autòctones, que incideix també, de manera molt important, sobre un bé escàs a casa nostra: l’ aigua». L’argument sostenible també és abraçat per Jaumer Forcadell (ICV), qui diu que el complex turístic no respecta la Nova Cultura de l’Aigua, el concepte posat de moda després de la lluita contra el transvasament de l’Ebre que afirma que l’aigua l’han d’usar totes les espècies, de tal manera que es mantinguin les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials. Però els arguments mediambientals van més enllà de l’aigua: la requalificació de terrenys agrícoles, la introducció d’espècies no respectuoses amb l’ecosistema de la zona i l’ús de pesticides no biodegradables són altres arguments que el Gepec-EdC sustenta per demanar a la Generalitat que rebutgi el complex turístic.

Arran de la campanya electoral, el camp de golf ha passat a estar en els programes electorals i en els mítings dels polítics, fet que ha causat que els candidats usin arguments més propers que els usats fins al moment. Així, Sabaté ha començat a parlar de xifres i ha afirmat que la ciutat obtindrà benefici del desenvolupament urbanístic i que l’ajuntament rebrà més d’11 milions d’euros per a la construcció d’equipaments públics a la ciutat. Amb això, el candidat socialista pretén atreure als comerciants, un col·lectiu tradicionalment més proper a CiU però Bel ha fet una oposició dura i ja ha dit que el complex de Vinallop «ajudarà a l’economia de Tortosa», argument també esgrimit per candidat popular, Antonio Faura.

L’oposició política també té arguments. D’una banda, Ricard Forès (ERC) no s’ha mullat i s’ha dedicat a fer petites crítiques al projecte, emmanillat per la política del partit que no acaba de ser clara pel que fa als camps de golf, com ho demostra el fet que a Deltebre han aprovat la construcció d’un camp de golf «que han definit com a zona verda al nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM)», segons afirma el candidat d’Iniciativa, Jaume Forcadell. De fet, Forcadell ha estat qui més clar ha parlat i ha afirmat que el seu partit s’oposa al camp de golf. A més, Forcadell ha criticat als socialistes per haver aprovat el complex turístic i ha dit que pactarà «només en els partits d’esquerres que proposin polítiques d’esquerres», en al·lusió al PSC. Però també ha repartit per CiU per la seva posició davant el camp de golf i per plantejar la interconnexió de xarxes.

Amb tot, sembla que la construcció del complex turístic de Vinallop passarà factura als partits del govern per les discrepàncies internes que han tingut els tres socis sobre el Resort i en assumptes tant importants per a la ciutat com l’aprovació del nou POUM. Però ho notaran sobretot Josep Maria Franquet, que va abandonar el PP després del transvasament per formar un partit (Independents per l’Ebre es deia llavors) que defensava la nova cultura de l’aigua i rebutjava els camps de golf per la despesa d’aigua que suposen, contradicció de la qual molts votants ja s’han adonat i dubten de la seva capacitat política.

D’altra banda, Iniciativa serà dels partits amb més dificultats per mantenir els dos regidors que té. Si bé és l’únic partit que rebutja clarament el camp de golf, el fet de no haver abandonat el govern de l’ajuntament es veu com una contradicció. El PSC va aprovar el projecte amb els vots de CiU i UPE-FIC però els verds van seguir al govern del consistori i van donar suport a Sabaté per continuar el mandat. Una contradicció que els seus votants veuen com més ganes de manar que de treballar per Tortosa, crítica de la qual no s’ha pogut desfer el nou candidat, Jaume Forcadell, tot i haver parlat clar de la seva política de pactes.

El camp de golf de Vinallop, però, segur que es deixarà notar a l’hora de pactar. Les diverses crisis per les quals ha passat el PSC fan pensar que hi haurà un vot de càstig que afavorirà als convergents. I ERC, ICV i UPE-FIC es disputaran la resta de regidors. La postura dels dos grans de Tortosa és clara respecte el camp de golf: passi el que passi el projecte ha de continuar endavant. En canvi, les forces polítiques que poden decantar el govern de la ciutat cap a un color o un altre són més crítiques davant el complex turístic, en especial els de Forcadell. Per això, ICV tindrà difícil tornar a entrar a governar a no ser que obtingués uns resultats extraordinaris.D’altra banda, la postura d’ERC és més dolça pels dos partits grans, a qui no interessa iniciar el mandat amb discrepàncies al govern, com passaria si pactessin amb els verds. No obstant això, CiU i PSC són els qui tenen les polítiques més properes pel que fa al camp de golf i a afers com el POUM, el velòdrom o l’enderrocament de les cases de davant la catedral. Això fa pensar que la sociovergència que es va posar de moda durant les eleccions a la Generalitat podria produir-se a Tortosa.

Municipals 2007: País en retrocés social

2007-05-28T11:36:00.001+02:00

Avui toca fer anàlisi de les municipals. Però no ho faré parlant de la victòria de CiU a Tortosa ni de la «reconquesta» de Tarragona.

Potser sóc massa alarmista, però Catalunya és avui un país en retrocés social. Si més no a alguns llocs on Plataforma per Catalunya (PxC) ha assolit regidories. És el cas de Vic, on PxC ha aconseguit 4 regidors (1 al 2003); El Vendrell, 4 (1 al 2003), Manresa o també Olot amb 1 a cada pobe (a cap tenien representació).

«A Vic i a tota la comarca de l'Osona hi ha un gran nombre de població immigrada» em comentava una ribetana ahir la nit, parlant sobre els resultats de les eleccions. Però aquesta no sembla excusa acceptable per justificar l'ascens de PxC en aquests pobles. Durant la carrera he fet algun treball sobre immigració i mesquites i, sempre que ha hagut algun problema, ha aparegut PxC i el Josep Anglada a ficar la cullerada i emmerdar la cosa.

A més, crec que la resta de partits no poden veure aquest ascens com fets aïllats i han de reflexionar-hi. «Per què un partit tant clarament xenòfob treu regidors? Què fem malament?» s'haurien de preguntar els polítics.

En fi, la conclusió a la qual vam arribar la ribetana i jo és que PxC té un discurs demagog i és així com aconsegueix les regidories, enganyant, mentint i tergiverssant. Una mica recordant a Lerroux (al menys, pel que ens han contat els llibres d'història va ser l'extrapolació històrica que ens vam permetre fer). També recorda Le Pen.

Aquí us deixo la presentació d'Anglada que va fer TV3.

Parlant de la Guerra Civil

2007-05-24T13:37:00.000+02:00

O no. Al menys això diu José Maria Aznar. El president d'Honor del Partit Popular afirma que ell no va parlar de la Guerra Civil a Calatayud, però, en canvi, sí que va dir: «Zapatero ha aconseguit que la meitat d'Espanya no accepti a l'altra mitja. I això que ens va portar al pitjor de la nostra història fa 70 anys és l'esquema política que vol repetir ara». Certament, Aznar no va dir les paraules Guerra Civil.

Però, si no va parlava de la Guerra Civil, de què parlava? Fa 70 anys, és a dir, el 1937 l'exèrcit franquista ja havia fet un colp d'estat i ja s'havia iniciat la posterior guerra (si restem la data actual als 70 anys dels quals parla Aznar, veurem que ja s'havien produït els Fets de Maig).

Aznar va enviar ahir una carta al diari El País per queixar-se que el diari havia tret en portada i a una notícia interior que ell s'havia referit a la Guerra Civil.

Notícia EFE TV

Alguna vegada ja he dit que un poble que no coneix la seva història no té identitat. I encara que algunes forces polítiques diuen que Espanya se está rompiendo a causa de l'Estatut o per les negociacions que hi van haver amb ETA, són aquestes forces les que més treballen per fer que la gent no recordi i no pensi. No recordi el passat, on germans es van matar. El passat on hi havia un govern legítim que va ser derrocat per la força opressora, torturadora i feixista. I no pensi amb això, amb que el govern republicà era l'únic legítim a l'estat espanyol, votat per la població el 1936, poc abans del colp d'Estat. I que la gent no pensi en qui és qui fomenta la discòrdia ara a Espanya, qui enfronta a les víctimes d'ETA amb el govern, qui fa distinció implícita de víctimes de primera i de segona.

D'altra banda, un fet relacionat amb el passat: el Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs presentat per la família de Salvador Puig Antich de revisió del cas. El TS considera insuficient les proves presentades per la família, que eren la declarció de l'advocat de Salvador Puig Antich i que un pèrit cal·ligràfic pugués accedir a l'informe de l'autòpsia per demostra que va ser falsificada. Cansat d'aquest tema perquè molts sabem que Puig Antich va ser el cap de turc de l'assassinat de Carrero Blanco. Si més no, els judicis que van condemnar a mort a gent durant el franquisme haurien d'haver estat considerats nuls, digui el que digui el dret. En principi no es pot fer perquè eren correctes dins la llei del moment, però és que la llei del moment no era correcta.

Notícia d'avui de El País sobre Aznar

Desestimació del cas de Puig Antich. El Periódico de Catalunya

Obsessionats a l'ultradreta

2007-05-23T17:02:00.000+02:00

El govern ultradretà de Lech Kaczynski (president) i el seu germà Jaroslaw (primer ministre) està obsessionat en buscar qui va col·laborar en el règim comunista a Polònia. La seva histèria ha arribat a acusar al periodista Ryszard Kapuscinski d'haver col·laborat i ajudat al règim comunista.

Tots els mitjans ja han repassat les acusacions que li fan i ja han dit que el periodista estava obligat a col·laborar amb els comunistes si volia sortir del país. Ryszard Kapuscinski ha estat un dels millors periodistes en els últims temps i els seus llibres són veritables obres d'art (el que jo he llegit és La Guerra del Fútbol. Va ser un periodista arriscat i que va estar a punt de morir en diverses ocasions (a vegades per trobar-se amb tropes enemigues o a vegades per malaltia).

Les polítiques que han iniciat els bessons a Polònia no són de dreta ni conservadores, crec. Més aviat les qualificaria d'ultradretanes. El fet de buscar als que van col·laborar amb el comunisme amb obscurs interessos (hi ha qui diu que els que ho hagin fet se'ls aïllarà d'alguns llocs de treball) podria ser una prova. L'altra, el fet que hagin prohibit parlar d'homosexualitat a les escoles, perquè no 'desviïn' als nens.

El PP de Badalona penja un vídeo on critica la immigració

2007-05-09T13:45:00.000+02:00

El PP de Badalona ha penjat a Youtube un video on critica la immigració. Els eixos del video són la inseguretat ciutadana, els pisos pastera i una mesquita en sòl públic, a la qual s'oposa el PP de la ciutat.

El video reculleix testimonis de gent del poble però de vegades sembla que alguns testimonis ja estessen preparats, ja sabessen què havien de dir. Per exemple, el primer noi amb qui es parla, directament comença a parlar dels pisos pastera.

No sé com està Badalona però dubto que estigue tal i com la pinta el vídeo, on s'afirma que a partir de les 8 de la tarda millor no surtir al carrer perquè hi ha molts immigrants.

Després d'això dues coses. Tortosa: un quart de la gent que hi viu és immigrada. I sí, a partir de certa hora, Sant Blai (sobretot) està ple d'immigrats. Però, al menys jo, mai he tingut cap problema amb ningú d'ells. Moltes vegades, quan torno de nit cap a casa i vaig per Sant Blai per anar des dels pubs fins a Ferreris me'n creuo alguns i mai m'ha passat res. No obstant això, és cert que sí que hi ha gent que no ha tingut tanta sort com jo, però amb tanta quantitat d'immigració com arriba és impossible que no et vinguin també delinqüents, no?

Segona cosa: és legítim construir una mesquita en sòl públic. Si l'Estat subvenciona l'Església Catòlica, per què no es pot construir una mesquita?

Us deixo amb el vídeo, gaudiu-lo:

Kosova independent o un món opressor

2007-05-02T17:26:00.001+02:00

La comunitat internacional està debatent el futur de Kosovo. Sobre la taula està la proposta de l’enviat especial de l’ONU, Martti Ahtisaari: la independència supervisada per la Unió Europea durant un temps indefinit. La comunitat internacional està dividida entre favorables (Holanda o el Regne Unit) i detractors (Rússia o Espanya). Les Nacions Unides i la Unió Europea estan davant d’un repte: la independència de Kosovo, que simbolitza el model de món que es vol construir. És pot construir un món on les nacions siguin lliures i la població tingui dret a decidir què vol o bé un món opressor on la voluntat dels més poderosos ofegui als més petits.

La resolució 1244 de l’ONU estableix el pla de pau per a Kosovo. Segons el text, fins que els kosovars no puguin dirigir la regió, les Nacions Unides assumiran el govern, la seguretat estarà garantida per l’OTAN, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) s’encarregarà dels assumptes humanitaris i la Unió Europea de la reconstrucció. La comunitat internacional té clar que els albanokosovars són capaços de gestionar la província perquè des que la ONU va iniciar el protectorat a la regió, el 1999, s’han creat institucions legitimes per gestionar la política interna. El dubte està entre concedir la independència o atorgar una autonomia. El futur kosovar ha de ser la independència perquè la regió porta sota protectorat de l’ONU des de 1999. Des de llavors, Sèrbia no ha pres decisions sobre Kosovo, fet que treu legitimitat a la proposta autonòmica.

Una altra de les possibles sortides proposades pels contraris a la independència kosovar és allargar el protectorat de l’ONU. Però el protectorat no és pot allargar més ja que aquest model no crearà progrés econòmic ni la responsabilitat que han d’assumir els kosovars tal i com afirma Veton Surroi, el negociador que va encapçalar la delegació albanokosovar en les negociacions amb Sèrbia, de les quals Ahtisaari va ser el mediador. D’altra banda, no només és necessària la independència de Kosovo, sinó que també ho és que la regió s’integri a la Unió Europea. Si es té una perspectiva d’integració, els Balcans no seran una regió on el tràfic de drogues sigui un tòpic, com passa actualment. La situació continuarà si es manté el fet que la població no tingui cap responsabilitat sobre el seu territori.

El govern rus, per la seva banda, ha afirmat que no recolzarà cap decisió a la qual s’oposin els serbis i afirma que la independència albanokosovar amenaça a obrir una via secessionista a Europa. La justificació del rebuig rus a la independència de Kosovo deixa entreveure que els motius russos no tenen res a veure amb el benestar de la població que viu a la zona albanokosovar sinó amb els seus propis interessos. Rússia té por que Kosovo sigui pres com un exemple a Txetxènia, regió que ha expressat les seves intencions secessionistes en diferents ocasions. Espanya també està en contra de la independència perquè, segons el secretari d’Estat per a Assumptes Europeus, Alberto Navarro, l’estat està preocupat per la disgregació de països a Europa i perquè «el mapa d’Europa canviï cada any, i les escoles vegin aparèixer nous Estats». Els plans d’estudi es renoven cada any i el fet que antigues nacions es deslliguin dels seus opressors és motiu suficient per canviar els plans i els mapes d’Europa.

Si finalment no se li concedeix la independència als albanokosovars, es farà un pas endavant cap al món imperatiu. Si se li atorga, la comunitat internacional començarà a construir un món on les nacions podran existir sense ser dominades.

Fragment de En Tierra de Nadie
Fotografia: Martti Ahtisaari, l'ideòleg del pla de independència per passos de Kosovo (CORBIS).

La revista Canvi Setze veu difícil la victòria de CiU a Amposta i la del PSC a Tortosa

2007-04-28T10:08:00.000+02:00

Ahir, quan vaig anar a agafar el tren –com cada setmana per tornar a les Terres- em vaig comprar la revista Canvi Setze. Entre altres articles, la revista presentava un anàlisi sobre les properes eleccions del 27 de maig. Primera sorpresa: un destacat de l’article parla sobre les Terres de l’Ebre! Segona sorpresa: per tant, l’article ha de dir alguna cosa sobre l’Ebre.

Doncs sí, com deia al titular, la revista vaticina la dificultat que tindrà CiU per tornar a tenir majoria absoluta a la capital del Montsià perquè «sembla difícil que el successor de Joan Maria Roig aconsegueixi revalidar-la». Canvi Setze explica que els principals rivals de la federació nacionalista seran ERC i el PSC, «que presenta Toni Espanya com a veritable alternativa al nou projecte de CiU». D’altra banda, la revista del Grup EIG Comunicació també parlava de Tortosa i feia una petita trajectòria de la legislatura actual de Sabaté: «Ha anat perdent suport, tant a dins del govern municipal –amb alguns regidors que han sortit de l’executiu a mitja legislatura-, com a fora –amb la sensació creixent de desencís cap a la gestió política-». A més a més, també fa una petita predicció de les eleccions: «A la capital del Baix Ebre s’especula amb la possibilitat de canvis a l’ajuntament i amb la possibilitat que sigui CiU la màxima beneficiària».

Això és tot el que diu la revista. Només 2 paràgraf dels 25 que té l’article. Però tot i així m’ha sorprès que una revista com aquesta, que compro sobretot pels reportatges de temàtica internacional, parles de les nostres Terres.

Torna la inestabilitat entre Palestina i Israel

2007-04-26T09:22:00.000+02:00

Després de cinc mesos de treva, dilluns les Brigades de Ezedín el Kassam la van trencar. El motiu donat va ser que soldats d'Israel, durant el cap de setmana, havien matat 9 palestins a Cisjordània. Pel que he pogut llegir avui, l'exèrcit israelià està autoritzat a fer operacions "limitades" a Gaza, però no a fer una operació a gran escala. El govern palestí ha mantingut la treva, en major o menor mesura (algunes de les diferents faccions dels partits no la recolzaven), durant cinc mesos veient com Israel continuava amb les seves "operacions".

Em sembla curiós que molts informatius de televisió i radios i alguns diaris titllin a Hamas i Al Fatah de terroristes, mentre que, els mateixos mitjans, afirmen que el govern d'Israel fa "operacions militars" o "incursions". Considero que les "operacions militars" de l'exèrcit israelià als territoris ocupats no són res més que terrorisme d'estat.

Cada vegada més, els punts de vista palestins són més visibles als mitjans, però encara s'està lluny del desitjable. Fins que no es parli del terrorisme d'estat israelià no hi haurà igualtat de tractament. I fins que no és digui qui recolza i ajuda a Israel i veta les resolucions del Consell General de la ONU, que tampoc crec que aquest organisme en crisi pogués fer gaire cosa als territoris ocupats. Estats Units continua donant suport i subvencionant Israel.

Dolors López: «El desenvolupament de l’Estatut pot donar una empenta al turisme»

2007-04-17T15:10:00.000+02:00

Dolors López és la portaveu de la secció de Turisme de la comissió parlamentària de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Afirma que Catalunya té suficient potencial per atreure un turisme de qualitat i, segons ella, la inversió privada és important per al turisme. Com a regidora de Turisme de Tortosa, López diu que la lluita contra el transvasament de l’Ebre va impulsar el turisme a l’Ebre.

Creu com la consellera Tura, quan s’encarregava d’interior, que s’ha de tenir tolerància zero amb el turisme de borratxera?
La riquesa turística del nostre país és suficient per poder tenir un altre tipus de turisme i les institucions ho han de promoure. Al passat, les infraestructures no estaven desenvolupades, el patrimoni cultural estava deixat i les polítiques de promoció turística no eren les actuals. Llavors, el turisme buscava llocs on poder fer coses que ha casa seva no fa. Però el nostre país és ric en patrimoni cultural, històric i natural per poder atreure un turisme de qualitat.

El Museu d’història de Catalunya, el Parc Güell, l’oci musical... L’oferta cultural catalana està centrada a Barcelona?
És un dels problemes que s’està analitzant actualment. Barcelona, com a capital de Catalunya estira molt. Però ara que Catalunya i Barcelona són conegudes arreu del món, s’ha de treballar en una descentralització. Barcelona ens serveix per tal que la gent que vingui a Catalunya però hem d’aconseguir que també descobreixi tot el que tenim.

Però s’ha fet alguna cosa per buscar la descentralització?
S’han posat en marxa els CAT’s, deu ciutats de Catalunya lligades entre elles, de manera que la gent que vagi, per exemple, a Tortosa sàpiga què té Ripoll.
A més, a les Terres de l’Ebre s’ha creat la marca Terres de l’Ebre perquè fins ara estava dins de Costa Daurada i la política de promoció de Salou no pot ser mai la mateixa que la del Delta, per exemple. També s’han creat unes xarxes per tal que la gent que vagi a una ciutat pugui saber què passa a altres.

De què servirà la creació de l’Agència Catalana de Turisme, en tràmit al Parlament?
L’Agència Catalana de Turisme serà un ens més autònom i més àgil on podrà participar el sector turístic privat, important perquè mai es podran tirar endavant iniciatives efectives si els empresaris i els professionals del turisme no s’impliquen.

Vostè ha afirmat que és necessita inversió financera privada i pública per fer una oferta turística de qualitat. La inversió pública dependrà del desenvolupament de l’Estatut?
Sí, l’Estaut ens obri moltes portes i moltes possibilitats. Es necessiten inversions a nivell d’infraestructures, a nivell de conservació del patrimoni i de protecció de medi ambient. I el desenvolupament de l’Estatut pot donar una empenta al turisme.

Segons vostè, les Terres de l’Ebre són un dels territoris amb més potencial turístic. La concentració de nuclears i eòliques minva el potencial de l’Ebre?
No. De nuclears no compto que n’hi hagi més. I pel que fa a les eòliques, hi ha llocs on hi ha eòliques i la gent va a veure-les. Evidentment, s’ha de racionalitzar perquè no es tracta d’anar escampant eòliques. Però, per això està el mapa de zones protegides, que ens indica on poden situar-se les eòliques.

Una de les crítiques que més es va escoltar després de la darrera Festa del Renaixement és que només es va fer al casc antic de Tortosa. El Renaixement s’està allunyant de la ciutadania?
La festa del Renaixement, que ja té 12 anys, evoluciona. La Tortosa del segle XVI és el casc antic i la gent que ve al Renaixement va a aquest barri perquè vol veure la part antiga de la ciutat que és la vinculada amb l’època que reproduïm. Els anys anteriors, hi havia dispersió de recursos humans i material a zones on l’animació que s’aportava no era important.

Segons l’escriptor Xavier Garcia, el moviment en contra del transvasament va donar a conèixer que «Catalunya també té sud». Això no diu gaire a favor de la promoció feta per les institucions?
La veritat és que no. L’amenaça que suposava el Pla Hidrològic va ser tant gran que les Terres de l’Ebre es van mobilitzar com mai ho havien fet i això va fer que molta gent volgués conèixer el Delta i el riu. Fins fa poc temps, Barcelona centralitzava la majoria d’esforços en promoció turística. Però ara ja estem treballant amb això.

Acord entre protestants i catòlics a Irlanda del Nord

2007-03-27T09:36:00.000+02:00

Ian Pasley (DUP) i Gerry Adams (Sinn Féin) van anunciar ahir que les dues forces tenien un acord per governar Irlanda del Nord. En el moment que comencin a governar, el Regne Unit haurà de retornar l'autonomia bloquejada fins ara. El recorregut d'aquest procés de pau ha estat molt llarg. Des d'inicis dels 90 ha hagut aproximacions a l'IRA i al Sinn Féin (segons alguns el braç polític de l'IRA) per aconseguir la pau. Ha hagut diverses treves dels terroristes que s'han acabat trencant (aquí parlo de l'IRA però els protestants també han tingut exèrcit armat).

El que està clar, és que els polítics irlandesos han donat una lliçó a la resta de polítics: han pactat els conservadors protestants del DUP (Pasley sempre s'havia mostrat contrari a pactar amb els catòlics) i el partit catòlic republicà del Sinn Féin, l'altre extrem. Dues forces absolutament oposades, però que han sabut arribar a un acord pel bé comú, per tal que Irlanda del Nord recuperi l'autonomia (pels acords del Divendres Sant, per tenir l'autonomia han de pactar protestants i catòlics), que els va ser presa després d'uns atemptats de l'IRA.

Aquí Zombie, de The Cranberries.

Iraq, quatre anys de guerra

2007-03-20T11:12:00.000+01:00

Imatges CNN sobre el primer bombardeig de Bagdad
El 20 de març de 2003, EUA, amb el suport del Regne Unit i d'Espanya declarava la guerra a l'Iraq. Des de llavors, han mort 650.000 civils iraquians i 3.000 soldats americans.

La guerra va ser una mentida ja que, el principal argument de la invasió -les armes de destrucció massiva- s'ha reconegut que no existia. A més, el programa de reconstrucció del país, la postguerra -parlant clar- està sent un fracàs rotunt: inestabilitat, atemptats, violència entre simpatitzants de les diferents branques de l'Islam, Abu Ghraib i...Guantànamo -també ha jugat un paper important en aquesta guerra.

Potser tècnicament no se la pot denominar guerra -crec que no va haver-hi una declaració oficial de guerra- ni tampoc és pot dir guerra al que hi ha ara -en principi és postguerra. Però per haver una postguerra ha hagut d'haver una guerra.

Poc a poc, van apareixent veus crítiques amb la decisió d'Aznar de portar a Espanya a la guerra des de dins del PP. Però no és suficient. Ha d'haver una rectificació del partit, com institució, i han de demanar perdó al poble iraquí perquè tot i «lliurar-los» d'un dictador, la situació al país és més inestable que abans.

Una última reivindicació. Ahir El País publicava que la Haya no descarta investigar a Blair i a Bush en un futur pels crims «que s'hagin pogut cometre a l'Iraq». No senyors de la Haya, els crims són actuals. Els abusos d'Abu Ghraib, els van pagar uns pocs militars, per la mort de Couso EUA continua sense voler posar a disposició dels jutges espanyols els culpables. Per què? Els morts i els crims existeixen ara, en el present. Si aquestes persones han de ser jutjades, que ho siguin ara, i no en un futur.

Abu Ghraib

Manel Fuentes omple l'Aula Magna de la facultat de comunicació de la UAB

2007-03-19T13:53:00.000+01:00

Avui el Manel Fuentes ha fet el seu programa, Problemes domèstics, des de la facultat de comunicació de la UAB. L'Aula Magna de la facultat estava plena. De fet, tots els que hem arribat a l'hora en punt hem hagut de seguir el programa de peu, al final de l'aula. Ha estat bé. Tots sabem quin és l'humor del Fuentes i el programa és així, un humor molt personal.
El que està bé, però, és que la facultat és mogui per fer actes com aquests. Durant els tres anys que porto a la facultat, he vist moltes conferències però moltes vegades han pecat de ser massa elitistes. És a dir, recordo una a primer, de l'Armand Mattelard -un teòric de la comunicació- que personalment no em va agradar. No dic que la conferència no fos interessant, però a molts estudiants ens costen les teories de la comunicació i ens solen semblar aburrides. A vegades, fan falta aquest tipus d'actes, més propers a allò a què ens volem dedicar.
La facultat sembla que ara s'està posant les botes: a l'abril, un cicle de conferències on hi assistirà la Mònica Terribas o el Pepe Rodríguez, entre d'altres.

Càstig exemplar

2007-03-14T16:40:00.000+01:00

La UEFA ha sancionat a David Navarro (Valencia C.F.) amb set mesos de suspensió. És a dir, el jugador del Valencia no podrà jugar en la competició europea fins a d'aquí set mesos. Realment, no recordo una sanció tant dura. L'última sanció 'dura' a un jugador crec que va a ser a Zidane per un cop de cap (semblant a aquell a Materrazzi de la final del Mundial), però només va ser sancionat amb cinc o sis partits, crec.

Ja és hora que els organismes competents tinguin mà dura. De fet, els organismes europeus solen ser més durs que l'espanyol i això està molt bé. El futbol, com qualsevol esport, compleix una funció molt important: fer oblidar a la gent els seus problemes diaris, fer il·lusionar a les persones amb alguna cosa. No pot ser que a Espanya ja no hi vagin tantes famílies al futbol, com passava abans, per por a la violència al camp. Considero lamentable que el Betis hagi estat sancionat amb el tancament del camp amb només tres partits.

Els periodistes

2007-03-05T15:36:00.000+01:00

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, periodista és una persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació. És només això ser periodista?

Fa pocs dies, vaig penjar aquesta fotografia, feta per Kevin Carter al Sudan, en un fotolog que tinc. Carter era un fotoperiodista que va ser guardonat el 1994 amb el pulitzer i el premi world press photo -la millor fotografia de l'any-, per aquesta fotografia. La història d'aquesta imatge és senzilla. Carter va fer la fotografia i després se'n va anar al seu hotel a dormir i va deixar la nena -sí és una nena la de la foto- allà. En la seva defensa, Carter deia que ell només era fotoperiodista.

Personalment, crec que aquesta feina és molt més que això. Aquesta feina que inclou fer reportatges i entrevistes per als mitjans de comunicació, també significa preocupar-se, fer crítiques i, com no, salvar vides. Al fotolog, vaig posar aquest mateix exemple: Nick Ut va fer la fotografia de la nena del Vietnam cremada pel Napalm. Després de fer la fotografia, se la va endur cap a un hospital a un campament americà. Pham Thi Kim Phuc, la nena cremada, va sobreviure i avui encara és viva i té filles. La nena de la fotografia no ho sabem però tot apunta a que no.

Els periodistes, especialment els corresponsals i enviats especials a conflictes armats, poden i han de salvar vides.

Què és aquest logo?

2007-03-05T15:26:00.000+01:00

Aquest logo que veieu a la dreta és un segell de qualitat ebrenca. Bé, des de fa un temps, el moviment blogger sembla no només crèixer sinó que a més s'agrupa a les Terres de l'Ebre, com es demostra en el fet que s'han fet dos espècie de trobades en pocs mesos. En fi, que el blogger Manel Zaera va tenir aquesta idea. Aquesta i la de crear una llista de correu per poder tenir un lloc on consultar converses de les quals has perdut el fil, entre altres coses.
Els que no sou d'aquestes terres ja sabeu què és el logo aquest de la columna de la dreta.

El TC afirma que els professors de religió han de donar exemple de cristianisme

2007-02-26T12:55:00.000+01:00

El Tribunal Constitucional (TC) accepta que els professors de religió siguin despatxats de la seva feina per viure en parella sense estar casats. La resolució del TC afirma que «els docents han de destacar pel testimoni de vida cristiana». De fet, el principal argument del TC és que l’ensenyament de religió va més enllà de la transmissió de coneixements i, per aquest motiu, la capacitació per impartir-la pot implicar certes exigències. Així doncs, per tenir una idoneïtat per ensenyar religió els professors que l’ensenyin a les escoles –també a les no catòliques– «han de destacar per la seva doctrina recta i pel testimoni de la seva vida cristiana».

Pel que sembla, a causa de uns acords entre Església i Estat, és l’Església qui escull els professors i qui decideix renovar-los o no. Tot i així, és l’Estat qui paga als professors.

Aquesta resolució del TC ve després que, una professora, María del Carmen Galayo Macías, fos despatxada perquè viu amb un home amb el qual no està casada. El TC, tot i la aquesta sentència, afirma que no pot dir res concret sobre aquest cas si Galayo no presenta un recurs d’emparament –són aquells que es fan per defensar els drets fonamentals davant les possibles agressions de les institucions públiques–.

És curiós que el TC, que és un organisme que vetlla pel compliment de la Constitució, aprovi un fet com aquest. Digui el que digui la resolució, la vida privada d’una persona és seva i no té per què ser un reflex de la seva feina. L’església continua tancada en ella mateixa, venent uns valors que no s’entenen en un país i un món plural i lliure.

La carrera per la presidència francesa

2007-02-13T13:07:00.000+01:00

Dos candidats. Dues maneres de fer. Progressista i conservador.

Ségolenè Royal i Nicolas Sarkozy són els candidats dels dos partits més forts a França i sembla que són els únics que aconseguiran arribar a la segona volta de les eleccions presidencials.

Royal va sortir amb molta força però per culpa d’unes declaracions desafortunades en seu presumible rival li va guanyar molt de terreny. Tot i això, en un recent míting fet aquest cap de setmana la candidata francesa ha recuperat la força i ha presentat les seves principals propostes, com ara construir 120.000 habitatges socials o préstecs de 10.000 euros sense interessos per tal que els joves construeixin el seu primer projecte de vida. Una altra de les seves propostes que m’ha sorprès és reconèixer la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), sobretot sembla bàsic que, si més no, els ciutadans disposin d’algun mecanisme per intervenir en la vida política. Un altre punt, on es diferencia molt de Sarkozy, és la proposta de reforçar el poder de control del Parlament.

Sarkozy, per la seva banda, es presenta com un polític de canvi, sense criticar al govern actual. A més, segueix una estratègia intel·ligent, sortir el màxim possible en la televisió. A part d’això, Sarkozy també té un pla fort: augmentar el pressupost en ensenyament en un 50% en cinc anys i en un 40% el d’investigació, afavorir l’accés a la propietat de l’habitatge amb préstecs sense interessos o suprimir la setmana de 35 hores i liberalitzar els horaris. Però, encara que ho negui, Sarkozy és el candidat conservador, com es demostra en una altra proposta: establir quotes d’immigrants per països i oficis. Hem recorda a una iniciativa suïssa de la qual Món Actual se’n va fer ressò i ara no sé si es va tirar endavant. Suïssa volia endurir l’entrada dels immigrants extracomunitaris. Sarkozy va ser el detonant de les revoltes d’octubre de París del 2005 en fer unes declaracions sobre els dos joves morts que es van entendre com una provocació pels habitants dels suburbis. A més, les polítiques que va establir 'per solucionar' aquest problema estaven lluny de ser polítiques integradores. El fet de no només voler limitar l’entrada, sinó fer-ho segons la procedència i l’estatus (ofici, si és executiu o peó) deixa veure el color polític de Sarkozy, encara que digui que ell és el candidat de 'tots els francesos'.

Com deia Rolando*, 'el mundo se está moviendo'

2007-02-13T12:39:00.000+01:00

Alguna cosa està canviant al món. França té una candidata a la presidència i als Estats Units, una dona i un home negre són els que tenen més opcions de ser candidats del Partit Demòcrata. Alguna cosa canvia. Encara queda molt camí per recórrer (equiparació de salaris entre homes i dones, no marginació per raons de sexe o color de la pell, etc.) però tot s'ha de començar d'alguna manera. Potser aquesta sigui una.

* Rolando és el protagonista del llibre La Torre Oscura, d'Stephen King

Pintades nazis al costat de l’ajuntament de Tortosa

2007-02-12T12:15:00.000+01:00

Aquesta fotografia la vaig fer ahir al carrer que hi ha al costat de l’ajuntament de Tortosa, concretament a la travessia de Santa Teresa.
Però aquestes no són les úniques pintades d’aquest tipus que hi ha a Tortosa, i no es tracta d’un fet nou. Aquest passat estiu, a part d’aquesta, ja n’havia vist un parell més, una d’elles situada al final de la rambla Catalunya, més o menys al davant del Rembrandt Films.
No sé ben bé per què, un dia d’aquest estiu vaig decidir fer una queixa a l’ajuntament per tal que fes alguna cosa per esborrar-les, la veritat és que em sorprèn que, com a mínim, no hagin tret la de la foto ja que està al costat mateix del casa consistorial.
Però no, com deia, no és un fet nou a Tortosa. Durant molts anys he jugat a futbol amb Ebre Escola Esportiva o el Jesús Catalònia (futbol base) i anava al CEIP Ferreries. Durant tots aquests anys que, per un o altre motiu, anava a l’estadi municipal, recordo (encara que difusament) que a les grades del camp de terra també n’hi havia una (recordo el punt de mira típic).
Sabem que Tortosa és una ciutat on encara hi ha mols sectors propers a l’extrema dreta. El que fa por és que sembla pujar un sector com aquest molt jove. Jugant a futbol un sent moltes coses i comparteix vestuari amb molta gent...
Com ja vaig dir a un altre post, tot el que sigui l’augment d’un col·lectiu irrespectuós amb sectors de la població tortosina, fa mal a la ciutat. És innegable que l’augment de Tortosa dels 30.000 habitants als quasi 40.000 actuals és, en bona part, gràcies a la immigració. Tortosa, Catalunya i Espanya estan davant d’un handicap important: integrar la població immigrada. I no valen models exteriors. El sistema francès no serveix perquè en l’últim any ha demostrat que exclou als no- integrats. Un professor de la UAB, que va estar de corresponsal a París durant molts anys, José Maria Perceval, em va dir una vegada: “No es pot pretendre integrar ensenyant les virtuts de Jaume I, perquè no és de la seva cultura; el que s’ha de fer és adaptar les seves tradicions a l’ensenyament, fer-los fer treballs sobre personalitats històriques dels seus països”.

Sobre la ILP per l'autodeterminació de la plataforma 'Sobirania i Progrés'

2007-02-09T12:54:00.000+01:00

Després d’una petita parada tècnica per exàmens, torno a publicar.
Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de Sobirania i Progrés a les Terres de l’Ebre en un acte fet a Móra d’Ebre. En aquest acte, l’Oriol Junqueras i el Joel Joan van afirmar que volen recollir 500.000 firmes per demanar l’autodeterminació de Catalunya. Aquest és un procediment conegut com Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que és un mecanisme de participació política que poder utilitzar els ciutadans.
La ILP la poden fer el govern central, el Congrés i el Senat, els governs i Parlaments autonòmics i els ciutadans (recollint 500.000 firmes). La ILP és la possibilitat dels ciutadans d’activar mecanismes per tirar endavant una iniciativa legislativa. Però, hi ha matèries que queden fora de la ILP: lleis orgàniques (règim electoral general, drets fonamentals, Estatus d’Autonomia...), matèries tributàries, matèries de caràcter internacional i les reformes de la Constitució. El Parlament està obligat a presentar la proposta però, ja d’entrada, pot decidir si tramitar-la o no. A més, en cas que es tramiti pot sortir amb tantes esmenes que es canviï el contingut de la proposta.
Segons això, la proposta de la plataforma sobiranista no es portaria a tràmit pel Parlament ja que l’autodeterminació significaria una reforma de la Constitució i una reforma de l’Estatut d’Autonomia.
No sé si la iniciativa de Sobirania i Progrés és per fer una crítica o realment per demanar l’autodeterminació.
En tot cas, això que dic que no s’acceptaria és una conclusió que he tret d’una assignatura: “Introducció a l’Ordenament Jurídic”. Algú m’hauria de confirmar o desmentir aquest dubte que m’ha sorgit arran de l’estudi d’aquesta assignatura.

El mur de la vergonya s'allunya de les fronteres de 1967

2007-02-01T20:07:00.000+01:00

Segons ha deixat entreveure Ehud Olmert, primer ministre d'Israel, el mur de la vergonya, aquell mur metàl·lic i de ciment que construeix Israel per "protegir-se" i que ja entre en diversos trams de territori ocupat, serà traslladat cinc quilòmetres cap al centre del país. D'aquesta manera, 17.000 palestins de cinc aldees diferents viurant cercats. Aquesta mesura és conseqüència de les pressions dels 1.500 colons jueus que viuen als assentaments de Nili i Naaleh.

El Ministeri d'Exteriors israelià afirma que la valla ha reduït la violència en els últims anys, encara que ha augmentat l'odi entre les dues comunitats i ha portat més pessimisme en la cerca d'una possible pau. Tot i que des del govern israelià s'afirma que és una mesura de seguretat, els palestins el veuen com uns obstacles per a la seva supervivència ja que separa, per exemple, els que viuen a Jerusalem dels familiars, dels negocis o de la feina a Ramala. A més, molts palestins es senten presoners al seu propi territori.

El recorregut del mur s'havia modificat ja abans, però aquesta vegada es fa per allunyar-se de les fronteres de 1967, les reconegudes per l'ONU i les que fa motl de temps que va sobrepassar Israel.

6.700 no són 51.750

2007-02-01T13:35:00.000+01:00

Segons un càlculs a partir d'unes dades de El País, a l'India hi ha 51.750 persones que tenen una leucèmia crònica.
20.000 persones la controlen gràcies als genèrics.
6.750 per Glivec, un producte de Novartis.
25.000 persones no tenen accés a cap tipus de medicament.
Novartis creu que amb els 6.700 medicaments que regala per mitjà dels oncòlegs es cobreixen el 99% dels pacients que prenen Glivec i afirma que els continuarà regalant encara que tingui les patents "per lògica empresarial, que a la vegada sosté una significativa responsabilitat social corporativa" segons el President de Novartis a Espanya i responsable de mercats emergents, Jesús Acebillo.
Una biotecnòloga que n'entén més que jo d'aquestes coses em deia que si no es fan patents, és un problema per a la investigació ja que no s'obtindran beneficis i, al no poder fer front a les despeses, els investigadors no investigaran. La mateixa font, tot i així, creu que esfa necessària alguna mesura perquè si s'accepta la patent de Novartis, ningú en podrà fabricar en deu anys (a l'India), el preu augmentarà i els pobres no podran aconseguir els medicaments que els mantenen amb vida.

"Los pobres no valemos nada", a El País

Curiositas històriques

2007-01-20T11:11:00.000+01:00

Potser ja vaig tard, però fins ara aquesta setmana no havia tingut temps per publicar.

Em sembla molt curiós que Rajoy per expressar el que ell creu una manca de debat, hagués d'anr fins la URSS dels anys 50: "Esta es la primera vez en la historia de la democracia, no sólo española, sino del resto de países, en la que las posiciones y las propuestas de un partido no se pueden debatir en un Parlamento. Me parece dramático que a un partido democrático se le diga que sus propuestas son vetadas en el Parlamento mientras se dialoga con una organización terrorista; es claramente antidemocrático e inaceptable. Esto, ni Stalin; ni siquiera se considera la oportunidad de debatir". El dictador soviètic va morir el 1953 i potser la comparació ens queda una mica lluny.

Certament, Stalin va manipular, va ser un dictador cruel, va fer desapareixer els opositors, enviant-ne alguns a Sibèria, etc. Tot i això, potser per fer una comparació de falta de llibertat d'expressió, de falta de debat, etc. el més propi hagués pogut ser parlar de Franco i el franquisme que, fins a la seva mort, va estar privant als espanyols de les seves llibertats més bàsiques, fins i tot a la vida: les condemnes de mort posteriors a la guerra en són un exemple.

Per què no ho va fer Rajoy? És que els seus votants d'extrema dreta no li haguessen perdonat? És el PP la prolongació del que fou la CEDA durant la Segona República, quan mai es va mostrar favorable a aquesta forma de govern perquè els seus votants eren monàrquics? Estarà el PP virant cap a una posició més d'extrema dreta que de centre dreta, com diuen que són?

Rajoy copia a House (Cuatro) i es torna el rei de les obvietats: no hi ha guerra

2007-01-15T11:15:00.002+01:00

"Lo fácil es apuntarse a un eslogan, 'todos por la paz', como si alguien estuviera en guerra". Aquesta va ser la resposta de Rajoy a les crítiques per no haver assistir (ni ell ni el seu partit) a la manifestació en contra d'ETA de Madrid, celebrada el passat dissabte.

Certament, no hi ha una guerra. Però és pot viure en 'pau' quan existeix una amença terrorista? Les famílies de Palate i Estacio estan ara mateix en 'pau'?

El terrorisme (com es pot veure en la seva arrel etimològica) crea terror i, mentre això existeixi, la PAU s'ha de buscar, encara que no hi hagi guerra.

D'altra banda, al febrer l'AVT ha convocat una nova manifestació contra ETA ja que, entenen, que la manifestació de dissabte a Madrid era pro Zapatero i pel procés de pau, per la qual cosa no es sentien identificades. Com ja he dit alguna vegada, crec que l'AVT està entrant en un terreny que no li correspon. Òbviament, els integrants de l'associació poden ser més propers a una posició política que a una altre, però immiscuir-se en aquests temes i intentar manipular la veu de les víctimes del terrorisme en contra de govern no és el que hauria de fer.

Víctimes de la guerra

2007-01-11T20:49:00.000+01:00

La guerra de Vietnam torna a estar de moda ls mitjans de comunicació en compar la situació d'aquest guerra amb la situació que es viu actualment a l'Iraq. De fet, encara avui es deixen veure en aquest país asiàtic les seqüeles de la guerra.

Durant la guerra l'exèrcit dels Estats Units va utilitzar un seguit d'herbicides sobre la població civil. Un dels que més mal va fer va ser l'Agent Taronja, un herbicida que s'utilitzava per privar a l'enemic d'ocultar-se en la vegetació selvàtica, arrasava tots els arbres. En total, entre 42 i 72 millones de litres de defoliants van ser provats o utilitzats al país asiàtic.

De fet, un tribunal de Brooklin va denegar la demanda judicial que las víctimes van presentar contra les multinacionals per haver donat a l'exèrcit aquest defoliant tòxic. Tot i així, el 1984 aquestes mateixes multinacionals van haver de pagar una compensació econòmica als veterans americans.

Vietnam estima en tres milions el nombre d'habitants que pateixen malalties (càncer, ceguera, diabetes, etc.), paràlisis o malformacions congènites. Els EUA, tot i aquestes dades, només en reconeix un milió i no creu que l'ús dels hervicides sigui el causant d'aquestes malalties. En canvi, aquesta teoria està negada per alguns estudis d'universitats americanes. Tot i que hi ha malalts que no van estar mai en les zones afectades (ni tampoc els seus avantpassats), els científics vietnamites afirmen que la malaltia els hi ve per haver menjat productes contaminats.

ETA acaba amb la treva i els partits polítics en treuen profit

2007-01-04T16:43:00.000+01:00

El passat dissabte (30 desembre de 2006) ETA va acabar amb la treva amb un atemptat a la T-4 de Barajas. De moment, ja han trobat una víctima mortal i els bombers estan buscant un desaparegut.
Les reaccions de les forces polítiques han deixat (i deixen) molt a desitjar. D'una banda, el PSOE, partit que governa, no acaba de deixar clar si continuarà amb la negociació o no. No ho dic perquè estigui més a favor d'una opció o d'una altra, sinó perquè l'opinió pública mereix conèixer les intencions del govern. No valen eufemismes ni mitges paraules.

D'altra banda, el principal partit de l'oposició està en una postura absolutament crítica amb el govern de Zapatero. En cap moment, he escoltat a Rajoy donar suport al govern. Des de l'explosió de Barajas, el líder de l'oposició ha criticat el procés de pau i les reaccions del govern espanyol.

Els altres partits (IU, PNV, ERC, CIU, Verds, etc.) han condemnat la bomba però han demanat al govern que continuï amb la negociació amb ETA. Aquests partits, amb menys força al parlament central, han tingut una posició més "moderada", en el sentit de no voler treure profit polític tot i que han mostrat clarament la seva opció preferida (segurament és impossible no mostra la ideologia, ni tan sols en moments així).

Però si una organització s'està "aprofitant" d'aquest atemptat és l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) que va convocar concentracions per rebutjar l'atemptat (perfecte) en les quals es van veure pancartes en contra del govern de Zapatero, en contra del procés de pau i altres que deien: "11-Mentira y manipulación!! Queremos saber ¿quien ha sido?". A més a més, en alguna manifestació es va poder veure també alguna bandera anticonstitucional.

Per finalitzar, voldria fer una crítica als mitjans de comunicació ja que, crec, han donat poques pàgines (o minuts) als dos desapareguts (un d'ells ja trobat mort). El dia després de l'atemptat, Antena 3, amb prou feines va dedicar un minut de les notícies als dos desapareguts mentre a les manifestacions contràries al govern van tenir un paper més important, en quant a temps.

Dos anys després del Tsunami, encara hi ha gent sense casa

2006-12-26T13:00:00.000+01:00

El 26 de desembre de 2004 (avui fa dos anys), 229.361 persones van morir o van desaparèixer a causa del Tsunami, prop de 2 milions es van quedar sense casa i un milió i mig sense la forma de guanyar-se la vida. Els països afectats van ser Indonèsia, Sri Lanka, India, Tailàndia, Madagascar, Maldives, Myanmar, les Illes Seychelles, Somàlia, Tanzània, Kenya i Bangladesh.
Després d’aquest desastre natural, es va posar en marxar un moviment internacional de recaptació de fons per a les víctimes i els afectats. En total, es van reunir 10.365 milions d’euros, quantitat que, en principi i segons una informació de El País, hauria de ser suficient per a la reconstrucció de les zones afectades. Doncs bé, ara mateix, més de la meitat dels afectats continua sense tenir casa i sobreviuen en els camps de refugiats o en cases de familiars, segons informa Ajuda en Acció.
Estats Units, Regne Unit, Finlàndia, França, Alemanya, Suècia i Holanda han demanat que s’obri una investigació per una possibles malversació de la quantitat de fons recaptats.
Ara, aquestes persones en prou feines apareixen als mass media. Després d’haver omplert pàgines i pàgines de diaris, han desaparegut en l’anonimat més absolut.

Felicitats

2006-12-23T13:16:00.000+01:00

Tal i com vaig fer l'any passat, vull felicitar el Nadal a tots els meus lectors amb uns quants propòsits personals i col·lectius. Primer, voldria agrair-vos als que em llegiu la vostra fidelitat i els vostres comments, que sempre són gratificants. El meu propòsit d'any nou és actualitzar més sovint La Portada (potser no diàriament com Gustau, però sí dues o tres vegades a la setmana).
També volia felicitar a tothom (no només els meus lectors) perquè aquest any, novament, llençarem quilos de menjar mentre a tot el món hi ha persones que moren de gana i desnutrició. Mentre nosaltres fem el cafè a casa amb la calefacció posada hi haurà gent tirada en qualsevol lloc del món, patint fred i gana.
Es mereixen un homenatge tots els governants perquè continuen vigents les mateixes guerres que altres anys que, fins i tot, han empitjorat: inestabilitat social i política a l'Iraq, a Palestina (cada cert temps a punt de caure en guerra civil), etc. Un altre mèrit seu és el compliment dels tractats mediambientals (Kyot) i el compliment dels drets inalienables de les persones (a la vida, igualtat sense diferenciació de sexe, edat, color de la pell o religió).
Finalment, enhorabona a tots perquè vivim en un món cada vegada més hipòcrita, on les mentides i les falsedats són el denominador comú de moltes actituds i accions.
Bones festes.

Palestins a les armes

2006-12-19T12:38:00.000+01:00

El passat febrer Hamas va guanyar unes eleccions polèmiques ja que, després de la seva victòria, la Comunitat Internacional va bloguejar les ajudes econòmiques a Palestina.

Sembla que aquest bloqueig internacioanl ha portat els seus fruits. Els palestins, lluny de recordar que han de ser un poble unit per aconseguir els seus drets i ser pacífics per demostrar a la comunitat internacional que s'equivoca, han tornat a agafar les armes. Cada dia, hi ha combats entre milicians d'Al Fatah (el partit de Mahmud Abbas) i Hamas. Cada dia, la guerra civil es veu més propera. A més a més, la decisió de Abbas de convocar eleccions anticipades ha enfrontat i ha reviscolat l'enfrontament entre els partidaris d'aquest dos partits.

El bloqueig econòmic ha provocat que no es puguessin pagar els funcionaris, la població disposa de molt poca aigua potable, la gana afecta cada vegada a més gent... Tot això està explotant. Esperem que no desenvoqui en una guerra civil.

Un altre sense condemnar

2006-12-11T17:26:00.000+01:00

Ahir va morir Augusto Pinochet. Un més a la llarga llista de dictadors morts sense ser jutjats. De nou, la justícia lenta no ha pogut jutjar i condemnar a un dictador, un assassí, un criminal que no va tenir miraments en matar a tots els que es van oposar al seu règim de terror. Ja sigui per impediments d’alguns països o per la ineficàcia dels jutges davant els advocats de Pinochet, mai ha pogut ser jutjat. Baltasar Garzón va estar a punt el 1998, quan va estar detingut al Regne Unit; però al final no va ser extraditat i va tornar a Xile. Des de llavors, han estat molts els que ho han tornat a intentar, però els advocats sempre van esgrimir que el dictador no estava en condicions (de salut) per aguantar un procés judicial.

Amb honors de cap suprem de l’exèrcit
El dictador no serà enterrat amb honors d’ex cap d’Estat, però sí amb honors de cap suprem de l’exèrcit. Una mesura que sembla fet per no crear polèmica entre els defensors del dictador. L’enterrament serà demà a les 12 (les 16 a Espanya).
A Xile, mentrestant, hi ha hagut reaccions tant dels contraris al dictador, que han celebrat la seva mort, com dels seus defensors.
Una nota sorprenent, l’ex primera ministra anglesa Margaret Tatcher ha declarat que està trista per la mort del seu amic Pinochet.

Els crims que si li imputaven
- Caravana de la Mort. L’octubre de 1973, després del colp d’Estat, una comitiva militar va recórrer Xile en busca d’opositors al nou règim. 74 persones desaparegudes o executades.
- Agost de 2000, la justícia xilena el va desaforar per primera vegada i li va imputar 57 execucions y 18 desaparicions en el cas de la Caravana de la Mort. El jutge Guzmán va ordenar al gener de 2001 la seva detenció domiciliària. Dos mesos més tard, se li va concedir la llibertat provisional.
- Assassinat del general Prats, el seu predecessor davant l’Exèrcit que va morir amb la seva esposa, en un atemptat amb bomba el 1974 per la policia secreta xilena a Buenos Aires. Pinochet es acusat com l’autor intel·lectual de l’atemptat. Al novembre de 2000, Xile va prohibir-li sortir del país per la sol·licitud d’extradició de Argentina per aquest assassinat. La Cort Suprema xilena va rebutjar el 2004 la petició de privar-lo d’immunitat per defectes de forma y en 2005 va ser exculpat per la justícia xilena de l’assassinat de Prats. Amb tot, la Fiscalia de Buenos Aires va emetre aquest any una ordre de busca i captura internacional.
- Comptes ocults. Una investigació americana al banc Riggs va revelar al 2004 que Pinochet tenia 8 milions de dòlars (6 milions d’euros) en comptes secretes en aquest banc. Els investigadors xilens van descobrir que també tenia uns 20 milions d’euros en altres comptes secrets a diferents països.
- Inculpat per evasió fiscal i ús de documents falsos per a obrir comptes bancàries.
- Operació Cóndor. Pinochet acusat de participar de manera activa en una operació en què sis dictadures sud-americanes van cooperar als setanta per trobar i matar als seus opositors d’esquerres.
- L’agost de 2004, la Cort Suprema de Xile li va llevar la immunitat per a jutjar-lo per nou segrests i un assassinat en l’Operació Cóndor. Al setembre de 2005, la Cort Suprema va ratificar el sobreseïment de Pinochet en aquest cas.
- Operació Colombo. Entre 1974 i 1975, 119 opositors van morir assassinats. El règim va al·legar que va ser executats "pels seus camarades".
- Al juliol de 2005, a Pinochet se li va treure la immunitat per la desaparició de 37 persones. Després de ser declarat "mentalment apte" per a enfrontar-se a un judici, va quedar en llibertat provisional.
- Vil·la Grimaldi. La Vil·la Grimaldi és considerada un dels més importants centres secrets de detenció sota la dictadura militar. Centenars de persones van ser torturades entre 1974 y 1977. Al setembre, Pinochet va ser acusat de 23 casos de tortures i 36 segrests.
- Desaparició d’Antonio Llidó. El sacerdot espanyol va desaparèixer després de ser detingut pels serveis secrets argentins el 1974. El 9 de novembre de 2006, el jutge xilè Jorge Zepeda va ordenar l’aixecament de la immunitat de Pinochet al considerar que el cura va ser torturat amb el coneixement del dictador.

I no obstant tot això, encara li retran honors com a cap de l’exèrcit.

Suspès en drets humans

2006-11-13T14:19:00.000+01:00

Més d’un milió de nens empresonats a tot el món

Segons he llegit a la revista Canvi Setze, un informe de Save the Children xifra en més d’un milió els nens empresonats i exposats a tot tipus de tortures i agresions. A Uganda, el 70% dels nens que van tenir algun problema amb la llei afirma que el motiu principal pel qual van robar va ser per menjar.
Al món, hi ha 43 països que permeten els càstigs físics als nens empresonats; d’aquests, 36 condemnen als nens que han violat la llei amb flagel·lacions, apedregades i amputacions de membres.
Prop del 90% d’aquest milió de nens empresonats, han estat presos per delictes menors.
Però això no passa només als països en via de desenvolupament. Estats punters del primer món i de la democràcia, com ara Estats Units o Regne Unit, també empresonen nens. En el cas dels EUA, per exemple, reconeix la pena de mort per als menors de 18, sanció prohibida per la Convenció dels Drets dels Nens (norma ratificada per tots els països del món, excepte els EUA).
Segons les estadístiques, més de 50.000 nens són assassinats cada any i entre un i dos milions són atesos als hospitals a causa de ferides derivades de la violència. Save the Children va xifrar en prop de 126 milions els nens que es troben realitzant algun treball perillós al món(1).

Aquestes dades són un nou revés a la democràcia i als drets humans. Es tracta d’un nou episodi d’incompliment dels drets inalienabales de les persones. Condemna de mort, lapidacions, pobresa, guerra, etc. suposen la violació d’aquests drets inalienables i el fet de no respectar-los hauria de significar l’apertura d’un debat a nivell mundial. Els primers a donar exemple han de ser les grans potències. Estats Units ha d’abolir la pena capital, condemna que en més d’un cop ja ha demostrat ser falible.

(1) Informació i dades extretes de Innocència condemnada, Canvi Setze; pàg 44-45

Immigració

2006-11-01T13:06:00.000+01:00

Segons el diari El País, el 71,3% dels musulmans espanyols no deixaria a un fill casar-se amb una persona d'una altra religió. Aquesta investigació s'ha realitzat per encàrrec de la revista de la congregació dels Sagrats Cors, 21rs. Abans de fer una valoració sobre aquest tema, s'ha de veure des d'on ve la informació i val a dir que la informació bé d'una altra entitat religiosa oposada.

Considero que El País hagués hagut d'oposar la informació. És a dir, a la mateixa notícia hagués pogut publicar quants espanyols acceptarien que el seu fill o filla es casés amb un musulmà. Al no fer-ho així, es dóna un punt de vista dels musulmans com anti-democràtics i poc oberts de ment. Però el problema és que els espanyols, per així dir-ho, també tenim reticències i tampoc som molts oberts de ment. Si no només cal veure, la visió que es dóna dels catalans a la resta de l'Estat o els atacs a seus del PP. Totes dues coses són condemnables ja que encara que les idees siguin totalment opodes, en un estat de dret, social i democràtic s'han de respectar (sempre i quan no suposin una falta de respecte). Però no vull parlar d'això ara.

Des dels mitjans de comunicació s'està venent una imatge dels immigrants molt dolenta: anti-democràtics, delinqüents, sexistes, etc. De fet, la immigració és necessària per fer crèixer la societat, per tal que la piràmide torni a ser piràmide i per tal que continuin havent pensions. Espanya s'ha trobat amb la immigració. És un problema nou que no ha de ser un problema. S'ha d'integrar als immigrants des del respecte a la seva cultura i coneixent-la. I s'ha de combatre la xenofòbia i el racisme, un dels problems més greus de la nostra societat.

En els últims dies, hi ha hagut una sèrie de notícies molt preocupants en aquest aspecte: l'aixecament d'un nou mur, ara als EUA, l'augment del partit d'extrema-dreta a Bèlgica, augment del neonazisme a les zones rurals d'Alemanya, el carnet del bon immigrant (proposta electoral de CiU) i, també, el fet que el govern suís vol restringir l'entrada al país d'alguns immigrants (els que no procedeixin de la UE).

Potser no només són els immigrants els que han d'integrar-se a la democràcia...

Así no

2006-10-17T08:28:00.000+02:00

Artur Mas, candidato de CiU para las próximas elecciones autonómicas, se defiende sobre la polémica del DVD diciendo que, con él, muestran la "verdad del tripartito".
Así no se muestra una época de Cataluña. El tripartito ha fallado, sí, pero lo que CiU hace con su DVD es un video electoral [no un reportaje como quieren decir]. No es un reportaje porque sólo hay una voz, Convergencia.
Si esto fuera poco, aún hay un par de cosas más. La manipulación informativa, la esperábamos. Es decir, sabíamos que sólo se mostraría la opinión de CiU i que se hablaría de todos los defectos y fallos del tripartito, alzándose CiU como gran salvador (no sólo para estas elecciones, sino que también salvaron, según ellos, el estatut). Pero a parte de esta manipulación informativa, hay una manipulación de las imágenes. Entre el minuto 17.33 y 17.40 aparece una afectada por el hundimiento del Carmel diciendo: "lo único que supieron decir era que tranquilidad que son explosiones controladas que todo eso está bien y que a los bloques [de pisos] no les va a pasar nada porque lo tienen bien controlado". Cuando esta mujer, que aparece con la cara difuminada, dice esta última frase [porque lo tienen bien controlado] se encabalga un plano de la misma mujer que había aparecido cuando empieza a hablar. ¿Por qué? Es que tal vez cogieron esas imágenes i pusieron una voz encima quejándose y, como les faltaba imagen, la manipularon.
Personalmente, este acto le quita toda la posible credibilidad que pudiera tener el DVD y Convergència i Unió.

Una nova cultura de l'aigua

2006-08-25T18:12:00.000+02:00

Aquest era un dels eslògans que va utilitzar durant la campanya en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Molts dels que estàvem (i encara estem) en contra del transvasament vam utilitzar com a arguments bàsics dos fets: en primer lloc, la possibilitat d'un desastre ecològic per a les Terres de l'Ebre; i en segon lloc, el fet que bona part de l'aigua que s'havia de transvasar aniria destinada al reg de camps de golf.
Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Tortosa va aprovar la construcció d'un camp de golf a la pedania tortosina de Vinallop. Si ens vam oposar al transvasament perquè se'n faria un mal ús de l'aigua transvasada, també ens hem d'oposar a aquest camp de golf. De fet, alguns moviments ciutadans ja s'han oposat i ja preparen al·legacions.
L'Ajuntament es defensa afirmant que, d'aquesta manera, s'atraurà el turisme. Però, el turisme necessita més coses, a part d'un camp de golf: serveis, oci, etc. En definitiva, una ciutat més bonica físicament i també pel que fa als serveis oferts.
D'altra banda, mentre es gasten milions d'euros en la construcció d'un camp de golf, a Tortosa hi continuen havent carrers en mal estat, voreres aixecades, senyals que no es veuen; però no hi ha diners per arreglar tot això.

En el cajón del olvido...

2006-07-28T10:47:00.000+02:00

El martes, miembros de la "quinta del biberón" se reunieron en la Serra de Pàndols (Pinell de Brai) para conmemorar la Batalla del Ebro. Hable con muchos y todos me dijeron que cumplieron los 18 años matando. Duro recuerdo. Otro duro recuerdo era el de Mariano que no puede hacerse resonancias magnéticas por culpa de la metralla que aún lleva en su cuerpo. Él cumplió los 18 en el hospital, herido.
Muchos de ellos no tienen una paga y se quejan por ello. Afirman que defendieron la República y que ahora nadie les da nada. A uno de ellos, un conseller de la Generalitat le pidió el nombre y el DNI y le dijo que se lo arreglaría. Ha pasado un año y no ha tenido respuesta alguna.
Durante mucho tiempo han estado en el olvido. Ahora el gobierno de Zapatero intenta restaurar la memoria histórica. ¿Pero les afectará eso a ellos?
Una vez más, debemos recordar nuestra historia ya que sin ella nunca tendremos identidad.

El Gran Israel

2006-07-21T11:03:00.000+02:00

Israel lleva una semana atacando el Líbano. Según una información que publica hoy El País, Israel se plantea una invasión terrestre a gran escala. Hasta ahora, los ataques más importantes los han sufrido la población civil (tanto del Líbano como de Israel).
Me pregunto si esta política israelí de ataque, ataque y más ataque entra dentro de un contexto de creación del Gran Israel, de esa tierra prometida bíblica. Palestina cada vez ocupa un territorio más pequeño y su población esta sometida a continuos ataques. ¿Será el Líbano el siguiente territorio a anexionar?

La ONU denuncia la invasión israelí en Gaza

2006-07-06T12:45:00.000+02:00

El Consejo de Derechos Humanos de la ONU ha denunciado la última invasión de Israel en Gaza ya que la consideran una "violación de las leyes humanitarias internacionales".
Pero esta medida no hará que se termine esta invasión. Hay una hipótesis sobre el motivo de esta incursión que parece razonable. Israel no pretende liberar al soldado "secuestrado" sino que pretende acabar con el gobierno de Hamás. Es cierto que Hamás es una organización terrorista, pero la mayoría de los palestinos y palestinas le votaron por lo que su gobierno es legítimo. Es cierto, también, que la población vive en condiciones de miseria y que los funcionarios hace meses que no cobran. Pero esto se debe al fin del envío de ayudas económicas.
Israel, y su socio Estados Unidos, no hará caso de ninguna denuncia, como lo ha hecho siempre.
Una última reflexión: es curioso que el soldado israelí haya sido secuestrado mientras que los presos palestinos de Israel sean eso, presos. ¿Acaso ellos han tenido un juicio digno?

Esperando el pensamiento mestizo

2006-07-01T01:27:00.000+02:00

Son la 1.25 de la madrugada. Ahora mismo he llegado de tomar algo con los amigos. He visto que al lado del sitio donde quedamos alguien ha pintado una esvástica nazi. No sé quién.
El posible surgimiento de una ideología neonazi o neofascista o de racismo en una ciudad que crece gracias a la inmigración (asiática, magrebí, de Europa del Este, etc.) es una bomba de relojería. El odio, el racismo y la intolerancia en una sociedad –en principio- desarrollada significa un retroceso social, cultural e intelectual.
El color de la piel, la cultura o la lengua sólo son percepciones de la diversidad existente. Las personas son diversas, no diferentes, ni mejores ni peores por su piel, su cultura o su religión.

Provocaciones

2006-06-11T10:19:00.000+02:00

El pasado jueves, EE.UU. anunció que había matado a Al Zarqaui, el número dos de Al-Qaeda, en un bombardeo sobre su casa. La madrugada del viernes, Israel mató al número dos del Ministerio del Interior de Palestina, Abu Samhadana.
Es extraño que el país que “abandera” las democracias occidentales, sabiendo dónde se encuentra un terrorista, decida matarlo. ¿Cobardía o provocación? Ambas. Si realmente los EE.UU. fuesen el Estado Democrático que pretenden ser, hubiesen detenido a Al Zarqaui i le hubiesen llevado ante un tribunal internacional que le juzgará y le condenase a cadena perpetua. EE.UU. ha preferido matar. ¿Qué diferencia hay entre este asesinato y otro planeado por Al Zarqaui? Ninguno, sólo el emisor y el receptor. Lo que está llevando a cabo EE.UU. en Irak es un terrorismo de Estado, del que todos somos culpables. Ni la UE ni la ONU ni ningún gobierno (excepto algunos árabes) han condenado este asesinato. ¿Qué es peor un terrorista en la cárcel o un mártir? Un mártir, creo.
Por otro lado, el viernes Israel mató a Samhadana, jefe de seguridad del gobierno de Hamás. Este atentado se produjo en un contexto en el que Abbas y Haniyeh negociaban un posible reconocimiento del Estado de Israel. Además, el grupo terrorista Hamás no atentaba en Israel debido a la tregua anunciada en marzo. Israel decidió matar y provocar el fin de la tregua islamista. ¿El motivo? Israel prefiere que Hamás no le reconozca ya que, así, va a poder establecer las fronteras definitivas unilateralmente. En cambio, el reconocimiento palestino podría forzar al gobierno judío a negociar esas fronteras.
Ambos atentados se pueden enmarcar en un Terrorismo de Estado violento y que ya perdura demasiado. O paramos este terrorismo entre todos (gobiernos, instituciones internacionales, organizaciones, etc.) o lo acabaremos pagando.

La productora de la Viagra, acusada de probar un fármaco experimental sin autorización

2006-05-28T11:13:00.000+02:00

En 1996, el Hospital de Enfermedades Infecciosas situado en Kano (Nigeria) trataba a pacientes con meningitis. Entonces, los laboratorios Pzifer aplicaron a más de doscientos niños el fármaco experimental Trovan, sin tener la autorización del Gobierno nigeriano, según afirma un informe publicado recientemente. Pfizer nunca obtuvo la autorización oficial y escogió a los niños en el hospital. La meningitis suele causar la muerte, afirma el informe. Once niños que tomaron el Trovan murieron pero su muerte se asocia al antibiótico y otros 200 niños sufrieron lesiones permanentes.
Ahora, un equipo médico de Nigeria ha concluido que Pfizer violó la ley internacional durante la epidemia en el país en 1996 al aplicar a los niños con meningitis una droga no probada previamente. El informe médico afirma que Pfizer nunca informó de que se trataba de una droga experimental no probada previamente
Esto ocurrió en 1996 y en 2001 30 familias nigerianas denunciaron a Pfizer en un juzgado neoyorquino pero el juez desestimo la acusación por falta de jurisdicción. Ahora ha salido el informe.
Pfizer, por su parte, ha desmentido todas las acusaciones y ha afirmado que tenían el permiso del gobierno del país y un acuerdo verbal con los familiares. Además, ha afirmado que el antibiótico salvo vidas consiguiendo la tasa más alta de supervivencia, el 94,4%.
¿Alguien conocía este caso? ¿Por qué? ¿Los medios de información generalistas han dicho algo al respeto? Nada, porque se trata de un país africano empobrecido contra una importante empresa farmacéutica (es la distribuidora de la Viagra)

Para saber más, visiten los siguientes links:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=31863
http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/1220032.stm
http://www.hsph.harvard.edu/bioethics/archives/200012/msg00008.html
http://www.hsph.harvard.edu/bioethics/archives/200012/msg00009.html

Au revoir monsieur

2006-05-17T16:24:00.000+02:00

Ayer se fue. Le quedan apenas tres meses más y nos dejará ya huérfanos de su clase.
Yo no vi ni a Di Stefano, ni a Pele, ni a Maradona –de éste sólo recuerdo su imagen delante la cámara en el mundial de Estados Unidos-.
Para mí, el más grande ha sido él. Futbolísticamente, ha hecho cosas que sólo los elegidos pueden hacer. Pero él es mucho más que el fútbol.
Nació en Argelia. Y nunca ha olvidado sus humildes orígenes, ni cuando empezó ni cuando cobraba 6 millones de euros.
Es un embajador de la ONU en el mundo. Y ahora se dedicará a enseñar a los niños lo que le ha dado el fútbol. Además, tiene previsto viajar a Argelia para ver la situación de su país.
Gracias por todo
Au revoir monsieur Zinedine Yazid Zidane

Un pueblo que no conoce su historia no tiene identidad

2006-04-14T17:07:00.000+02:00

Hace 75 años Lluís Companys proclamó, hacia el mediodía, desde el balcón del Ayuntamiento de Barcelona la República Española. Unas horas más tarde, Francesc Macià proclamó la República Catalana dentro de la Federación Ibérica. Este último hecho fue una estrategia política de Macià para conseguir lo más rápido posible el Estatuto para Cataluña. Pero antes que lo hiciese Companys, la Segunda República ya había sido proclamada en otros ayuntamientos, como por ejemplo en Eibar. Dos días antes, el 12 de abril de 1931 habían habido elecciones municipales. Eran las primeras elecciones después de nueve años de dictadura, la de Primo de Rivera (1923-1930) y la posterior de Dámaso Berenguer (1930-1931), conocida también como la “dictablanda”. El resultado de las elecciones municipales fue rotundo: los partidos republicanos habían ganado en las grandes ciudades, en 41 de las 50 capitales de provincia y en los núcleos industriales. Los hechos del 14 de abril provocaron la proclamación de la Segunda República en Madrid hacia las ocho de la tarde. En consecuencia, Alfonso XII se tubo que exiliar.
Durante los nueve años que duró la Segunda República (1931-1939) instauró unas normas y leyes liberales que este país nunca había visto: sufragio universal para mayores de 23 años, libertades autonómicas, fin del caciquismo, laicidad del Estado, etc.
Hasta 1934 hubo un gobierno de izquierdas. Entre 1934 y 1936, de derechas.
En 1936 hubo, nuevamente, elecciones ya que miembrios del gobierno se vieron involucrados en un caso de corrupción, el “caso del estraperlo” (una ruleta rusa amañada que por soborno se había implantado en algunos casinos españoles). Pero desde mediados de 1934 en el gobierno había miembros de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), partido que nunca se mostró favorable a la República ya que muchos de sus votantes no eran republicanos y, de mostrar apoyo a la República, perdería votos. Los partidos de izquierda se quejaron que la CEDA entrase en el gobierno pero no lo pudieron evitar.
Así pues, en 1936 se producen elecciones que son ganadas por las coaliciones de izquierda. A partir de este momento, todo se precipita y el país se va a pique. La derecha no supo perder y decide instigar un golpe militar para volver al poder, que se produce el 17 de julio de 1936. Tres años de guerra civil, que provocó unos 75.000 muertos. Pero la derecha se vio fuera del poder ya que Franco nunca permitió el regreso de un régimen democrático.
Hoy, pese a lo que diga la Conferencia Episcopal y algunos partidos políticos, se debe celebrar algún tipo de conmemoración. No sólo por todas las normas liberales que instauró la Segunda República (hasta su llegada, las mujeres no podían votar) sino también para recordar nuestra historia. Debemos recordar que el gobierno de la Segunda República era el legítimo, pese a lo que muchos se empeñan en hacernos creer. Debemos celebrarlo porque un pueblo que no conoce su historia, pierde su identidad.

Hambre y dinero

2006-04-08T12:04:00.000+02:00

La Unión Europea y Estados Unidos han anunciado que suspenderán las ayudas económicas a la Autoridad Nacional Palestina (A.N.P.). Ursula Plassnik, ministra de Exteriores de Austria, justifica su postura: “El nuevo Gobierno tiene que reconocer a Israel, renunciar a la violencia y respetar los acuerdos anteriores”. Flaquea esta afirmación. ¿Por qué? Porque Mahmoud Zahar, jefe de la diplomacia palestina reconoció, hace unos días, la existencia del Estado de Israel en una carta a Kofi Annan. En la carta de Zahar no menciona implícitamente a Israel pero habla de los “dos Estados”.
Una injusticia. Sí, eso es lo que han hecho la UE. y los EE.UU. El gobierno de Hamás da pequeños pasos, pero los da. El 3 de marzo, dijo que mantendría el alto el fuego si Israel se retiraba de los territorios ocupados. Pocos días después, el 14 de marzo, el ejército de Israel destruía la prisión de Jericó. Ahora, Mahmoud Zahar habla de “dos Estados”. Y mientras todos exigen y algunos dan pasos, qué ocurre en Palestina?
La población palestina muere de hambre. Los alimentos escasean porque Israel cierra los pasos que conectan con los territorios ocupados, pasos por donde deberían pasar camiones con alimentos. Esto sucedió el pasado día 18 de marzo cuando Israel cerró el paso de Karni por una alerta de seguridad. Este paso sólo estuvo abierto 30 minutos y sólo pudieron pasar 19 camiones, número insuficiente para suministrar todos los alimentos necesarios. Además, sólo el 40% de la población tiene acceso a agua potable que, asimismo, es de muy mala calidad. La ONU ya ha alertado que empiezan a escasear los alimentos básicos como la harina, el azúcar o el aceite y que los precios de algunos productos se disparan. Además, el gobierno palestino se ha encontrado con las arcas vacías, por lo que no disponen de muchos fondos para intentar solucionar esta situación.
En este contexto se enmarcan las decisiones europeas y norteamericanas. Parecen no recordar que, mientras un pueblo muera de hambre, la paz no es posible. Y para solucionar la situación de los palestinos y palestinas se necesita la colaboración de todos: el gobierno palestino, UE, EE.UU. y, especialmente, Israel.

Nuevo ataque aéreo a Irak

2006-03-18T11:30:00.000+01:00

Los EE.UU. lanzan un nuevo ataque aéreo a Irak. El motivo es acabar con la insurgencia iraquí. El jueves 16 de marzo, El País publicaba una noticia en la que decía que once personas habían muerto en un ataque de los militares estadounidenses. Entre estas once personas, había cinco niños. Esto sucedía el miércoles. ¿Hoy, sábado, y tras los nuevos ataques, esta vez aéreos, cuantos niños y civiles inocentes habrán muerto?
Tal vez es esto lo que lleva a gente reacia al extremismo islámico hacía este extremismo. Tal vez imágenes como las de los torturados en Guantánamo y Abu Graib, las continuas guerras en Oriente Próximo en las que actúa EE.UU. y los miles de muertos inocentes que provoca, hacen que el extremismo islámico aumente. Es posible que estas imágenes sean más importante para el extremismo islámico que cualquier declaración de Bin Laden.
¿Se estará equivocando Bush en su particular lucha contra el terrorismo?